Sánchez recorre a l'estat d'alarma a la carta per blindar la Moncloa davant l'increment de contagis

Article cinquè de la llei orgànica 4/1981 dels estats d'alarma, excepció i setge: "Quan els supòsits als quals es refereix l'article anterior [que inclou epidèmies] afectin exclusivament tot o part de l'àmbit territorial d'una comunitat autònoma, el president de la mateixa podrà sol·licitar del govern la declaració d'estat d'alarma". I article sis de la mateixa norma: "La declaració de l'estat d'alarma es durà a terme mitjançant decret acordat en consell de ministres". En la primera compareixença a la Moncloa després de l'interval de l'estiu, Pedro Sánchez ha ressuscitat l'instrument de l'estat d'alarma -aplicat en el moment àlgid de la pandèmia- per prevenir el govern espanyol de les crítiques davant l'evolució negativa dels contagis a Espanya, que fan preveure una segona onada de coronavirus a la tardor.

El moviment de Sánchez -un estat d'alarma a la carta gestionat per les autonomies que ho demanin per atendre la realitat de tot el seu territori o només d'una part- persegueix blindar la gestió del seu executiu d'un escenari que el propi president espanyol ha qualificat aquest dimarts de "preocupant". El setembre estarà carregat de turbulències: tornarà el curs escolar més incert per a les famílies, Vox agitarà el Congrés amb una moció de censura, i el govern de coalició haurà d'entomar la confecció dels pressupostos generals de l'Estat sense tenir garantits els suports i amb previsions econòmiques de mal auguri. Les dades epidemiològiques no indiquen un camí favorable -l'Estat ja suma 412.000 contagiats des de l'inici de la pandèmia i els rebrots s'han disparat- i Sánchez pretén jugar totes les cartes polítiques al seu abast.

La proposta a les autonomies formulada pel líder del PSOE pretén desactivar els retrets dels governs més bel·ligerants amb la Moncloa en els darrers mesos, especialment els liderats pel PP -com la Comunitat de Madrid-, però també els comandats per forces independentistes, com Catalunya. Sánchez ha volgut escenificar que ha fet tot el possible per implicar les autonomies en la gestió de la segona onada del coronavirus, que els ha posat a disposició totes les eines a l'abast de l'Estat -inclòs 2.000 efectius de l'exèrcit per fer de rastrejadors- i que el seu govern és partidari de la "cogovernança" de la crisi sanitària en un estat "quasi federal". Així s'ha expressat el president espanyol en la compareixença davant la premsa.

La Generalitat s'ha afanyat a expressar el seus dubtes sobre la conveniència de l'eina de l'estat d'alarma després de constatar que el que no va ser possible en els mesos més intensos de la pandèmia -que els governs autonòmics assumissin el conjunt de les competències i s'evités el comandament únic-, ara sí que ho podria ser, amb paraigua legal inclòs. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha considerat que l'estat d'alarma no és un instrument ara mateix "necessari" a Catalunya mentre que el president de la Generalitat, Quim Torra, segons fonts de Palau, ha expressat la seva "sorpresa" pel gir de la Moncloa. "Ara sí que sembla que el virus hi entén de territoris", recalcaven els mateixos portaveus.

Fonts de Presidència destaquen que la proposta serà estudiada "amb deteniment" i que s'elevarà una resposta quan es coneguin tots els detalls. A banda, la Generalitat insisteix que la "preocupació" de Sánchez hauria de ser regular un permís retribuït per a les persones que s'hagin de fer càrrec dels seus fills o persones dependents en cas de contagi. El Govern n'estudia un de propi si l'Estat no impulsa la mesura, però de moment no hi ha concrecions. Torra, pel que fa a recursos, també insisteix que cal "retornar" a Catalunya els romanents i els superàvits municipals dels ajuntaments.

Altres veus governamentals consultades assenyalen que el mecanisme constitucional "no agrada" de portes endins, i s'insisteix que ja es disposa -per ara- de les competències necessàries per afrontar l'increment de contagis. Des de Presidència assenyalen que la situació -malgrat el retrocés de tres setmanes en termes de contagis i risc de rebrot- ha millorat des de l'arribada de Josep Maria Argimon a la secretaria de Salut Pública, des de la qual ha impulsat els cribratges massius i ha intensificat les restriccions quirúrgiques. El nomenament d'Argimon es branda com a propi a Palau, en detriment de la gestió pilotada per ERC. El gran repte és l'inici de curs, veritable termòmetre de la preparació dels executius de cara a una tardor més incerta que mai.

Pressió a les autonomies

Mentrestant, Sánchez ha traslladat la pressió a les autonomies, tot destacant la gestió desigual des que van assumir les competències al juny. "Hi ha territoris que han assolit una major eficàcia i que tenen un escenari més tranquil. I n'hi ha d'altres que tenen més problemes per fer front a la situació", ha exposat el president espanyol, un missatge desencriptat com una crítica severa al PP, que ja planteja un endarreriment parcial del curs escolar. La Comunitat Madrid concentra més d'un terç dels morts registrats a Espanya al llarg de les últimes setmanes i Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, ja va avisar dilluns que caldrà prendre aviat "mesures dràstiques" a la capital espanyola.

Tot i que l'aplicació de l'estat d'alarma en el conjunt d'una comunitat autònoma o en part del seu territori s'hauria d'avalar per la via del consell de ministres -així ho indica la llei-, Sánchez ha posat el focus en els presidents autonòmics. La decisió és seva, ha volgut deixar clar des la Moncloa. Per això, ha recalcat que seria recomanable que, per sol·licitar l'aplicació d'aquesta figura legislativa, els dirigents territorials compareguessin al Congrés per argumentar-ne la necessitat. Les eventuals pròrrogues també requeririen una majoria a la cambra baixa.

El president espanyol ha ofert a les comunitats autònomes la majoria parlamentària que dona suport al govern -de geometria variable en els darrers mesos- per validar aquestes decisions. "Els instruments legals amb els quals comptem són suficients per fer front a la pandèmia", ha reblat Sánchez, que ha demanat "serenitat" a la classe política per prendre decisions correctes en les pròximes setmanes.

El líder del PSOE constata les dificultats de l'inici del curs polític a Espanya -amb crítiques incloses del soci de govern, Unides Podem, en qüestions com l'inici del curs escolar o la gestió de la fugida de Joan Carles I, que continua aixecant polseguera al Congrés amb peticions de compareixença vinculades al president espanyol i també a la vicepresidenta primera, Carmen Calvo- i aquest dimarts ha fet una crida a l'oposició per obrir una treva. Sánchez demana responsabilitat per afrontar una segona onada de contagis mentre Espanya presenta els pitjors indicadors d'Europa.

Darrere de la petició de la Moncloa supuren altres voluntats: Sánchez vol que el PP de Pablo Casado -ara alliberat al Congrés de la veu més bel·ligerant de Cayetana Álvarez de Toledo- col·labori per afrontar la reforma del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que no torpedini l'inici del curs escolar i que desinflami el to contra l'executiu ara que caldrà discutir els pressupostos, vigoritzats per les ajudes europees i pendents de suports parlamentaris, tot i la predisposició de Ciutadans a oferir-se com a soci en lloc de l'independentisme. Casado no juga, de moment, el paper de soci. Sánchez, però, ja ha mogut fitxa.