El Govern extrema precaucions per combatre la segona onada de coronavirus

"Hi ha en joc tota la tardor". El to greu utilitzat pel president de la Generalitat, Quim Torra, per anunciar les noves mesures per contenir els contagis i encaminar l'inici del curs escolar sintetitza la preocupació que hi ha al Govern per l'evolució del coronavirus a Catalunya. L'estiu és a punt de tancar-se i les estadístiques indiquen que el risc de rebrot continua enfilant-se, un escenari poc desitjable per al setembre, quan s'incrementarà la mobilitat per la represa de bona part de l'activitat laboral i també està programada la tornada a l'escola. La Generalitat no vol contemporitzar.

Torra i el seu executiu entenen que no es pot comprometre l'inici del curs ni tampoc afegir pressió al sistema sanitari, que ha percebut un increment d'ingressos hospitalaris en les últimes dates (672 pacients atesos per Covid-19, segons les últimes dades). Per contenir la propagació del virus, queda limitada la interacció social -es passa de recomanar a restringir- i es fa una crida a actuar amb la màxima prevenció en les tres pròximes setmanes, que des de Palau es consideren "vitals" per aplanar la corba.

L'anomenada "Operació setembre" passa per reduir els contactes a l'espai públic i privat -les prohibicions de fumar i consumir alcohol al carrer continuen vigents-; desplegar protocols clars a l'escola -el consell executiu es reunirà aquest dimarts per aprovar el pla definitiu elaborat per les conselleries de Salut i Educació-; incrementar les proves massives de detecció de positius; i assegurar prestacions que seran imprescindibles a la tardor. Malgrat el missatge preventiu traslladat des de la Generalitat, s'acumulen interrogants, com els recursos dels que podran disposar les famílies si, de forma puntual, els pares han de cuidar els fills a casa pel degoteig de contagis a les aules.

Contactes de grup reduïts com a la primavera

La Generalitat continuarà practicant mesures quirúrgiques al territori en funció de les dades epidemiològiques. Ho va fer al Segrià al juliol i ara, d'acord amb els ajuntaments, s'apliquen accions de prevenció a Reus i també al Vallès. Però també hi haurà restriccions per al conjunt del país. Les reunions de més de deu persones queden prohibides a partir d'ara, una limitació que no condiciona ni l'ús del transport públic ni l'activitat laboral. La decisió del Govern situa el marge del contacte social en les coordenades de la primera fase del desconfinament, quan les trobades amb amics i familiars estaven molt restringides. La restauració també ha de limitar el seu horari d'activitat: a partir de la una de la matinada, els establiments han de tancar.

Les dades anunciades aquest dilluns per la conselleria de Salut no conviden a l'optimisme. Els contagis a Catalunya ja han superat els 120.000, fins a 100.000 dels quals han estat detectats a través de proves PCR. El risc de rebrot ha pujat fins als 180 punts, unes estadístiques sensiblement pitjors que les de les setmanes anteriors. Torra, que ha anunciat les noves limitacions al costat de la consellera Alba Vergés, i del secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ja parla de "segona onada", per bé que els experts es refereixin als focus detectats com a rebrots.

Retorn a l'escola amb mascareta

El Govern exposarà les mesures per assegurar un retorn ordenat a l'escola aquest dimarts, un cop es validi l'estratègia en un consell executiu extraordinari, però les línies mestres ja estan traçades. Serà obligatòria la presència de la mascareta a les aules -a partir dels 12 anys ja ho és a tot el país, i a partir dels 6 anys, en aquelles zones amb més risc- i entre el 15 de setembre i el 15 de novembre es faran fins a 500.000 tests a escoles i instituts del país.

Tot i que Educació ja havia traçat un pla a finals de juny que feia incidència en el concepte de grups estables i no es fixaven ràtios, hi haurà novetats en el nombre màxim d'alumnes per aula. A Primària, serà de 20 escolars per grup mentre que a Secundària i Batxillerat es reduirà el nombre d'estudiants per classe, amb autonomia per als centres a l'hora de decidir. Com es va detallar setmanes enrere, cada escola tindrà assignat un CAP de referència.

El subsidi de conciliació familiar, sense concrecions

El curs es reprendrà el 14 de setembre, però ara mateix els pares no saben com hauran d'atendre situacions sobrevingudes ni tampoc si l'administració disposarà de recursos per atendre afectacions laborals pel fet de no poder portar els fills a l'escola. En cas de contagis de menors o aïllaments d'escolars a casa, les famílies no saben si podran comptabilitzar l'atenció dels fills com a baixa laboral, una possibilitat que sí que és possible a Alemanya, per exemple.

Torra va fer referència al subsidi de conciliació familiar en la roda de premsa d'aquest dilluns i va instar el govern espanyol a fer els deures. Tot i que abans del decret d'estat d'alarma el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, va anunciar un permís retribuït per als pares que haguessin de compaginar feina i l'atenció dels fills, aquella mesura no va veure la llum. El president català s'ha compromès a mobilitzar des de la Generalitat els fons necessaris per atendre les famílies si l'Estat no desplega el subsidi.

Fonts d'Economia consultades per NacióDigital no han pogut concretar, però, de quins recursos podria disposar la Generalitat ni com es vehicularien les ajudes als pares a partir d'aquest setembre. Portaveus del vicepresident, Pere Aragonès, exposen que el Govern "estudiarà" la situació si el govern espanyol no garanteix les ajudes per a la conciliació de les famílies. "S’ha de fer el possible per a la conciliació familiar", exposen les mateixes veus, que alerten del perill d'acomiadaments si no s'atenen aquestes situacions.

Cribratges massius en punts sensibles

Al llarg de l'última setmana, segons les dades oficials del govern espanyol, a Catalunya s'hi han fet 83.000 proves PCR per detectar casos de coronavirus. L'augment progressiu d'aquesta xifra té a veure amb la nova política de la conselleria de Salut de posar en marxa cribratges massius en zones del país per detectar asimptomàtics i, d'aquesta manera, tallar al màxim les cadenes de contagis. Se n'han fet a Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Terrassa, Granollers, Reus, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Alcarràs, Albesa i Barcelona, en concret als barris de Torre Baró i el Maresme. A partir dels propers dies es faran tests massius a Vic, al barri del Remei.

Segons les dades de Salut, facilitades divendres a la tarda, gràcies a aquestes proves han aflorat mig miler -513 persones- d'asimptomàtics, un 2,4% del total. El cribratge més gran, això sí, es farà entre el 15 de setembre i el 15 de novembre quan es duran a terme mig milió de PCR a les escoles catalanes.

Restriccions quirúrgiques al Vallès

Les mesures puntuals i geogràfiques es van estrenar a la conca d'Òdena abans de l'estat d'alarma i van tenir el Segrià com a protagonista a principis de juliol, tot just quan la Generalitat havia recuperat les competències. Després també es van aplicar en zones de l'Alt Empordà com Figueres, en les quals el ritme de contagis era preocupant, i es van estendre arreu de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Des de la setmana passada, Reus va passar a formar part de la llista amb restriccions encara més dures que ara també s'aplicaran a quatre municipis: Terrassa, Granollers, les Franqueses del Vallès i Canovelles. Com en el cas de la capital del Baix Camp, en les quatre localitats vallesanes els bars i restaurants veuran limitats els aforaments al 50% -tant a l'interior com a les terrasses-, percentatge que descendeix al 33% en les cerimònies religioses. En esdeveniments esportius i culturals la reducció és del 50%.

La Diada, al marge de les restriccions de reunió

Poc després que acabés la roda de premsa a Palau, fonts de Presidència han matisat que les manifestacions quedaven excloses de la restricció que afecta les reunions de més de deu persones. Sempre i quan, això sí, es respecti la distància social, l'ús de mascareta i la higiene de mans. En l'horitzó hi ha la mobilització independentista de l'Onze de Setembre, que enguany se celebra de forma descentralitzada i amb components virtuals i físics. En aquest últim aspecte, hi ha previstes fins a 100 manifestacions simultànies davant d'un centenar d'edificis de l'Estat repartits per una seixantena de municipis catalans. Els organitzadors estan molt pendents de l'evolució de la pandèmia per decidir què faran.