Mapa interactiu

MAPA Quants recursos reté l'Estat al teu ajuntament en els romanents?

Consulta en mapes i taules interactives quins ens locals tenen acumulats més estalvis dels quals ara no poden disposar i que, de mitjana, suposen 388 euros per català

per Roger Tugas Vilardell , 23 d'agost de 2020 a les 21:00 |
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, el seu romanent segons el pressupost 2020 (en euros), el romanent en euros per habitant, la població i l'any del pressupost consultat. No apareixen els 92 municipis que no han remès cap dels últims dos pressupostos, amb les xifres dels romanents a finals del 2018 i 2019. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge per seleccions millor els municipis.

El municipalisme català està en peu de guerra arran de l'acord entre el govern espanyol i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) referent a la gestió dels romanents locals. Un pacte pel qual els ajuntaments haurien de cedir tots els seus estalvis a l'Estat i aquest els administraria, tornant-los-els progressivament fins al 2037. Ara bé, quin romanent té per ara paralitzat cadascun dels municipis catalans? Pots consultar aquesta xifra en el mapa superior pel que fa als ajuntaments i, de mitjana, suposa uns 387,8 euros per habitant.


Aquestes dades són força aproximades i estan notificades pels mateixos ens locals en els pressupostos que remeten ordinàriament al Ministeri d'Hisenda, el qual ha publicat recentment els del 2020. També s'hi troben els comptes de les diputacions, mancomunitats, consells comarcals, entitats municipals descentralitzades o l'Àrea Metropolitana de Barcelona, tots ells també afectats per l'acord amb la FEMP. La informació completa -no només dels ajuntaments- es pot consultar en la taula interactiva inferior.



No hi són, però, tots els ens locals catalans, ja que aquí tan sols s'han inclòs els que han notificat algun dels dos darrers pressupostos, els quals informaven dels romanents a 31 de desembre de 2018 i 2019, respectivament. Tot i això, 92 ajuntaments i sis comarques no han fet aquest tràmit amb cap dels dos darrers comptes i s'ha considerat que la xifra dels estalvis de fa dos anys i mig quedaria massa caduca per tenir-la en compte a dia d'avui. Per això, no consten ni a la taula ni al mapa.

Sigui com sigui, aquestes dades fan referència als romanents a què efectivament els ens locals afirmen que podrien tenir accés, restant algunes quantitats com saldos de dubtós cobrament o provinents d'un excés de finançament que, sobre el paper, engreixarien més aquest estalvi, però de forma irreal o no efectiva.


En total, el sumatori dels estalvis locals, a Catalunya, ascendiria a prop de 3.000 milions, una xifra similar però lleugerament inferior als 3.500 milions que derivaven dels càlculs a partir dels romanents identificats pel Tribunal de Comptes a 2018 i els saldos fiscals amb què els ajuntaments havien tancat el 2019. Cal tenir en compte, però, la xifra dels 3.000 milions és aproximada, amb ens locals que no han notificat les dades i d'altres on tenen un any d'endarreriment -període en què haurà crescut-, a banda que molts dels pressupostos es van aprovar abans d'acabar l'exercici i, per tant, l'estalvi final pot ser diferent al previst i notificat al Ministeri.


Amb les dades disponibles, l'ens amb més estalvi acumulat és la Diputació de Barcelona, amb 432 milions, seguida de l'Ajuntament de Barcelona (214,7 milions), la Diputació de Tarragona (158,7 milions), l'Ajuntament de Badalona (99,5 milions), la Diputació de Lleida (81,2 milions), la de Girona (69,4 milions) i els ajuntaments del Prat de Llobregat (47,7 milions), Sabadell (47,3 milions) i Cornellà de Llobregat (42 milions). En canvi, 22 ens locals tenen romanent negatiu, especialment els ajuntaments de Lleida (-263,3 milions), Montcada i Reixac (-161,1 milions) i Berga (-159,5 milions).

En canvi, si l'anàlisi es fa tenint en compte els euros per habitant del romanent, el mapa que en resulta és ben diferent, ja que, com es pot comprovar en el gràfic inferior, els municipis petits són els més perjudicats per no poder accedir als seus recursos. Els pobles de menys de 500 habitants tenen estalvis acumulats de quasi 1.700 euros per habitant, de mitjana, xifra que se situa entre els 800 i 900 habitants en els municipis d'entre 500 i 2.000 habitants. Una quantitat que va caient fins que, en les ciutats de més de 100.000 habitants i Barcelona, el romanent és de poc més de 130 euros per habitant, de mitjana.



Fins i tot, 23 municipis declaren romanents equivalents a més de 5.000 euros per habitant. En tots els casos excepte un (Ascó), es tracta de pobles de menys de 500 habitants, en vuit dels quals, l'estalvi acumulat supera els 10.000 euros per persona. Encapçala el rànquing Prats i Sansor (Cerdanya), amb 15.701,6 euros per habitant, seguit de Llorac i de Savallà del Comptat (tots dos, de la Conca de Barberà), amb 14.995,4 i 14.105,2 euros per habitant, respectivament.


El conflicte respecte aquesta qüestió arribarà als jutjats, ja que la Generalitat ha anunciat que portarà al Tribunal Constitucional l'acord del govern espanyol amb la FEMP, mentre que Quim Torra ha reclamat als ajuntaments que no el compleixin i no cedeixin els estalvis. ERC ha impulsat també una ofensiva perquè els ajuntaments no lliurin els romanents i la CUP aposta per un front comú a nivell de Països Catalans. La indignació, però, és transversal, i Xavier García Albiol (PP) ha anunciat que Badalona no entregarà el romanent, com ha afirmat també Ada Colau en relació a Barcelona, tot i que el PSC -l'única força a favor de la mesura- no ho vol posar tan fàcil.


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació