Unitat, empatia i moral de victòria: la recepta de Biden per derrotar Trump

El candidat demòcrata surt reforçat d'una convenció en la qual ha cohesionat el partit i Obama ha aprofitat per llançar dures crítiques contra l'actual president

Joe Biden i Kamala Harris, amb les seves parelles, al final de la convenció demòcrata.
Joe Biden i Kamala Harris, amb les seves parelles, al final de la convenció demòcrata. | Flickr Joe Biden
21 d'agost del 2020
Unió, empatia i moral de victòria. Aquests són els tres conceptes que defineixen la convenció demòcrata que s'ha tancat aquest dijous a la nit. Després de moltes especulacions sobre com seria un esdeveniment polític d'aquesta potència en temps de pandèmia, els demòcrates -i segur que els republicans també ho aconsegueixen la setmana vinent- han sabut crear un showtime polític com ningú.

Han estat quatre dies plens d'emocions, projectes i unitat. Els demòcrates s'havien plantejat aquesta convenció amb dos propòsits. El primer era unir el partit per projectar cohesió interna per després poder ampliar la base electoral i així tenir opcions de guanyar el dia 3 de novembre. Aquest propòsit l'han aconseguit amb escreix: des de Bernie Sanders i Alexandria Ocasio-Cortez, de l'ala més esquerrana, als Clinton i altres membres de l'establishment del partit, tots han tancat files i sense fissures entorn al tiquet electoral Joe Biden-Kamala Harris. No hi ha res que els uneixi més que Donald Trump, com no hi havia res que unifiqués més els republicans el 2016 que Hillary Clinton.

El segon propòsit que s'havien plantejat era marcar clares diferències amb l'estil i les polítiques de Trump, i això també ho han sabut posar de manifest. Es tracta, segons els demòcrates, de crear llocs de treball davant dels milions que s'han perdut els últims mesos, de diferenciar-se de la manera d'actuar davant de la pandèmia i de recuperar i enfortir l'Obamacare que Trump ha eliminat. També d'apostar per polítiques que reverteixin el canvi climàtic enteses com una oportunitat per generar riquesa i llocs de treball i no com una amenaça, com fan els republicans i en especial Trump. I, per últim, acabar amb l'auge de la segregació que els darrers temps està fent tornar els Estats Units a una situació més semblant als anys seixanta del segle passat que no l'any 20 del segle XXI a través de l'aposta per la igualtat de gènere i races.


Durant quatre dies han sortit totes les veus del partit, totes les races que conformen la població americana i totes les edats. En resum, tots els segments de la població, una picada d'ullet perquè ningú se'n senti exclòs. El més destacat, però, ha estat que un bon nombre de republicans respectables amb anys de servei a en administracions dirigides per presidents republicans -com ara l'exsecretari d'Estat amb George Bush fill, el general Collin Powell- han demanat el vot per Joe Biden.

Amb això, els demòcrates han volgut escenificar que la situació que estan vivint els Estats Units només pot ser reversible sota la direcció d'algú que vulgui unir i no dividir, i en això Biden té credencials sobradament provades de treballar lleis bipartidistes durant els seus 36 anys al Senat, tal com havia fet amb l'excandidat republicà i senador John McCain. Així ho va posar de manifest la filla d'aquest últim durant la convenció.

L'impacte dels Obama

Els discursos dels Obama mereixen un capítol a part. Segurament, han servit perquè molta gent es reafirmi que si Biden no guanya les eleccions aquest any, la darrera esperança pels demòcrates seria que Michelle Obama fes el pas que fa molt temps moltes veus autoritzades i no autoritzades dins el partit li demanen per les eleccions de 2024. Barack Obama va travar un discurs ple de crítiques a Trump, un fet que no és gaire habitual en la política americana, on s'estila que un expresident critiqui un president en actiu encara que sigui de signe polític.


Amb Trump a la Casa Blanca, però, tot és diferent i per això el seu antecessor va fer un discurs molt dur contra el seu successor. Va arribar a dir que el futur de la constitució americana estava en perill si el líder republicà continua en el càrrec, i directament va considerar que no estava preparat pel càrrec perquè creu que la presidència dels Estats Units és com un reality show i no com la feina més important i noble del país.

Biden i els anuncis de Trump

Pel que fa al discurs d'acceptació de Biden, es podria dir que va ser un ben elaborat, emotiu a l'hora d'explicar algunes de les seves vivències, amb crítiques dures a les polítiques de Trump combinades amb un discurs positiu. Un text ple d'optimisme, mostrant que representa just tot el contrari del que representa el seu rival.

La majoria d'analistes dels principals mitjans de comunicació americans, començant per la CNN, l'ABC i The New York Times, coincideixen que possiblement és el millor discurs que ha fet mai Biden en els seus més de quaranta anys de vida política, perquè ha sabut combinar la por amb l'esperança, la unió versus la divisió, juntament amb un projecte econòmic que tant poden comprar els demòcrates de més a l'esquerra com els republicans moderats enfadats amb Trump.

En resum, els demòcrates poden estar contents i optimistes després de la primera prova de foc com era la convenció. La setmana vinent és la dels republicans, que celebraran la seva reunió i on de ben segur serà Trump i els republicans més trumpistes -que no vol dir tots els republicans- qui lluiran mediàticament. Segur que es veurà reflectit en les pròximes enquestes, perquè les d'aquesta setmana mostren que els demòcrates agafen embranzida i fins i tot una mica més de distància.


Els de Biden tenen assegurats 226 vots del col·legi electoral abans de les eleccions, a no ser que passes un fet extraordinari i no previst ni pels mitjans de comunicació ni pels estrategs de cap dels dos partits. En canvi, Trump començaria la cursa amb 163 vots assegurats. La dada que fa ser molt optimista als demòcrates és que hi ha 60 vots electorals procedents de diferents estats on les enquestes els donen guanyadors per més del 5% dels vots. Si es confirmessin, els assegurarien la victòria i la Casa Blanca.

És per aquest motiu que Trump sap que les seves opcions de victòria passen en bona part per retenir el triomf que va obtenir el 2016 en cinc estats -Arizona, Carolina del Nord, Florida, Geòrgia i Wisconsin- on les enquestes en aquests moments tampoc li son gaire favorables. L'estratègia del president s'ha basat en què en la darrera setmana ha bombardejat en anuncis a la televisió i per Facebook els ciutadans d'aquests cinc estats.

Al mateix temps, sembla que doni per perdut Michigan i Pennsilvània, dos estats que sumen 36 vots electorals que sumats als 226 assegurats que sembla que tinguin els demòcrates els deixa a només vuit sufragis per aconseguir la Casa Blanca i encara molts estats per disputar. Així i tot, és possiblement l'única estratègia que pot seguir Trump, però és molt arriscada perquè li deixa molt poc marge de maniobra. En acabar la setmana vinent, després de la convenció republicana i amb noves enquestes, podrem veure si les diferències es mantenen o s'escurcen a menys de 65 dies per les eleccions.