22
d'agost
del
2020
Actualitzat
a les
18:07h
La justícia europea serà sempre un baluard de la defensa dels drets i els catalans hi han de tenir confiança, assegura en aquesta entrevista a NacióDigital la jurista Mirentxu Jordana. Professora de Dret Internacional de la Universitat de Girona, ha impartit una part del curs sobre dultures jurídiques i democràcia que s'ha fet a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) a Prada (Conflent).
Jordana va fer el doctorat en integració europea. En aquesta conversa, analitza la darrera sentència de la justícia belga sobre l'euroordre contra Lluís Puig i com pot afectar la situació de Carles Puigdemont i la resta de dirigents a l'exili, així com la imatge d'Espanya dins la Unió Europea (UE) per l'acció judicial contra el procés.
- La justícia belga va dictaminar aquest agost contra l'extradició de Lluís Puig a Espanya. Valori'ns la transcendència d'aquesta resolució.
- Aquest és el primer cas en què la justícia belga s'ha pronunciat sobre les euroordres, perquè les que s'havien emès anteriorment s'havien acabat retirant. Les primeres havien estat emeses per la jutgessa Lamela i el jutge Llarena va decidir substituir-les per unes segones que després va decidir retirar perquè hi va haver un defecte de forma comès per ell mateix. Era un tema formal sobre traducció. Ara hi havia molts rumors sobre el que faria el tribunal belga, però finalment s'ha pronunciat. Anteriorment s'havia pronunciat el tribunal alemany d'Schleswig-Holstein, en aquest cas no pas sobre qui era el jutge competent, sinó sobre el fons de l'assumpte, sobre els delictes pels quals es demanava el lliurament de Puigdemont. En canvi, aquí el tribunal belga ha entrat en el tema de si el jutge espanyol era el competent per emetre l'euroordre. I ha decidit que no ho és.
- Això és molt rellevant.
- És molt important des d'una perspectiva dels drets humans. Un processat té dret a la tutela judicial efectiva, a saber qui serà el jutge que el jutjarà i que estigui predeterminat per la llei. És una qüestió essencial de seguretat jurídica.
- Quina incidència tindrà la sentència belga en els casos de Carles Puigdemont i Toni Comín?
- Caldrà veure-ho si s'aprova el suplicatori contra Carles Puigdemont. Perquè al final serà la justícia belga la que acabarà decidint si es lliura Puigdemont a la justícia espanyola o no. Des d'aquest punt de vista, la sentència sobre Puig és una bona notícia per a Puigdemont i Comín. Si el pronunciament sobre Puig es manté en instàncies superiors, el que és factible és que l'euroordre s'hagi de retirar i que hagi de ser el jutge competent qui la trameti.
- La sentència sobre Lluís Puig no és ferma?
- No, el que s'ha de tenir clar és que no és una sentència ferma. Ha estat una decisió de primera instància i és important. Però hi ha encara dues vies de recurs. La fiscalia belga ja va anunciar-ne un i seguirà les indicacions del jutge espanyol perquè estem en un sistema de cooperació judicial penal. Veurem què passa. S'ha d'entendre que tots els estats revisen la concessió d'euroordres si hi ha dubtes sobre el respecte als drets dels acusats. Precisament a Bèlgica hi ha el cas d'una dona acusada de pertànyer a ETA que no es va lliurar a l'estat espanyol perquè hi havia dubtes de si tindria un judici just. Quan Polònia ha emès algunes euroordres, hi ha hagut estats, entre ells Espanya, que han posat en dubte si la persona seria jutjada amb tots els drets. És un fet que posa en evidència com funciona la cooperació judicial penal europea, que està basada en la confiança mútua.
- En el cas de Puig, quin seria el jutge predeterminat?
- La defensa de Puig ha sabut argumentar molt bé aquesta qüestió davant la justícia belga apuntant que hauria de ser un tribunal ordinari a Barcelona. També s'ha de dir que el delicte pel qual se li demana l'extradició és malversació, que no té la magnitud de les penes per sedició o rebel·lió. En tot cas, s'ha encetat el debat sobre si es fa un abús de l'euroordre, que està essencialment dissenyada pensant en un llistat de 32 delictes greus i vinculats a delinqüència organitzada, com són el tràfic d'éssers humans, tràfic de drogues a gran escala o assassinat. En aquests casos, l'entrega és automàtica.
- Com pot afectar al suplicatori demanat pel Tribunal Suprem contra Puigdemont al Parlament Europeu?
- El suplicatori el demanen per a Puigdemont, Comín i Ponsatí, i en aquest cas, no crec que el Parlament Europeu entri a examinar qui és el jutge competent o no. El suplicatori consisteix en un procediment per aixecar la immunitat quan es pretén investigar penalment un parlamentari. Aquest és un cas especial. Els casos de suplicatori que hi ha hagut han estat més senzills. Però veig complicat que no s'acabi aprovant el suplicatori, ja que la comissió encarregada de conèixer l'assumpte és un reflex fidel de la composició actual del Parlament Europeu.
- En cas d'aprovar-se el suplicatori, això implicaria el retorn de Puigdemont?
- No necessàriament. El que implicaria seria que el jutge belga hauria de desparalitzar l'euroordre i decidir si l'executa. Quan, al desembre, el Tribunal de Justícia de la UE es va pronunciar sobre la qüestió prejudicial que dins de la causa del procés havia plantejat el jutge Manuel Marchena, sobre l'extensió de la immunitat d'Oriol Junqueras com a europarlamentari, el tribunal va dir que la immunitat naixia en el moment de l'elecció, no depenia dels tràmits interns posteriors com jurar la Constitució.
- Com s'explica que Puigdemont tingui immunitat a tot la Unió Europea, menys a Espanya?
- És que a Espanya també la té. La té a tot el territori de la UE. El dubte és què passaria si ell vingués aquí. En aplicació del protocol d'immunitat, ell ha d'estar lliure per exercir la seva tasca com a europarlamentari. Ell podria venir aquí. Altra cosa és que vulgui córrer aquest risc i esbrinar si l'estat espanyol reconeix la seva immunitat.
- Què creu que passaria si creués la frontera? No seria detingut?
- En aquest cas, si fos detingut, hi hauria una vulneració de la seva immunitat. Mentre no s'atorgui el suplicatori, ell és lliure. És un tema del risc que pot haver, però no del que estableix la regulació sobre la immunitat.
- I si es dona el suplicatori, com creu que actuarà la justícia belga?
- Haurà de reactivar les euroordres, que ara estan en suspens. Quan hi va haver la sentència sobre la immunitat de Junqueras, el jutge belga va decidir que si ell era immune, els altres també i no es podien executar les euroordres. Per això la de Puig ha continuat, perquè en aquest cas no existeix petició de suplicatori. La situació aleshores seria similar a la que tenia Puigdemont abans de tenir la immunitat.
- Quant pot trigar el suplicatori?
- No crec que trigui molt, habitualment sol ser un procediment que es resol en uns sis mesos. La pandèmia ha contribuït a alentir el procés, però ara ja no crec que falti molt de temps.
- Les decisions de la justícia europea mostren una cultura jurídica diferent a l'espanyola?
- Això s'ha discutit molt. No crec que hi hagi cultures jurídiques diferents, pel que he viscut en la meva experiència. El sistmea de la UE és el resultat de la coexistència de moltes cultures jurídiques diferents. Jo crec en el projecte d'integració europeu i també en la cooperació penal europea. i en els casos de lluita contra la delinqüència organitzada, les coses funcionen força bé. Però la justícia europea és un ecosistema molt fràgil perquè es basa en la confiança mútua. En el cas dels dirigents polítics catalans, amb un component polític important, la cosa ha estat diferent.
- Li ho preguntaré d'una altra manera. Amb les seves decisions sobre el cas català, la justícia espanyola s'ha allunyat dels estàndards europeus?
- Hi ha hagut situacions sorprenents i controvertides. En el cas de Junqueras, que es dictés la sentència del litigi principal abans que sortís la sentència de la qüestió prejudicial del Tribunal de Justícia de la UE va ser sonat. S'emet sentència del Tribunal Suprem a l'octubre, el mateix dia que es fa la vista davant el TJUE. Pels motius que fos, segurament perquè ja feia dos anys de l'empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, i no es volia fer cap pròrroga perquè el Grup sobre Detencions Arbitràries de l'ONU havia fet públic un informe negatiu en aquest cas, pel que fos. Emetre la sentència l'octubre no va ser afortunat perquè la lògica d'una qüestió prejudicial és que no es tanqui el cas fins que la justícia no aclareixi els dubtes que tu has expressat.
- De fet, l'advocat general de la Unió es va pronunciar.
- El mateix advocat general de la UE va apuntar que el més lògic hagués estat no mantenir la qüestió davant del TJUE. En la seva sentència, el tribunal recorda de manera molt correcta el principi de cooperació lleial entre la Unió i els estats, que han d'anar a la una en el respecte al dret de la UE. I fa referència al principi de democràcia com a valor de la Unió Europea. Aquest és un exemple, N'hi ha hagut d'altres. Les euroordres han posat molta pressió en el sistema de cooperació judicial penal.
- La imatge i el prestigi d'Espanya han quedat afectats?
- Jo crec que la imatge d'Espanya ha quedat tocada. Si ajuntem les euroordres i la qüestió prejudicial de Junqueras, s'ha erosionat la imatge d'Espanya.
- Què es pot esperar de la justícia europea sobre el cas català?
- A mi m'agrada que la situació se situï en termes realistes. El que no veurem és que el TJUE digui que la sentència del Tribunal Suprem és injusta, ja que no té competència per fer-ho. Però sí que hi haurà coses que contribuiran a garantir la tutela dels drets de les persones que són jutjades, com és el que hem dit abans de ser jutjat pel jutge predeterminat o que no es vulnerin els drets humans. El TJUE no està pensat com un tribunal de cassació. Fora de la UE tenim el Tribunal Europeu dels Drets Humans, vinculat al Consell d'Europa, on també hi haurà recorregut, però primer cal esgotar l'empara del Tribunal Constitucional. La justícia europea s'ha de mirar amb esperança. És on podem trobar respostes a la situació dels drets, és l'últim baluard.
- Té esperança.
- Esperança però no superoptimisme. La UE està basada en uns objectius, però també en uns valors, com la democràcia i els drets humans. De moment, la Comissió Europea no s'ha plantejat obrir una investigació sobre l'octubre del 2017, però ha mostrat contundència en el cas de Polònia i Hongria, dins del que són els paràmetres de la UE. Espanya s'ha de plantejar si vol estar al costat de Polònia i Hongria dins de la UE. Que hi hagi declaracions d'un ministre, com hi ha hagut, que ha dit que si no s'executen les euroordres ja es veuria com es col·laboraria amb la justícia europea en el futur, no és seriós.
- Això no sembla encaixar dins de la filosofia de la confiança mútua entre estats.
- No encaixa i va mermant el prestigi d'Espanya. En aquests moments, la Comissió està fent un estudi sobre la situació de l'estat de dret en cada país i hi haurà informes anuals que monitoritzaran les accions dels estats. L'estat espanyol ha de plantejar-se fins a quin punt vol ser respectuós amb els valors de la Unió Europea.
Jordana va fer el doctorat en integració europea. En aquesta conversa, analitza la darrera sentència de la justícia belga sobre l'euroordre contra Lluís Puig i com pot afectar la situació de Carles Puigdemont i la resta de dirigents a l'exili, així com la imatge d'Espanya dins la Unió Europea (UE) per l'acció judicial contra el procés.
- La justícia belga va dictaminar aquest agost contra l'extradició de Lluís Puig a Espanya. Valori'ns la transcendència d'aquesta resolució.
- Aquest és el primer cas en què la justícia belga s'ha pronunciat sobre les euroordres, perquè les que s'havien emès anteriorment s'havien acabat retirant. Les primeres havien estat emeses per la jutgessa Lamela i el jutge Llarena va decidir substituir-les per unes segones que després va decidir retirar perquè hi va haver un defecte de forma comès per ell mateix. Era un tema formal sobre traducció. Ara hi havia molts rumors sobre el que faria el tribunal belga, però finalment s'ha pronunciat. Anteriorment s'havia pronunciat el tribunal alemany d'Schleswig-Holstein, en aquest cas no pas sobre qui era el jutge competent, sinó sobre el fons de l'assumpte, sobre els delictes pels quals es demanava el lliurament de Puigdemont. En canvi, aquí el tribunal belga ha entrat en el tema de si el jutge espanyol era el competent per emetre l'euroordre. I ha decidit que no ho és.
- Això és molt rellevant.
- És molt important des d'una perspectiva dels drets humans. Un processat té dret a la tutela judicial efectiva, a saber qui serà el jutge que el jutjarà i que estigui predeterminat per la llei. És una qüestió essencial de seguretat jurídica.
- Quina incidència tindrà la sentència belga en els casos de Carles Puigdemont i Toni Comín?
- Caldrà veure-ho si s'aprova el suplicatori contra Carles Puigdemont. Perquè al final serà la justícia belga la que acabarà decidint si es lliura Puigdemont a la justícia espanyola o no. Des d'aquest punt de vista, la sentència sobre Puig és una bona notícia per a Puigdemont i Comín. Si el pronunciament sobre Puig es manté en instàncies superiors, el que és factible és que l'euroordre s'hagi de retirar i que hagi de ser el jutge competent qui la trameti.
- La sentència sobre Lluís Puig no és ferma?
- No, el que s'ha de tenir clar és que no és una sentència ferma. Ha estat una decisió de primera instància i és important. Però hi ha encara dues vies de recurs. La fiscalia belga ja va anunciar-ne un i seguirà les indicacions del jutge espanyol perquè estem en un sistema de cooperació judicial penal. Veurem què passa. S'ha d'entendre que tots els estats revisen la concessió d'euroordres si hi ha dubtes sobre el respecte als drets dels acusats. Precisament a Bèlgica hi ha el cas d'una dona acusada de pertànyer a ETA que no es va lliurar a l'estat espanyol perquè hi havia dubtes de si tindria un judici just. Quan Polònia ha emès algunes euroordres, hi ha hagut estats, entre ells Espanya, que han posat en dubte si la persona seria jutjada amb tots els drets. És un fet que posa en evidència com funciona la cooperació judicial penal europea, que està basada en la confiança mútua.
- En el cas de Puig, quin seria el jutge predeterminat?
- La defensa de Puig ha sabut argumentar molt bé aquesta qüestió davant la justícia belga apuntant que hauria de ser un tribunal ordinari a Barcelona. També s'ha de dir que el delicte pel qual se li demana l'extradició és malversació, que no té la magnitud de les penes per sedició o rebel·lió. En tot cas, s'ha encetat el debat sobre si es fa un abús de l'euroordre, que està essencialment dissenyada pensant en un llistat de 32 delictes greus i vinculats a delinqüència organitzada, com són el tràfic d'éssers humans, tràfic de drogues a gran escala o assassinat. En aquests casos, l'entrega és automàtica.
- Com pot afectar al suplicatori demanat pel Tribunal Suprem contra Puigdemont al Parlament Europeu?
- El suplicatori el demanen per a Puigdemont, Comín i Ponsatí, i en aquest cas, no crec que el Parlament Europeu entri a examinar qui és el jutge competent o no. El suplicatori consisteix en un procediment per aixecar la immunitat quan es pretén investigar penalment un parlamentari. Aquest és un cas especial. Els casos de suplicatori que hi ha hagut han estat més senzills. Però veig complicat que no s'acabi aprovant el suplicatori, ja que la comissió encarregada de conèixer l'assumpte és un reflex fidel de la composició actual del Parlament Europeu.
"Si s'aprova el suplicatori, això no implica necessàriament el retorn de Puigdemont, el jutge belga hauria de desparalitzar l'euroordre i decidir si l'executa"
- En cas d'aprovar-se el suplicatori, això implicaria el retorn de Puigdemont?
- No necessàriament. El que implicaria seria que el jutge belga hauria de desparalitzar l'euroordre i decidir si l'executa. Quan, al desembre, el Tribunal de Justícia de la UE es va pronunciar sobre la qüestió prejudicial que dins de la causa del procés havia plantejat el jutge Manuel Marchena, sobre l'extensió de la immunitat d'Oriol Junqueras com a europarlamentari, el tribunal va dir que la immunitat naixia en el moment de l'elecció, no depenia dels tràmits interns posteriors com jurar la Constitució.
- Com s'explica que Puigdemont tingui immunitat a tot la Unió Europea, menys a Espanya?
- És que a Espanya també la té. La té a tot el territori de la UE. El dubte és què passaria si ell vingués aquí. En aplicació del protocol d'immunitat, ell ha d'estar lliure per exercir la seva tasca com a europarlamentari. Ell podria venir aquí. Altra cosa és que vulgui córrer aquest risc i esbrinar si l'estat espanyol reconeix la seva immunitat.
- Què creu que passaria si creués la frontera? No seria detingut?
- En aquest cas, si fos detingut, hi hauria una vulneració de la seva immunitat. Mentre no s'atorgui el suplicatori, ell és lliure. És un tema del risc que pot haver, però no del que estableix la regulació sobre la immunitat.
"Puigdemont també gaudeix d'immunitat a Espanya, altra cosa és que es vulgui córrer el risc d'esbrinar si l'estat espanyol la reconeix"
- I si es dona el suplicatori, com creu que actuarà la justícia belga?
- Haurà de reactivar les euroordres, que ara estan en suspens. Quan hi va haver la sentència sobre la immunitat de Junqueras, el jutge belga va decidir que si ell era immune, els altres també i no es podien executar les euroordres. Per això la de Puig ha continuat, perquè en aquest cas no existeix petició de suplicatori. La situació aleshores seria similar a la que tenia Puigdemont abans de tenir la immunitat.
- Quant pot trigar el suplicatori?
- No crec que trigui molt, habitualment sol ser un procediment que es resol en uns sis mesos. La pandèmia ha contribuït a alentir el procés, però ara ja no crec que falti molt de temps.
- Les decisions de la justícia europea mostren una cultura jurídica diferent a l'espanyola?
- Això s'ha discutit molt. No crec que hi hagi cultures jurídiques diferents, pel que he viscut en la meva experiència. El sistmea de la UE és el resultat de la coexistència de moltes cultures jurídiques diferents. Jo crec en el projecte d'integració europeu i també en la cooperació penal europea. i en els casos de lluita contra la delinqüència organitzada, les coses funcionen força bé. Però la justícia europea és un ecosistema molt fràgil perquè es basa en la confiança mútua. En el cas dels dirigents polítics catalans, amb un component polític important, la cosa ha estat diferent.
- Li ho preguntaré d'una altra manera. Amb les seves decisions sobre el cas català, la justícia espanyola s'ha allunyat dels estàndards europeus?
- Hi ha hagut situacions sorprenents i controvertides. En el cas de Junqueras, que es dictés la sentència del litigi principal abans que sortís la sentència de la qüestió prejudicial del Tribunal de Justícia de la UE va ser sonat. S'emet sentència del Tribunal Suprem a l'octubre, el mateix dia que es fa la vista davant el TJUE. Pels motius que fos, segurament perquè ja feia dos anys de l'empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, i no es volia fer cap pròrroga perquè el Grup sobre Detencions Arbitràries de l'ONU havia fet públic un informe negatiu en aquest cas, pel que fos. Emetre la sentència l'octubre no va ser afortunat perquè la lògica d'una qüestió prejudicial és que no es tanqui el cas fins que la justícia no aclareixi els dubtes que tu has expressat.
- De fet, l'advocat general de la Unió es va pronunciar.
- El mateix advocat general de la UE va apuntar que el més lògic hagués estat no mantenir la qüestió davant del TJUE. En la seva sentència, el tribunal recorda de manera molt correcta el principi de cooperació lleial entre la Unió i els estats, que han d'anar a la una en el respecte al dret de la UE. I fa referència al principi de democràcia com a valor de la Unió Europea. Aquest és un exemple, N'hi ha hagut d'altres. Les euroordres han posat molta pressió en el sistema de cooperació judicial penal.
- La imatge i el prestigi d'Espanya han quedat afectats?
- Jo crec que la imatge d'Espanya ha quedat tocada. Si ajuntem les euroordres i la qüestió prejudicial de Junqueras, s'ha erosionat la imatge d'Espanya.
- Què es pot esperar de la justícia europea sobre el cas català?
- A mi m'agrada que la situació se situï en termes realistes. El que no veurem és que el TJUE digui que la sentència del Tribunal Suprem és injusta, ja que no té competència per fer-ho. Però sí que hi haurà coses que contribuiran a garantir la tutela dels drets de les persones que són jutjades, com és el que hem dit abans de ser jutjat pel jutge predeterminat o que no es vulnerin els drets humans. El TJUE no està pensat com un tribunal de cassació. Fora de la UE tenim el Tribunal Europeu dels Drets Humans, vinculat al Consell d'Europa, on també hi haurà recorregut, però primer cal esgotar l'empara del Tribunal Constitucional. La justícia europea s'ha de mirar amb esperança. És on podem trobar respostes a la situació dels drets, és l'últim baluard.
"La justícia europea s'ha de mirar amb esperança. És on podem trobar respostes a la situació dels drets, és l'últim baluard"
- Té esperança.
- Esperança però no superoptimisme. La UE està basada en uns objectius, però també en uns valors, com la democràcia i els drets humans. De moment, la Comissió Europea no s'ha plantejat obrir una investigació sobre l'octubre del 2017, però ha mostrat contundència en el cas de Polònia i Hongria, dins del que són els paràmetres de la UE. Espanya s'ha de plantejar si vol estar al costat de Polònia i Hongria dins de la UE. Que hi hagi declaracions d'un ministre, com hi ha hagut, que ha dit que si no s'executen les euroordres ja es veuria com es col·laboraria amb la justícia europea en el futur, no és seriós.
- Això no sembla encaixar dins de la filosofia de la confiança mútua entre estats.
- No encaixa i va mermant el prestigi d'Espanya. En aquests moments, la Comissió està fent un estudi sobre la situació de l'estat de dret en cada país i hi haurà informes anuals que monitoritzaran les accions dels estats. L'estat espanyol ha de plantejar-se fins a quin punt vol ser respectuós amb els valors de la Unió Europea.