22
d'agost
del
2020
Actualitzat
a les
11:22h
Durant mesos, Catalunya Suma va ser un concepte que tenia molts partidaris al PP i a Ciutadans. Però les eleccions al País Basc, amb una coalició entre totes dues sigles que ha punxat clarament -va sumar els mateixos escons que van assolir els populars en solitari en els anteriors comicis-, i el gir efectuat per la nova direcció d'Inés Arrimadas al davant del partit taronja, han canviat del tot l'escenari.
La idea de sumar forces en un bloc unionista, al qual es convidava el PSC a afegir-s'hi de manera retòrica, guanyava partidaris en sectors de les dues formacions. La feblesa del partit d'Albert Rivera, a qui tots els sondejos auguren un resultat clarament a la baixa (va obtenir uns espectaculars 36 escons a les darreres eleccions catalanes que no repetirà), i el migrat resultat obtingut pel PP (4 diputats) feien factible l'entesa.
Una suma de partits en dificultats era una manera d'encarar les crisis mútues a l'hora diluir un possible mal resultat de cadascun per separat. Però ha passat el temps i han succeït coses. Les eleccions al País Basc han estat un gerro d'aigua freda pels defensors d'una coalició unionista a Catalunya.
El 12 de juliol, les urnes basques van deixar clar que hi ha sumes que resten els seus socis. L'aliança PP-Cs va ser forjada amb l'entossudiment de Pablo Casado en contra del criteri de la direcció anterior del partit a Euskadi. Els populars van obtenir 47.000 vots menys que en els comicis del 2016, i van passar de 9 escons a 6 (2 per a Ciutadans). Un resultat al qual va deixar encara més en evidència el triomf per majoria absoluta de Níñez Feijóo a Galícia.
El partit d'Arrimadas sí que va sortir guanyador de la prova, ja que no disposava fins ara de representació a la cambra basca. Però hi ha forta preocupació en els rengles del partit taronja. Les perspectives electorals no són gens bones i a la seu de Génova han palpat un estat de nervis a Ciutadans i, segons expliquen aquests dies membres del PP, fins i tot de "desesperació".
La formació taronja té cartes a jugar per pressionar el PP i sembla que ho està fent. Tots dos partits governen junts en comunitats com Madrid, Andalusia i Múrcia, i en grans ciutats com la mateixa Madrid. Algun d'ells, com el que presideix Isabel Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid, està sotmès a tensions contínues amb Ciutadans.
Entre el "gir a l'esquerra" i l'adeu de Roldán
Però si bé el PP no es pot permetre ignorar del tot els taronja, els moviments efectuats per Arrimadas obrint-se a acords amb el PSOE han irritat profundament la cúpula de Casado. Pels populars ha estat xocant contemplar com Edmundo Bal, el portaveu de Ciutadans, fins fa poc verb desllenguat contra Pedro Sánchez, anunciava el seu suport a dues pròrrogues de l'estat d'alarma i al decret sobre la "nova normalitat". Si Arrimadas vol forçar el PP a una aliança a Catalunya, tindrà feina.
A tot això cal afegir que al PP han rebut amb incomoditat el comunicat de Ciutadans en què anuncia el canvi de cartell electoral de Lorena Roldán per Carlos Carrizosa. La referència a que Carrizosa, al tenir responsabilitats polítiques només a Catalunya, podria afavorir una entesa amb altres forces constitucionalistes, insinua que Roldán, pel fet d'exercir com a portaveu al Senat, podria dificultar un acord amb els populars. Una suposició que no té cap fonament perquè la caiguda de la política tarragonina obeeix a la situació interna dels taronja. El cert és que, segons fonts del PP, és del tot irrellevant qui sigui el candidat de Ciutadans a l'hora d'optar per una possible entesa electoral.
La idea de sumar forces en un bloc unionista, al qual es convidava el PSC a afegir-s'hi de manera retòrica, guanyava partidaris en sectors de les dues formacions. La feblesa del partit d'Albert Rivera, a qui tots els sondejos auguren un resultat clarament a la baixa (va obtenir uns espectaculars 36 escons a les darreres eleccions catalanes que no repetirà), i el migrat resultat obtingut pel PP (4 diputats) feien factible l'entesa.
Una suma de partits en dificultats era una manera d'encarar les crisis mútues a l'hora diluir un possible mal resultat de cadascun per separat. Però ha passat el temps i han succeït coses. Les eleccions al País Basc han estat un gerro d'aigua freda pels defensors d'una coalició unionista a Catalunya.
Una suma de partits en dificultats era una manera d'encarar les crisis mútues a l'hora diluir un possible mal resultat de cadascun per separat, però les eleccions basques ho han canviat tot
El 12 de juliol, les urnes basques van deixar clar que hi ha sumes que resten els seus socis. L'aliança PP-Cs va ser forjada amb l'entossudiment de Pablo Casado en contra del criteri de la direcció anterior del partit a Euskadi. Els populars van obtenir 47.000 vots menys que en els comicis del 2016, i van passar de 9 escons a 6 (2 per a Ciutadans). Un resultat al qual va deixar encara més en evidència el triomf per majoria absoluta de Níñez Feijóo a Galícia.
El partit d'Arrimadas sí que va sortir guanyador de la prova, ja que no disposava fins ara de representació a la cambra basca. Però hi ha forta preocupació en els rengles del partit taronja. Les perspectives electorals no són gens bones i a la seu de Génova han palpat un estat de nervis a Ciutadans i, segons expliquen aquests dies membres del PP, fins i tot de "desesperació".
La formació taronja té cartes a jugar per pressionar el PP i sembla que ho està fent. Tots dos partits governen junts en comunitats com Madrid, Andalusia i Múrcia, i en grans ciutats com la mateixa Madrid. Algun d'ells, com el que presideix Isabel Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid, està sotmès a tensions contínues amb Ciutadans.
Entre el "gir a l'esquerra" i l'adeu de Roldán
Però si bé el PP no es pot permetre ignorar del tot els taronja, els moviments efectuats per Arrimadas obrint-se a acords amb el PSOE han irritat profundament la cúpula de Casado. Pels populars ha estat xocant contemplar com Edmundo Bal, el portaveu de Ciutadans, fins fa poc verb desllenguat contra Pedro Sánchez, anunciava el seu suport a dues pròrrogues de l'estat d'alarma i al decret sobre la "nova normalitat". Si Arrimadas vol forçar el PP a una aliança a Catalunya, tindrà feina.
A tot això cal afegir que al PP han rebut amb incomoditat el comunicat de Ciutadans en què anuncia el canvi de cartell electoral de Lorena Roldán per Carlos Carrizosa. La referència a que Carrizosa, al tenir responsabilitats polítiques només a Catalunya, podria afavorir una entesa amb altres forces constitucionalistes, insinua que Roldán, pel fet d'exercir com a portaveu al Senat, podria dificultar un acord amb els populars. Una suposició que no té cap fonament perquè la caiguda de la política tarragonina obeeix a la situació interna dels taronja. El cert és que, segons fonts del PP, és del tot irrellevant qui sigui el candidat de Ciutadans a l'hora d'optar per una possible entesa electoral.