20
d'agost
del
2020
Actualitzat
el
21
d'agost
a les
16:18h
La notícia que el líder opositor rus Alexéi Navalni està en estat de coma per un possible enverinament -es debat entre la vida i la mort- ha tornat a posar en primer pla el vessant més tèrbol de la política russa. Navalni tornava a Moscou des de la ciutat siberiana de Tomsk. No va prendre res, només una tassa de te. Suficient, sembla, per patir una greu intoxicació que l'ha dut a una unitat de cures intensives.
Es tracta d'una de les personalitats més destacades de l'oposició al president Vladimir Putin. Des de l'entorn de Navalni s'ha assegurat que es podria tractar d'un enverinament, un sistema que ja té certa tradició com a mecanisme per desfer-se de persones incòmodes. El Kremlin continua sent un símbol del poder a Rússia i amaga molts secrets que segurament mai ens seran desvetllats. Però el llistat de morts sospitoses, desaparicions i enverinaments ja comença a ser llarga des que Putin és l'amo de Rússia. Aquí teniu un breu llistat d'alguns casos que semblen trets d'un thriller.
- Anna Politkovskaia, periodisme incòmode. Politovskaia era una coneguda periodista d'investigació que va tocar un fil d'alta tensió quan va decidir fer diversos reportatges sobre el conflicte de Txetxènia. Les seves cròniques sobre l'actuació de Moscou a la zona i els seus llibres sobre la Rússia de Putin la van posar en la llista negra del Kremlin. La seva tasca periodística la va convertir en una activista pels drets humans. Va patir amenaces i un intent d'enverinament. Finalment, un dia, el 7 d'octubre del 2006, quan anava a agafar l'ascensor de casa seva, va ser acribillada a trets.
- Litvinenko, un cafè indigest. El cas d'Aleksander Litvinenko va tenir un enorme impacte. Si ser dirigent opositor a Putin no augura un futur esplendorós, no cal ni imaginar-se el que li pot passar a algú que és considerat un traïdor. És el que li va succeir a Litvinenko un dia de novembre del 2006. Antic membre del KGB, va trencar amb el Kremlin per convertir-se en un enemic. Un dia, vivint refugiat a Londres, va dinar amb dues persones, que en algun moment de la trobada van aconseguir que ingerís poloni 210, un producte radiactiu letal que se'l va endur a la tomba en tres setmanes.
L'exespia havia estat una persona de l'entorn de Putin, de qui havia estat responsable de seguretat. Ho sabia quasi tot d'ell, però potser no que el líder del Kremlin mai el perdonaria. L'any 2000, Litvinenko va desertar i va començar a explicar alguns dels crims del règim rus, entre ells el de la periodista Politovskaia. La seva vídua va explicar després de la seva mort que col·laborava amb el servei secret britànic, l'MI6.
- Sergei Skripal, gas nerviós. El cas de Serguei Skripal és similar al de Litvinenko, tot i que va acabar una mica millor. Aquest espia era un agent doble que treballava pels serveis britànics. La seva especialitat era passar informació sobre la identitat d'espies russos. Detingut i alliberat després en un intercanvi de presoners, va marxar al Regne Unit, on va ser trobat inconscient en un banc, junt amb la seva filla Julia. Havien estat enverinats amb VX, un gas que penetra per la pell, bloqueja la transmissió dels impulsos nerviosos i provoca inconsciència, paràlisi i, finalment, el col·lapse mortal. Skripal va poder sobreviure.
- Natalia Estemirova, lluitadora pels drets humans. És un dels casos més emblemàtics. Filla de pares txetxens, Estemirova va impulsar una ONG dedicada a la defensa dels drets humans, Memorial, que va ser considerada hostil pel règim. Amiga d'Anna Politovskaia, va obtenir el 2007 el primer premi que porta el nom de la periodista assassinada. A ella l'esperava la mateixa sort. El 15 de juliol del 2009 va ser segrestada a casa seva a Grozni, a Txetxènia. Poc després va aparèixer morta amb l'impacte de diversos projectils al cap.
- Boris Berezovski, mort a la banyera. Un dels oligarques econòmics que després de la caiguda del règim soviètic es va enriquir va ser Boris Berezovski. Persona de l'entorn de l'expresident Boris Ieltsin, Berezovski va simbolitzar una nova classe social que va triomfar en una època de diner fàcil. Aliat primer de Putin, que era reaci al poder dels nous oligarques, s'hi va acabar enfrontant i es va convertir en un maldecap per al Kremlin. Va fugir, com molts altres, al Regne Unit, mentre a Rússia l'acusaven de frau. Va perdre bona part de la fortuna en plets amb antics socis i el 23 de març del 2013 va ser trobat mort a la banyera de casa. L'autòpsia va certificar escanyament. Van dir que tenia depressió, tot i que persones properes a la família van apuntar cap a Moscou.
- Boris Nemtsov, cosit a trets. Nemtsov era un polític brillant que s'havia convertit en una de les figures de l'oposició. Havia estat governador de Nivni Novgorod, ministre de Comustibles i viceprimer ministre a finals dels noranta. El règim autocràtic de Putin va fer que emergís com un crític temible, situat en posicions de dreta liberal. Les seves crítiques a la política bel·licista del president a Ucraïna el van sentenciar. El 25 de febrer del 2015, mentre passejava pel centre de Moscou, va ser cosit a trets per l'esquena. De nou, s'imposava el destí tràgic dels qui gosen desafiar el poder a Rússia.
Es tracta d'una de les personalitats més destacades de l'oposició al president Vladimir Putin. Des de l'entorn de Navalni s'ha assegurat que es podria tractar d'un enverinament, un sistema que ja té certa tradició com a mecanisme per desfer-se de persones incòmodes. El Kremlin continua sent un símbol del poder a Rússia i amaga molts secrets que segurament mai ens seran desvetllats. Però el llistat de morts sospitoses, desaparicions i enverinaments ja comença a ser llarga des que Putin és l'amo de Rússia. Aquí teniu un breu llistat d'alguns casos que semblen trets d'un thriller.
- Anna Politkovskaia, periodisme incòmode. Politovskaia era una coneguda periodista d'investigació que va tocar un fil d'alta tensió quan va decidir fer diversos reportatges sobre el conflicte de Txetxènia. Les seves cròniques sobre l'actuació de Moscou a la zona i els seus llibres sobre la Rússia de Putin la van posar en la llista negra del Kremlin. La seva tasca periodística la va convertir en una activista pels drets humans. Va patir amenaces i un intent d'enverinament. Finalment, un dia, el 7 d'octubre del 2006, quan anava a agafar l'ascensor de casa seva, va ser acribillada a trets.
- Litvinenko, un cafè indigest. El cas d'Aleksander Litvinenko va tenir un enorme impacte. Si ser dirigent opositor a Putin no augura un futur esplendorós, no cal ni imaginar-se el que li pot passar a algú que és considerat un traïdor. És el que li va succeir a Litvinenko un dia de novembre del 2006. Antic membre del KGB, va trencar amb el Kremlin per convertir-se en un enemic. Un dia, vivint refugiat a Londres, va dinar amb dues persones, que en algun moment de la trobada van aconseguir que ingerís poloni 210, un producte radiactiu letal que se'l va endur a la tomba en tres setmanes.
L'exespia Litvinenko va morir tres setmanes després de ser enverinat amb poloni
L'exespia havia estat una persona de l'entorn de Putin, de qui havia estat responsable de seguretat. Ho sabia quasi tot d'ell, però potser no que el líder del Kremlin mai el perdonaria. L'any 2000, Litvinenko va desertar i va començar a explicar alguns dels crims del règim rus, entre ells el de la periodista Politovskaia. La seva vídua va explicar després de la seva mort que col·laborava amb el servei secret britànic, l'MI6.
- Sergei Skripal, gas nerviós. El cas de Serguei Skripal és similar al de Litvinenko, tot i que va acabar una mica millor. Aquest espia era un agent doble que treballava pels serveis britànics. La seva especialitat era passar informació sobre la identitat d'espies russos. Detingut i alliberat després en un intercanvi de presoners, va marxar al Regne Unit, on va ser trobat inconscient en un banc, junt amb la seva filla Julia. Havien estat enverinats amb VX, un gas que penetra per la pell, bloqueja la transmissió dels impulsos nerviosos i provoca inconsciència, paràlisi i, finalment, el col·lapse mortal. Skripal va poder sobreviure.
- Natalia Estemirova, lluitadora pels drets humans. És un dels casos més emblemàtics. Filla de pares txetxens, Estemirova va impulsar una ONG dedicada a la defensa dels drets humans, Memorial, que va ser considerada hostil pel règim. Amiga d'Anna Politovskaia, va obtenir el 2007 el primer premi que porta el nom de la periodista assassinada. A ella l'esperava la mateixa sort. El 15 de juliol del 2009 va ser segrestada a casa seva a Grozni, a Txetxènia. Poc després va aparèixer morta amb l'impacte de diversos projectils al cap.
- Boris Berezovski, mort a la banyera. Un dels oligarques econòmics que després de la caiguda del règim soviètic es va enriquir va ser Boris Berezovski. Persona de l'entorn de l'expresident Boris Ieltsin, Berezovski va simbolitzar una nova classe social que va triomfar en una època de diner fàcil. Aliat primer de Putin, que era reaci al poder dels nous oligarques, s'hi va acabar enfrontant i es va convertir en un maldecap per al Kremlin. Va fugir, com molts altres, al Regne Unit, mentre a Rússia l'acusaven de frau. Va perdre bona part de la fortuna en plets amb antics socis i el 23 de març del 2013 va ser trobat mort a la banyera de casa. L'autòpsia va certificar escanyament. Van dir que tenia depressió, tot i que persones properes a la família van apuntar cap a Moscou.
- Boris Nemtsov, cosit a trets. Nemtsov era un polític brillant que s'havia convertit en una de les figures de l'oposició. Havia estat governador de Nivni Novgorod, ministre de Comustibles i viceprimer ministre a finals dels noranta. El règim autocràtic de Putin va fer que emergís com un crític temible, situat en posicions de dreta liberal. Les seves crítiques a la política bel·licista del president a Ucraïna el van sentenciar. El 25 de febrer del 2015, mentre passejava pel centre de Moscou, va ser cosit a trets per l'esquena. De nou, s'imposava el destí tràgic dels qui gosen desafiar el poder a Rússia.