20
d'agost
del
2020
Actualitzat
a les
9:18h
La direcció del PDECat es reunirà el 31 d'agost amb dues carpetes urgents damunt la taula: abordar l'estat de les negociacions per l'encaix amb Junts per Catalunya, el nou partit de Carles Puigdemont, i traçar la fórmula amb la qual es presentaran a les eleccions. Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, la formació que lidera David Bonvehí ja dona pràcticament per "impossible" l'encaix orgànic amb Junts i només plantegen -malgrat la fredor de l'entorn de Puigdemont- pactes electorals o post-electorals. Malgrat això, les mateixes fonts insisteixen que continua vigent la possibilitat que el PDECat acabi anant en solitari a les eleccions. Qui compta amb més opcions per ser candidata en aquest escenari, per ara, és la consellera d'Empresa, Àngels Chacón.
Però per arribar a aquest estadi encara se n'han de complir uns quants. Les reunions dels últims dies -Bonvehí ha estat recentment a Lledoners per parlar amb Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn, tots ells impulsors de Junts- no han servit per avançar en l'encaix orgànic, de manera que els hereus de CDC ja només plantegen com a possibilitat la coalició, tot i que des del partit de Puigdemont la descarten. "La integració s'ha fet impossible", recalquen fonts del PDECat. Els principals dirigents del partit, en especial l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, estan fent reunions telemàtiques aquests dies amb el territori per posar el termòmetre davant la irrupció de Junts, i la direcció insisteix que no han notat una acceleració en el nombre de baixes registrades.
Dos dies després que es posés en marxa oficialment el nou partit, el PDECat va assegurar que només un 5% dels militants havia estripat el carnet. Això també s'explica perquè, per ara, Junts permet la doble militància, i ho continuarà fent almenys fins al 3 d'octubre, que és el dia en què s'aprovaran les ponències d'estratègia política i d'organització. Els afiliats han anat aportant idees i els equips redactors faran aquest dijous una primera proposta que s'anirà perfeccionant fins a principis d'octubre. El PDECat, al seu torn, està pendent d'un informe encarregat a finals de juliol a Xavier Trias, encarregat de la comissió de garanties, per escatir si els estatuts del partit poden avalar la doble militància. Trias, al seu torn, és un dels dirigents que s'ha fet de Junts.
El puzle, en tot cas, és a punt de resoldre's. La direcció del PDECat -així ho detallava la setmana passada NacióDigital- es prepara per anar a les eleccions en solitari en cas que es tanquin totes portes de Puigdemont. Hi anirien amb un programa més pragmàtic en l'àmbit del procés -aquesta setmana, en privat, hi ha dirigents que s'han expressat de forma crítica amb el sainet parlamentari entre JxCat i ERC per la no- publicació de la resolució antimonàrquia, amplificat com és habitual a les xarxes- i amb la recuperació econòmica com un dels eixos principals. Tot i això, la cúpula també és conscient que els lideratges més carismàtics han fet el salt cap a la nova formació. Volen apuntar, en tot cas, que si hi ha ruptura caldrà atribuir-la a les "negatives" de Junts.
Dels membres del Govern, només Chacón manté la fidelitat cap al PDECat i, malgrat la discreció habitual que practica, són diversos els dirigents que la veuen "capacitada" per fer el pas com a candidata. L'altre nom amb més protagonisme -i darrere del qual sectors del partit hi veuen la mà d'Artur Mas, l'expresident de la Generalitat i també del partit que manté el silenci malgrat l'enverinament de l'encaix- és el de Castells, alcalde d'Igualada i també actiu de la formació. Al PDECat, en tot cas, donen per fet que Puigdemont serà candidat de Junts, i que l'únic debat existent és sobre quin serà el número dos efectiu que l'acompanyarà a la llista al Parlament.
Dos dels principals aspirants -Jordi Puigneró i Damià Calvet- tenen carnet de la formació nacionalista, almenys per ara, mentre que la tercera en discòrdia, Laura Borràs, és una de les ànimes més independents de Junts, tot i que forma part de la direcció. Una de les queixes que tenen al PDECat és que els dirigents amb més trajectòria tant en aquestes sigles com a CDC "pensaven que aconseguirien dominar Junts", i que en lloc d'això s'han trobat amb Jordi Sànchez com a secretari general. Els més allunyats de Puigdemont, de fet, es refereixen al nou partit com la "formació de Sànchez".
Qüestió de lideratges
El que encara és una incògnita, això sí, és quan seran aquestes eleccions a les quals el PDECat i Junts poden concórrer per separat. Els primers, de fet, no s'han presentat mai en solitari a les urnes, sinó que van aportar els recursos electorals, logístics i econòmics en totes les ocasions que JxCat va ser present a les urnes, és a dir, des del desembre del 2017 al Parlament. Junts, al seu torn, no hauria volgut fer servir els drets electorals del PDECat per fer campanya, la data de la qual és incerta perquè cada vegada són més les veus que aposten per no convocar-les abans que el president Quim Torra vagi a declarar al Tribunal Suprem per la causa de la inhabiliatció per la pancarta del llaç groc.
El 31 d'agost, això sí, es començarà a definir l'horitzó electoral del PDECat, a la direcció del qual hi ha dirigents que ja donen per fet que aniran sols. A risc, això sí, de competir amb Puigdemont i de veure com els principals lideratges carismàtics i alguns de territorials -Anna Erra (Vic), Marta Madrenas (Girona)- ja els han fet el salt, com ha passat amb representants institucionals rellevants. Després d'anys de debat, la reordenació -aquesta vegada sí- no passarà del mes de setembre.
Però per arribar a aquest estadi encara se n'han de complir uns quants. Les reunions dels últims dies -Bonvehí ha estat recentment a Lledoners per parlar amb Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn, tots ells impulsors de Junts- no han servit per avançar en l'encaix orgànic, de manera que els hereus de CDC ja només plantegen com a possibilitat la coalició, tot i que des del partit de Puigdemont la descarten. "La integració s'ha fet impossible", recalquen fonts del PDECat. Els principals dirigents del partit, en especial l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, estan fent reunions telemàtiques aquests dies amb el territori per posar el termòmetre davant la irrupció de Junts, i la direcció insisteix que no han notat una acceleració en el nombre de baixes registrades.
Dos dies després que es posés en marxa oficialment el nou partit, el PDECat va assegurar que només un 5% dels militants havia estripat el carnet. Això també s'explica perquè, per ara, Junts permet la doble militància, i ho continuarà fent almenys fins al 3 d'octubre, que és el dia en què s'aprovaran les ponències d'estratègia política i d'organització. Els afiliats han anat aportant idees i els equips redactors faran aquest dijous una primera proposta que s'anirà perfeccionant fins a principis d'octubre. El PDECat, al seu torn, està pendent d'un informe encarregat a finals de juliol a Xavier Trias, encarregat de la comissió de garanties, per escatir si els estatuts del partit poden avalar la doble militància. Trias, al seu torn, és un dels dirigents que s'ha fet de Junts.
El puzle, en tot cas, és a punt de resoldre's. La direcció del PDECat -així ho detallava la setmana passada NacióDigital- es prepara per anar a les eleccions en solitari en cas que es tanquin totes portes de Puigdemont. Hi anirien amb un programa més pragmàtic en l'àmbit del procés -aquesta setmana, en privat, hi ha dirigents que s'han expressat de forma crítica amb el sainet parlamentari entre JxCat i ERC per la no- publicació de la resolució antimonàrquia, amplificat com és habitual a les xarxes- i amb la recuperació econòmica com un dels eixos principals. Tot i això, la cúpula també és conscient que els lideratges més carismàtics han fet el salt cap a la nova formació. Volen apuntar, en tot cas, que si hi ha ruptura caldrà atribuir-la a les "negatives" de Junts.
Dels membres del Govern, només Chacón manté la fidelitat cap al PDECat i, malgrat la discreció habitual que practica, són diversos els dirigents que la veuen "capacitada" per fer el pas com a candidata. L'altre nom amb més protagonisme -i darrere del qual sectors del partit hi veuen la mà d'Artur Mas, l'expresident de la Generalitat i també del partit que manté el silenci malgrat l'enverinament de l'encaix- és el de Castells, alcalde d'Igualada i també actiu de la formació. Al PDECat, en tot cas, donen per fet que Puigdemont serà candidat de Junts, i que l'únic debat existent és sobre quin serà el número dos efectiu que l'acompanyarà a la llista al Parlament.
Dos dels principals aspirants -Jordi Puigneró i Damià Calvet- tenen carnet de la formació nacionalista, almenys per ara, mentre que la tercera en discòrdia, Laura Borràs, és una de les ànimes més independents de Junts, tot i que forma part de la direcció. Una de les queixes que tenen al PDECat és que els dirigents amb més trajectòria tant en aquestes sigles com a CDC "pensaven que aconseguirien dominar Junts", i que en lloc d'això s'han trobat amb Jordi Sànchez com a secretari general. Els més allunyats de Puigdemont, de fet, es refereixen al nou partit com la "formació de Sànchez".
Qüestió de lideratges
El que encara és una incògnita, això sí, és quan seran aquestes eleccions a les quals el PDECat i Junts poden concórrer per separat. Els primers, de fet, no s'han presentat mai en solitari a les urnes, sinó que van aportar els recursos electorals, logístics i econòmics en totes les ocasions que JxCat va ser present a les urnes, és a dir, des del desembre del 2017 al Parlament. Junts, al seu torn, no hauria volgut fer servir els drets electorals del PDECat per fer campanya, la data de la qual és incerta perquè cada vegada són més les veus que aposten per no convocar-les abans que el president Quim Torra vagi a declarar al Tribunal Suprem per la causa de la inhabiliatció per la pancarta del llaç groc.
El 31 d'agost, això sí, es començarà a definir l'horitzó electoral del PDECat, a la direcció del qual hi ha dirigents que ja donen per fet que aniran sols. A risc, això sí, de competir amb Puigdemont i de veure com els principals lideratges carismàtics i alguns de territorials -Anna Erra (Vic), Marta Madrenas (Girona)- ja els han fet el salt, com ha passat amb representants institucionals rellevants. Després d'anys de debat, la reordenació -aquesta vegada sí- no passarà del mes de setembre.