Sentència de l'1-O

La jutge ataca la Fiscalia per actuar de forma «tendenciosa» contra els presos

Ratifica el tercer grau dels líders independentistes i troba "legítim" el seu independentisme, però els manté a Lledoners fins que el Tribunal Suprem es pronunciï

per Sara González , 19 d'agost de 2020 a les 18:00 |
Els presos, a les portes de Lledoners | ACN
El jutjat de vigilància penitenciària número 5 de Catalunya no només ha ratificat el tercer grau dels líders independentistes empresonats a Lledoners, sinó que ho ha fet amb un escrit que és tot un torpede a les tesis de la Fiscalia per reclamar la suspensió del règim de semillibertat. La magistrada acusa el ministeri públic, comandat en última instància per Dolores Delgado, d'utilitzar manifestacions "esbiaixades" i "tendencioses" en les peticions, així com de tenir per objectiu impartir un "càstig exemplar".

L'argumentari de la jutge és manifestament bel·ligerant cap als motius en els quals se sustenta la Fiscalia per haver sol·licitat la suspensió del tercer grau. L'acusa d'emparar-se en manifestacions "esbiaixades i interessades" i en primar el càstig per sobre del concepte de reinserció. Aquests principis, assegura, són "més propis d'un sistema decimonònic i històric de l'Estat anterior al segle XX i molt anteriors" a la Constitució i a la normativa penitenciària vigent.


Els set dirigents presos al centre de Sant Joan de Vilatorrada continuaran tancats 22 hores a la cel·la -el protocol fixat per la Covid-19- i sense possibilitat de sortir a l'espera que el Tribunal Suprem es pronunciï. La decisió de l'alt tribunal pot marcar, de nou, una tardor que es preveu convulsa per la previsible convocatòria electoral a Catalunya i la resolució sobre la inhabilitació del president Quim Torra, que van de la mà. 


La suspensió del tercer grau d'Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez va suposar un final abrupte a un mes de juliol en què, malgrat els pronunciaments públics del PSOE i ERC, tampoc es va reunir la taula de negociació pel conflicte. L'independentisme va atribuir la responsabilitat del ministeri fiscal al president espanyol, Pedro Sánchez, i va recordar-li la seva desafortunada afirmació en plena campanya del 10-N en què va deixar entreveure que la Fiscalia seguia les directrius del seu govern.

L'acció del ministeri públic, argumentada en què no existeix penediment dels condemnats i sí voluntat de reiteració delictiva, va posar fi a l'efímera semillibertat dels set empresonats, que no van completar ni dues setmanes de poder fer vida fora del centre penitenciari i anar-hi a dormir de dilluns a divendres. Els set van tornar al règim de segon grau, però sense l'aplicació del 100.2 per sortir a treballar, una condició que hauria de tornar a ser avaluada per la junta de tractament del centre.


La situació a Lledoners contrasta amb la de Carme Forcadell i Dolors Bassa, que continuen gaudint del tercer grau perquè el jutjat de vigilància penitenciària número 1 de Barcelona no va atendre la petició de la Fiscalia. En aquest cas, va resoldre que no es podia aplicar la suspensió amb caràcter previ al pronunciament del Suprem.

Per contra, el jutjat número cinc sí que va atendre la suspensió automàtica del tercer grau a petició de la Fiscalia, però en el seu escrit fet públic aquest dimecres avala que els presos de Lledoners continuïn classificats en tercer grau. "No trobem elements objectius que ens portin a un pronòstic negatiu de l'ús del permís de sortida", conclou en contra del criteri de la Fiscalia. Amb tot, no procedeix a ordenar-ne l'aplicació, sinó que passa la patata calenta al propi Suprem i manté els condemnats empresonats a l'espera del pronunciament.

La jutge acusa la Fiscalia d'utilitzar principis "més propis d'un sistema decimonònic i històric de l'Estat anterior al segle XX"

La jutge també recorda a la Fiscalia que la condemna que compleixen els empresonats no es pot estendre a "l'itinerari penitenciari de l'intern" i obstaculitzar els permisos o beneficis als quals tinguin dret. Recorda, de fet, que aquest mecanisme no s'aplica a cap altre pres i que la pròpia sentència del Suprem avalava aquesta via sense que s'hagi d'esperar al compliment de la meitat de la pena. "El tribunal sentenciador va desestimar de forma expressa a la seva sentència la petició del ministeri fiscal de posar límits temporals a l'accés al tercer grau", apunta la jutge.

Les declaracions fetes en entrevistes pels líders condemnats en què es reafirmen en la seva ideologia independentista i que la Fiscalia considera com un risc de reiteració delictiva suposen una interpretació que també combat la jutge. En el seu escrit recorda que la ideologia independentista dels condemnats és "legítima", que queda recollida en programes de partits que no han estat declarats inconstitucionals i acusa el ministeri públic de pretendre que els sentenciats "callin i deixin d'expressar lliurement els seus pensaments". 


En els set casos, es recull la "bona conducta" dels empresonats, així com la implicació activa en les activitats diàries a la presó. També fa referència als informes que elaborats per l'equip multidisplinar del centre penitenciari que valora tècnicament els presos i que apunten que els set assumeixen les responsabilitats dels fets pels quals han estat jutjats i han manifestat que són partidaris de la via dialogada amb l'Estat. "Manifesta que si hagués sabut les conseqüències -dels actes pels quals va ser condemnat-, hauria actuat d'una altra manera. Sap que va actuar fora de les vies legals, tot i que no va causar violència, però reconeix que les coses poden fer-se diferent i sempre per les vies del diàleg", explica, per exemple, en el cas de Junqueras.

Una decisió clau per a una nova tardor convulsa

La paraula la té ara el Tribunal Suprem, una decisió que marcarà l'inici d'una tardor que es preveu agitada tant a Catalunya -a expenses de si Torra convoca eleccions i de la decisió del propi Suprem sobre la seva inhabilitació- com a la Moncloa. A més de la crisi sanitària, social, econòmica i monàrquica, el govern de Pedro Sánchez arrossega el conflicte enquistat amb l'independentisme, que continua reclamant l'amnistia.

El govern espanyol haurà de resoldre també en els pròxims mesos la petició d'indult de Bassa registrada per la UGT, així com pronunciar-se sobre la proposta de reforma del delicte de sedició que li ha posat sobre la taula Podem. La taula de diàleg constituïda a principis d'any i la promesa formulada en la investidura de treballar per desfer la judicialització ha quedat, de moment, en el terreny de la fotografia i la proclamació verbal. 

Resolució de la jutge sobre el tercer grau de Junqueras by naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació