19
d'agost
del
2020
Actualitzat
a les
11:13h
Un càncer de pulmó s'ha endut, als 74 anys, Stuart Christie. El nom d'aquest anarquista escocès està vinculat a un dels episodis de la lluita antifranquista. El 1964, sent membre de la Federació Anarquista de Glasgow, va entrar en contacte amb cercles llibertaris espanyols. Amb la voluntat d'ajudar demanera efectiva a fer caure la dictadura, va planificar un atemptat contra el general Franco amb companys del grup Defensa Interior, vinculat al sindicat CNT.
Com molts anarquistes, Christie estava convençut que un atemptat podia canviar la història. I segurament no li faltava raó en aquest cas. La desaparició física de Franco hagués tingut conseqüències importants. El pla era agosarat: fer explotar la tribuna on el dictador havia de presidir, a l'estadi madrileny del Santiago Bernabeu, la final de la Copa del Generalíssim. L'acció havia de tenir lloc en plena campanya del règim sobre els "Vint-i-cinc anys de pau", els que feia que havia acabat la Guerra Civil.
Stuart Christie, però, no va tenir sort. La xarxa anarquista estava infiltrada per la policia i el militant escocès va ser detingut a Madrid, on havi arribat proveït amb explosius i detonadors. Jutjat per terrorisme, va ser sentenciat a morir a garrot vil. Però es va desfermar una campanya internacional en favor de la seva vida. La seva condició de ciutadà britànic i l'impacte que havia tingut l'any anterior l'execució de Julián Grimau dificultaven l'execució i la sentència va ser commutada per 20 anys de presó.
Christie era una patata calenta en mans de la dictadura per les nombroses mostres de suport que va rebre (de Jean-Paul Sartre a Bertrand Russell) i finalment el 1967 va ser alliberat. De retorn al seu país, va continuar amb les seves activitats polítiques i va ser acusat de formar part de l'Angry Brigade, grup d'acció anarquista. La seva principal activitat, però, es va canalitzar cap al món de l'edició, des de la publicació de llibres de records i sobre anarquisme, a la creació de diversos mitjans i de l'editorial Cienfuegos Press. Però en la seva trajectòria sempre brillarà el coratge d'aquell jove llibertari que va voler canviar el destí tràgic d'Espanya.
Com molts anarquistes, Christie estava convençut que un atemptat podia canviar la història. I segurament no li faltava raó en aquest cas. La desaparició física de Franco hagués tingut conseqüències importants. El pla era agosarat: fer explotar la tribuna on el dictador havia de presidir, a l'estadi madrileny del Santiago Bernabeu, la final de la Copa del Generalíssim. L'acció havia de tenir lloc en plena campanya del règim sobre els "Vint-i-cinc anys de pau", els que feia que havia acabat la Guerra Civil.
Stuart Christie, però, no va tenir sort. La xarxa anarquista estava infiltrada per la policia i el militant escocès va ser detingut a Madrid, on havi arribat proveït amb explosius i detonadors. Jutjat per terrorisme, va ser sentenciat a morir a garrot vil. Però es va desfermar una campanya internacional en favor de la seva vida. La seva condició de ciutadà britànic i l'impacte que havia tingut l'any anterior l'execució de Julián Grimau dificultaven l'execució i la sentència va ser commutada per 20 anys de presó.
Christie era una patata calenta en mans de la dictadura per les nombroses mostres de suport que va rebre (de Jean-Paul Sartre a Bertrand Russell) i finalment el 1967 va ser alliberat. De retorn al seu país, va continuar amb les seves activitats polítiques i va ser acusat de formar part de l'Angry Brigade, grup d'acció anarquista. La seva principal activitat, però, es va canalitzar cap al món de l'edició, des de la publicació de llibres de records i sobre anarquisme, a la creació de diversos mitjans i de l'editorial Cienfuegos Press. Però en la seva trajectòria sempre brillarà el coratge d'aquell jove llibertari que va voler canviar el destí tràgic d'Espanya.