18
d'agost
del
2020
Actualitzat
el
20
d'agost
a les
9:35h
El país que ha triat Joan Carles I per refugiar-se, els Emirats Àrabs Units, no és precisament un model de democràcia i, malgrat això, és un dels principals clients de la indústria armamentística espanyola. Segons els informes publicats pel Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, aquest petit estat de tan sols 9,4 milions d'habitants ha destinat 1.060,3 milions a adquirir armes a l'Estat entre 2013 i 2019, situant-se com el setè comprador del món. El quart si no es tenen en compte els europeus.
Uns negocis controvertits, ja que entitats com Amnistia Internacional, FundiPau, Greenpeace o Oxfam Intermon reclamen acabar amb la venda d'armes a aquest país i també amb l'Aràbia Saudita, als quals acusen d'usar-les per cometre crims de guerra al Iemen, Síria o Líbia. Els saudites, de fet, són els quarts màxims clients de l'Estat, només per darrere d'Alemanya, el Regne Unit i França. I entre aquests i els Emirats Àrabs Units tan sols s'hi colen Turquia i Austràlia.
Tot i que semblava que el 2018 havia tingut lloc un viratge en el sentit de les reivindicacions de les organitzacions citades, amb denegacions als països assenyalats, el següent any aquestes es van esvair i, en el cas dels Emirats Àrabs Units, l'exportació es va disparar dels 17,2 milions fins als 192,1 milions. Totes aquestes xifres, en tot cas, inclouen també les vendes de productes i tecnologia de doble ús, les quals també han de ser validades per l'Estat i fan referència a aquells elements que poden ser usats tant per a finalitats civils com militars o nuclears. En tot cas, només suposen un 5% del total i no afecten a la classificació citada ni fan variar gaire les magnituds.
Malgrat que està força contrastat que l'amistat dels Borbons amb la casa dels Saüd ha facilitat el comerç d'armes amb l'Aràbia Saudita, cal veure si la bona relació de la casa reial espanyola amb el príncep Mohamed bin Zayed ha beneficiat igualment els tractes armamentístics amb els Emirats Àrabs. El cert, però, és que, fins al 2013, aquests quasi no existien. El petit país va gastar tan sols 3,1 milions d'euros en material de defensa espanyol durant els vuit anys anteriors.
Aquell 2013, però, va destinar 730,2 milions a comprar a l'Estat tres avions i bombes per a aeronaus. Es tracta del gruix de despesa destinada fins ara, mentre que, els següents anys, amb prou feines s'arribava als 50 milions per exercici, bàsicament per adquirir peces per a aeronaus, granades, cartutxos, cossos de bombes, caps de torpede, components de càmeres infraroges, o fibres metàl·liques d'absorció de senyals i equips de radiocomunicacions digitals per al sector de defensa.
El 2018, l'Estat fins i tot va denegar la venda de 16.000 cossos de bombes d'aviació per un valor de 176,7 milions perquè ho considerava un risc per la pau i l'estabilitat regional. L'any següent, però, el criteri va canviar i ja es va permetre la venda, per un preu fins i tot lleugerament superior -192,1 milions- de quatre avions, vuit sistemes de llançagranades amb munició, granades, recanvis de vehicles blindats i per a avions, sistemes de vigilància radar i de comunicacions, software informàtic per a la policia o sistemes de detecció i neutralització de drons per al sector de defensa.
Caldrà veure si l'increment de l'any passat es consolida i, com l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units es consoliden com un client de primer ordre de l'armament espanyol. El país, de fet, ha incrementat notablement la seva despesa en defensa, malgrat no haver participat en cap operació militar oficial, amb l'excepció del Iemen. Les organitzacions pacifistes, però, l'acusen de promoure la inestabilitat i les tensions internes a estats com Líbia, així com de cedir l'armament a milícies del Iemen sense control.
"Les forces dels Emirats reben armes per valor de milers de milions de dòlars d'estats occidentals i d'altres parts del món i es limiten a desviar-les cap a milícies del Iemen que no responen davant de ningú i de les que se sap que han comès crims de guerra", ha denunciat Amnistia Internacional, que els acusa d'incomplir el Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes, atès que aquestes s'acaben usant per cometre "violacions greus dels drets humans".
L'augment de despesa militar dels Emirats Àrabs, com en el cas dels veïns saudites, també serveix per diversificar l'economia del petroli i guanyar aliats internacionals a través del comerç d'armament. En el seu cas, els Estats Units s'han consolidat com un estat amic, sobretot des de l'arribada de Donald Trump al poder, qui ha apadrinat l'acord de pau recent segellat amb Israel.
Uns negocis controvertits, ja que entitats com Amnistia Internacional, FundiPau, Greenpeace o Oxfam Intermon reclamen acabar amb la venda d'armes a aquest país i també amb l'Aràbia Saudita, als quals acusen d'usar-les per cometre crims de guerra al Iemen, Síria o Líbia. Els saudites, de fet, són els quarts màxims clients de l'Estat, només per darrere d'Alemanya, el Regne Unit i França. I entre aquests i els Emirats Àrabs Units tan sols s'hi colen Turquia i Austràlia.
Tot i que semblava que el 2018 havia tingut lloc un viratge en el sentit de les reivindicacions de les organitzacions citades, amb denegacions als països assenyalats, el següent any aquestes es van esvair i, en el cas dels Emirats Àrabs Units, l'exportació es va disparar dels 17,2 milions fins als 192,1 milions. Totes aquestes xifres, en tot cas, inclouen també les vendes de productes i tecnologia de doble ús, les quals també han de ser validades per l'Estat i fan referència a aquells elements que poden ser usats tant per a finalitats civils com militars o nuclears. En tot cas, només suposen un 5% del total i no afecten a la classificació citada ni fan variar gaire les magnituds.
Malgrat que està força contrastat que l'amistat dels Borbons amb la casa dels Saüd ha facilitat el comerç d'armes amb l'Aràbia Saudita, cal veure si la bona relació de la casa reial espanyola amb el príncep Mohamed bin Zayed ha beneficiat igualment els tractes armamentístics amb els Emirats Àrabs. El cert, però, és que, fins al 2013, aquests quasi no existien. El petit país va gastar tan sols 3,1 milions d'euros en material de defensa espanyol durant els vuit anys anteriors.
Aquell 2013, però, va destinar 730,2 milions a comprar a l'Estat tres avions i bombes per a aeronaus. Es tracta del gruix de despesa destinada fins ara, mentre que, els següents anys, amb prou feines s'arribava als 50 milions per exercici, bàsicament per adquirir peces per a aeronaus, granades, cartutxos, cossos de bombes, caps de torpede, components de càmeres infraroges, o fibres metàl·liques d'absorció de senyals i equips de radiocomunicacions digitals per al sector de defensa.
El 2018, l'Estat fins i tot va denegar la venda de 16.000 cossos de bombes d'aviació per un valor de 176,7 milions perquè ho considerava un risc per la pau i l'estabilitat regional. L'any següent, però, el criteri va canviar i ja es va permetre la venda, per un preu fins i tot lleugerament superior -192,1 milions- de quatre avions, vuit sistemes de llançagranades amb munició, granades, recanvis de vehicles blindats i per a avions, sistemes de vigilància radar i de comunicacions, software informàtic per a la policia o sistemes de detecció i neutralització de drons per al sector de defensa.
Caldrà veure si l'increment de l'any passat es consolida i, com l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units es consoliden com un client de primer ordre de l'armament espanyol. El país, de fet, ha incrementat notablement la seva despesa en defensa, malgrat no haver participat en cap operació militar oficial, amb l'excepció del Iemen. Les organitzacions pacifistes, però, l'acusen de promoure la inestabilitat i les tensions internes a estats com Líbia, així com de cedir l'armament a milícies del Iemen sense control.
"Les forces dels Emirats reben armes per valor de milers de milions de dòlars d'estats occidentals i d'altres parts del món i es limiten a desviar-les cap a milícies del Iemen que no responen davant de ningú i de les que se sap que han comès crims de guerra", ha denunciat Amnistia Internacional, que els acusa d'incomplir el Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes, atès que aquestes s'acaben usant per cometre "violacions greus dels drets humans".
L'augment de despesa militar dels Emirats Àrabs, com en el cas dels veïns saudites, també serveix per diversificar l'economia del petroli i guanyar aliats internacionals a través del comerç d'armament. En el seu cas, els Estats Units s'han consolidat com un estat amic, sobretot des de l'arribada de Donald Trump al poder, qui ha apadrinat l'acord de pau recent segellat amb Israel.