18
d'agost
del
2020
Actualitzat
a les
18:24h
La relació entre Pedro Sánchez i Pablo Casado no ha estat mai senzilla. La investidura gràcies als vots d'independentistes, sobiranistes i nacionalistes, la formació de govern al costat d'Unides Podem, el diàleg amb Catalunya i -sobretot- la gestió de la pandèmia van portar els dos principals partits estatals -PSOE i PP- a escenificar múltiples discrepàncies al Congrés dels Diputats. Al clima hi contribuïa Cayetana Álvarez de Toledo com a portaveu parlamentària dels populars, càrrec del qual va ser cessada de manera fulminant la tarda de dilluns. Un gest que, a parer de la Moncloa, pot comportar un diàleg més fluid entre el PSOE i el PP de cara als propers mesos, marcats encara per l'impacte de la pandèmia i un escenari econòmic letal per a les finances de l'Estat.
L'optimisme l'ha verbalitzat aquest dimarts Carolina Darias, ministra de Política Territorial, des de Santander. "Necessitem entendre'ns i fins ara per diverses raons no ha estat possible", ha assenyalat Darias, en referència a tots els reptes -pressupostos inclosos- que afronta l'executiu de coalició fins que acabi l'any. Cada dada que apareix és més ombrívola per a Sánchez: avui mateix s'ha fet públic que el deute continua creixent i ha marcat un nou màxim històric per sobre del 100% del PIB. S'hi sumen, a banda, els brots de la pandèmia arreu de l'Estat -inclosa Catalunya- a les portes d'un setembre clau perquè els nens tornaran a l'escola en un curs molt incert.
És per això que el president del govern espanyol aspira, si més no, a normalitzar les relacions amb el PP, el principal partit de l'oposició, a qui sovint ha situat al mateix sac que Vox per la duresa al Congrés. El trencament amb Casado es va evidenciar el 6 de maig, quan els populars es van abstenir en la quarta pròrroga de l'estat d'alarma, i es va acabar de concretar al cap de només dues setmanes, quan van votar en contra de la següent pròrroga per les discrepàncies amb el govern espanyol. Al PP no li van agradar les concessions que, en aquell moment, Sánchez va fer tant al PNB com a ERC, i reclamava que fossin les autonomies les que gestionessin la desescalada.
El factor Álvarez de Toledo, en tot cas, no ajudava a greixar la relació. A cada sessió de control collava la vicepresidenta Carmen Calvo pels pactes amb l'independentisme -un crim de "lesa democràcia", segons l'aleshores portaveu- i atacava Podem, com el dia que va assegurar que Pablo Iglesias, líder de Podem i número tres del govern espanyol, era "fill d'un terrorista". Álvarez de Toledo era vista amb recel no només a la Moncloa, sinó també -i sobretot- entre els barons del PP i les veus més moderades del partit, que ara guanyen pes amb Cuca Gamarra com a cap de files al Congrés.
En l'horitzó també hi ha la renovació del poder judicial, encallada des del 2018. A finals d'aquell any, el PP i el PSOE tenien encarrilat un acord que convertia Manuel Marchena en president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en substitució de Carlos Lesmes, però un missatge d'Ignacio Cosidó, portaveu dels populars al Senat, en la línia que el partit continuaria controlant la sala segona del Suprem -la de Marchena- per la "porta del darrere" va fer que el magistrat renunciés a l'ascens. Va acabar jutjant els líders del procés i condemnant-los a penes d'entre 9 i 13 anys de presó.
Pel que fa a Catalunya, Sánchez i Casado mantenen discrepàncies -el PP ha carregat amb duresa contra qualsevol concessió als independentistes-, però en l'horitzó -així ho va avançar ahir NacióDigital- no hi ha cap reunió de la taula de diàleg fins que arribin les eleccions catalanes, especialment si són a la tardor. En els propers mesos, marcats per la pandèmia, tot indica que el govern espanyol no farà moviments per resoldre el conflicte polític, i encara menys amb l'horitzó preelectoral tan pronunciat a Catalunya.
En les properes setmanes, per tant, es començarà a veure si el canvi al Congrés suposa l'inici d'aquest "diàleg fluid" que la Moncloa aspira a tenir amb el principal partit de l'oposició, que també ha renovat les cares visibles per fer un esforç de gir al centre. Un gir que és cíclic i que arriba, també, a les portes d'una moció de censura de Vox en la qual el PP buscarà allunyar-se de les formes de l'extrema dreta sense deixar d'exhibir contundència contra Sánchez, un president a qui sempre han posat en dubte.
L'optimisme l'ha verbalitzat aquest dimarts Carolina Darias, ministra de Política Territorial, des de Santander. "Necessitem entendre'ns i fins ara per diverses raons no ha estat possible", ha assenyalat Darias, en referència a tots els reptes -pressupostos inclosos- que afronta l'executiu de coalició fins que acabi l'any. Cada dada que apareix és més ombrívola per a Sánchez: avui mateix s'ha fet públic que el deute continua creixent i ha marcat un nou màxim històric per sobre del 100% del PIB. S'hi sumen, a banda, els brots de la pandèmia arreu de l'Estat -inclosa Catalunya- a les portes d'un setembre clau perquè els nens tornaran a l'escola en un curs molt incert.
És per això que el president del govern espanyol aspira, si més no, a normalitzar les relacions amb el PP, el principal partit de l'oposició, a qui sovint ha situat al mateix sac que Vox per la duresa al Congrés. El trencament amb Casado es va evidenciar el 6 de maig, quan els populars es van abstenir en la quarta pròrroga de l'estat d'alarma, i es va acabar de concretar al cap de només dues setmanes, quan van votar en contra de la següent pròrroga per les discrepàncies amb el govern espanyol. Al PP no li van agradar les concessions que, en aquell moment, Sánchez va fer tant al PNB com a ERC, i reclamava que fossin les autonomies les que gestionessin la desescalada.
El factor Álvarez de Toledo, en tot cas, no ajudava a greixar la relació. A cada sessió de control collava la vicepresidenta Carmen Calvo pels pactes amb l'independentisme -un crim de "lesa democràcia", segons l'aleshores portaveu- i atacava Podem, com el dia que va assegurar que Pablo Iglesias, líder de Podem i número tres del govern espanyol, era "fill d'un terrorista". Álvarez de Toledo era vista amb recel no només a la Moncloa, sinó també -i sobretot- entre els barons del PP i les veus més moderades del partit, que ara guanyen pes amb Cuca Gamarra com a cap de files al Congrés.
En l'horitzó també hi ha la renovació del poder judicial, encallada des del 2018. A finals d'aquell any, el PP i el PSOE tenien encarrilat un acord que convertia Manuel Marchena en president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en substitució de Carlos Lesmes, però un missatge d'Ignacio Cosidó, portaveu dels populars al Senat, en la línia que el partit continuaria controlant la sala segona del Suprem -la de Marchena- per la "porta del darrere" va fer que el magistrat renunciés a l'ascens. Va acabar jutjant els líders del procés i condemnant-los a penes d'entre 9 i 13 anys de presó.
Pel que fa a Catalunya, Sánchez i Casado mantenen discrepàncies -el PP ha carregat amb duresa contra qualsevol concessió als independentistes-, però en l'horitzó -així ho va avançar ahir NacióDigital- no hi ha cap reunió de la taula de diàleg fins que arribin les eleccions catalanes, especialment si són a la tardor. En els propers mesos, marcats per la pandèmia, tot indica que el govern espanyol no farà moviments per resoldre el conflicte polític, i encara menys amb l'horitzó preelectoral tan pronunciat a Catalunya.
En les properes setmanes, per tant, es començarà a veure si el canvi al Congrés suposa l'inici d'aquest "diàleg fluid" que la Moncloa aspira a tenir amb el principal partit de l'oposició, que també ha renovat les cares visibles per fer un esforç de gir al centre. Un gir que és cíclic i que arriba, també, a les portes d'una moció de censura de Vox en la qual el PP buscarà allunyar-se de les formes de l'extrema dreta sense deixar d'exhibir contundència contra Sánchez, un president a qui sempre han posat en dubte.