Crònica

JxCat i ERC escenifiquen l'ocàs del Govern al Parlament

Torrent desoeix l'exigència de Torra de destituir el secretari general de la cambra, Xavier Muro, i el partit del president es queda sol demanant-ne el cessament

per Sara González , 18 d'agost de 2020 a les 19:00 |
Quim Torra i Roger Torrent, al Parlament en una imatge d'arxiu. | Adrià Costa
L'enèsim xoc entre Junts per Catalunya i ERC al Parlament, ara per les resolucions contra la monarquia, no és més que l'epíleg d'un Govern que està a expenses d'una convocatòria electoral. Tot l'arc parlamentari es troba a l'espera del xiulet del final del partit, en mans del president Quim Torra, que ha de posar fi a una coalició a la Generalitat que ha estat turbulenta des del primer dia i que ha convertit l'hemicicle del Parlament en el seu principal ring. El darrer episodi: el ple extraordinari sobre la monarquia del 7 d'agost, que ha acabat amb JxCat acusant els republicans d'alinear-se amb el bloc de la "censura" de la mà de Ciutadans i el PSC.

La reunió de la mesa, tot i ser telemàtica, ja es preveia tensa. La reprovació del rei i les resolucions que reivindiquen l'autodeterminació i l'1-O no van ser publicades íntegrament en el butlletí oficial per ordre del secretari general de la cambra, Xavier Muro, en un moviment destinat a evitar contravenir interlocutòries del Tribunal Constitucional (TC) i les conseqüències penals que se'n podrien derivar. Torra va alçar la veu el 10 d'agost per exigir al president de la cambra, Roger Torrent, que destituís el lletrat i JxCat va vehicular aquesta reclamació a través d'un escrit que s'ha dirimit aquest dimarts.


Els de Torra i Carles Puigdemont, però, s'han quedat sols defensant el cessament de Muro. El vicepresident primer de la mesa, Josep Costa, s'ha mostrat bel·ligerant durant la reunió, però la majoria de l'òrgan, també ERC, ha tancat files amb el lletrat. Torrent ha pres la paraula i ha qualificat de "molt greu" que no es publiquin íntegrament resolucions aprovades pel ple, però ha assenyalat que la culpa és del TC, que "amenaça" treballadors públics. El seu argument és que els polítics han d'assumir les conseqüències de les seves decisions encara que tinguin "un elevat cost personal", però que no es pot fer la mateixa exigència als funcionaris de les institucions. 

De fet, davant les exigències de JxCat, que han incomodat els lletrats, el propi Muro també ha advertit que el seu deure és impedir qualsevol actuació que pugui suposar un incompliment de les interlocutòries. Acabada la reunió, els dards del partit de Torra s'han tornat a centrar en Torrent i ERC, als quals acusen d'haver abandonat la defensa dels drets dels diputats. Aquest retret ha estat una constant durant tota la legislatura i té el seu detonant en una data que JxCat té gravada a foc: la del 30 de genere del 2018. Va ser aquell dia quan Torrent va suspendre el ple d'investidura a distància de Carles Puigdemont.

 

Des d'aleshores, la majoria independentista ha estat protagonista d'una truculenta relació a la cambra amb Torrent sempre a l'epicentre. La situació es va enverinar amb la suspensió i posterior substitució dels diputats empresonats ordenada pel jutge instructor de la causa de l'1-O, Pablo Llarena, el juliol del 2018. La discrepància entre JxCat -que es va negar a substituir els seus diputats- i ERC -que sí que es va acollir al mecanisme ordenat- va arribar a tal punt, que durant mesos l'independentisme va perdre la majoria al Parlament. No va ser fins al maig del 2019, quan Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez van assumir l'escó del Congrés, quan es va recuperar.

De poc, però, va servir. La relació va esclatar del tot pels aires a finals de gener d'aquest any, quan la mesa va avalar la retirada de la condició de diputat a Torra per ordre del Tribunal Suprem i la Junta Electoral Central arran de la imputació per desobediència. Va ser aleshores quan el president va anunciar que la legislatura arribava al seu final pel "deteriorament" de la confiança amb ERC i l'acció de Torrent, a qui va acusar de ser el responsable de la retirada de l'escó. Després de l'aprovació dels pressupostos, va dir, convocaria eleccions. 


Però la pandèmia va trastocar les agendes polítiques, també la catalana. Els comptes es van aprovar, però la convocatòria electoral no s'ha concretat. L'anomenada "nova normalitat" amb mascaretes i distàncies imposades no s'ha traduït en una renovada i millorada relació entre socis. Al contrari. La gestió de la pandèmia ha estat un reflex de la pugna constant entre JxCat i ERC, així com les diferències estratègiques a Madrid amb la taula de diàleg com a màxim exponent. Els republicans, com ha explicat NacióDigital, ja assumeixen que la interlocució amb la Moncloa per abordar el conflicte no es reprendrà fins passats els comicis si aquests se celebren a la tardor.

Tot l'arc parlamentari preveu que les eleccions siguin a l'octubre o al novembre i, de fet, fins i tot ERC desconeix els plans del president i afronta cada inici de setmana d'aquest mes d'agost amb la incertesa de si es premerà o no el botó. La batalla oberta entre Junts i el PDECat i els plans de Puigdemont podrien trastocar aquesta previsió inicial. La realitat és, però, que com més s'allarga la incertesa, més agonitza la legislatura i més freqüents es fan els xocs entre socis. Fins al punt que, el que va ser concebut com un ple per desgastar el PSC i els comuns per la gestió que està fent el govern espanyol de l'escàndol que afecta la monarquia, ha acabat traduint-se en un episodi més de l'ocàs del Govern.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació