18
d'agost
del
2020
Actualitzat
a les
12:30h
El líder del PP ja no és "Pablo", sinó "el senyor Casado". Així el va anomenar Cayetana Álvarez de Toledo en la compareixença que va fer aquest dilluns davant dels mitjans informatius després d'anunciar-se el seu cessament fulminant com a portaveu del grup popular al Congrés. L'adeu demostra com canvien les coses de ràpid en política. Totpoderosa abans d'ahir, figura estelar aplaudida per la flor i nata del Madrid conservador, producte sorgit de la fàbrica d'idees de la Fundació FAES i mimada per l'expresident José María Aznar, que sempre la va veure com una de les més brillants promeses, la marquesa de Casa Fuerte és ara una nina trencada.
La fins ara portaveu al Congrés arrossegava controvèrsies de tot ordre que l'havien anat erosionant. Les seves relacions amb el secretari general de la formació, Teodoro García Egea, sempre havien estat més que millorables. Darrerament, però, la situació havia arribat a un punt de no retorn. Per la projecció pública d'Álvarez de Toledo, pels seus vincles amb el món aznarià i per haver estat un dels fitxatge sestrella de Casado, la sortida d'escena de la ja exportaveu té transcendència política. I amb la seva derrota guanyen força figures que han sabut esperar el seu moment.
José Luis Martínez-Almeida, alcalde de Madrid, serà el portaveu del partit. L'exalcaldessa de Logronyo i diputada Cuca Gamarra substituirà Álvarez de Toledo com a portaveu al Congrés i Ana Pastor es farà càrrec de la vicesecretaria de Política Social del partit, fins ara en mans de Gamarra. Repassem les seves trajectòries.
- Gamarra, una sorayista al capdavant del grup: Va ser integrada dins de l'executiva de Casado després de la seva victòria en les primàries sobre Soraya Sáenz de Santamaría el juliol del 2018. En aquell moment, la seva inclusió va ser poca cosa més que una concessió del nou líder màxim als derrotats: Gamarra s'havia significat com a partidària de l'exvicepresidenta. Com a alcaldessa de Logronyo, on va acabar tenint majoria absoluta, va mostrar sagacitat i capacitat d'acords. És tot el contrari a l'estil de la fins ara portaveu, una dona pràctica a qui no li importa estar un temps en segon pla. Ideal per un escenari de possibles acords amb el govern de Pedro Sánchez.
- Martínez-Almeida, un alcalde amb molts partidaris: L'alcalde de Madrid és una de les figures a l'alça dins del PP. La seva gestió de la crisi pandèmica ha estat contraposada a la de la seva correligionària i presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. Situats tots dos en l'ala dura del PP, Almeida ha sabut redefinir-se durant el coronavirus, evitant declaracions extemporànies, escenificant bon to amb l'oposició d'esquerres i fent apel·lacions al respecte institucional. Tot això sense oblidar el populisme, que ha plasmat en el contacte directe amb afectats pel virus i fins i tot fent de repartidor d'aliments per les cases. Ja fa temps que molts al PP el veuen com un dirigent amb futur als seus 45 anys i qui sap si també com una alternativa al lideratge estatal.
- Pastor, el poder de la política clàssica: Ana Pastor, exministra, expresidenta del Congrés, col·laboradora de molts anys de Mariano Rajoy, és una supervivent nata. Casado la va incorporar al seu equip per l'única raó que no podia bandejar-la. Hagués estat un menyspreu a l'expresident. Pastor ha sabut esperar, mantenint un perfil baix en aquests darrers temps. Si hi ha una política que personifica el que s'ha anomenat el marianisme, és ella. La seva designació com a nova responsable de Política Social del PP té molt de revenja en diferit de Rajoy sobre l'aznarisme.
La fins ara portaveu al Congrés arrossegava controvèrsies de tot ordre que l'havien anat erosionant. Les seves relacions amb el secretari general de la formació, Teodoro García Egea, sempre havien estat més que millorables. Darrerament, però, la situació havia arribat a un punt de no retorn. Per la projecció pública d'Álvarez de Toledo, pels seus vincles amb el món aznarià i per haver estat un dels fitxatge sestrella de Casado, la sortida d'escena de la ja exportaveu té transcendència política. I amb la seva derrota guanyen força figures que han sabut esperar el seu moment.
José Luis Martínez-Almeida, alcalde de Madrid, serà el portaveu del partit. L'exalcaldessa de Logronyo i diputada Cuca Gamarra substituirà Álvarez de Toledo com a portaveu al Congrés i Ana Pastor es farà càrrec de la vicesecretaria de Política Social del partit, fins ara en mans de Gamarra. Repassem les seves trajectòries.
- Gamarra, una sorayista al capdavant del grup: Va ser integrada dins de l'executiva de Casado després de la seva victòria en les primàries sobre Soraya Sáenz de Santamaría el juliol del 2018. En aquell moment, la seva inclusió va ser poca cosa més que una concessió del nou líder màxim als derrotats: Gamarra s'havia significat com a partidària de l'exvicepresidenta. Com a alcaldessa de Logronyo, on va acabar tenint majoria absoluta, va mostrar sagacitat i capacitat d'acords. És tot el contrari a l'estil de la fins ara portaveu, una dona pràctica a qui no li importa estar un temps en segon pla. Ideal per un escenari de possibles acords amb el govern de Pedro Sánchez.
- Martínez-Almeida, un alcalde amb molts partidaris: L'alcalde de Madrid és una de les figures a l'alça dins del PP. La seva gestió de la crisi pandèmica ha estat contraposada a la de la seva correligionària i presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. Situats tots dos en l'ala dura del PP, Almeida ha sabut redefinir-se durant el coronavirus, evitant declaracions extemporànies, escenificant bon to amb l'oposició d'esquerres i fent apel·lacions al respecte institucional. Tot això sense oblidar el populisme, que ha plasmat en el contacte directe amb afectats pel virus i fins i tot fent de repartidor d'aliments per les cases. Ja fa temps que molts al PP el veuen com un dirigent amb futur als seus 45 anys i qui sap si també com una alternativa al lideratge estatal.
- Pastor, el poder de la política clàssica: Ana Pastor, exministra, expresidenta del Congrés, col·laboradora de molts anys de Mariano Rajoy, és una supervivent nata. Casado la va incorporar al seu equip per l'única raó que no podia bandejar-la. Hagués estat un menyspreu a l'expresident. Pastor ha sabut esperar, mantenint un perfil baix en aquests darrers temps. Si hi ha una política que personifica el que s'ha anomenat el marianisme, és ella. La seva designació com a nova responsable de Política Social del PP té molt de revenja en diferit de Rajoy sobre l'aznarisme.