19
d'agost
del
2020
El desplegament de la Hisenda catalana començat a implementar el 2017 i que el 155 va desballestar és perfectament legal. Així ho determina un recent informe de la Comissió Jurídica Assessora (CJA) que, a petició del Govern, conclou que "no hi ha obstacles de legalitat ni de constitucionalitat" en aquella iniciativa ni, en concret, en la capacitat de gestionar i tramitar a través de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) tots els tributs estatals que paguen el sector públic català i els ajuntaments i universitats que s'hi volguessin adherir.
Tal com va avançar NacióDigital, l'executiu va sol·licitar aquesta anàlisi jurídica a l'abril per reimpulsar aquell projecte, aquest cop amb blindatge legal, i ha estat a finals de juliol que la CJA ha segellat que efectivament es tracta d'una actuació que no supera els límits competencials de la Generalitat. El govern espanyol no va recórrer la iniciativa al Tribunal Constitucional (TC) ni a cap altre òrgan però, quan va intervenir l'administració catalana després de la declaració d'independència, va fer marxar enrere als passos fets i va derogar la normativa aprovada amb vagues justificacions legals conforme superava els límits autonòmics o generava inseguretat jurídica.
L'informe emès ara per la CJA, de 45 pàgines, conclou que "la Generalitat és competent per organitzar la hisenda del seu sector públic" i la normativa vigent "empara legalment la subscripció de convenis intraadminitratius entre entitats que pertanyen al sector públic de la Generalitat, relatius a millorar l'eficiència de la gestió pública mitjançant sistemes de política fiscal corporativa", així com també pot "subscriure fórmules col·laboratives amb altres administracions i entitats que no pertanyen al seu sector públic".
Uns acords que poden determinar que l'ATC actuï "com a representat voluntari d'altres entitats públiques davant l'Administració tributària estatal per al compliment de les obligacions tributàries, efectuant el pagament dels deutes tributaris d’aquestes entitats", incloent també les cotitzacions a la seguretat social. L'Estat, si volgués subscriure un acord amb l'ATC, podria delegar-li directament també certes competències en gestió, però aquest conveni no seria necessari perquè actuï en nom dels ens locals que ho sol·licitessin.
De la mateixa manera, pel que fa a l'accés a dades tributàries protegides de tercers amb aquest projecte -aspecte que va qüestionar també el govern espanyol-, la CJA conclou igualment que la Generalitat va complir el 2017 amb els requisits fixats per l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades i que l'accés de l'ATC a dades amb transcendència tributària "està emparat en la legalitat vigent".
Un portaveu del Departament de Vicepresidència i Economia i Hisenda constata, arran de l'informe de la CJA, que "es confirma l'adequació al marc jurídic del programa iniciat el 2017" i que, en part, es reprèn el 2019 amb un programa de política fiscal corporativa. Igualment, lamenta que també es posa de manifest que "la decisió presa pel Consell de Ministres en ple 155 el desembre de 2017 de suspendre el programa d'homogeneïtzació de tributs va ser totalment arbitrària i injusta".
En concret, el Govern va crear l'abril del 2017 el programa d'homogeneïtzació dels processos i mecanismes interns de tramitació dels tributs i les cotitzacions socials que ingressa el sector públic de la Generalitat a l'Estat. Un projecte amb l'objectiu d'optimitzar, homogeneïtzar i simplificar el pagament d'impostos estatals (IVA, IRPF, societats...) i cotitzacions socials, centralitzant la tramitació d'aquells que abonaven els prop de 180 ens del sector públic de la Generalitat, amb un volum anual de prop de 4.500 milions d'euros.
El programa, però, també preveia que els ajuntaments i les universitats que ho volguessin poguessin adherir-s'hi, de forma voluntària. Això permetria evitar fer centenars de cops un mateix procés de pagament tributari per separat, simplificant la tasca i habilitant també l'ATC per actuar en nom dels diversos ens catalans o locals davant la Hisenda estatal en cas de possibles conflictes.
Aquests noves tasques enfortirien la Hisenda catalana i la dotarien d'expertesa, però també requerien d'una forta base tecnològica i el desenvolupament de noves solucions informàtiques i de gestió. El pressupost inicial per assolir-les era de 2,9 milions d'euros, entre 2017 i 2020, però aquell projecte també preveia que els beneficis nets fossin clars, a causa de la centralització i la unificació de processos, de fins a 70,5 milions durant aquest mateix període.
Un cop aprovat i difós aquest programa, i sense cap impugnació per part de l'Estat, va començar-ne la implementació, dissenyant models de convenis de col·laboració, tant amb la funció de centralització de tresoreria com de no centralització. Segons aquests, l'ATC assumiria les funcions de presentació i/o pagament telemàtic de les declaracions, autoliquidacions i de les declaracions informatives de caràcter tributari davant l'Estat, i de les tasques i tràmits tributaris acordats davant la Hisenda espanyola. Els convenis van rebre l'aval de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades.
Xoc per la Hisenda catalana en ple 155
Llavors, però, va arribar l'1-O i el posterior 155, marc en què el consell de ministres -en nom de la Generalitat- va suprimir aquests passos aprovats, decisió que va enervar els dirigents catalans, que ho van considerar una "represàlia política" i van defensar que el programa permetia simplificar tràmits i estalviar costos i s'adequava el marc legal. L'Estat, en canvi, afirmava que generava confusió i inseguretat jurídica i que l'ATC no podia actuar com a representant voluntària de determinats ens (públics o privats), ja que aquesta funció excedia de les seves competències.
La Generalitat vol reprendre ara aquell projecte, tot i que sense dates ni calendaris anunciats, així com un altre iniciat l'agost de 2019 per impulsar la definició i implementació d'un model de política fiscal corporativa del sector públic de la Generalitat, el qual també ha estat analitzat i avalat en aquest informe de la CJA. De forma complementària amb l'anterior programa, aquest projecte pretén establir un protocol d'actuació homogeni, integral i coordinat en matèria fiscal per part de les entitats i organismes que conformen el sector públic de la Generalitat.
Més eficiència en la gestió tributària
Segons l'anàlisi del Govern, entre els prop de 180 ens que en formen part n'hi ha de molt diversos entre si pel que fa al compliment de les obligacions tributàries. Vol, per tant, una imatge i gestió global per salvar les actuals "problemàtiques i ineficiències greus" atès que actualment "la gestió i control de compliment de les obligacions fiscals de les entitats es troba totalment descentralitzada, fet que impedeix disposar d'una visió holística i completa de les seves magnituds tributàries". Ara per ara, la Generalitat desconeix quines contingències o litigis tributaris afronta cadascun dels ens que en depenen.
La CJA és un òrgan estatutari creat el 1932 i restablert el 1978 que assessora del Govern i s'encarrega de vetllar per la legalitat de l'actuació de la Generalitat i dels ens locals de Catalunya, integrada per quinze juristes catalans de reconegut prestigi.
Tal com va avançar NacióDigital, l'executiu va sol·licitar aquesta anàlisi jurídica a l'abril per reimpulsar aquell projecte, aquest cop amb blindatge legal, i ha estat a finals de juliol que la CJA ha segellat que efectivament es tracta d'una actuació que no supera els límits competencials de la Generalitat. El govern espanyol no va recórrer la iniciativa al Tribunal Constitucional (TC) ni a cap altre òrgan però, quan va intervenir l'administració catalana després de la declaració d'independència, va fer marxar enrere als passos fets i va derogar la normativa aprovada amb vagues justificacions legals conforme superava els límits autonòmics o generava inseguretat jurídica.
L'informe emès ara per la CJA, de 45 pàgines, conclou que "la Generalitat és competent per organitzar la hisenda del seu sector públic" i la normativa vigent "empara legalment la subscripció de convenis intraadminitratius entre entitats que pertanyen al sector públic de la Generalitat, relatius a millorar l'eficiència de la gestió pública mitjançant sistemes de política fiscal corporativa", així com també pot "subscriure fórmules col·laboratives amb altres administracions i entitats que no pertanyen al seu sector públic".
Uns acords que poden determinar que l'ATC actuï "com a representat voluntari d'altres entitats públiques davant l'Administració tributària estatal per al compliment de les obligacions tributàries, efectuant el pagament dels deutes tributaris d’aquestes entitats", incloent també les cotitzacions a la seguretat social. L'Estat, si volgués subscriure un acord amb l'ATC, podria delegar-li directament també certes competències en gestió, però aquest conveni no seria necessari perquè actuï en nom dels ens locals que ho sol·licitessin.
De la mateixa manera, pel que fa a l'accés a dades tributàries protegides de tercers amb aquest projecte -aspecte que va qüestionar també el govern espanyol-, la CJA conclou igualment que la Generalitat va complir el 2017 amb els requisits fixats per l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades i que l'accés de l'ATC a dades amb transcendència tributària "està emparat en la legalitat vigent".
Un portaveu del Departament de Vicepresidència i Economia i Hisenda constata, arran de l'informe de la CJA, que "es confirma l'adequació al marc jurídic del programa iniciat el 2017" i que, en part, es reprèn el 2019 amb un programa de política fiscal corporativa. Igualment, lamenta que també es posa de manifest que "la decisió presa pel Consell de Ministres en ple 155 el desembre de 2017 de suspendre el programa d'homogeneïtzació de tributs va ser totalment arbitrària i injusta".
En concret, el Govern va crear l'abril del 2017 el programa d'homogeneïtzació dels processos i mecanismes interns de tramitació dels tributs i les cotitzacions socials que ingressa el sector públic de la Generalitat a l'Estat. Un projecte amb l'objectiu d'optimitzar, homogeneïtzar i simplificar el pagament d'impostos estatals (IVA, IRPF, societats...) i cotitzacions socials, centralitzant la tramitació d'aquells que abonaven els prop de 180 ens del sector públic de la Generalitat, amb un volum anual de prop de 4.500 milions d'euros.
El programa, però, també preveia que els ajuntaments i les universitats que ho volguessin poguessin adherir-s'hi, de forma voluntària. Això permetria evitar fer centenars de cops un mateix procés de pagament tributari per separat, simplificant la tasca i habilitant també l'ATC per actuar en nom dels diversos ens catalans o locals davant la Hisenda estatal en cas de possibles conflictes.
Aquests noves tasques enfortirien la Hisenda catalana i la dotarien d'expertesa, però també requerien d'una forta base tecnològica i el desenvolupament de noves solucions informàtiques i de gestió. El pressupost inicial per assolir-les era de 2,9 milions d'euros, entre 2017 i 2020, però aquell projecte també preveia que els beneficis nets fossin clars, a causa de la centralització i la unificació de processos, de fins a 70,5 milions durant aquest mateix període.
Un cop aprovat i difós aquest programa, i sense cap impugnació per part de l'Estat, va començar-ne la implementació, dissenyant models de convenis de col·laboració, tant amb la funció de centralització de tresoreria com de no centralització. Segons aquests, l'ATC assumiria les funcions de presentació i/o pagament telemàtic de les declaracions, autoliquidacions i de les declaracions informatives de caràcter tributari davant l'Estat, i de les tasques i tràmits tributaris acordats davant la Hisenda espanyola. Els convenis van rebre l'aval de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades.
Xoc per la Hisenda catalana en ple 155
Llavors, però, va arribar l'1-O i el posterior 155, marc en què el consell de ministres -en nom de la Generalitat- va suprimir aquests passos aprovats, decisió que va enervar els dirigents catalans, que ho van considerar una "represàlia política" i van defensar que el programa permetia simplificar tràmits i estalviar costos i s'adequava el marc legal. L'Estat, en canvi, afirmava que generava confusió i inseguretat jurídica i que l'ATC no podia actuar com a representant voluntària de determinats ens (públics o privats), ja que aquesta funció excedia de les seves competències.
La Generalitat vol reprendre ara aquell projecte, tot i que sense dates ni calendaris anunciats, així com un altre iniciat l'agost de 2019 per impulsar la definició i implementació d'un model de política fiscal corporativa del sector públic de la Generalitat, el qual també ha estat analitzat i avalat en aquest informe de la CJA. De forma complementària amb l'anterior programa, aquest projecte pretén establir un protocol d'actuació homogeni, integral i coordinat en matèria fiscal per part de les entitats i organismes que conformen el sector públic de la Generalitat.
Més eficiència en la gestió tributària
Segons l'anàlisi del Govern, entre els prop de 180 ens que en formen part n'hi ha de molt diversos entre si pel que fa al compliment de les obligacions tributàries. Vol, per tant, una imatge i gestió global per salvar les actuals "problemàtiques i ineficiències greus" atès que actualment "la gestió i control de compliment de les obligacions fiscals de les entitats es troba totalment descentralitzada, fet que impedeix disposar d'una visió holística i completa de les seves magnituds tributàries". Ara per ara, la Generalitat desconeix quines contingències o litigis tributaris afronta cadascun dels ens que en depenen.
La CJA és un òrgan estatutari creat el 1932 i restablert el 1978 que assessora del Govern i s'encarrega de vetllar per la legalitat de l'actuació de la Generalitat i dels ens locals de Catalunya, integrada per quinze juristes catalans de reconegut prestigi.