PP

Cayetana Álvarez de Toledo: l'adeu d'una portaveu incendiària, en cinc episodis

"Casado considera que la meva concepció de la llibertat és incompatible amb la seva autoritat", assegura després del seu cessament amb l'estil que l'ha caracteritzat en el càrrec

per Oriol March, 17 d'agost de 2020 a les 21:20 |
Cayetana Álvarez de Toledo, al Congrés. | Flickr PP
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 d'agost de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Cayetana Álvarez de Toledo ja no és la portaveu parlamentària del PP. Només ha durat un any en el càrrec, un temps que ha invertit en múltiples polèmiques i un to inflexible que l'han enfrontat amb el govern espanyol, amb els independentistes i fins i tot amb els seus companys de partit, especialment els de l'ala més moderada. En l'adeu tampoc ha estat callada: "Pablo Casado considera que la meva concepció de la llibertat és incompatible amb la seva autoritat". Aquests són cinc dels episodis que l'han dut a ser cessada -precisament per Casado- i rellevada per Cuca Gamarra al Congrés. 

1. Incendis des del faristol. El 27 de maig, en un ple que el PP havia de fer servir per desgastar Fernando Grande-Marlaska, ministre de l'Interior, pel cessament de Diego Pérez de los Cobos a la Guàrdia Civil, Álvarez de Toledo va llançar una dura acusació contra Pablo Iglesias que va eclipsar la polèmica de fons. La dirigent del PP el va titllar de "fill de terrorista". Iglesias, amb to calmat però visiblement molest, la va advertir que estava cometent un delicte des del faristol del Congrés dels Diputats.


2. Contra el feminisme. La fins ara portaveu del PP es reivindica "feminista amazònica", concepte encunyat per Camille Paglia, i destina bona part del discurs a atacar el moviment feminista tal com s'ha estructurat els últims anys. "Es busca un enfrontament identitari entre homes i dones", ha assenyalat públicament. Rellevant va ser la polèmica que es va derivar de les seves paraules en campanya sobre el consentiment: "A la vida quotidiana no tot el que no sigui un sí és un no". Es va negar a retractar-se.

3. Sense pietat contra Sánchez, Calvo i l'independentisme. Les sessions de control al Congrés no seran el mateix sense Álvarez de Toledo, experta en treure de polleguera la vicepresidenta Carmen Calvo. La dirigent del PP ha arribat a acusar el govern espanyol de cometre delictes de "lesa democràcia" per pactar amb l'independentisme. "La nació en pren nota", va assegurar al febrer, abans de la pandèmia. Un discurs que, sovint, s'ha acostat més al de Vox que al que defensen sectors del PP.


4. Enfrontada amb sectors del PP. No és el mateix Ana Pastor que Álvarez de Toledo, en essència. Ni tampoc la ja exportaveu dels populars ha estat indulgent amb l'etapa de Mariano Rajoy, durant la qual va abandonar les sigles i es va acostar a Ciutadans, un partit que sempre ha defensat que s'hauria de fusionar amb el PP. En una roda de premsa a Barcelona abans de les últimes espanyoles, la portaveu va acusar Rajoy d'haver protagonitzat un "replegament" a Catalunya, tot i haver aplicat el 155.

5. Resultats escassos a Catalunya. Álvarez de Toledo va ser la gran aposta de Casado per Catalunya en les dues eleccions espanyoles que es van celebrar l'any passat, però el resultat no va ser precisament reeixit. En la primera ocasió va aconseguir només un escó, com Vox, i en la segona també va empatar amb l'extrema dreta, que va aconseguir-ne dos, com van fer la CUP i Ciutadans. Durant la campanya va encendre els ànims de sectors del PP a Catalunya amb un acte acompanyada d'Alejo Vidal-Quadras, que va ser, precisament, un dels fundadors de Vox quan va deixar els populars.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació