Deu coses que potser no sabies d'Álvarez de Toledo, ja exportaveu del PP al Congrés

Recuperada per Casado per a les files populars i ara fulminada, és filla de mare argentina i de pare francès i ostenta el títol de marquesa de Casa Fuerte

Cayetana Álvarez de Toledo saluda en un míting del PP.
Cayetana Álvarez de Toledo saluda en un míting del PP. | ACN
17 d'agost del 2020
Actualitzat el 18 d'agost a les 12:52h
Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos (Madrid, 1974). Hi ha noms que ja són una targeta de presentació. És periodista i llicenciada en Història a la Universitat d'Oxford. La seva designació com a cap de llista del PP per Barcelona va ser una operació sorprenent de Pablo Casado que va deixar descol·locat Ciutadans, el principal competidor en el terreny de la dreta constitucionalista. Amb el pas del temps va acabar sent portaveu al Congrés, càrrec del qual ha estat cessada avui mateix. Repassem deu coses que potser no sabies d'una dirigent que no ha deixat mai indiferent.

1. Una dona i tres nacionalitats. Álvarez de Toledo és filla de mare argentina, descendent dels fundadors de la ciutat de Córdoba, i pare francès. De fet, no va tenir nacionalitat espanyola fins a una data recent, el 2008. Per branca paterna és descendent de Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez, segon duc d'Alba de Tormes, que va tenir un paper destacat en la presa de Granada el 1492. Potser per aquests antecedents Álvarez de Toledo porta a la sang la passió per la unitat d'Espanya.
  
2. El lligam amb Felip V. Cayetana és marquesa de Casa Fuerte, un títol concedit el 1708 per Felip V a Juan Vázquez de Acuña y Bejarano. Nascut a Lima, era fill d'una família de militars de Burgos. El primer marquès de Casa Fuerte va alinear-se al costat del bàndol borbònic durant la Guerra de Successió, participant en diverses batalles contra els austriacistes. La caiguda de Barcelona el 1714 va posar fi a la guerra i l'avantpassat de la candidata del PP va exercir com a capità general en diversos llocs, entre ells Aragó i Mallorca.  

3. Quin personatge històric la fascina? Cayetana es va graduar en Història a la Universitat d'Oxford i va culminar una tesi doctoral sobre Juan de Palafox, clergue i virrei de Nova Espanya al segle XVII. Un personatge per qui ha manifestat la seva atracció. Palafox va governar un virregnat que ocupava l'actual Mèxic, part de Califòrnia i del que actualment són estats del sud i l'oest dels Estats Units, i l'Amèrica Central. Palafox es va enfrontar al que considerava heretgies i va fer cremar 150 persones durant els pocs mesos del seu mandat, el 1642. 

4. On es va foguejar professionalment? A la Cope, en els anys en què el seu periodista estrella era Federico Jiménez Losantos i ella era una tertuliana del programa La Mañana, mentre formava part de la plantilla del diari El Mundo -aleshores dirigit per Pedro J. Ramírez- col·laborant en la secció d'opinió. El 2006 va encetar una nova secció, Dos en la carretera, que era un intercanvi epistolar amb Luis María Anson.

5. Qui la va dur al PP? Ángel Acebes. El setembre del 2006, l'aleshores secretari general del PP -i exministre de l'Interior- va recórrer a la impetuosa periodista perquè fos la seva cap de gabinet. Sembla que Pedro J. Ramírez li va desaconsellar que acceptés l'oferiment, però la temptació va poder més. Al costat d'Acebes, un dels "vigilants" que Aznar va deixar a la seu de Génova per marcar de prop Mariano Rajoy, Álvarez de Toledo va aprendre a moure's pels passadissos d'un partit. El 2008, va ser a les llistes al Congrés per Madrid. I el 2011 va ser reelegida.  

6. Qui va ser la seva principal enemiga? Soraya Sáenz de Santamaría. En contra de moltes previsions, Rajoy va sobreviure a la seva segona derrota electoral. Álvarez de Toledo va veure passar els "cadàvers" dels aznarians Acebes i Eduardo Zaplana, desplaçats per la nova figura emergent, Santamaría, que es va fer amb el càrrec de portaveu al Congrés. Ella, que havia entrat al grup parlamentari com a portaveu adjunta, aviat va ser relegada. Després, la política de Rajoy va refredar encara més la relació entre la jove periodista i la cúpula del partit.
    
7. Un exmarit vinculat a Bankia. Cayetana Álvarez de Toledo va estar casada divuit anys amb Joaquín Güell, descendent de la històrica nissaga de l'alta burgesia catalana. Tenen dos fills, de nom Flavia i Cayetana. L'any passat es van divorciar, la qual cosa va omplir pàgines de la premsa rosa. Però és menys conegut que el marit, empresari important, va ser un dels que va estar al darrere de la sortida de Bankia a borsa, una operació més que controvertida que va accelerar la crisi de l'entitat bancària. 

8. Amb quin partit li va fer el salt al PP? Amb Ciutadans. Després d'abandonar la política activa el 2015 i deixar de ser diputada, Álvarez de Toledo va tornar al periodisme. El juny del 2018, quan feia pocs dies que Rajoy, amb la moció de censura, havia perdut la Moncloa, l'exdiputada va explicar que feia temps que era "una militant, no simpatitzant" del PP. No només això, sinó que en algun moment li havia fet el salt electoral. Va confessar haver votat Ciutadans i alhora demanava que els dos partits es fusionessin.

9. Què pensa del feminisme? El 8 de març del 2018, l'avui cap de llista del PP per Barcelona va reccionar contra la vaga feminista titllant-la de "disbarat". La periodista Júlia Otero la va acusar de fer el joc als que oprimien les dones. Álvarez de Toledo va contestar publicant un article al diari El Mundo titulat No a la guerra. Entre d'altres coses, assegurava que les dones no havien de caure en el victimisme i escrivia: "Amb el populisme, la polarització. Aquesta vaga no és a favor de la dona, sinó en contra de l'home".  

10. Què li criticava a Pablo Casado? Que no plantés cara a Vox. En un article que portava per títol Un mur infranquejable, Cayetana Álvarez de Toledo atacava durament el populisme de Santiago Abascal. Es referia sobretot als seus missatges xenòfobs i antiimmigrants. L'exdiputada afirmava: "Casado no sap com tractar Vox, Rivera tampoc. El primer l'abraça, el segon l'ignora". Per ella, calia mantenir un alt nivell d'exigència i "no perdonar a un Casado el que critiquem a una Soraya i no aplaudir d'Abascal el que rebutgem d'un Torra".