Unir totes les ànimes i protegir el vot: els reptes de l'Amèrica anti-Trump

La convenció demòcrata que aquest dijous entronitzarà Joe Biden arrenca amb la voluntat de mobilitzar les bases i aplegar el sector moderat amb el més progressista

Joe Biden i Kamala Harris després que aquesta fos designada candidata a la vicepresidència.
Joe Biden i Kamala Harris després que aquesta fos designada candidata a la vicepresidència. | @JoeBiden
18 d'agost del 2020
Actualitzat a les 10:06h
Aquesta matinada, hora catalana, ha començat la convenció del partit demòcrata a Milwaukee, a l'estat de Wisconsin, que aquest dijous nomenarà oficialment Joe Biden -exnúmero dos de Barack Obama- com a candidat a la presidència dels Estats Units i a Kamala Harris, senadora per Califòrnia, com a aspirant a la vicepresidència.

Una convenció molt diferent a les anteriors, ja que serà bàsicament virtual. Tot una novetat que exigirà el millor als organitzadors d'unes assemblees polítiques que sempre s'han caracteritzat per l'espectacle de cridòria i confetis, i que amb un format diferent, forçat per la pandèmia, perdran atractiu.

Durant aquests quatre dies, els demòcrates escenificaran la seva força i unitat enfront el gran enemic. La primera nit de la convenció ha escoltat dues figures de pes al partit. D'una banda, Michelle Obama, la millor representant del llegat de l'expresident i un ham per atraure el vot de les minories i les dones, dos col·lectius especialment sensibles al discurs contra Trump.

De l'altra, el veterà senador Bernie Sanders, líder de l'ala més esquerrana del partit, que va quedar darrere de Biden en les primàries internes però que representa una facció potent sense la qual els demòcrates no poden guanyar. Sanders ha construït una bona relació personal amb Biden al larg dels anys i aquest factor també contribuirà a la cohesió interna.   
 
La setmana vinent, del 24 al 27 d'agost, serà el torn de la convenció del partit republicà, que ratificarà la candidatura de l'actual president, Donald Trump, i que haurà de ser també, per força, en bona part virtual. Les dues Amèriques confrontaran forces en una pugna que es dirimirà el 3 de novembre, o una mica més tard si els resultats són molt igualats. 

Per imposar-se, el bloc de forces que s'aglutina darrera Biden ha de saber respondre a un seguit de reptes, començant per unir el partit demòcrata, a diferència del que va passar en les eleccions del 2016. Aquests quatre són els principals.

- Unir el vell i el nou. Tota campanya electoral nord-americana acaba sent una lluita entre dues grans coalicions, la demòcrata i la republicana, molt diverses cadascuna. Si Trump va aconseguir imposar-se el 2016 va ser perquè va convèncer molts nord-americans que l'statu quo era pitjor que la incertesa. Ara, Biden intenta una síntesi entre el millor del passat que, vulgui o no, ell representa (l'experiència, el record dels anys d'Obama, la política previsible) i l'Amèrica jove, multicolor i femenina que detesta Trump. D'aquí l'elecció de Kamala Harris com a número dos.   

- Mobilitzar l'esquerra i les minories. La designació de Harris busca mobilitzar la comunitat afroamericana -i la d'origen indi- en favor dels demòcrates. Per la seva banda, el tracte donat a Sanders, orador destacat a la convenció, és un gest envers l'ala més progressista que vol evitar les desercions el 3 de novembre. Aquest cop, no es pot perdre cap vot. En canvi, només s'ha donat un minut a la congressista Alexandria Ocasio-Cortez, una altra estrella de l'ala esquerra, la qual cosa es considera una manca de generositat de la cúpula del partit. 
 
La participació electoral serà la clau el 3 de novembre i els demòcrates necessiten que afroamericans, dones dels suburbis i llatins vagin a les urnes en estats que poden ser decisius, com Carolina del Nord, Nevada o Wisconsin (on precisament a Milwaukee, amb molta població negra, té lloc la convenció).

- Fracturar el bloc conservador. Per ser president, Biden necessita no només sumar els vots propis, sinó, de ser possible, fer-se amb un percentatge del vot conservador, ni que sigui petit. Un dels oradors d'aquests dies a Milwaukee, John Kasich, és un republicà que ha estat governador de Ohio. Congregar el vot dels nord-americans que, tot i ser de mentalitat dretana, detesten Trump pel seu estil o pel seu autoritarisme és una altra de les assignatures que Biden ha d'aprovar. Han sorgit ja diversos grups organitzats -i ben finançats- de conservadors en favor de Biden. Un dels més actius és Votants Republicans Contra Trump, que ja ha llançat diversos anuncis contra el president.

- Assegurar que tots els vots es comptin. No és un propòsit irrellevant. Als EUA, exercir el vot no és fàcil i cal registrar-se prèviament per tenir dret al sufragi. És tradicional que en molts estats el sistema està fet per dificultar una participació massiva. Aquests dies, hi ha una forta controvèrsia per la voluntta de Trump de dimonitzar el vot per correu, que segons ell beneficia els demòcrates i pot facilitar el frau (això darrer no té cap fonament). Trump ha posat entrebancs al finançament del servei postal (USPS), amb retallades anunciades que podrien afectar les màquines que processen els vots. 

Recentment, un observador molt agut del procés electoral, l'expert en comunicació Joe Baerlein, va aconsellar a l'equip de Biden a estar ben preparat tant a nivell legal com organitzatiu en estats clau, per assegurar que tots els sufragis puguin ser comptats. De la capacitat de la campanya demòcrata en aquesta tasca, assegurava, en depenia el resultat en zones com Atlanta, determinats per guanyar un estat com Geòrgia. Falten menys de 80 dies per unes eleccions que seran crucials i Joe Biden no ho podrà fer sol.