17
d'agost
del
2020
Actualitzat
el
19
d'agost
a les
11:16h
La protesta democràtica que ha esclatat a Bielorrússia després de les eleccions fraudulentes celebrades el 9 d'agost ha posat sobre la taula totes les peces d'una gran crisi internacional. L'oposició al règim, liderada per Svetlana Tikhanóvskaia, s'ha negat a admetre els resultats oficials proclamats pel govern de Minsk, que atorguen al president Aleksander Lukaixenko un 80% dels vots i un escarransit 10% a la llista opositora.
No és el primer cop que Lukaixenko s'imposa a les urnes de manera dubtosa, però aquesta vegada tot és diferent. El bloc opositor, liberal i europeista, sembla haver assolit una cohesió important. El frau ha estat manifest segons l'oposició, però també per a organismes internacionals com l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE).
El líder bielorús, però, vendrà cara la seva pell i ja ha demanat ajuda al president de Rússia, Vladimir Putin, mentre la Unió Europea (UE) ha condemnat el frau a les urnes i amenaça amb noves sancions. El Kremlin ja ha insinuat que podria intervenir de manera militar en ajuda del règim de Minsk.
De moment, ja hi ha hagut prop de 7.000 detencions enmig d'acusacions de tortures policials. Aquest dilluns, fins i tot, s'ha anunciat una vaga de la televisió pública, inèdita perquè sempre ha estat al servei del president. L'onada de protestes és inaudita i ha aconseguit posar el president bielorús contra les cordes. El conflicte és enrevessat i té moltes implicacions. Aquí teniu cinc claus que ajuden a entendre la crisi.
1. Un país unit a Rússia per la desgràcia. Bielorrússia (9 milions d'habitants) és una de les ex-repúbliques de l'antiga URSS més russificades. Va ser un dels països més afectats per la Segona Guerra Mundial. La invasió alemanya de l'URSS va provocar un milió i mig de morts bielorrusses i va reforçar el lligam amb el poble i l'exèrcit rus. La reconstrucció del país va durar dècades. Després, va patir en carn pròpia la crisi de Txernòbil: la pluja radiactiva va efectar especialment el país i la seva agricultura. La proximitat i identificació amb Rússia ha generat també una crisi d'identitat nacional. Bielorrússia sempre ha viscut amb el temor a una annexió per part de Moscou.
2.- Un supervivent de l'antic món soviètic. Lukaixenko ha estat anomenat el darrer dictador d'Europa. Té el dubtós mèrit de ser el degà dels règims autoritaris del continent. En això supera al seu aliat Putin, que va arribar al cim del Kremlin el 1999, mentre que ell va fer-se amb el poder cinc anys abans. Director d'una explotació agrària dels anys de l'antiga URSS, és, de fet, un supervivent del món soviètic. No ha amagat mai la nostàlgia per aquella estabilitat anterior a la caiguda del Mur.
Però no és només la repressió i el frau el que han mantingut Lukaixenko en el poder durant 26 anys. El secret del dictador ha estat cronificar un populisme clientelar, preservar l'acció assistencial d'un Estat que conserva molts trets del passat comunista i negar-se a instaurar polítiques econòmiques neoliberals, la qual cosa ha fet que el règim sempre hagi preservat una important base de poder.
3.- El coronavirus juga contra el tirà. En la crisi del règim de Minsk hi ha tingut un paper destacat la seva resposta a la crisi sanitària. Des de l'inici, com altres dirigents populistes, Lukaixenko va negar primer la perillositat del virus i després va recomanar respondre-hi a base de sauna i vodka, després d'admetre que ell havia estat contagiat. L'oposició ha denunciat que les morts per la pandèmia són moltes més que les 600 reconegudes oficialment. Les extravagàncies del dictador han estat per molts la gota que ha fet vessar el vas de la paciència.
4.- Putin, un aliat no incondicional. En l'actual context internacional, Putin és un suport important de Lukaixenko i no sembla fàcil que el Kremlin deixi caure el seu aliat. Però això no vol dir que tots dos líders siguin grans amics. El president bielorrús sempre s'ha resistit a ser reduït a un mer assistent de Putin. No ha fet costat a les apetències russes sobre Ucraïna, on Minsk hi ha volgut jugar un paper de mediador. I manté un llarg plet amb Moscou pel control de les refineries d'hidrocarburs. Ara, però, la crisi interna l'afeblirà davant Putin.
5.- La UE, contra Lukaixenko... però dividida. Divendres passat, la UE va aconseguir un comunicat unànime de rebuig a les maniobres de Lukaixenko. Els socis europeus van anunciar que imposaria sancions contra els responsables del frau electoral. Ha estat el president francès, Emmanuel Macron, qui més explícitament s'ha posicionat en contra del règim bielorrús. També Alemanya s'ha pronunciat per una major pressió, fent costat a Lituània i els països bàltics. Però no tots els socis de la UE ho volen igual. Àustria ha insinuat la necessitat de combinar la pressió amb el diàleg amb el govern de Minsk i Hongria -que afronta també crítiques internes a la Unió per la seva deriva autoritària- es mostra reticent a anar més enllà contra Lukaixenko.
No és el primer cop que Lukaixenko s'imposa a les urnes de manera dubtosa, però aquesta vegada tot és diferent. El bloc opositor, liberal i europeista, sembla haver assolit una cohesió important. El frau ha estat manifest segons l'oposició, però també per a organismes internacionals com l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE).
El líder bielorús, però, vendrà cara la seva pell i ja ha demanat ajuda al president de Rússia, Vladimir Putin, mentre la Unió Europea (UE) ha condemnat el frau a les urnes i amenaça amb noves sancions. El Kremlin ja ha insinuat que podria intervenir de manera militar en ajuda del règim de Minsk.
De moment, ja hi ha hagut prop de 7.000 detencions enmig d'acusacions de tortures policials. Aquest dilluns, fins i tot, s'ha anunciat una vaga de la televisió pública, inèdita perquè sempre ha estat al servei del president. L'onada de protestes és inaudita i ha aconseguit posar el president bielorús contra les cordes. El conflicte és enrevessat i té moltes implicacions. Aquí teniu cinc claus que ajuden a entendre la crisi.
1. Un país unit a Rússia per la desgràcia. Bielorrússia (9 milions d'habitants) és una de les ex-repúbliques de l'antiga URSS més russificades. Va ser un dels països més afectats per la Segona Guerra Mundial. La invasió alemanya de l'URSS va provocar un milió i mig de morts bielorrusses i va reforçar el lligam amb el poble i l'exèrcit rus. La reconstrucció del país va durar dècades. Després, va patir en carn pròpia la crisi de Txernòbil: la pluja radiactiva va efectar especialment el país i la seva agricultura. La proximitat i identificació amb Rússia ha generat també una crisi d'identitat nacional. Bielorrússia sempre ha viscut amb el temor a una annexió per part de Moscou.
2.- Un supervivent de l'antic món soviètic. Lukaixenko ha estat anomenat el darrer dictador d'Europa. Té el dubtós mèrit de ser el degà dels règims autoritaris del continent. En això supera al seu aliat Putin, que va arribar al cim del Kremlin el 1999, mentre que ell va fer-se amb el poder cinc anys abans. Director d'una explotació agrària dels anys de l'antiga URSS, és, de fet, un supervivent del món soviètic. No ha amagat mai la nostàlgia per aquella estabilitat anterior a la caiguda del Mur.
Director d'una explotació agrària dels anys de l'antiga URSS, Lukaixenko és un supervivent del món soviètic que no ha amagat mai la nostàlgia per l'etapa anterior a la caiguda del Mur
Però no és només la repressió i el frau el que han mantingut Lukaixenko en el poder durant 26 anys. El secret del dictador ha estat cronificar un populisme clientelar, preservar l'acció assistencial d'un Estat que conserva molts trets del passat comunista i negar-se a instaurar polítiques econòmiques neoliberals, la qual cosa ha fet que el règim sempre hagi preservat una important base de poder.
3.- El coronavirus juga contra el tirà. En la crisi del règim de Minsk hi ha tingut un paper destacat la seva resposta a la crisi sanitària. Des de l'inici, com altres dirigents populistes, Lukaixenko va negar primer la perillositat del virus i després va recomanar respondre-hi a base de sauna i vodka, després d'admetre que ell havia estat contagiat. L'oposició ha denunciat que les morts per la pandèmia són moltes més que les 600 reconegudes oficialment. Les extravagàncies del dictador han estat per molts la gota que ha fet vessar el vas de la paciència.
4.- Putin, un aliat no incondicional. En l'actual context internacional, Putin és un suport important de Lukaixenko i no sembla fàcil que el Kremlin deixi caure el seu aliat. Però això no vol dir que tots dos líders siguin grans amics. El president bielorrús sempre s'ha resistit a ser reduït a un mer assistent de Putin. No ha fet costat a les apetències russes sobre Ucraïna, on Minsk hi ha volgut jugar un paper de mediador. I manté un llarg plet amb Moscou pel control de les refineries d'hidrocarburs. Ara, però, la crisi interna l'afeblirà davant Putin.
El president bielorrús sempre s'ha resistit a ser reduït a un mer assistent de Putin: no ha fet costat a les apetències russes sobre Ucraïna, on Minsk hi ha volgut jugar un paper de mediador
5.- La UE, contra Lukaixenko... però dividida. Divendres passat, la UE va aconseguir un comunicat unànime de rebuig a les maniobres de Lukaixenko. Els socis europeus van anunciar que imposaria sancions contra els responsables del frau electoral. Ha estat el president francès, Emmanuel Macron, qui més explícitament s'ha posicionat en contra del règim bielorrús. També Alemanya s'ha pronunciat per una major pressió, fent costat a Lituània i els països bàltics. Però no tots els socis de la UE ho volen igual. Àustria ha insinuat la necessitat de combinar la pressió amb el diàleg amb el govern de Minsk i Hongria -que afronta també crítiques internes a la Unió per la seva deriva autoritària- es mostra reticent a anar més enllà contra Lukaixenko.