Atemptats del 17-A

Homenatge a les víctimes del 17-A entre proclames per saber la «veritat»

Familiars exigeixen anar fins al fons dels atemptats en un acte de record a la Rambla amb les principals autoritats del país i representants de l'Estat a les portes del judici

per Oriol March , 17 d'agost de 2020 a les 10:25 |
Homenatge a les víctimes del 17-A. | Europa Press
L'acte de record pel tercer aniversari dels atemptats del 17-A a Barcelona i a Cambrils s'ha celebrat amb la sobrietat habitual -minut de silenci i ofrena floral per part de les autoritats-, però amb una proclama per part d'una quinzena de representants de familiars que exigeixen saber la "veritat" dels fets. El clam de voler conèixer aquesta "veritat" sorgeix de la família de Xavi Martínez, el nen de tres anys que va morir a la Rambla de Barcelona. L'homenatge d'enguany està marcat pel coronavirus -les mascaretes i la distància han estat la tònica del matí-, però també per la proximitat del judici a l'Audiència Nacional contra els supervivents del grup gihadista amb origen a Ripoll que estava liderat per l'imam Abdelbaky es Satty, a qui es vincula al CNI i figura controvertida a l'hora d'esclarir si l'Estat coneixia les seves activitats.

És en aquest context que s'ha celebrat l'acte a la Rambla amb les principals autoritats del país i de l'Estat. Hi han estat el president de la Generalitat, Quim Torra, amb el vicepresident Pere Aragonès i més membres del Govern -com ara Miquel Buch (Interior), Meritxell Budó (Presidència) i Ester Capella (Justícia)-; el president del Parlament, Roger Torrent; l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet; el ministre de Sanitat, Salvador Illa; i la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera. També s'hi han acostat representants dels grups parlamentaris i dels grups municipals a l'Ajuntament de Barcelona.


Els tres supervivents del grup gihadista seran jutjats per pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d'explosius i estralls en grau de temptativa. La Fiscalia demana penes d'entre 8 i 41 anys de presó: concretament, 8 anys per a Said Ben Iazza com a col·laborador, 36 per a Driss Oukabir i 41 per a Mohammed Houli, l'únic supervivent de l'explosió a Alcanar la nit abans dels fets. Cap d'ells va participar de manera directa en els atemptats i així justifica l'Audiència el fet que no se'ls jutgi per assassinat, cosa que ha indignat les víctimes. La Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona tampoc acusaran d'assassinat, tot i que ho poden acabar fent durant el judici. En el seu cas, el Govern demana 8 anys per Iazza i 44 per Oukabir i Houli. Barcelona eleva les penes i demana 8 anys per Iazza, 44 per Oukabir i 95 per Houli.


Al judici, l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas -també diputat de Junts per Catalunya (JxCat) al Congrés dels Diputats- exercirà d'acusació particular en representació de Javier Martínez, el pare del Xavi, el nen de tres anys mort el 17 d'agost a la Rambla. Aquesta part considera els acusats responsables penals dels assassinats d'aquell dia i demana presó permanent revisable per a dos d'ells. Vista com ha anat la instrucció del cas, l'advocat té poques esperances dipositades en el judici a l'Audiència Nacional. "El judici tindrà poc recorregut, però tenim la vista posada a acudir a jurisdiccions estrangeres", explicava aquest dissabte Cuevillas en una entrevista a NacióDigital.

Amb la instrucció tancada, el jutge ha conclòs que es va formar una cèl·lula terrorista liderada per l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, que va radicalitzar el grup de joves per perpetrar l'atemptat. En el seu documentat llibre Sense por de morir (Pòrtic), la periodista Anna Teixidor presenta una acurada cronologia dels fets des del moment que Es Satty surt de la presó de Castelló, on complia condemna per tràfic de drogues, l'abril de 2014, fins a la detenció de l'últim membre de la cèl·lula, el 22 de setembre de 2017. El 27 de març de 2015, Es Satty crea un grup de WhatsApp amb 27 joves de Ripoll per "parlar sobre les coses de l'Islam". En aquest grup hi són alguns dels membres del grup que atemptarà. Els plans per matar es comencen a preparar l'octubre del 2016. 


La idea del grup era dur a terme un atemptat amb explosius, per això durant els mesos previs es fan diverses cerques sobre com fabricar-ne. L'accident a la casa d'Alcanar va obligar a canviar els plans inicials. En aquella explosió, la nit del 16 d'agost, van morir diversos membres de la cèl·lula, entre ells Es Satty. Això conclou la investigació, però segons Cuevillas no està clar que l'imam de Ripoll sigui entre les tres víctimes. "No hi ha evidències clares que Es Satty sigui mort", assenyala l'advocat, molt crític amb la instrucció que s'ha fet a l'Audiència Nacional, que no ha volgut aprofundir en la relació entre l'imam de Ripoll i el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI).


Després de l'explosió a la població de l'Ebre es precipiten els esdeveniments. Amb la detenció dels principals sospitosos -set membres de la cèl·lula van morir i tres s'asseuran al banc dels acusats- van començar a sortir les intencions reals dels acusats. Explosions en monuments emblemàtics com la Sagrada Família, atemptats suïcides... Tot plegat, amb el dubte sobre les connexions internacionals dels joves de Ripoll i l'imam. Està documentat que Es Satty havia treballat a Bèlgica i, de fet, un viatge seu a aquest país suposa l'acceleració dels preparatius de l'atac, el març de 2017. Els joves de Ripoll també fan viatges a l'estranger, concretament a Bèlgica i França. 

La instrucció, però, ha descartat la relació entre l'imam de Ripoll i els serveis secrets espanyols i també dona per fet que Es Satty és mort. Considera, concretament, que qüestionar-ho suposa entrar en "teories de la conspiració". L'acusació particular exercida per Cuevillas planteja dubtes sobre aquests punts. Segons ell, la relació entre l'imam i el CNI està acreditada i no es pot afirmar amb seguretat que l'imam morís en l'explosió d'Alcanar. "Espanya no ha volgut esbrinar-ho tot sobre els atemptats", lamenta l'advocat. En un aniversari estrany, més marcat pel coronavirus que no pas per l'homenatge a les víctimes, les preguntes continuen sobrevolant un atemptat que va portar el terror a Barcelona una tarda del mes d'agost.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació