Aquest dilluns comença la convenció demòcrata per escollir el candidat a les eleccions presidencials del 3 de novembre. És un formalisme perquè, realment, tot el peix està venut, Joe Biden serà confirmat com el cap de cartell del partit i Kamala Harris serà entronitzada com la persona que l'acompanyarà en el tiquet electoral com a candidata a vicepresidenta.
Un cop dijous a la nit, en horari de prime time per les cadenes de televisió, Biden accepti ser el candidat és quan podrem dir que oficialment s'acaben les eleccions primàries i comença la campanya electoral, tot i que tots som conscients que fa molts dies i mesos que ha començat, o millor dit, és permanent. Les convencions formen part ja de la tradició i en aquest mil·lenni -fins i tot en els darrers quaranta anys- no són més que una plataforma mediàtica per impulsar els candidats.
La primera convenció demòcrata va tenir lloc a Baltimore el 1832, i va servir perquè el president Andrew Jackson fos reelegit com a candidat del partit, que ell mateix havia fundat tot just feia quatre anys després del trencament entre les dues faccions del que en aquell moment era el partit demòcrata-republicà. Aquesta era la formació que havia fundat Thomas Jefferson el 1792 i que va ser el primer partit hegemònic dels Estats Units des del 1800 fins al 1828, moment en què es va dissoldre. En l'actualitat, el partit demòcrata és el més antic del món.
Amb el pas dels anys, les convencions han anat patint diferents transformacions, però bàsicament serveixen per nomenar formalment el candidat o candidata que ha guanyat les eleccions primàries i fixar la línia política i ideològica pels pròxims quatre anys. Però això no sempre ha estat així: durant molt temps, els aspirants arribaven a la convenció sense haver aconseguit el nombre de delegats suficients perquè obtinguessin la nominació per majoria absoluta i era durant la mateixa convenció en la qual, entre els delegats que aportava cada candidat a les primàries, s'acabava escollint el tiquet electoral. Abans, això sí, havent hagut de fer moltes concessions als delegats de cada estat, que els demanaven l'oro i el moro per obtenir els seus vots
Aquest dilluns començarà la convenció demòcrata i dilluns de la setmana vinent serà el torn de la republicana, en la qual s'escollirà a Donald Trump com a candidat del partit i a Mike Pence com el seu vicepresident.
Amb l'anunci de Kamala Harris com a aspirant a la vicepresidència per part dels demòcrates dimecres passat, i havent tancat files totes les faccions del partit -des de Bernie Sanders, Elizabeth Warren i Alexandria Ocasio-Cortez fins als expresidents Bill Clinton i Barack Obama entorn al tiquet electoral Biden-Harris-, la convenció demòcrata que se celebrarà a Milwaukee, Wisconsin, un dels estats claus, serà una convenció de bany i massatge per Biden i Harris i una constant de crítiques cap a Trump.
La cita tindrà intervencions amb protagonistes de luxe com el matrimoni Clinton, el matrimoni Obama, Sanders, Ocasio-Cortez -la jove promesa de la formació- i un bon reguitzell de senadors i congressistes per acabar dijous amb el discurs d'acceptació de Biden en el qual també marcarà les línies principals de la campanya i del seu mandat si és escollit president el 3 de novembre. Es podrien classificar en cinc grans línies polítiques: economia i llocs de treball, la Covid-19 i la seguretat social (retorn de l'Obamacare), el retorn del país al multilateralisme i el canvi climàtic (que Estats Units es torni a incorporar al tractat de París), acabar amb la segregació racial i amb el sexisme que segons els demòcrates representa l'actual president.
Què aporta Harris al tiquet electoral?
Representa canvi generacional dins el partit i és una bona recaptadora d'aportacions econòmiques per a la campanya, encara més sent de l'estat de Califòrnia, en el qual les empreses de Silicon Valley o Hollywood són majoritàriament anti-Trump i bons donants del partit demòcrata. Harris, com a senadora d'aquest estat, els coneix prou bé.
Es tracta de la primera dona de descendència negra i asiàtica -pare jamaicà i mare índia-, una picada d'ullet a aquestes dues minories. És defensora del canvi climàtic, i és una dona que presenta unes bones credencials perquè prèviament ha estat fiscal de Sant Francisco. Després va ser la primera dona afroamericana que era escollida fiscal general de Califòrnia i posteriorment es va convertir en la tercera afroamericana escollida com a senadora per l'estat daurat. És coneguda mediàticament en la societat americana pels seus interrogatoris contundents al Senat, en especial al fiscal general dels Estats Units, Jeff Sessions, i per haver participat en les primàries per la presidència ara fa un any.
És una bona oradora, té un nom fàcil de recordar igual que Barack Obama i -el més important- no polaritza com sí que ho fan Trump o els Clinton. Per últim, amb la seva elecció, Biden mostra que és l'antítesi a l'actual president: escull una dona afroamericana davant d'un president que ha estat acusat durant els darrers quatre anys precisament de ser sexista i racista.
Al mateix temps, el candidat demòcrata mostra que no és un home ressentit com sí que sembla que ho sigui Trump amb tot aquell que s'atreveix a portar-li la contraria. En haver escollit Harris com a candidata a vicepresidenta quan ella va ser la que durant les primàries el va atacar més durament, Biden ha volgut triar una candidata que el reforci com l'antítesi del seu rival en tots els aspectes.
Trump i els seus assessors han detectat que serà un os difícil de rosegar i per això pocs minuts després de l'anunci de Harris com a aspirant a la vicepresidència l'actual inquilí de la Casa Blanca la va qualificar d'una dona "radical" i "liberal". Fa només dos dies, va posar en dubte que pugui formar part del tiquet electoral perquè -segons ell- va obtenir la nacionalitat de forma irregular per ser filla de pares immigrants, fet que segons ell, no li dóna cap opció legal per poder ser escollida vicepresidenta. Ja ho ha desmentit la majoria de la classe política tant d'un partit com de l'altre, però Trump ja ha sembrat el dubte, especialitat de la casa, tal com ja va fer amb Obama en el seu moment.
Com estan les coses avui?
Ara per ara, segons totes les enquestes, el tiquet Biden-Harris guanyaria les eleccions, però quan falten 79 dies per les eleccions, valdria més que aquells que ho vulguin començar a celebrar millor que es continguin fins al dia dels comicis perquè ara ve la part més dura de la campanya i on els ganivets estaran més esmolats.
Trump, és cert, va per darrere tant en vot popular com en vots del col·legit electoral, però no és d'aquelles persones que se les pot donar mai per mortes, sinó tot el contrari. Jugarà fort com sempre ha fet i presentarà una batalla com mai s'ha vist en unes eleccions als Estats Units. Fa dies que molts analistes, en algun moment o altre, hem dit que a Texas, Carolina del Nord o Arizona els demòcrates hi tenen opcions. Personalment cada dia veig més complicat que en aquests tres estats, sobretot a Texas i a Carolina del Nord, acabi havent-hi sorpasso.
Si l'equip de Biden i Harris em contractés com a consultor, els diria que centrin la seva campanya en quatre estats: Florida, Michigan, Pennsilvània i Wisconsin i que mirin de reüll com estan anant les coses a Nevada, no fos que en l'últim moment, hi haguessin de córrer. Si el guanyen a Michigan, Pennsilvània i Wisconsin recuperaran la Casa Blanca, així com també si vencen a Florida i a qualsevol dels altres tres estats. La batalla estarà en aquests territoris on fa quatre anys Trump hi va guanyar per més d'1% dels vots i on ara com ara Biden hi guanya per com a mínim per cinc punts segons totes les enquestes. Així i tot, els demòcrates no es poden adormir si volen aconseguir arribar primers a la meta.
La línia d'atac de la campanya de Trump serà que Biden està incapacitat, que el seu deteriorament mental és inqüestionable i que és un perill per Estats Units. No és cert que l'aspirant demòcrata tingui demència senil com ha insinuat el president i la premsa mediàtica que li dóna suport -com ara Fox News- no para de repetir. El que sí que és cert és que Biden ha tingut algunes relliscades importants amb la seva memòria, fet que ha portat els trumpistes a sortir en desbandada a qüestionar el seu estat mental.
Com que la campanya no podrà tenir grans mítings ni grans actes a causa de la Covid-19, bona part del camí a les eleccions es basarà els tres debats presidencials i el debat de vicepresidents, que per primera vegada a la història tindrà una rellevància important. És aquí on molts som els que veiem que Trump partirà amb avantatge sobre Biden i que fins i tot li podria fer cometre algun error important que el fes perdre punts a les enquestes o fins i tot perdre en algun dels estats clau mencionat anteriorment. És a dir, com diuen els nord-americans, les eleccions estan too close to call.
