15
d'agost
del
2020
Actualitzat
a les
17:46h
On és Joan Carles I? La pregunta, vigent des de fa dues setmanes, encara no té resposta oficial. Això és així perquè ni la Casa Reial -més aficionada als comunicats calculats que a les explicacions públiques- ni la Moncloa -que passa la pilota a la Zarzuela- han informat del parador del rei emèrit, fugit de l'Estat pels casos de corrupció que l'afecten i que el tenen en el punt de mira de la justícia, especialment la suïssa. Aquesta setmana, tot i la trobada entre Felip VI i Pedro Sánchez al Palau de Marivent, a Mallorca, es tanca de nou sense explicacions més enllà de conèixer que és el govern espanyol que té cura de la seguretat de Joan Carles I, també en silenci.
Fins i tot els diaris de tradició monàrquica -com ara l'ABC- han hagut de rectificar les primeres informacions, que situaven l'anterior cap de l'Estat a República Dominicana sota la protecció de la família Fanjul, adinerada gràcies al sucre. El mateix mitjà va acabar publicant que l'avió privat que el va dur d'Espanya -concretament de Vigo- a Abu Dhabi, als Emirats Àrabs Units, en un trajecte de 7 hores i 13 minuts. Allà s'estaria en un complex hoteler de gran luxe, propietat de la família reial saudita, que costaria uns 11.000 euros al dia. Una fotografia publicada pel digital Nius, del conglomerat mediàtic de Mediaset, confirmaria que va baixar de l'avió -almenys fa uns dies- a Abu Dhabi.
Aquest dimecres, Sánchez va optar per esquivar totes les preguntes després de citar-se amb Felip VI. "Una cosa és el poder executiu i l'altra la Casa Reial. Les coses que s'hagin de comunicar han d'anar a càrrec de la Casa Reial o del propi afectat", va assenyalar el president del govern espanyol, que estava informat de primera mà del que faria Joan Carles I. En l'operació per aixoplugar la fugida també hi van estar implicats la vicepresidenta Carmen Calvo, més ministres del PSOE -cap de Podem- i alts responsables de la Zarzuela, ja siguin de l'actual etapa com del regnat de Joan Carles I.
Sí que es coneix, per exemple, que el monarca emèrit s'ha posat en contacte amb periodistes amb els quals manté relació, com és el cas de Raúl del Pozo -històric columnista a les pàgines d'El Mundo- o bé Alfonso Ussía -La Razón-. Al primer el va trucar el 31 de juliol per comunicar-li que marxaria d'Espanya, i el segon s'hi va posar en contacte un cop coneguda la fuga. "Això és un parèntesi, no unes vacances", va assenyalar Ussía que li havia dit l'anterior cap de l'Estat. El seu rastre es va perdre el matí del dilluns 3 d'agost, quan va sortir de casa d'un amic a Galícia.
Hi havia passat uns quants dies, a Sanxenxo, compartint taula amb els habituals de les vacances d'estiu i parlant d'aficions comunes, com ara les regates. Algunes d'elles se celebren a mitjans de setembre, tot i que és una incògnita si en aquell moment Joan Carles I tornarà a viure a Espanya. També se l'ha situat a Portugal, un enclavament on va passar part de la infància i l'adolescència. En el comunicat que va fer públic la Casa Reial dilluns de la setmana passada s'hi deixava clar que la fugida se circumscrivia a "en aquests moments", és a dir, que tenia caràcter temporal, però tampoc el concretava.
L'allunyament, pensat per protegir la figura del seu fill -que ja el va desposseir de l'assignació anual a l'inici de la pandèmia, quan es va veure esquitxat per una herència de la qual assegurava no saber-ne res-, aprofundeix en la crisi d'imatge de la monarquia, però no la fa entrar en qüestió entre els grans partits. De fet, hi ha una dada significativa: el PP i Ciutadans han mogut fils per demanar la compareixença de Pablo Iglesias pel presumpte finançament irregular de Podem, però s'han afanyat a blindar Joan Carles I malgrat les informacions que el vinculen a casos de corrupció.
La Fiscalia del Tribunal Suprem va assumir el 8 de juny la investigació pel cas de suposades comissions en la construcció de l'AVE de La Meca perquè una de les persones involucrades és, precisament, el rei emèrit. Un afer en el qual també hi ha de fons el nom de Corinna Larsen, l'amiga -que ja no ho és tant- del monarca, que davant la justícia suïssa va declarar que li havia transferit 65 milions d'euros "per gratitud" i no per "amagar els diners". Darrere del rastre de la quantitat, però, ja hi ha la justícia suïssa. Motiu de pes que explica, en bona mesura, la fugida de Joan Carles I.
El degoteig d'especulacions sobre el rei i el silenci oficial tant del govern espanyol com de la Casa Reial es combinen aquest estiu amb la gestió de la pandèmia, que torna a tenyir-se de números vermells a l'Estat. El coronavirus, en certa manera, ha servit de cortina per tapar els problemes de la monarquia. La retirada de l'assignació per part de Felip VI cap al seu pare es va produir, per exemple, un dia després de la instauració de l'estat d'alarma. Un estat que a la Zarzuela fa mesos que s'hi ha instal·lat.
Fins i tot els diaris de tradició monàrquica -com ara l'ABC- han hagut de rectificar les primeres informacions, que situaven l'anterior cap de l'Estat a República Dominicana sota la protecció de la família Fanjul, adinerada gràcies al sucre. El mateix mitjà va acabar publicant que l'avió privat que el va dur d'Espanya -concretament de Vigo- a Abu Dhabi, als Emirats Àrabs Units, en un trajecte de 7 hores i 13 minuts. Allà s'estaria en un complex hoteler de gran luxe, propietat de la família reial saudita, que costaria uns 11.000 euros al dia. Una fotografia publicada pel digital Nius, del conglomerat mediàtic de Mediaset, confirmaria que va baixar de l'avió -almenys fa uns dies- a Abu Dhabi.
Aquest dimecres, Sánchez va optar per esquivar totes les preguntes després de citar-se amb Felip VI. "Una cosa és el poder executiu i l'altra la Casa Reial. Les coses que s'hagin de comunicar han d'anar a càrrec de la Casa Reial o del propi afectat", va assenyalar el president del govern espanyol, que estava informat de primera mà del que faria Joan Carles I. En l'operació per aixoplugar la fugida també hi van estar implicats la vicepresidenta Carmen Calvo, més ministres del PSOE -cap de Podem- i alts responsables de la Zarzuela, ja siguin de l'actual etapa com del regnat de Joan Carles I.
Sí que es coneix, per exemple, que el monarca emèrit s'ha posat en contacte amb periodistes amb els quals manté relació, com és el cas de Raúl del Pozo -històric columnista a les pàgines d'El Mundo- o bé Alfonso Ussía -La Razón-. Al primer el va trucar el 31 de juliol per comunicar-li que marxaria d'Espanya, i el segon s'hi va posar en contacte un cop coneguda la fuga. "Això és un parèntesi, no unes vacances", va assenyalar Ussía que li havia dit l'anterior cap de l'Estat. El seu rastre es va perdre el matí del dilluns 3 d'agost, quan va sortir de casa d'un amic a Galícia.
Hi havia passat uns quants dies, a Sanxenxo, compartint taula amb els habituals de les vacances d'estiu i parlant d'aficions comunes, com ara les regates. Algunes d'elles se celebren a mitjans de setembre, tot i que és una incògnita si en aquell moment Joan Carles I tornarà a viure a Espanya. També se l'ha situat a Portugal, un enclavament on va passar part de la infància i l'adolescència. En el comunicat que va fer públic la Casa Reial dilluns de la setmana passada s'hi deixava clar que la fugida se circumscrivia a "en aquests moments", és a dir, que tenia caràcter temporal, però tampoc el concretava.
L'allunyament, pensat per protegir la figura del seu fill -que ja el va desposseir de l'assignació anual a l'inici de la pandèmia, quan es va veure esquitxat per una herència de la qual assegurava no saber-ne res-, aprofundeix en la crisi d'imatge de la monarquia, però no la fa entrar en qüestió entre els grans partits. De fet, hi ha una dada significativa: el PP i Ciutadans han mogut fils per demanar la compareixença de Pablo Iglesias pel presumpte finançament irregular de Podem, però s'han afanyat a blindar Joan Carles I malgrat les informacions que el vinculen a casos de corrupció.
La Fiscalia del Tribunal Suprem va assumir el 8 de juny la investigació pel cas de suposades comissions en la construcció de l'AVE de La Meca perquè una de les persones involucrades és, precisament, el rei emèrit. Un afer en el qual també hi ha de fons el nom de Corinna Larsen, l'amiga -que ja no ho és tant- del monarca, que davant la justícia suïssa va declarar que li havia transferit 65 milions d'euros "per gratitud" i no per "amagar els diners". Darrere del rastre de la quantitat, però, ja hi ha la justícia suïssa. Motiu de pes que explica, en bona mesura, la fugida de Joan Carles I.
El degoteig d'especulacions sobre el rei i el silenci oficial tant del govern espanyol com de la Casa Reial es combinen aquest estiu amb la gestió de la pandèmia, que torna a tenyir-se de números vermells a l'Estat. El coronavirus, en certa manera, ha servit de cortina per tapar els problemes de la monarquia. La retirada de l'assignació per part de Felip VI cap al seu pare es va produir, per exemple, un dia després de la instauració de l'estat d'alarma. Un estat que a la Zarzuela fa mesos que s'hi ha instal·lat.