Procés català

Per què Torra no ha convocat (encara) les eleccions catalanes?

Als brots de la pandèmia s'hi ha sumat l'opinió de Puigdemont i JxCat, on existeixen veus partidàries d'evitar cridar a les urnes abans de la inhabilitació i d'esgotar la legislatura

per Oriol March , 16 d'agost de 2020 a les 08:00 |
El president de la Generalitat, Quim Torra, a Palau. | Govern
El 4 d'octubre estava assenyalat en vermell als quarters generals de l'independentisme. Era una de les dates més probables perquè se celebressin les eleccions catalanes, però des del dimarts d'aquesta setmana -dia en què el decret de convocatòria hauria d'haver estat publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC)- ja és inviable. A l'equació s'hi ha sumat el 15 de novembre, que requeriria activar els procediments a mitjans de setembre, però per ara l'hermetisme és total.

La pregunta que sobrevola l'ambient, però, és diàfana: per què el president Quim Torra, única persona amb potestat per convocar les eleccions, encara no ho ha fet si ha repetit per activa i per passiva que la legislatura ja no té recorregut polític (els fets per ara no el contradiuen) i la seva intenció -així ho confirmen diverses fonts consultades- era la de celebrar els comicis a principis de la tardor?


Calendari i estratègia electoral

La resposta és doble. En primer lloc hi ha els brots de la pandèmia, que han portat de corcoll la Generalitat pràcticament des que va acabar l'estat d'alarma i que han obligat a adoptar restriccions severes tant a l'àrea metropolitana de Barcelona com a Lleida. "Cal valorar quan es pugui anar a votar en condicions", remarquen fonts de Presidència, que indiquen que malgrat la situació està estabilitzada, el risc de rebrot continua sent alt. "La prioritat és la salut", ressalten les mateixes fonts, que també destaquen que el fitxatge de Josep Maria Argimon -defensat per Torra- ha contribuït a generar més "seguretat" a l'hora d'afrontar la pandèmia i els dies crítics de principis d'agost. 


En segon lloc, al marge de la crisi sanitària -que ja va retardar que el president fixés la data durant la primavera-, hi ha l'opinió que han expresat fet veus de Junts per Catalunya (JxCat) per anar estirant el calendari per compassar-lo amb la seva estratègia electoral. No són pocs els dirigents que assenyalen que van tenir clar que els comicis no serien el 4 d'octubre quan van veure que el procés congressual del nou partit de Carles Puigdemont s'allargava fins un dia abans, el 3 d'octubre.

Era un missatge de Waterloo al president perquè evités precipitar el calendari? El cert és que des de fa setmanes s'ha incrementat aquesta pressió sobre Torra per tal que no convoqués en ple mes d'agost. Coincidint amb el congrés de JxCat, la seva nova vicepresidenta, Elsa Artadi, ja va considerar que seria un error signar el decret de convocatòria. "Ara toca un Govern valent que afronti la crisi", va assegurar Artadi el 23 de juliol. Els partidaris d'estirar el calendari apunten que l'executiu no pot estar en funcions quan arrenqui el curs escolar, un dels punts crítics que s'afrontaran el mes de setembre. Fa tan sols uns dies, l'exconsellera de la Presidència -de la màxima confiança de Puigdemont- va rebutjar fins i tot citar els catalans a les urnes abans que Torra declari, el 17 del mes vinent, al Tribunal Suprem per la seva inhabilitació.


Fonts de Presidència, en tot cas, assenyalen que no hi ha "pressions" de JxCat cap al màxim dirigent del país, i que el contacte és fluïd entre totes les parts. Amb Puigdemont -amb qui el contacte és molt sovintejat-, amb altres dirigents del seu espai -no s'ha fet militant de Junts i mantindrà el perfil independent-, però també amb el vicepresident Pere Aragonès. ERC vol ser partícep de la decisió de la data de les eleccions, que només es comunicarà quan el president la tingui clara. El seu entorn més immediat evita concretar quan pot ser i s'assenyala que la situació no ha variat durant l'últim mes.

El president tenia intenció de signar el decret abans de ser condemnat pel Suprem i que no fos la justícia espanyola qui activés el calendari cap a les urnes. Dins del Govern hi ha conselleries, en tot cas, que treballen amb la previsió que les eleccions es convoquin a mitjans de setembre, abans del debat de política general, i que l'arrencada oficial de la precampanya coincidís amb la declaració de Torra a Madrid. Tant a finals de juliol com a principis d'agost, dirigents de JxCat consultats per NacióDigital assenyalaven que el president estava "decidit" a convocar els comicis -algun d'ells afegia que estava "tip" de la situació-, però encara no s'ha concretat cap moviment. Tècnicament, encara és a temps de fixar data per l'11 d'octubre si les convoca abans de dimarts.

Reforçar Laura Borràs

Entre els motius que tenia Torra per precipitar el calendari, segons detallen fonts coneixedores de l'estratègia, també n'hi havia un de pes: maximitzar les opcions de Laura Borràs, cap de files de JxCat a Madrid, com a candidata efectiva al costat de Puigdemont. Borràs, que forma part de la war room del president i és una de les dirigents més populars de tot l'espai -ara forma part de la nova direcció del partit-, ja ha estat candidata dues vegades a Madrid i fer el pas de nou al Parlament faria que la causa que té oberta al Suprem per les presumptes irregularitats mentre dirigida la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) tornés a un jutjat català.

Al darrere de la decisió sobre la data de les eleccions hi ha, per descomptat, Puigdemont. L'expresident s'ha mostrat reticent amb la convocatòria a principis de tardor, però en públic sempre ha deixat clar que la competència era exclusiva de Torra. Però, com en altres episodis de la legislatura, el seu criteri també s'ha anat tenint en compte. També hi ha alts dirigents independentistes -tant de JxCat com d'ERC- que posen de manifest les "dificultats" del president per imposar el seu criteri, com ja va passar, per exemple, amb la voluntat -incomplerta- de cessar Miquel Buch d'Interior en el pitjor moment de la crisi al carrer per la sentència del Suprem sobre l'1-O.


Un dels problemes, en tot cas, de no convocar abans que l'alt tribunal inhabiliti Torra és que es perd el control del calendari. Aragonès assumiria les funcions -no totes- de president i s'obriria un termini de dos mesos per escollir-ne un de nou d'entre els actuals diputats del Parlament. Investir un altre dirigent suposaria haver de comptar amb el suport de la CUP o bé dels comuns, perquè es requereix majoria absoluta. Seguint amb el pacte de legislatura, hauria de ser un diputat o diputada de JxCat, i cap dels consellers amb pes polític o aspiracions -Damià Calvet, Jordi Puigneró, Meritxell Budó, Àngels Chacón, Miquel Buch- compta amb acta de diputat.

En tot cas, l'entorn de Puigdemont -ho feia aquesta setmana Artadi- insisteix que la legislatura no s'acaba fins el desembre del 2021, però això requeriria un acord entre els socis de Govern per investir un nou president, i és notori que les relacions entre socis continuen gèlides, com ha demostrat l'episodi de la resolució antimonàrquica. Sí que és cert, en tot cas, que l'expresident -també immers en el complex procés d'encaix, per ara irresolt, amb el PDECat- i Oriol Junqueras han reprès el contacte, i que proven de refer la unitat independentista. Allargar la legislatura seria el primer acord del nou clima? De moment, la data de les eleccions continua sent una incògnita malgrat els desitjos de Torra i que la legislatura, políticament, va morir a finals de gener.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació