15
d'agost
del
2020
Actualitzat
el
16
d'agost
a les
16:27h
L'agost, sovint inhàbil a l'hora de resoldre debats de fons, ha de decidir l'encaix entre Junts i el PDECat després d'un any procrastinant. El partit de Carles Puigdemont, amb la direcció constituïda, continua emetent senyals -com a mínim- freds cap als hereus de CDC, que és d'on provenen algun dels seus principals representants. El risc de trencadissa és vigent i el PDECat ja es prepara per anar en solitari a les eleccions.
Si es concreta la trencadissa qui hi guanya i qui hi perd? Quines són les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats de les dues formacions? Les repassem.
DEBILITATS
- Junts: El trencament amb el PDECat tindria els costos de tota escissió, en aquest cas per la fragmentació de l'espai polític postconvergent. D'entrada no disposaria de drets electorals i això li restaria recursos i presència als mitjans públics, tot i que en els debats encara tindrien esperances perquè la CUP, per exemple, va assistir al de les últimes eleccions espanyoles sense tenir encara representació al Congrés. Amb la implantació territorial a mitges -el congrés no acaba fins al 3 d'octubre, a les portes de les eleccions-, la logística se'ls pot complicar. Fins ara, sempre s'ha fet servir l'estructura territorial del PDECat i bona part dels seus recursos en les campanyes electorals.
- PDECat: El cost del trencament en funció de quin sigui el relat que s'imposi suposa una debilitat. Els seus dirigents defensen que han fet -i estan fent- tot el possible per arribar a un acord -assenyalen que fins i tot s'ha ofert la dimissió de tota la direcció actual-, però en públic l'entorn de Puigdemont ha estat clar a l'hora d'assenyalar-los com a únicament interessats en mantenir quotes de poder. "És el moment d'abandonar mirades egocèntriques", remarcava el manifest fundacional de Junts, que descarta tant la federació estable com la coalició instrumental a les urnes. El PDECat ja no disposa de la marca, arrabasada en una maniobra que encara no ha estat digerida per Bonvehí.
AMENACES
- Junts: La principal amenaça és la pèrdua de la presidència de la Generalitat -al voltant de la qual orbita el poder que té ara Junts- amb les tensions internes que això provocaria. La formació no governa cap de les quatre capitals catalanes, va perdre ciutats com Sant Cugat i Figueres, i l'hegemonia independentista al Parlament és el que manté l'arquitectura institucional de la formació, juntament amb el pacte travat amb el PSC a la Diputació de Barcelona des del juliol del l'any passat. Un trencament amb PDECat, a banda, podria implicar una campanya dura, amb crítiques i retrets de dirigents que fins ara s'han mantingut lleials a Puigdemont i a Junts com abans a CDC. Tindrien, per tant, un plus de legitimitat que no tenen els que fins ara han estat rivals electorals o els qui en els darrers anys han abandonat l'espai polític.
- PDECat: La residualització en cas d'anar per separat i obtenir un resultat més aviat escàs, per sota dels cinc diputats, suposa la principal amenaça. La fragmentació de l'espai postconvergent, atomitzat en sigles com el PNC de Marta Pascal, Convergents de Germà Gordó, la Lliga d'Àstrid Barrio i Lliures, fa que no tenir una representació institucional forta al Parlament els pugui portar a perdre la posició preeminent en aquest àmbit i a una crisi permanent. Almenys fins al 2023, això sí, mantindrien una bona quantitat de regidors, almenys aquells que no facin el pas a Junts.
FORTALESES
- Junts: Els lideratges carismàtics de l'espai postconvergent s'han afiliat a Junts. No només Puigdemont, sinó també Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Xavier Trias, bona part dels consellers del Govern -Damià Calvet, Jordi Puigneró, Miquel Buch i Meritxell Budó- i els principals responsables a les institucions, com ara Laura Borràs, cap de files a Madrid i aspirant a ser la candidata efectiva al costat de Puigdemont. Tots ells tenen índex de coneixement alt i això sempre juga a favor quan hi ha eleccions. La marca, a banda, està més que consolidada després de tot un cicle electoral que els ha portat a tenir representació al Parlament, al Congrés, als municipis i a Europa. Ja han arrossegat quadres territorials del PDECat -en algun cas en bloc com al Pirineu- i alcaldesses importants com les de Vic o Girona, les dues integrades dins la nova cúpula.
- PDECat: La implantació territorial que encara no s'ha esfondrat malgrat l'operació de Puigdemont i que es plasma en el suport a Bonvehí dels alcaldes d'Igualada, Reus, Mollerussa o Tortosa. Beu en bona part dels més de quaranta anys d'història de Convergència, i disposen de representants a pràcticament cada municipi del país. La maquinària s'ha vist minvada amb el pas del temps i també per la incertesa sobre el futur de l'encaix, però de militants i regidors, que són clau a l'hora del que Jordi Pujol anomenava "passar el rasclet" en cada elecció, en tenen pràcticament a tot arreu.
OPORTUNITATS
- Junts: La capacitat de consolidar el projecte que mescla presó i exili al marge, per primera vegada, de la maquinària del PDECat i, d'aquesta manera, desmarcar-se de l'herència més nociva del partit, ara investigat pel cas del 3% com a continuador de CDC per part de l'Audiència Nacional. Un cas en el qual la Generalitat s'hi personarà. Un bon resultat electoral els cohesionaria i els permetria fer camí sense un llegat que la majoria de dirigents consideren feixuga i presentar-se com un projecte "nou. Un èxit de Junts a les urnes enviaria un missatge de persistència en el projecte independentista que va quedar arraconat el 27-O i que encara no ha trobat vies per discórrer.
- PDECat: La principal oportunitat és la capacitat de demostrar -o no- que hi ha espai per un projecte independentista de centredreta que atén també amb voluntat prioritària aspectes de gestió -especialment ara que el país està immers en la crisi del coronavirus- i que defensa l'escola concertada, el món de l'empresa i la col·laboració público-privada, entre d'altres carpetes. Es desentendrien de la deriva que entenen que acusa tocs populistes per la manca de projecte ideològic definit i l'hiperlideratge de Puigdemont. Un bon resultat reforçaria la via de la negociació amb l'Estat.
Si es concreta la trencadissa qui hi guanya i qui hi perd? Quines són les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats de les dues formacions? Les repassem.
DEBILITATS
- Junts: El trencament amb el PDECat tindria els costos de tota escissió, en aquest cas per la fragmentació de l'espai polític postconvergent. D'entrada no disposaria de drets electorals i això li restaria recursos i presència als mitjans públics, tot i que en els debats encara tindrien esperances perquè la CUP, per exemple, va assistir al de les últimes eleccions espanyoles sense tenir encara representació al Congrés. Amb la implantació territorial a mitges -el congrés no acaba fins al 3 d'octubre, a les portes de les eleccions-, la logística se'ls pot complicar. Fins ara, sempre s'ha fet servir l'estructura territorial del PDECat i bona part dels seus recursos en les campanyes electorals.
- PDECat: El cost del trencament en funció de quin sigui el relat que s'imposi suposa una debilitat. Els seus dirigents defensen que han fet -i estan fent- tot el possible per arribar a un acord -assenyalen que fins i tot s'ha ofert la dimissió de tota la direcció actual-, però en públic l'entorn de Puigdemont ha estat clar a l'hora d'assenyalar-los com a únicament interessats en mantenir quotes de poder. "És el moment d'abandonar mirades egocèntriques", remarcava el manifest fundacional de Junts, que descarta tant la federació estable com la coalició instrumental a les urnes. El PDECat ja no disposa de la marca, arrabasada en una maniobra que encara no ha estat digerida per Bonvehí.
Reunió de l'executiva del PDECat a Waterloo amb Carles Puigdemont Foto: ACN
AMENACES
- Junts: La principal amenaça és la pèrdua de la presidència de la Generalitat -al voltant de la qual orbita el poder que té ara Junts- amb les tensions internes que això provocaria. La formació no governa cap de les quatre capitals catalanes, va perdre ciutats com Sant Cugat i Figueres, i l'hegemonia independentista al Parlament és el que manté l'arquitectura institucional de la formació, juntament amb el pacte travat amb el PSC a la Diputació de Barcelona des del juliol del l'any passat. Un trencament amb PDECat, a banda, podria implicar una campanya dura, amb crítiques i retrets de dirigents que fins ara s'han mantingut lleials a Puigdemont i a Junts com abans a CDC. Tindrien, per tant, un plus de legitimitat que no tenen els que fins ara han estat rivals electorals o els qui en els darrers anys han abandonat l'espai polític.
- PDECat: La residualització en cas d'anar per separat i obtenir un resultat més aviat escàs, per sota dels cinc diputats, suposa la principal amenaça. La fragmentació de l'espai postconvergent, atomitzat en sigles com el PNC de Marta Pascal, Convergents de Germà Gordó, la Lliga d'Àstrid Barrio i Lliures, fa que no tenir una representació institucional forta al Parlament els pugui portar a perdre la posició preeminent en aquest àmbit i a una crisi permanent. Almenys fins al 2023, això sí, mantindrien una bona quantitat de regidors, almenys aquells que no facin el pas a Junts.
FORTALESES
- Junts: Els lideratges carismàtics de l'espai postconvergent s'han afiliat a Junts. No només Puigdemont, sinó també Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Xavier Trias, bona part dels consellers del Govern -Damià Calvet, Jordi Puigneró, Miquel Buch i Meritxell Budó- i els principals responsables a les institucions, com ara Laura Borràs, cap de files a Madrid i aspirant a ser la candidata efectiva al costat de Puigdemont. Tots ells tenen índex de coneixement alt i això sempre juga a favor quan hi ha eleccions. La marca, a banda, està més que consolidada després de tot un cicle electoral que els ha portat a tenir representació al Parlament, al Congrés, als municipis i a Europa. Ja han arrossegat quadres territorials del PDECat -en algun cas en bloc com al Pirineu- i alcaldesses importants com les de Vic o Girona, les dues integrades dins la nova cúpula.
- PDECat: La implantació territorial que encara no s'ha esfondrat malgrat l'operació de Puigdemont i que es plasma en el suport a Bonvehí dels alcaldes d'Igualada, Reus, Mollerussa o Tortosa. Beu en bona part dels més de quaranta anys d'història de Convergència, i disposen de representants a pràcticament cada municipi del país. La maquinària s'ha vist minvada amb el pas del temps i també per la incertesa sobre el futur de l'encaix, però de militants i regidors, que són clau a l'hora del que Jordi Pujol anomenava "passar el rasclet" en cada elecció, en tenen pràcticament a tot arreu.
OPORTUNITATS
- Junts: La capacitat de consolidar el projecte que mescla presó i exili al marge, per primera vegada, de la maquinària del PDECat i, d'aquesta manera, desmarcar-se de l'herència més nociva del partit, ara investigat pel cas del 3% com a continuador de CDC per part de l'Audiència Nacional. Un cas en el qual la Generalitat s'hi personarà. Un bon resultat electoral els cohesionaria i els permetria fer camí sense un llegat que la majoria de dirigents consideren feixuga i presentar-se com un projecte "nou. Un èxit de Junts a les urnes enviaria un missatge de persistència en el projecte independentista que va quedar arraconat el 27-O i que encara no ha trobat vies per discórrer.
- PDECat: La principal oportunitat és la capacitat de demostrar -o no- que hi ha espai per un projecte independentista de centredreta que atén també amb voluntat prioritària aspectes de gestió -especialment ara que el país està immers en la crisi del coronavirus- i que defensa l'escola concertada, el món de l'empresa i la col·laboració público-privada, entre d'altres carpetes. Es desentendrien de la deriva que entenen que acusa tocs populistes per la manca de projecte ideològic definit i l'hiperlideratge de Puigdemont. Un bon resultat reforçaria la via de la negociació amb l'Estat.