16
d'agost
del
2020
Actualitzat
a les
16:21h
Els casals d’estius continuen malgrat el coronavirus. És el cas de l'Escola Ramon i Cajal de l'Hospitalet de Llobregat, que aquest agost acull uns 200 alumnes en el marc de les Escoles Obertes d'Estiu, organitzades per la Fundació La Caixa. És un centre d'una localitat durament afectada per la pandèmia i una zona, la de Collblanc i la Torrassa, amb la densitat de població més gran d'Europa. A més, aquest barri de l'Hospitalet és d’alta diversitat i interculturalitat, fet que ha extremat els problemes a l'hora de confinar els nens i nenes, que massa sovint s'han trobat sols a casa.
"Treballem per fer front als estigmes marcats pel codi postal". Així de contundent es mostrava Felipe Campos, director general de l’Associació Educativa Itaca, entitat gestora del projecte. Campos explica que l'Hospitalet és una localitat plural i mestissa on hi ha més de 122 nacionalitats i es parlen més de 70 llengües. Per això, manifesta que cal treballar-hi amb cura, apostant per la cohesió social i la igualtat d'oportunitats.
"Hi ha hagut molta por de venir al casal. Els pares que han portat els seus fills, és perquè la precarietat els ha empès a fer-ho". Això explica a NacióDigital Roger Caro, director de projectes de l'Associació Educativa Itaca. Fan un plantejament presencial del casal d'estiu, tot i que no en volen dir així. "És un projecte d'estiu, no un casal; si ho fos hauríem de fer excursions i anar a la piscina", assegura Caro. Per garantir la màxima seguretat, explica, han triplicat els monitors -16 en aquesta escola- i han dividit els nens en grups de deu, cadascun amb el seu monitor.
Què passa quan hi ha alguna sospita de coronavirus? Segons explica Caro, es fan proves de Covid al grup del potencial infectat i al seu monitor. Després es confinen un o dos dies fins a conèixer els resultats. Si dóna negatiu, tornen a l'escola. En cas positiu, l'aïllament s'allarga fins als 15 dies i, malauradament, el problema s'agreuja per a nens i pares. En aquest barri de l'Hospitalet moltes famílies no tenen xarxes d'amistats ni parents amb qui deixar els fills. És per això que l’organització lamenta que molts nens aïllats pel virus es puguin arribar a quedar sols a casa. "Als pares els compensa més treballar per pagar el menjar que estar a casa fent companyia al seu fill durant 15 dies", afirma Caro.
Els organitzadors expliquen que creien que els nens, amb l’emoció de sortir i jugar amb els amics, no seguirien les indicacions sanitàries. Però ho fan amb "fermesa". Qui a vegades fa alguna malifeta són els pares. "Ens adonem que porten els nens a fer-se la prova de la Covid i no ens ho diuen", diu Aida Domingo, coordinadora del projecte. "Llavors venen els nens i ens diuen que han anat al metge i els han posat un pal al nas", explica. En aquests casos, afirma, només en saber que s'han fet la prova han d'aïllar-los juntament amb el grup.
Inclusió per salvar l'estiu
Fins a 6.000 persones participaran en les Escoles d’Obertes d’Estiu organitzades per la Fundació "La Caixa". L’entitat assegura que s’han adaptat a la pandèmia i que permeten que "menors i veïns tinguin alternatives d’oci a l’aire lliure i en línia durant els mesos no lectius per continuar el seu aprenentatge". En el marc del Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural (ICI) aquests casals d’estiu tenen lloc en 12 punts del territori català i 24 de la resta de l'Estat.
"Davant d’una situació com l'actual, és important que les comunitats estiguin unides i enfortides. Amb les Escoles Obertes d’Estiu volem que no quedi ningú enrere". Així s’ha expressat Marc Simón, subdirector general de la Fundació "La Caixa". L’objectiu principal, segons afirma l’entitat, és evitar l’exclusió social que pateixen barris d’alta diversitat i interculturalitat. “És un lloc de trobada, diàleg, joc i creació, que es concreta en un conjunt ampli i divers de tallers i activitats lúdiques”, diu l'entitat. Volen fomentar la convivència i la cohesió social i donar un nou valor a la diversitat cultural, ètnica, lingüística i religiosa dels municipis i barris.
El Projecte ICI es desenvolupa en els següents barris i municipis de Catalunya: Nou Barris i Raval (Barcelona); Cardona; Vic; Collblanc-La Torrassa (L’Hospitalet de Llobregat); Sant Cosme (El Prat de Llobregat); Marianao (Sant Boi de Llobregat); Fondo, Santa Rosa, Raval i Safarejos (Santa Coloma de Gramenet); Badalona Sud; Salt; Banyoles; i Tortosa.
"La volta al món en una mossegada"
Les Escoles Obertes d’Estiu posen en marxa la Setmana Gastronòmica. "Els participants mostren receptes del món per tal que els espectadors viatgin amb el paladar: del Marroc a Veneçuela, passant per tots els continents", afirma la Fundació "La Caixa". Pretenen generar un espai d’intercanvi entre diferents territoris a través de YouTube. Els menors i veïns de les escoles d’estiu pujaran les gravacions a YouTube, on es generarà una conversa entre l’eventual cuiner i la comunitat.
Una altra activitat que realitzen són els tallers de jardineria i d’agricultura ecològica, dedicada als més petits. Això els permet col·laborar amb associacions de veïns en la cura d’horts urbans i en la millora de la conservació dels jardins públics. A més, també fan tallers d’art i pintura, que en alguns territoris culminen amb la creació d’un grafit en un mur per tal “d’embellir el barri i donar visibilitat al procés comunitari”, assegura l'entitat.
"Treballem per fer front als estigmes marcats pel codi postal". Així de contundent es mostrava Felipe Campos, director general de l’Associació Educativa Itaca, entitat gestora del projecte. Campos explica que l'Hospitalet és una localitat plural i mestissa on hi ha més de 122 nacionalitats i es parlen més de 70 llengües. Per això, manifesta que cal treballar-hi amb cura, apostant per la cohesió social i la igualtat d'oportunitats.
"Hi ha hagut molta por de venir al casal. Els pares que han portat els seus fills, és perquè la precarietat els ha empès a fer-ho". Això explica a NacióDigital Roger Caro, director de projectes de l'Associació Educativa Itaca. Fan un plantejament presencial del casal d'estiu, tot i que no en volen dir així. "És un projecte d'estiu, no un casal; si ho fos hauríem de fer excursions i anar a la piscina", assegura Caro. Per garantir la màxima seguretat, explica, han triplicat els monitors -16 en aquesta escola- i han dividit els nens en grups de deu, cadascun amb el seu monitor.
"La precarietat ha empès els pares a portar els nens al casal tot i tenir por", diu Roger Caro, director de projectes de l'Associació Educativa Itaca
Què passa quan hi ha alguna sospita de coronavirus? Segons explica Caro, es fan proves de Covid al grup del potencial infectat i al seu monitor. Després es confinen un o dos dies fins a conèixer els resultats. Si dóna negatiu, tornen a l'escola. En cas positiu, l'aïllament s'allarga fins als 15 dies i, malauradament, el problema s'agreuja per a nens i pares. En aquest barri de l'Hospitalet moltes famílies no tenen xarxes d'amistats ni parents amb qui deixar els fills. És per això que l’organització lamenta que molts nens aïllats pel virus es puguin arribar a quedar sols a casa. "Als pares els compensa més treballar per pagar el menjar que estar a casa fent companyia al seu fill durant 15 dies", afirma Caro.
Els organitzadors expliquen que creien que els nens, amb l’emoció de sortir i jugar amb els amics, no seguirien les indicacions sanitàries. Però ho fan amb "fermesa". Qui a vegades fa alguna malifeta són els pares. "Ens adonem que porten els nens a fer-se la prova de la Covid i no ens ho diuen", diu Aida Domingo, coordinadora del projecte. "Llavors venen els nens i ens diuen que han anat al metge i els han posat un pal al nas", explica. En aquests casos, afirma, només en saber que s'han fet la prova han d'aïllar-los juntament amb el grup.
Inclusió per salvar l'estiu
Fins a 6.000 persones participaran en les Escoles d’Obertes d’Estiu organitzades per la Fundació "La Caixa". L’entitat assegura que s’han adaptat a la pandèmia i que permeten que "menors i veïns tinguin alternatives d’oci a l’aire lliure i en línia durant els mesos no lectius per continuar el seu aprenentatge". En el marc del Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural (ICI) aquests casals d’estiu tenen lloc en 12 punts del territori català i 24 de la resta de l'Estat.
"Davant d’una situació com l'actual, és important que les comunitats estiguin unides i enfortides. Amb les Escoles Obertes d’Estiu volem que no quedi ningú enrere". Així s’ha expressat Marc Simón, subdirector general de la Fundació "La Caixa". L’objectiu principal, segons afirma l’entitat, és evitar l’exclusió social que pateixen barris d’alta diversitat i interculturalitat. “És un lloc de trobada, diàleg, joc i creació, que es concreta en un conjunt ampli i divers de tallers i activitats lúdiques”, diu l'entitat. Volen fomentar la convivència i la cohesió social i donar un nou valor a la diversitat cultural, ètnica, lingüística i religiosa dels municipis i barris.
Les Escoles Obertes d'Estiu volen evitar l'exclusió social en 36 barris i municipis d'alta diversitat d'arreu de l'Estat
El Projecte ICI es desenvolupa en els següents barris i municipis de Catalunya: Nou Barris i Raval (Barcelona); Cardona; Vic; Collblanc-La Torrassa (L’Hospitalet de Llobregat); Sant Cosme (El Prat de Llobregat); Marianao (Sant Boi de Llobregat); Fondo, Santa Rosa, Raval i Safarejos (Santa Coloma de Gramenet); Badalona Sud; Salt; Banyoles; i Tortosa.
"La volta al món en una mossegada"
Les Escoles Obertes d’Estiu posen en marxa la Setmana Gastronòmica. "Els participants mostren receptes del món per tal que els espectadors viatgin amb el paladar: del Marroc a Veneçuela, passant per tots els continents", afirma la Fundació "La Caixa". Pretenen generar un espai d’intercanvi entre diferents territoris a través de YouTube. Els menors i veïns de les escoles d’estiu pujaran les gravacions a YouTube, on es generarà una conversa entre l’eventual cuiner i la comunitat.
Una altra activitat que realitzen són els tallers de jardineria i d’agricultura ecològica, dedicada als més petits. Això els permet col·laborar amb associacions de veïns en la cura d’horts urbans i en la millora de la conservació dels jardins públics. A més, també fan tallers d’art i pintura, que en alguns territoris culminen amb la creació d’un grafit en un mur per tal “d’embellir el barri i donar visibilitat al procés comunitari”, assegura l'entitat.