15
d'agost
del
2020
Actualitzat
el
17
d'agost
a les
10:45h
"Algú xiula al carrer i, de sobte, des d'un pis cau un paquetet de cocaïna", relata una veïna del Raval. En aquest barri, al cor de Barcelona, el coronavirus no és l'únic problema. Els narcopisos condicionen el dia a dia del Raval, on viuen gairebé 50.000 persones, la meitat dels quals són immigrants. Des de principi d'any, Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra han fet una seixantena d'entrades a narcopisos en tot Barcelona, la meitat durant el confinament.
Segons la plataforma veïnal Acció Raval, els narcopisos actius no superen la vintena al barri. "És una xifra molt menor a la que teníem abans", assegura l'entitat. Una quantitat de pisos, però, superior a la que hi havia abans de la pandèmia, que se situava en la desena. Hi ha temor que es torni a normalitzar.
"Tenia tres narcopisos al meu bloc: sorties i et trobaves gent esnifant davant dels teus ulls, clients que orinaven al portal, intercanvis de feixos de bitllets, escopinades i fins i tot excrements a l'ascensor". Aquesta és l'experiència de la Carmela, que viu a un edifici del carrer Salvador i els últims anys ha conviscut amb els pisos de la droga. Ara però, dels tres només en queda un: un pis de lloguer social de la Generalitat que els llogaters van cedir als traficants.
Segons la veïna, els altres dos, inactius, tenen casuístiques diferents. Un està protegit amb una porta de seguretat després que la Guàrdia Urbana el desallotgés a l'abril. L'altre, és un "narcopís adormit". Hi viuen unes noies que abans compartien espai amb els camells, que van marxar quan van saber que s'havia produït l'actuació policial a l'altre pis. "Fan de tapadora", explica la Carmela.
Ara, la situació de l'edifici 7 bis del carrer Salvador s'ha calmat, però els veïns han hagut de suportar molta agressivitat i situacions de por. "Van amenaçar a la meva parella, president de l'escala, dient que coneixien a la seva família", lamenta la Carmela. Tot i així, ella no pensa marxar del barri per culpa del que, assegura, són "màfies" que ocupen pisos propietat de fons voltor, que es desentenen dels seus habitatges. La veïna creu que aquests propietaris volen degradar el barri perquè la gent en marxi i, així, poder comprar més pisos. I els veïns no poden fer-los fora si no ho denuncia el propietari. "La justícia desnona ràpidament la gent que no pot pagar el seu habitatge però nosaltres, que veiem ocupacions delictives al barri, no podem iniciar cap tràmit judicial", assegura.
Una altra veïna de tota la vida, amb 31 anys, constata que és dur i frustrant viure al barri. Al seu carrer, explica, hi ha uns 15 punts de venda de droga. "El Raval sempre ha tingut les seves coses, però fins a aquest extrem no", assegura. Ara cal estar constantment en alerta. "Quan surts al carrer penses com et vestiràs i per on passaràs; a qualsevol hora pots trobar-te un robatori", explica la jove. Diu que entre els veïns es comuniquen i truquen a la policia quan cal. Però molta gent està marxant del barri, afirma. "No veus ni nens pels carrers, les famílies se'n van d'aquesta zona i és normal", lamenta la veïna.
La pandèmia precaritza el consum de droga
Heroïna, cocaïna i cada vegada més metamfetamina. Són les substàncies més freqüents entre els consumidors, que no han canviat de preferències amb la pandèmia. Així ho explica Aura Roig, directora de l'entitat Metzineres, que acull i aixopluga unes 60 dones amb problemes d'addició. Però la forma de drogar-se, amb la pandèmia, sí que s'ha precaritzat. "Els drogodependents no poden pidolar al carrer, les treballadores sexuals no poden exercir i hi ha hagut molta abstinència indesitjada", detalla Roig.
També comenta que, malgrat que la sensació general és que últimament es consumeixi més al carrer, no és una cosa que agradi ni tan sols a qui ho fa. "Es penedeixen de drogar-se a la via pública i que la gent els vegi; si poden, ho fan als pisos de consum", assegura en declaracions a NacióDigital.
El consum de droga del barri es concentra en la sala de venopunció Baluard. És un centre de salut municipal que té la finalitat de desintoxicar els drogodependents però també és un espai de reducció de danys. És a dir, els drogoaddictes hi consumeixen substàncies que ells mateixos porten però amb condicions higièniques i assistència de personal sanitari.
Ángel Cordero, portaveu d’Acció Raval, assegura a aquest diari que la narcosala del Baluard està col·lapsada i les persones que la freqüenten s'haurien de repartir arreu de la ciutat. Considera que no es fa la pressió política i policial necessària per resoldre aquesta problemàtica al Raval, i assenyala als propietaris dels narcopisos com a col·laboradors necessaris. De la mateixa manera, diu que els fiscals no són prou valents i que posen traves: sempre reclamen més proves per actuar. "Volem lleis garantistes que impedeixin que els narcos puguin fer el que vulguin", exigeix.
Però el portaveu d'Acció Raval hi veu un canvi de dinàmica. "El fenomen d'ocupar per vendre i consumir és residual, tot i que hi és", diu. Ara se subministra sobretot al carrer, ja que "es veu gent amb patinet cap amunt i avall". Segons ell, l'Ajuntament de Barcelona mostra més predisposició per resoldre el problema, mentre que la Generalitat "se'n renta les mans". Amb tot, creu que s'està guanyant la lluita i que s'han pacificat molts carrers del barri. Des d'Acció Raval aposten per obrir un debat entre tot el veïnat i acabar amb aquestes dinàmiques conflictives. La solució? Cordero ho te clar: "Quan se li dóna ús a l'habitatge, el problema desapareix".
Segons la plataforma veïnal Acció Raval, els narcopisos actius no superen la vintena al barri. "És una xifra molt menor a la que teníem abans", assegura l'entitat. Una quantitat de pisos, però, superior a la que hi havia abans de la pandèmia, que se situava en la desena. Hi ha temor que es torni a normalitzar.
"Tenia tres narcopisos al meu bloc: sorties i et trobaves gent esnifant davant dels teus ulls, clients que orinaven al portal, intercanvis de feixos de bitllets, escopinades i fins i tot excrements a l'ascensor". Aquesta és l'experiència de la Carmela, que viu a un edifici del carrer Salvador i els últims anys ha conviscut amb els pisos de la droga. Ara però, dels tres només en queda un: un pis de lloguer social de la Generalitat que els llogaters van cedir als traficants.
Segons la veïna, els altres dos, inactius, tenen casuístiques diferents. Un està protegit amb una porta de seguretat després que la Guàrdia Urbana el desallotgés a l'abril. L'altre, és un "narcopís adormit". Hi viuen unes noies que abans compartien espai amb els camells, que van marxar quan van saber que s'havia produït l'actuació policial a l'altre pis. "Fan de tapadora", explica la Carmela.
Ara, la situació de l'edifici 7 bis del carrer Salvador s'ha calmat, però els veïns han hagut de suportar molta agressivitat i situacions de por. "Van amenaçar a la meva parella, president de l'escala, dient que coneixien a la seva família", lamenta la Carmela. Tot i així, ella no pensa marxar del barri per culpa del que, assegura, són "màfies" que ocupen pisos propietat de fons voltor, que es desentenen dels seus habitatges. La veïna creu que aquests propietaris volen degradar el barri perquè la gent en marxi i, així, poder comprar més pisos. I els veïns no poden fer-los fora si no ho denuncia el propietari. "La justícia desnona ràpidament la gent que no pot pagar el seu habitatge però nosaltres, que veiem ocupacions delictives al barri, no podem iniciar cap tràmit judicial", assegura.
Els veïns reclamen accions polítiques i policials efectives per pal·liar la problemàtica dels narcopisos al Raval
Una altra veïna de tota la vida, amb 31 anys, constata que és dur i frustrant viure al barri. Al seu carrer, explica, hi ha uns 15 punts de venda de droga. "El Raval sempre ha tingut les seves coses, però fins a aquest extrem no", assegura. Ara cal estar constantment en alerta. "Quan surts al carrer penses com et vestiràs i per on passaràs; a qualsevol hora pots trobar-te un robatori", explica la jove. Diu que entre els veïns es comuniquen i truquen a la policia quan cal. Però molta gent està marxant del barri, afirma. "No veus ni nens pels carrers, les famílies se'n van d'aquesta zona i és normal", lamenta la veïna.
La pandèmia precaritza el consum de droga
Heroïna, cocaïna i cada vegada més metamfetamina. Són les substàncies més freqüents entre els consumidors, que no han canviat de preferències amb la pandèmia. Així ho explica Aura Roig, directora de l'entitat Metzineres, que acull i aixopluga unes 60 dones amb problemes d'addició. Però la forma de drogar-se, amb la pandèmia, sí que s'ha precaritzat. "Els drogodependents no poden pidolar al carrer, les treballadores sexuals no poden exercir i hi ha hagut molta abstinència indesitjada", detalla Roig.
També comenta que, malgrat que la sensació general és que últimament es consumeixi més al carrer, no és una cosa que agradi ni tan sols a qui ho fa. "Es penedeixen de drogar-se a la via pública i que la gent els vegi; si poden, ho fan als pisos de consum", assegura en declaracions a NacióDigital.
El consum de droga del barri es concentra en la sala de venopunció Baluard. És un centre de salut municipal que té la finalitat de desintoxicar els drogodependents però també és un espai de reducció de danys. És a dir, els drogoaddictes hi consumeixen substàncies que ells mateixos porten però amb condicions higièniques i assistència de personal sanitari.
El consum de droga s'ha traslladat al carrer, però les substàncies no han canviat: la cocaïna, heroïna i metamfetamina amenacen el barri
Ángel Cordero, portaveu d’Acció Raval, assegura a aquest diari que la narcosala del Baluard està col·lapsada i les persones que la freqüenten s'haurien de repartir arreu de la ciutat. Considera que no es fa la pressió política i policial necessària per resoldre aquesta problemàtica al Raval, i assenyala als propietaris dels narcopisos com a col·laboradors necessaris. De la mateixa manera, diu que els fiscals no són prou valents i que posen traves: sempre reclamen més proves per actuar. "Volem lleis garantistes que impedeixin que els narcos puguin fer el que vulguin", exigeix.
Però el portaveu d'Acció Raval hi veu un canvi de dinàmica. "El fenomen d'ocupar per vendre i consumir és residual, tot i que hi és", diu. Ara se subministra sobretot al carrer, ja que "es veu gent amb patinet cap amunt i avall". Segons ell, l'Ajuntament de Barcelona mostra més predisposició per resoldre el problema, mentre que la Generalitat "se'n renta les mans". Amb tot, creu que s'està guanyant la lluita i que s'han pacificat molts carrers del barri. Des d'Acció Raval aposten per obrir un debat entre tot el veïnat i acabar amb aquestes dinàmiques conflictives. La solució? Cordero ho te clar: "Quan se li dóna ús a l'habitatge, el problema desapareix".