10
d'agost
del
2020
Actualitzat
a les
21:26h
Junts per Catalunya (JxCat) i ERC acabaran la legislatura exactament igual com la van començar: amb una disputa estratègica sobre els límits que els tribunals de l'Estat han anat posant a la dinàmica parlamentària davant una manca de legalitat alternativa a què agafar-se. L'últim xoc, que arriba pràcticament en temps de descompte -les eleccions es projecten cap al novembre un cop ja es pot descartar per terminis que el president Quim Torra les convoqui en una data carregada de simbolisme, el 4 d'octubre-, té a veure amb la publicació escapçada de la resolució antimonàrquica aprovada divendres passat amb els vots de JxCat, ERC i la CUP. Al centre, un cop més, el paper de Roger Torrent com a president del Parlament i també el dels funcionaris, en aquest cas Xavier Muro, secretari general de la cambra.
L'episodi recorda a la investidura fallida de Puigdemont -la primera gran desavinença dels últims dos anys i mig-, a la suspensió dels diputats processats pel Tribunal Suprem i, especialment, a la pèrdua de l'escó del mateix Torra. Una ferida que va provocar la fi política de la legislatura -al Govern només l'uneix, i d'aquella manera, la gestió del coronavirus i la necessitat d'aturar els brots de la pandèmia- i que és la que va motivar l'anunci en diferit de noves eleccions.
Uns comicis en els quals JxCat i ERC enfrontaran estratègies diferents sobre el procés enmig d'una guerra de desgast que aquest dilluns s'ha materialitzat en peticions de dimissió de Torra i el seu grup parlamentari contra Muro i interpel·lant directament Torrent. Ho havien fet en privat, avui ja en públic.
Quins són els arguments? El principal és que un funcionari -en aquest cas el secretari general de la cambra, que és el més alt d'ells- no pot decidir què es publica i què no al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC). El president, per exemple, sosté que la feina de Muro ha de ser "obeir" el que s'aprova al ple, de manera que en el butlletí s'hi hauria d'haver reflectit la resolució exacta que va validar divendres l'independentisme. Muro s'aferra a la prohibició (i l'avís contra ell) explícita del TC. En el text que ha publicat aquest dilluns el BOPC no hi apareixen aspectes substancials, com ara aquesta declaració d'intencions: "Superar aquest règim monàrquic és constituir efectivament la república catalana com un estat de dret, democràtic i social".
També s'ha liquidat les mencions a la monarquia com una institució "corrupta i delinqüent", i l'acusació que feia una resolució d'ERC contra Felip VI per "haver participat concertadament amb la resta de poders de l'Estat en la repressió i laminació de drets del poble català". En el fons de la qüestió, com ja va passar en la legislatura del referèndum i s'ha consolidat des del 21-D del 2017, les amenaces del Tribunal Constitucional (TC) pesen sobre els procediments interns del Parlament, especialment d'aquells que depenen dels funcionaris. Muro ho és, i JxCat insisteix en carregar les seves decisions a Torrent, amb qui han estat enfrontats tota la legislatura.
La primera veu que ja va apuntar divendres cap a on anirien els passos van ser Albert Batet, president del grup parlamentari de JxCat, i el propi Torra. Batet, instants abans de la votació, va exigir a la mesa que es prenguessin "mesures" en cas que els funcionaris no publiquessin les resolucions íntegrament. La seva intervenció va sorprendre, fins i tot, alguns membres de la direcció de JxCat que no veien com es podia fer.
Durant el cap de setmana, sectors de l'independentisme -entre els quals diputats d'ERC com José Rodríguez ho han consignat a Twitter- han interpretat les paraules de Batet com una amenaça als funcionaris, mentre que d'altres -especialment a les files de la formació de Puigdemont- ho han entès com una manera de preservar "la sobirania" del Parlament.
ERC hi veu joc absurd i poc respecte al Parlament
Fins ara, Roger Torrent, el principal assenyalat, ha mantingut el silenci. Ernest Maragall, cap de files dels republicans a l'Ajuntament de Barcelona, ha afirmat que és un error centrar-se en la disputa entre independentistes i ha apuntat que "regalar víctimes a la repressió en base a qüestions simbòliques" és "irresponsable".
Així mateix, ha criticat que Torra "pretengui donar ordres" al president del Parlament, un fet que, diu Maragall, suposa "oblidar la base d'un sistema democràtic". Per tot plegat, des d'ERC demanen no "alimentar un joc absurd". "No seguirem el joc irresponsable de JxCat i exigim respecte mutu i unitat real contra la repressió de l'Estat", ha reblat l'exconseller d'Exteriors.
L'amenaça del TC sobre la mesa i els funcionaris
El TC no només ha posat al punt de mira els càrrecs polítics. També els funcionaris tenen sobre la taula advertiments de l'alt tribunal perquè bloquegin aquelles iniciatives que puguin contravenir les ordres judicials de no debatre sobre aspectes que no són de l'àmbit competencial català, com ara la monarquia o la independència de Catalunya. En aquest sentit, malgrat les advertències de Muro i el lletrat major Joan Ridao a la reunió de la mesa de divendres, els membres sobiranistes de l'òrgan de govern del Parlament van admetre a tràmit les propostes de resolució i van permetre'n el debat i la votació, una decisió que pot tenir conseqüències legals. Ciutadans ja ha demanat impugnar el ple.
Aquí és on comença la polèmica. JxCat considera que els funcionaris han de publicar els acords del ple, però els funcionaris sostenen que hi ha una resolució del TC que els diu explícitament a ells que han de bloquejar aquelles resolucions que vagin contra les ordres de l'alt tribunal. Publicar, doncs, seria desobeir l'alt tribunal i podrien acabar inhabilitats. En aquesta situació, JxCat demana que s'ordeni al secretari general publicar els acords sota la responsabilitat de la mesa i, en cas de no fer-ho, que sigui la pròpia mesa qui ho faci. "Si es vol hi ha fórmules, si no, excuses", apunten fonts consultades per aquest diari. La tardor del 2017 es va optar per aquesta via. Altres veus, però, no veuen tan clar que això es pugui fer i sostenen que hi ha d'intervenir un funcionari.
Canviar el secretari general facilitaria la publicació?
Roger Torrent pot destituir Xavier Muro? Una majoria de la mesa pot fer-ho i ha de nomenar automàticament un altre secretari general del Parlament del cos de lletrats de la cambra. El problema és que res no fa pensar que un nou secretari general acceptés publicar els acords al butlletí oficial, perquè també estarien amenaçats pel TC, com passa ara amb Muro. D'altra banda, els membres de la mesa no poden pressionar els funcionaris perquè facin una cosa que, a parer de l'alt tribunal, seria il·legal.
De fet, si això passés, els funcionaris ho podrien denunciar i, a la pràctica, les resolucions continuarien sense publicar-se. En tot aquest procediment, els lletrats, encapçalats per Ridao, també advertit pel TC, tenen la funció d'assessorar sobre què s'ajusta i què no a la Constitució i l'Estatut, que són les normes vigents. En aquest cas van assenyalar durant la reunió de la mesa que les resolucions que es volien portar a votació podien xocar amb el que havia dit el TC.
El precedent de 2017
Des de JxCat es vol que la mesa assumeixi personalment la responsabilitat de publicar aquestes resolucions íntegrament al BOPC. Durant el cap de setmana, quan s'ha anat gestant la nova picabaralla que ha esclatat aquest dilluns, Josep Costa ja ho va apuntar a través de Twitter, fent referència a la llei del referèndum de 2017. Ara, sostenen, es podria fer el mateix. Això, però, suposaria incrementar encara més la pressió sobre la mesa del Parlament, ja assenyalada pel TC i que ja podria haver desobeït admetent a tràmit les propostes de resolució presentades per JxCat, ERC i la CUP.
Aquests tres grups van ser els mateixos que van validar la declaració de la independència del 27-O, que tampoc es va desplegar i que, de fet, ja es va votar desposseïda de valor jurídic. Des d'aquell moment, el Parlament ha fet camí encotillat pel marcatge de les instàncies judicials, que ha acabat derivant en una pugna perpètua entre els socis de Govern. Una pugna que no es resoldrà, almenys, fins que se celebrin unes eleccions de les quals, per ara, només Torra en sap la data.
L'episodi recorda a la investidura fallida de Puigdemont -la primera gran desavinença dels últims dos anys i mig-, a la suspensió dels diputats processats pel Tribunal Suprem i, especialment, a la pèrdua de l'escó del mateix Torra. Una ferida que va provocar la fi política de la legislatura -al Govern només l'uneix, i d'aquella manera, la gestió del coronavirus i la necessitat d'aturar els brots de la pandèmia- i que és la que va motivar l'anunci en diferit de noves eleccions.
Uns comicis en els quals JxCat i ERC enfrontaran estratègies diferents sobre el procés enmig d'una guerra de desgast que aquest dilluns s'ha materialitzat en peticions de dimissió de Torra i el seu grup parlamentari contra Muro i interpel·lant directament Torrent. Ho havien fet en privat, avui ja en públic.
Quins són els arguments? El principal és que un funcionari -en aquest cas el secretari general de la cambra, que és el més alt d'ells- no pot decidir què es publica i què no al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC). El president, per exemple, sosté que la feina de Muro ha de ser "obeir" el que s'aprova al ple, de manera que en el butlletí s'hi hauria d'haver reflectit la resolució exacta que va validar divendres l'independentisme. Muro s'aferra a la prohibició (i l'avís contra ell) explícita del TC. En el text que ha publicat aquest dilluns el BOPC no hi apareixen aspectes substancials, com ara aquesta declaració d'intencions: "Superar aquest règim monàrquic és constituir efectivament la república catalana com un estat de dret, democràtic i social".
També s'ha liquidat les mencions a la monarquia com una institució "corrupta i delinqüent", i l'acusació que feia una resolució d'ERC contra Felip VI per "haver participat concertadament amb la resta de poders de l'Estat en la repressió i laminació de drets del poble català". En el fons de la qüestió, com ja va passar en la legislatura del referèndum i s'ha consolidat des del 21-D del 2017, les amenaces del Tribunal Constitucional (TC) pesen sobre els procediments interns del Parlament, especialment d'aquells que depenen dels funcionaris. Muro ho és, i JxCat insisteix en carregar les seves decisions a Torrent, amb qui han estat enfrontats tota la legislatura.
La primera veu que ja va apuntar divendres cap a on anirien els passos van ser Albert Batet, president del grup parlamentari de JxCat, i el propi Torra. Batet, instants abans de la votació, va exigir a la mesa que es prenguessin "mesures" en cas que els funcionaris no publiquessin les resolucions íntegrament. La seva intervenció va sorprendre, fins i tot, alguns membres de la direcció de JxCat que no veien com es podia fer.
Durant el cap de setmana, sectors de l'independentisme -entre els quals diputats d'ERC com José Rodríguez ho han consignat a Twitter- han interpretat les paraules de Batet com una amenaça als funcionaris, mentre que d'altres -especialment a les files de la formació de Puigdemont- ho han entès com una manera de preservar "la sobirania" del Parlament.
ERC hi veu joc absurd i poc respecte al Parlament
Fins ara, Roger Torrent, el principal assenyalat, ha mantingut el silenci. Ernest Maragall, cap de files dels republicans a l'Ajuntament de Barcelona, ha afirmat que és un error centrar-se en la disputa entre independentistes i ha apuntat que "regalar víctimes a la repressió en base a qüestions simbòliques" és "irresponsable".
Així mateix, ha criticat que Torra "pretengui donar ordres" al president del Parlament, un fet que, diu Maragall, suposa "oblidar la base d'un sistema democràtic". Per tot plegat, des d'ERC demanen no "alimentar un joc absurd". "No seguirem el joc irresponsable de JxCat i exigim respecte mutu i unitat real contra la repressió de l'Estat", ha reblat l'exconseller d'Exteriors.
L'amenaça del TC sobre la mesa i els funcionaris
El TC no només ha posat al punt de mira els càrrecs polítics. També els funcionaris tenen sobre la taula advertiments de l'alt tribunal perquè bloquegin aquelles iniciatives que puguin contravenir les ordres judicials de no debatre sobre aspectes que no són de l'àmbit competencial català, com ara la monarquia o la independència de Catalunya. En aquest sentit, malgrat les advertències de Muro i el lletrat major Joan Ridao a la reunió de la mesa de divendres, els membres sobiranistes de l'òrgan de govern del Parlament van admetre a tràmit les propostes de resolució i van permetre'n el debat i la votació, una decisió que pot tenir conseqüències legals. Ciutadans ja ha demanat impugnar el ple.
Aquí és on comença la polèmica. JxCat considera que els funcionaris han de publicar els acords del ple, però els funcionaris sostenen que hi ha una resolució del TC que els diu explícitament a ells que han de bloquejar aquelles resolucions que vagin contra les ordres de l'alt tribunal. Publicar, doncs, seria desobeir l'alt tribunal i podrien acabar inhabilitats. En aquesta situació, JxCat demana que s'ordeni al secretari general publicar els acords sota la responsabilitat de la mesa i, en cas de no fer-ho, que sigui la pròpia mesa qui ho faci. "Si es vol hi ha fórmules, si no, excuses", apunten fonts consultades per aquest diari. La tardor del 2017 es va optar per aquesta via. Altres veus, però, no veuen tan clar que això es pugui fer i sostenen que hi ha d'intervenir un funcionari.
Canviar el secretari general facilitaria la publicació?
Roger Torrent pot destituir Xavier Muro? Una majoria de la mesa pot fer-ho i ha de nomenar automàticament un altre secretari general del Parlament del cos de lletrats de la cambra. El problema és que res no fa pensar que un nou secretari general acceptés publicar els acords al butlletí oficial, perquè també estarien amenaçats pel TC, com passa ara amb Muro. D'altra banda, els membres de la mesa no poden pressionar els funcionaris perquè facin una cosa que, a parer de l'alt tribunal, seria il·legal.
De fet, si això passés, els funcionaris ho podrien denunciar i, a la pràctica, les resolucions continuarien sense publicar-se. En tot aquest procediment, els lletrats, encapçalats per Ridao, també advertit pel TC, tenen la funció d'assessorar sobre què s'ajusta i què no a la Constitució i l'Estatut, que són les normes vigents. En aquest cas van assenyalar durant la reunió de la mesa que les resolucions que es volien portar a votació podien xocar amb el que havia dit el TC.
El precedent de 2017
Des de JxCat es vol que la mesa assumeixi personalment la responsabilitat de publicar aquestes resolucions íntegrament al BOPC. Durant el cap de setmana, quan s'ha anat gestant la nova picabaralla que ha esclatat aquest dilluns, Josep Costa ja ho va apuntar a través de Twitter, fent referència a la llei del referèndum de 2017. Ara, sostenen, es podria fer el mateix. Això, però, suposaria incrementar encara més la pressió sobre la mesa del Parlament, ja assenyalada pel TC i que ja podria haver desobeït admetent a tràmit les propostes de resolució presentades per JxCat, ERC i la CUP.
Aquests tres grups van ser els mateixos que van validar la declaració de la independència del 27-O, que tampoc es va desplegar i que, de fet, ja es va votar desposseïda de valor jurídic. Des d'aquell moment, el Parlament ha fet camí encotillat pel marcatge de les instàncies judicials, que ha acabat derivant en una pugna perpètua entre els socis de Govern. Una pugna que no es resoldrà, almenys, fins que se celebrin unes eleccions de les quals, per ara, només Torra en sap la data.