Procés català

Torra exigeix a Torrent que cessi el secretari general del Parlament

Reclama al president de la cambra que assumeixi la publicació íntegra de la resolució contra la monarquia després que Xavier Muro s'hi hagi negat

per Oriol March , 10 d'agost de 2020 a les 13:55 |
El president de la Generalitat, Quim Torra, divendres al Parlament. | ACN
Nou xoc entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el Parlament. En concret, amb el seu màxim dirigent, Roger Torrent, a qui ha exigit aquest dilluns el cessament de Xavier Muro com a secretari general de la cambra després que s'hagi negat a publicar de forma íntegra les resolucions contra la monarquia aprovades divendres passat amb els vots de Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP. En un tuit, Torra ha revifat l'episodi que va acabar amb el desposseïment de la seva acta com a diputat, al gener, que va derivar en la fi política d'una legislatura que només aguanta per la crisi del coronavirus.
 

"Prou. El secretari general del Parlament té el deure d'obeir el Ple, que és sobirà. I si no ho fa, el president del Parlament té el deure de cessar-lo i assumir ell i la mesa la responsabilitat de publicar la resolució", ha recalcat el president de la Generalitat. Al llarg dels últims dies, membres de la mesa -com és el cas de Josep Costa, de JxCat- han defensat que són ells els qui han de donar l'ordre de publicar íntegra la resolució, que ha quedat mutilada per ordre de Muro, tal com consta en el Butlletí del Parlament.

Amenaçat pel Tribunal Constitucional (TC), el secretari general s'ha negat a publicar aquells punts més polèmics que poden contravenir les ordres de l'alt tribunal. En concret, entre d'altres, no s'ha publicat el punt de la proposta aprovada per JxCat, ERC i la CUP que ratifica el mandat de l'1-O i insta institucions i societat a continuar cap a l'objectiu de la independència. Tampoc publica un incís que fa referència a la "monarquia delinqüent" que formava part d'una resolució de la CUP, i tampoc un punt sobre el rei i la seva participació en "la laminació dels drets del poble català", que proposava ERC.



La polèmica va esclatar divendres a la nit, després del ple extraordinari arran de la fugida de Joan Carles I, acorralat pels escàndols de corrupció. El Parlament va debatre i aprovar una sèrie de propostes de resolució contra la monarquia espanyola i Felip VI, i també va refermar el mandat de l'1-O i el 27-O i la voluntat d'avançar cap a la independència. Tot plegat, malgrat els advertiments del TC que ha dit que el Parlament no pot debatre ni votar sobre aquests temes perquè són fora de l'àmbit competencial català, redoblant la pressió cap als membres de la mesa i insistint en la voluntat de condicionar el debat a la cambra, un fet que ve de lluny.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació