sentència de l'1-O

El Parlament mutila els punts més polèmics de la resolució antimonàrquica

El secretari general, amenaçat pel TC, es nega a publicar al butlletí oficial una part de les propostes aprovades divendres per JxCat, ERC i la CUP

per Bernat Surroca , 10 d'agost de 2020 a les 12:45 |
Els membres de la mesa del Parlament, en una imatge d'arxiu | ACN
El Parlament ha publicat aquest dilluns només parcialment les resolucions aprovades divendres contra la monarquia i en favor de la república catalana i el mandat de l'1-O. El secretari general, Xavier Muro, amenaçat pel Tribunal Constitucional (TC), s'ha negat a publicar aquells punts més polèmics que poden contravenir les ordres de l'alt tribunal i posar-lo en risc. En concret, entre d'altres, no s'ha publicat el punt de la proposta aprovada per JxCat, ERC i la CUP que ratifica el mandat de l'1-O i insta institucions i societat a continuar cap a l'objectiu de la independència. Tampoc publica un incís que fa referència a la "monarquia delinqüent", que formava part d'una resolució de la CUP, i tampoc un punt sobre el rei i la seva participació en "la laminació dels drets del poble català", que proposava ERC.

Els funcionaris del Parlament poden decidir no publicar allò que s'ha votat al ple? La polèmica va esclatar divendres a la nit, després del ple extraordinari convocat pel president de la Generalitat, Quim Torra, arran de la fugida de Joan Carles I, acorralat pels escàndols de corrupció. El Parlament va debatre i aprovar una sèrie de propostes de resolució contra la monarquia espanyola i Felip VI, i també va refermar el mandat de l'1-O i el 27-O i la voluntat d'avançar cap a la independència.


Tot plegat, malgrat els advertiments del TC que ha dit que el Parlament no pot debatre ni votar sobre aquests temes perquè són fora de l'àmbit competencial català, redoblant la pressió cap als membres de la mesa i insistint en la voluntat de condicionar el debat a la cambra, un fet que ve de lluny. 


El ple va començar amb retard, per les maniobres de Ciutadans per suspendre'l amb propostes de reconsideració a la mesa. Finalment es va celebrar però abans de la votació el portaveu de la formació espanyolista, Carlos Carrizosa, va informar l'hemicicle que els lletrats del Parlament s'oposaven a la publicació de determinats punts de les resolucions, que podien contravenir el TC. El portaveu de Junts per Catalunya (JxCat), Albert Batet, va criticar amb duresa la decisió i va exigir a la mesa que prengués mesures en cas que els funcionaris es neguessin a publicar les resolucions íntegrament. 

Amb la negativa del secretari general de publicar íntegrament les resolucions, tot apunta que hi tornaran a haver friccions entre JxCat i ERC, aquest cop en el si de l'òrgan de govern del Parlament. Roger Torrent i Rut Ribas són els dos membres d'ERC a la mesa, mentre que Josep Costa i Eusebi Campdepadrós són els dos representants de JxCat. La resta són de Ciutadans (2) i el PSC (1).


Torrent ha mantingut fins ara el silenci sobre la qüestió, però Costa, vicepresident primer del Parlament, s'ha mostrat molt crític amb el fet que els funcionaris, en aquest cas el secretari general, puguin decidir no publicar allò que aprova el ple i apunta que els membres de la mesa hauran d'assumir "la responsabilitat de publicar o no fer-ho".  De fet, el mateix Torra també va dir divendres que el ple és "sobirà" i "cap funcionari pot decidir si es publica o no una resolució votada" a la cambra. "Fins aquí podíem arribar", va dir el president a través de Twitter, que també va instar Costa a assumir la responsabilitat de les publicacions de les propostes de resolució. "Feu-ho, per respecte no només al Parlament mateix, sinó als ciutadans que ens han votat", va demanar. Diverses fonts consultades per NacióDigital dubtaven, però, que això es pugui fer i remarquen que, al final, ha de ser un funcionari qui publiqui al BOPC, com finalment ha passat. Per tant, Torrent hauria de proposar a la mesa cessar Muro i trobar un nou secretari general disposat a publicar les resolucions aprovades.  
El TC amenaça els funcionaris

La competència per ordenar als funcionaris publicar les resolucions votades pel ple correspon al secretari general del Parlament, Xavier Muro. Formalment, els funcionaris no es poden negar a publicar allò que vota el ple. Fonts consultades sostenen que "no van per lliure" perquè, certament, tant el secretari general del Parlament com el lletrat major, en aquest cas l'exsecretari general d'ERC Joan Ridao, que va guanyar l'oposició com a lletrat després de deixar la política activa, són càrrecs de confiança nomenats per una majoria de la mesa que, si ho considera, els podria destituir i nomenar-ne de nous. És el que pretén ara Quim Torra.

El problema és que Muro, com els membres de la mesa, està advertit pel TC, que li demana explícitament no permetre la publicació d'aquelles resolucions que vagin en contra del que ha dit fins ara l'alt tribunal en relació a allò que es pot debatre i votar al Parlament. En aquest sentit, el secretari general s'empara en això per oposar-se a fer una cosa que, segons el TC, podria ser il·legal.

Buscar qui ho vulgui publicar

Se'l podria destituir per aquest fet? Una majoria de la mesa pot cessar el secretari general i n'ha de nomenar un altre del cos de lletrats del Parlament. El problema, però, hi continuaria essent i res no fa pensar que un altre secretari general acceptés publicar els punts de les resolucions que contradiuen els advertiments del TC. D'altra banda, els membres de la mesa no poden pressionar els funcionaris perquè facin una cosa que, a parer de l'alt tribunal, seria il·legal.

De fet, si això passés, els funcionaris ho podrien denunciar i, a la pràctica, les resolucions continuarien sense publicar-se. En tot aquest procediment, els lletrats, encapçalats per Ridao, també advertit pel TC, tenen la funció d'assessorar sobre què s'ajusta i què no a la Constitució i l'Estatut, que són les normes vigents. En aquest cas van assenyalar durant la reunió de la mesa que les resolucions que es volien portar a votació podien xocar amb el que havia dit el TC. 

La mesa planta cara al TC

Malgrat els advertiments dels lletrats, la mesa va admetre a tràmit les propostes de resolució i les va portar al ple. Aquesta decisió política pot tenir conseqüències judicials, perquè els membres de la mesa estan advertits pel TC perquè no permetin la tramitació de qüestions que xoquen amb les resolucions prèvies de l'alt tribunal. Cs ja ho ha portat a la Fiscalia.

Tot i les advertències, la majoria sobiranista de la mesa (JxCat i ERC) va portar doncs les propostes al ple. Es van votar i van acabar aprovant-se amb la majoria de JxCat, ERC i la CUP. Políticament, doncs, la mesa va permetre que el Parlament pogués debatre sobre la monarquia i refermar la voluntat de la majoria de la cambra de continuar treballant per la independència de l'1-O.

Quin efecte jurídic té això? Un valor relatiu i merament polític, ja que no té cap efecte legal més enllà de les responsabilitats que se'n puguin derivar per als promotors. Les propostes de resolució són declaracions polítiques del Parlament, però no són vinculants més enllà de la força política que té que una majoria de la cambra catalana reprovi el rei d'Espanya i la monarquia, i insti a caminar cap a la república catalana. Malgrat tot, el problema de fons és que el TC continua pressionant per condicionar el debat parlamentari, ja no nomé amenaçant els membres de la mesa, sinó també els funcionaris del Parlament.
 

Resolucions Aprovades Pel Parlament by edicio naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació