perfil

Ignacio Garriga, l'ultra que vol treure els queixals a Cs i el PP

Només el color de pell contrasta amb el perfil del votant que busca Vox; el cap de llista al Parlament és lleial a l'ortodòxia d'Abascal i Ortega Smith

per Ferran Casas , 10 d'agost de 2020 a les 11:00 |
Ignacio Garriga, candidat de Vox. | ACN
Professional liberal, santcugatenc, alumne d'escola de l'Opus fins ara concertada (la Farga), professor de la Universitat Internacional de Catalunya, exmilitant del PP i pare de família nombrosa malgrat que només té trenta-tres anys (va néixer el 1987). El dentista Ignacio Garriga respon al perfil del votant que pretenen els ultres de Vox.

Només el color de pell -la seva mare, que també era del PP, és originària de Guinea Equatorial, excolònia espanyola- trenca els esquemes en el que s'espera d'un dirigent de l'extrema dreta. Garriga ha estat la cara visible del partit a Catalunya, tant a les dues darreres eleccions generals com a les municipals a Barcelona. Les dues primeres van ser un èxit i li van donar escó a Madrid, i les municipals es van resoldre amb un fracàs.


Ara, el proper repte són les eleccions al Parlament i Garriga, líder del partit a Catalunya, ja s'ha autoproclamat cap de llista. Les enquestes els atorguen entre 3 i 5 escons i, mentre el PP i Ciutadans han començat a negociar una coalició de les urgències que es pot convertir en un serial estiuenc, els ultres ja es preparen. L'objectiu és recollir els bocins de la desfeta de la candidatura que el 2017 va guanyar les eleccions amb Inés Arrimadas de candidata. Uns bocins als quals també aspiren, amb ofertes diferents, el PSC i el PP.

Garriga, que en els darrers mesos ha aconseguit el control total del partit a Catalunya gràcies a la mà de ferro de Javier Ortega Smith, el seu valedor, i posicionar-se a la direcció estatal com un dels portaveus no s'aparta de l'ortodòxia. Espanyolisme, "defensa" de la família tradicional, duresa amb la immigració il·legal i suport als cossos i forces de seguretat de l'Estat amb la bandera de la seguretat ciutadana. Aquestes han estat també les seves banderes al Congrés dels Diputats, on és portaveu de la comissió de Sanitat i Consum a més de membre de la diputació permanent i portaveu adjunt. Garriga va dirigir la campanya basca i gallega de la formació de Santiago Abascal amb uns resultats dolents tot i que van aconseguir posar un peu a la cambra de Vitòria.


Substitut amb pedigrí ultra

Al Congrés ha fet tàndem amb l'altre diputat català, Juan José Aizcorbe, procedent també de l'ala més dretana del PP i advocat dels Franco. Si Garriga obté escó al Parlament, cosa que es pot donar pràcticament per feta, la llista correrà i serà diputat Juan Carlos Segura Just. No és gaire conegut, a diferència de Garriga, Aizcorbe o del també català i eurodiputat de Vox Jorge Buxadé, exfalangista, portaveu de l'executiva i l'advocat de l'Estat que va intentar tombar la consulta d'Arenys de Munt el 2009. 


Segura Just, però, té pedigrí ultra. Aquest advocat no és un exmilitant del PP radicalitzat com Garriga. Va formar part d'un grup del Frente Nacional de Juventudes que l'any 1980, poc abans del cop d'estat del 23-F, va atacar la seu de la Unió de Centre Democràtic, el partit d'Adolfo Suárez. L'atac, amb incendi del local inclòs, va arribar després d'una manifestació no autoritzada a favor de la "pàtria espanyola" i li va costar una condemna d'un any de presó el 1984. En els registres se'ls van decomissar armes.

Crema de Joan Carles I

Vox és ferm defensor de la Corona, però el jove Segura Just era crític. El 1982 també va ser detingut, en aquella ocasió per cremar, amb els mateixos companys de militància, una figura de l'ara rei fugat Joan Carles I al museu de cera de la capital catalana. Ell va ser detingut però no acusat. Altres companys seus van afrontar judici pels estralls i per injúries a la corona.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació