cultura

El secret de «Las Meninas»: va utilitzar Velázquez una càmera obscura?

Una recerca de la UPC amb tècniques de dibuix assistit per ordinador desvela interrogants de la famosa obra del segle XVII

per NacióDigital , 9 d'agost de 2020 a les 11:23 |
El quadre de Las Meninas de Diego Velázquez | Cedida
Quins secrets amaga el quadre de "Las Meninas"? Com s'ho va fer Diego Velázquez per dibuixar unes perspectives tan perfectes en la seva època? Una recerca de la UPC amb tècniques de dibuix assistit per ordinador considera "demostrat" que l'artista sevillà va utilitzar una càmera obscura per pintar una de les seves obres més famoses.

L'estudi assenyala que Velázquez hauria traçat la perspectiva i les línies generals fent servir una cambra obscura per després projectar el dibuix sobre un llenç més gran. La investigació conduïda per l'arquitecte Miguel Usandizaga conclou que, comparant l'obre del Museu del Prado amb el petit llenç de "Las Meninas"de la col·lecció Kingston Lacy -atribuïda al pintor Martínez del Mazo, la "precisió" de la còpia no es pot aconseguir si no és utilitzant una càmera obscura. Així doncs, aquesta no seria, com es creu,, una còpia de l'original sinó un primer esbós de l'artista per pintar el quadre gran.


Usandizaga, professor de l'Escola d'Arquitectura del Vallès (ETSAV) i investigador del grup de recerca Anàlisis Crítiques de la Modernitat: Arquitectura i Ciutat de la Universitat Politècnica de Catalunya, ve a resoldre dubtes de l'obra que encara generen discussió entre la comunitat científica. Qüestions com el procés de creació de l'obra i, de retruc, quina relació té l'obra amb la versió de "Las Meninas" atribuïdes al pintor Martínez del Mazo.

La recerca arriba a la conclusió que aquest petit llenç és el "negatiu pictòric" del quadre gran. Una obra iniciada per Velázquez i completada pel seu deixeble, "amb autoria, per tant, dels dos pintors".


El procès

La investigació es basa en tècniques de dibuix assistit per ordinador. "La perspectiva i les línies generals del quadre van ser traçades per Velázquez fent servir una càmera obscura de tipus cabina. Més tard, després d’alguna modificació i invertint el funcionament de la cambra -il·luminant el seu interior i enfosquint l’habitació-, Velázquez va projectar el quadre petit sobre un llenç més gran en blanc i va traçar les línies generals del quadre resseguint la projecció. Tot seguit va completar el quadre gran. Per últim, va encarregar al seu gendre, Juan Bautista Martínez del Mazo, la còpia de les figures del quadre gran sobre el petit i el van vendre”, resumeix l'arquitecte. 

La deconstrucció perspectiva o ‘restitució perspectiva’ és la tècnica de dibuix que ha permès a Miguel Usandizaga "desvetllar els misteris de la creació de Las Meninas", des de l’inici de la seva recerca l’any 2000. La investigació s’ha dut a terme a partir de l’anàlisi amb dibuix assistit per ordinador d’unes reproduccions fotogràfiques de les dues obres de Las Meninas. En comparar-les, a l'investigador li va cridar l’atenció l’existència, al quadre que es conserva a Kingston Lacy, d’una línia vertical de vuit centímetres rematada a la seva part inferior en punta de fletxa, un detall situat a la part inferior dreta del quadre que no apareix a Las Meninas del Prado. "Això demostra que el quadre de Kigston Lacy no pot ser una còpia posterior del quadre del Prado", indica.

En comparar els seus calcs de les dues versions del quadre, l'arquitecte va comprovar que les perspectives i línies rectes que defineixen els traços generals de l'espai eren "pràcticament idèntiques". Segons la investigació, i a manera de conclusió "una còpia amb aquesta precisió d'un quadre a un altre no pot aconseguir-se a simple vista, i sí, en canvi, utilitzant una càmera obscura".

Amb tot, l'arquitecte explica que l’ús de la càmera obscura per part de Velázquez no li treu mèrit al pintor: "La va fer servir per allò que era necessari, per traçar la perspectiva, no per pintar. Hauria estat estúpid no fer-ho. Sense aquesta màquina, Velázquez no hauria pogut aconseguir amb tal perfecció la duplicació de l’espai real en el quadre, l’efecte -tan barroc!- de la confusió entre la realitat i la seva representació", expressa Usandizaga. 

L'ús de la càmera obscura en la història de la pintura

La càmera obscura o cambra obscura és un instrument òptic que permet obtenir la projecció plana d'una imatge en una superfície interior. Consisteix en una caixa tancada hermèticament amb un petit orifici, a través del qual entra una mínima quantitat de llum i que funciona com una lent convergent que projecta a la paret oposada la imatge de l'exterior invertida. La càmera obscura està considerada la precursora de la fotografia.

Els resultats de la seva investigació s'han publicat a la revista "Papeles DPACO - CADoP Papers" i també a la UPC Commons, el repositori digital obert de la UPC.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació