07
d'agost
del
2020
Actualitzat
a les
22:52h
"Allò que per als catalans va començar amb Felip V ha d'acabar amb Felip VI", ha dit el president de la Generalitat, Quim Torra, aquest divendres al Parlament. Per a la caiguda de la monarquia espanyola, en crisi profunda arran dels escàndols de corrupció de Joan Carles I, encara falten anys, però la cambra catalana ha refermat la consciència republicana de Catalunya i el seu rebuig a la fugida aquesta setmana del rei emèrit, acorralat per les investigacions que apunten a diverses trames de corrupció on estaria implicat. JxCat, ERC i la CUP han aprovat una proposta de resolució que proclama que Catalunya "no reconeix ni vol tenir cap rei" i denuncia la connivència de l'Estat en la fugida del monarca.
Els tres partits independentistes ratifiquen també els mandats de l'1 d'octubre, del 10 d'octubre i del 27 d'octubre de 2017 i constaten que "l'únic camí per superar el règim monàrquic és constituir efectivament la república catalana com una estat social i democràtic de dret". En aquest sentit, insten les institucions i la societat civil a avançar "decididament" cap a la independència un cop evidenciat el "fracàs i la crisi definitiva" del pacte constitucional. La resolució denuncia també el "caràcter irreformable" del règim del 78, que blinda la "monarquia delinqüent, el sistema autonòmic fallit i la democràcia intervinguda pel poder judicial". En aquesta proposta conjunta dels grups independentistes els comuns han votat que no.
El Parlament també ha aprovat les propostes de resolució de la CUP per reprovar la monarquia borbònica, el rei i el govern espanyol. També enviar la solidaritat amb els represaliats per criticar la monarquia i posar-se d'acord en l'àmbit local per "fer fora" les institucions monàrquiques i el nomenclàtor que encara enalteix la corona espanyola. En les propostes de la CUP, els comuns han votat que no a la primera i s'han abstingut a la segona.
Torra insta els ministres de Podem a dimitir
El debat ha estat marcat per les crítiques de l'independentisme als comuns, pel seu silenci davant la connivència del PSOE amb la fugida de Joan Carles. Torra, que ha obert el debat, ha lamentat que a l'Estat hi "regni el silenci" i els republicans espanyols no aixequin la veu davant dels escàndols de la monarquia. "No podem mirar cap a una altra banda quan una família que viu amb tots els privilegis traeix la confiança dels ciutadans", ha apuntat el president de la Generalitat, que ha instat els comuns a "dimitir immediatament" dels govern espanyol si realment no estan d'acord amb el que ha passat. "Quan es governa cal assumir els actes del govern i donar respostes. No podem callar davant d'un escàndol d'aquestes dimensions", ha insistit Torra.
El president ha lamentat que alguns diputats vulguin continuar sent "súbdits d'una monarquia corrupta". Segons Torra, els escàndols de Joan Carles han posat sobre la taula un "entrapat lampedusià" per fer una transició entre la dictadura i un estat "amb aparença democràtica" que mai no ha jutjat el franquisme. "No hi va haver un trencament amb l'antic règim, sinó una continuació. Democràcia a canvi de silenci", ha reblat. Una "omertà" entre les elits de l'Estat a què també s'ha referit la CUP per tal de continuar en el poder.
L'independentisme furga en les contradiccions dels comuns
En la mateixa línia s'han pronunciat els partits de govern, JxCat i ERC, i la CUP, davant d'uns comuns que han mirat de superar les contradiccions i han reivindicat el seu paper en el govern. Albert Batet, portaveu de JxCat, ha apuntat que al republicanisme espanyol "ni hi és ni se l'espera" en un estat que, com demostren els escàndols del rei emèrit i la sentència de la justícia belga sobre Lluís Puig, està "en fallida". Des d'ERC, el portaveu Sergi Sabrià, ha constatat que si el progressisme espanyol no ha reaccionat amb la corrupció de la corona "ja no ho farà mai" i ha criticat els comuns i Podem per mirar cap a una altra banda. "Massa gent hi havia posat esperances i tampoc han fet res", ha dit Sabrià. La portaveu de la CUP, Natàlia Sànchez, ha denunciat una "omertà" per protegir la monarquia i ha situat els comuns en la necessitat de triar entre Espanya o una república catalana.
Malgrat que el debat hagi estat sobre la monarquia, Torra i tots els partits independentistes han remarcat que el camí és la república catalana. De fet, el president, que encara no ha concretat quan seran les eleccions malgrat les reiterades peticions dels partits de l'oposició, ha dit que el debat a dia d'avui és entre una república catalana i una monarquia corrupta espanyola. "Els ciutadans podran decidir sobre això en les properes eleccions al Parlament", ha reblat Torra.
Al seu torn, la portaveu dels comuns, Jéssica Albiach, ha reivindicat el seu republicanisme i ha acusat la monarquia de "trencar el pacte constitucional". En resposta a Quim Torra, ha descartat que els ministres de Podem dimiteixin i ha reivindicat el fet que siguin a la Moncloa. "Treballarem per servir la ciutadania des dels valors republicans", ha dit. Albiach. La diputada també ha defensat la necessitat de fer un referèndum sobre la monarquia, una institució que ha qualificat de "caduca, anacrònica i poc empàtica amb la ciutadania" i ha proposat eliminar el delicte d'injúries a la corona. De cara a les noves eleccions, i vist el plebiscit en què les ha emmarcat Torra, la diputada ha refermat que es presentaran com una força defensora d'una "república plurinacional".
L'unionisme tanca files amb la monarquia
Per la seva banda, l'unionisme ha tancat files amb la monarquia i Felip VI. Ciutadans, després d'intentar boicotejar el debat, ha denunciat que la majoria independentista intenti "atacar Espanya" denunciant la monarquia de la corona i ha lamentat que no es facin plens sobre la gestió de la Covid-19 o les mesures per superar la crisi econòmica i social. "Aquest ple només vol atacar un símbol d'Espanya per carregar-se Espanya", ha dit Carrizosa. El portaveu del partit taronja, ha acusat Torra de convocar aquest ple per "distreure" la ciutadania d'una mala gestió de l'epidèmia, ha exigit que es convoquin aviat eleccions i ha erigit Ciutadans com a "representants del català emprenyat".
El portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha lamentat que Torra prioritzi un debat sobre la monarquia enlloc d'explicar perquè s'ha estat més d'un mes sense secretari de Salut Pública, com es pensa fer front a la crisi econòmica derivada del coroanvirus o sobre la pròpia gestió de l'epidèmia. "Només vol representar els que pensen com vostè", ha retret Iceta al president, que ha lamentat "la tria de prioritats" del dirigent de JxCat. El dirigent del PSC ha criticat la conducta de Joan Carles I, que ha de ser "objecte de crítica i d'investigació judicial". "Deduir que la seva conducta ha de servir per canviar de règim és un disbarat", ha dit. Iceta ha dit que el comportament de Joan Carles és "personal, no institucional". "Aquí també vam tenir un president de la Generalitat amb diners a l'estranger", ha reblat el portaveu socialista.
El portaveu del PP, Alejandro Fernández, ha assegurat que la monarquia parlamentària representa "la vocació de convivència i concòrdia entre espanyols" i ha remarcat la necessitat de "concòrdia" en aquests propers anys davant del risc de ressuscitar "l'esperit cainita de les dues espanyes". Ferández ha reivindicat el que han construit els espanyols durant els últims 40 anys i ha repassat les grandeses aconseguides per l'Estat durant la democràcia i la transició com a eina per "superar vells rancúnies". "Fem una crida a la concòrdia i la convivència", ha dit, i ha acabat la seva intervenció amb un "visca el Rei".
Els tres partits independentistes ratifiquen també els mandats de l'1 d'octubre, del 10 d'octubre i del 27 d'octubre de 2017 i constaten que "l'únic camí per superar el règim monàrquic és constituir efectivament la república catalana com una estat social i democràtic de dret". En aquest sentit, insten les institucions i la societat civil a avançar "decididament" cap a la independència un cop evidenciat el "fracàs i la crisi definitiva" del pacte constitucional. La resolució denuncia també el "caràcter irreformable" del règim del 78, que blinda la "monarquia delinqüent, el sistema autonòmic fallit i la democràcia intervinguda pel poder judicial". En aquesta proposta conjunta dels grups independentistes els comuns han votat que no.
El Parlament també ha aprovat les propostes de resolució de la CUP per reprovar la monarquia borbònica, el rei i el govern espanyol. També enviar la solidaritat amb els represaliats per criticar la monarquia i posar-se d'acord en l'àmbit local per "fer fora" les institucions monàrquiques i el nomenclàtor que encara enalteix la corona espanyola. En les propostes de la CUP, els comuns han votat que no a la primera i s'han abstingut a la segona.
Torra insta els ministres de Podem a dimitir
El debat ha estat marcat per les crítiques de l'independentisme als comuns, pel seu silenci davant la connivència del PSOE amb la fugida de Joan Carles. Torra, que ha obert el debat, ha lamentat que a l'Estat hi "regni el silenci" i els republicans espanyols no aixequin la veu davant dels escàndols de la monarquia. "No podem mirar cap a una altra banda quan una família que viu amb tots els privilegis traeix la confiança dels ciutadans", ha apuntat el president de la Generalitat, que ha instat els comuns a "dimitir immediatament" dels govern espanyol si realment no estan d'acord amb el que ha passat. "Quan es governa cal assumir els actes del govern i donar respostes. No podem callar davant d'un escàndol d'aquestes dimensions", ha insistit Torra.
El president ha lamentat que alguns diputats vulguin continuar sent "súbdits d'una monarquia corrupta". Segons Torra, els escàndols de Joan Carles han posat sobre la taula un "entrapat lampedusià" per fer una transició entre la dictadura i un estat "amb aparença democràtica" que mai no ha jutjat el franquisme. "No hi va haver un trencament amb l'antic règim, sinó una continuació. Democràcia a canvi de silenci", ha reblat. Una "omertà" entre les elits de l'Estat a què també s'ha referit la CUP per tal de continuar en el poder.
L'independentisme furga en les contradiccions dels comuns
En la mateixa línia s'han pronunciat els partits de govern, JxCat i ERC, i la CUP, davant d'uns comuns que han mirat de superar les contradiccions i han reivindicat el seu paper en el govern. Albert Batet, portaveu de JxCat, ha apuntat que al republicanisme espanyol "ni hi és ni se l'espera" en un estat que, com demostren els escàndols del rei emèrit i la sentència de la justícia belga sobre Lluís Puig, està "en fallida". Des d'ERC, el portaveu Sergi Sabrià, ha constatat que si el progressisme espanyol no ha reaccionat amb la corrupció de la corona "ja no ho farà mai" i ha criticat els comuns i Podem per mirar cap a una altra banda. "Massa gent hi havia posat esperances i tampoc han fet res", ha dit Sabrià. La portaveu de la CUP, Natàlia Sànchez, ha denunciat una "omertà" per protegir la monarquia i ha situat els comuns en la necessitat de triar entre Espanya o una república catalana.
Malgrat que el debat hagi estat sobre la monarquia, Torra i tots els partits independentistes han remarcat que el camí és la república catalana. De fet, el president, que encara no ha concretat quan seran les eleccions malgrat les reiterades peticions dels partits de l'oposició, ha dit que el debat a dia d'avui és entre una república catalana i una monarquia corrupta espanyola. "Els ciutadans podran decidir sobre això en les properes eleccions al Parlament", ha reblat Torra.
Al seu torn, la portaveu dels comuns, Jéssica Albiach, ha reivindicat el seu republicanisme i ha acusat la monarquia de "trencar el pacte constitucional". En resposta a Quim Torra, ha descartat que els ministres de Podem dimiteixin i ha reivindicat el fet que siguin a la Moncloa. "Treballarem per servir la ciutadania des dels valors republicans", ha dit. Albiach. La diputada també ha defensat la necessitat de fer un referèndum sobre la monarquia, una institució que ha qualificat de "caduca, anacrònica i poc empàtica amb la ciutadania" i ha proposat eliminar el delicte d'injúries a la corona. De cara a les noves eleccions, i vist el plebiscit en què les ha emmarcat Torra, la diputada ha refermat que es presentaran com una força defensora d'una "república plurinacional".
L'unionisme tanca files amb la monarquia
Per la seva banda, l'unionisme ha tancat files amb la monarquia i Felip VI. Ciutadans, després d'intentar boicotejar el debat, ha denunciat que la majoria independentista intenti "atacar Espanya" denunciant la monarquia de la corona i ha lamentat que no es facin plens sobre la gestió de la Covid-19 o les mesures per superar la crisi econòmica i social. "Aquest ple només vol atacar un símbol d'Espanya per carregar-se Espanya", ha dit Carrizosa. El portaveu del partit taronja, ha acusat Torra de convocar aquest ple per "distreure" la ciutadania d'una mala gestió de l'epidèmia, ha exigit que es convoquin aviat eleccions i ha erigit Ciutadans com a "representants del català emprenyat".
El portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha lamentat que Torra prioritzi un debat sobre la monarquia enlloc d'explicar perquè s'ha estat més d'un mes sense secretari de Salut Pública, com es pensa fer front a la crisi econòmica derivada del coroanvirus o sobre la pròpia gestió de l'epidèmia. "Només vol representar els que pensen com vostè", ha retret Iceta al president, que ha lamentat "la tria de prioritats" del dirigent de JxCat. El dirigent del PSC ha criticat la conducta de Joan Carles I, que ha de ser "objecte de crítica i d'investigació judicial". "Deduir que la seva conducta ha de servir per canviar de règim és un disbarat", ha dit. Iceta ha dit que el comportament de Joan Carles és "personal, no institucional". "Aquí també vam tenir un president de la Generalitat amb diners a l'estranger", ha reblat el portaveu socialista.
El portaveu del PP, Alejandro Fernández, ha assegurat que la monarquia parlamentària representa "la vocació de convivència i concòrdia entre espanyols" i ha remarcat la necessitat de "concòrdia" en aquests propers anys davant del risc de ressuscitar "l'esperit cainita de les dues espanyes". Ferández ha reivindicat el que han construit els espanyols durant els últims 40 anys i ha repassat les grandeses aconseguides per l'Estat durant la democràcia i la transició com a eina per "superar vells rancúnies". "Fem una crida a la concòrdia i la convivència", ha dit, i ha acabat la seva intervenció amb un "visca el Rei".