Monarquia

Cap rei ha fugit... però escàndol fiscal i monarquia van de la mà

Malversació de fons, una fundació privada per evadir impostos, la venda de favors i el tràfic d’influències han tacat les monarquies d'Anglaterra, Holanda i Bèlgica

per Irene Montagut , 9 d'agost de 2020 a les 11:27 |
D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Joan Carles I d'Espanya, Andreu de York, Bernat d'Holanda i Laurent de Bèlgica | ND
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 d'agost de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La recent fugida del rei emèrit Joan Carles I aquest dilluns ha creat una forta polèmica i se suma als escàndols que han afectat la casa reial espanyola els darrers anys. Des del cas Nóos, amb Urdangarín i la Princesa Cristina, als més recents promoguts pel mateix rei emèrit: l'amant Corinna, les activitats lucratives i els comptes opacs que n'expliquen la fortuna.

La monarquia espanyola és una de les deu que encara perviuen a Europa i, alhora, de les més presents als mitjans de comunicació. L'escàndol de Joan Carles I és recent i majúscul, però els escàndols fiscals no són aliens a les monarquies. En les darreres dècades tres famílies reials més s'han vist afectades per intentar escapar de les respectives hisendes. 


Holanda: el consort comissionista

Tot i que la casa d'Orange-Nassau, la casa reial holandesa, fa anys que no protagonitza cap escàndol fiscal, anys enrere sí que es va veure afectada. El príncep consort Bernat d'Holanda, marit de la reina Juliana I dels Països Baixos, va ser descobert acceptant un milió de dòlars (817.000 euros) el 1970 del fabricant d'avions Lockheed per fer d'intermediari en la venda d'aparells al govern.


Els fets van sortir a la llum el 1976, el mateix any en què el rei consort va admetre la culpa i va dimitir de tots els seus càrrecs. Quatre anys després de la seva mort, el 2008, es va descobrir que havia comès el mateix delicte amb la companyia aeronàutica nord-americana Northrop.

Aquest segon incident va fer perillar el futur de la monarquia holandesa, amb l'agreujant que, com ha fet Pedro Sánchez amb els Borbons, el primer ministre va ocultar al Parlament l'informe amb els 612.800 euros aconseguits per Bernat procedents de Northrop. La seva mort va evitar que hagués de retre comptes públicament.


Bèlgica: el príncep dels escàndols

La dinastia dels Saxònia-Coburg i Gotha, a Bèlgica, és la que més problemes ha tingut amb hisenda. El príncep Laurent de Bèlgica, germà de l'actual rei, Felip, és el focus d'atenció dels mitjans de comunicació atesa la seva passió gairebé malaltissa pels diners.

L'any 2007, el príncep va ser el protagonista d'un escàndol vinculat a un desviament de fons de la Marina belga en favor seu. Els 175.000 euros en qüestió es van destinar a finançar les obres i el manteniment de la seva residència. Aquest fet el va convertir en el primer membre de la família reial en declarar en un jutjat malgrat que va ser exonerat.

Anys més tard, el 2014, Laurent va tornar a ser el focus d'atenció per justificar 16.000 euros en concepte de despeses oficials quan, en realitat, corresponien a factures de la compra i activitats personals no justificades pel càrrec. El gener del 2016, i després de passar pel Tribunal de Comptes, el príncep va retornar la quantitat esmentada a l'Estat.

Però no tots els escàndols belgues estan protagonitzats pel príncep Laurent. La reina Fabiola, espanyola de naixement, també hi té cabuda. La vídua del monarca Balduí de Bèlgica va crear l'octubre del 2012 la Fundació Fons Pereas amb l'objectiu filantròpic d'ajudar els membres de la família reial i promoure la memòria del matrimoni.

Això no obstant, a principis del 2013, un any abans de que morís, ella mateixa la va dissoldre perquè havia sortit a la llum que tindria una funció que tacava la imatge de la corona. La reina havia creat aquesta fundació amb la idea de gestionar l'herència i evitar així que els hereus haguessin de pagar el 70% de l'impost de successions que els tocava abonar. 

Anglaterra: un matrimoni i molts diners en moviment

La monarquia més popular i cèlebre d'Europa, l'anglesa, també s'ha vist involucrada en escàndols fiscals. El duc de York i tercer fill de la reina Isabel II, Andreu de York, va ser el protagonista d'un d'aquests després de vendre la seva mansió a un magnat de Kazakhstan el 2008 per 19 milions d'euros.

L'empresari, nebot d'un ex-primer ministre de l'antiga república soviètica, va pagar gairebé quatre milions per sobre del preu de sortida de la mansió al mercat. Des del Palau de Buckingham, residència oficial de la reina, es va treure importància a les acusacions al germà petit de l'hereu per explotar la seva condició d'ambaixador del comerç britànic i desprendre's així d'una casa que feia cinc anys que estava al mercat.

I sense anar més enllà, la seva ex esposa, Sarah Ferguson, Fergie, només dos anys després va protagonitzar també un segon escàndol. L'històric diari britànic News of the World va gravar-la venent favors del príncep Andreu a canvi d'una gran quantitat de diners que ascendia fins als 574.000 euros.

Altres famílies reials europees, com la noruega, la monegasca o la danesa, en canvi, han protagonitzat escàndols de caràcter social, però no n'han transcendit escàndols fiscals. I, en el cas de Liechtenstein, la seva reialesa és considerada la més discreta del continent, ja que hi ha molts pocs detalls dels prínceps, uns banquers multimilionaris, fora de l'oficialitat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació