07
d'agost
del
2020
Actualitzat
a les
11:24h
La baixa inversió de l'Estat a Catalunya ha tingut un impacte directe en l'economia del país i l'ocupació. Hi coincideixen la pràctica totalitat d'agents socials, però un informe elaborat per la Generalitat i AQR-Lab (Universitat de Barcelona) i publicat aquest divendres quantifica ara aquestes magnituds. En el pitjor escenari, l'impacte acumulat, en el període de 2002 a 2017, seria de 23.820 milions -en valors del 2018- i 113.000 llocs de treball no creats.
A nivell econòmic, això equival a que, en el gruix dels anys, el PIB català ha estat 9,8 punts inferior al que pertocaria, en cas d'haver rebut la inversió que els autors consideren adequada. Per determinar-la, Raul Ramos i Jordi Suriñach (Grup d’Anàlisi Quantitativa Regional de la UB) i Joan Maria Mussons Olivella (Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda) consideren tres escenaris, en funció del pes econòmic del país o de les partides pressupostades i després no gastades pel sector públic espanyol.
En concret, l'informe té en compte les inversions del grup Foment a Catalunya, el gruix del total, i aplica una eina de simulació de polítiques econòmiques desenvolupada per la Comissió Europea, el model QUEST-CT. adaptat a l’economia catalana. Segons els autors, "aquesta fórmula no només permet estimar l'impacte de les inversions addicionals sobre el PIB en termes agregats sinó també l'efecte sobre els seus components (com el consum o la inversió privada) i l'ocupació".
En el primer escenari plantejat, l'informe simula l'impacte que hauria tingut que el grau d'execució de les inversions respecte allò pressupostat hagués estat el mateix que la mitjana de la resta de l'Estat; és a dir, del 85,1%, en lloc del 74,8% que va rebre Catalunya. Això hauria equivalgut a 243 milions més d'inversió pública anual i un PIB 0,3 punts superior al final del període analitzat, el 2017.
La segona opció plantejada seria que s'haguessin executat el 100% de les inversions pressupostades, cosa que hauria suposat una despesa pública de 524 milions anuals més dels gastats i un PIB el 2017 de 0,6 punts més que el que va haver-hi. L'últim escenari planteja una inversió pública equivalent al pes econòmic de Catalunya (19%), en lloc del 15% de mitjana anual rebut durant aquest període. Això, segons l'informe, hauria comportat 967 milions anuals més -sempre en valors del 2018- i un increment del PIB del 2017 en 1,1 punts.
Aquesta darrera hipòtesi hauria comportat un augment de la inversió del grup Foment de 15.476 milions, entre 2002 i 2017, tot i que l'increment corresponent del PIB no respondria tan sols a aquesta despesa pública. Els autors també analitzen l'efecte que hauria pogut tenir aquesta en la inversió privada i les exportacions.
L'efecte sobre el PIB acumulat seria de 2,6 punts en el primer escenari (6.318 milions), 5,4 punts en el segon (13.146 milions) i 9,8 punts en el tercer (23.820 milions), així com hauria comportat, segons els autors, la creació d'entre 29.500 i 113.000 llocs de treball, en funció de la hipòtesi aplicada. L'estudi també projecte l'efecte de la inversió addicional a llarg termini, el 2027, quan afirma que se'n consolidaria l'impacte positius.
La Cambra de Comerç de Barcelona va presentar el desembre un estudi similar sobre les conseqüències de la inversió pressupostada per l'Estat a Catalunya i finalment no executada. Segons els seus càlculs, una quarta de les partides compromeses en infraestructures des del 2001 no s'han gastat -uns 8.000 milions d'euros-, cosa que hauria impedit un creixement econòmic del país equivalent al 3,3% del PIB i la creació o manteniment de 115.000 llocs de treball.
A nivell econòmic, això equival a que, en el gruix dels anys, el PIB català ha estat 9,8 punts inferior al que pertocaria, en cas d'haver rebut la inversió que els autors consideren adequada. Per determinar-la, Raul Ramos i Jordi Suriñach (Grup d’Anàlisi Quantitativa Regional de la UB) i Joan Maria Mussons Olivella (Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda) consideren tres escenaris, en funció del pes econòmic del país o de les partides pressupostades i després no gastades pel sector públic espanyol.
En concret, l'informe té en compte les inversions del grup Foment a Catalunya, el gruix del total, i aplica una eina de simulació de polítiques econòmiques desenvolupada per la Comissió Europea, el model QUEST-CT. adaptat a l’economia catalana. Segons els autors, "aquesta fórmula no només permet estimar l'impacte de les inversions addicionals sobre el PIB en termes agregats sinó també l'efecte sobre els seus components (com el consum o la inversió privada) i l'ocupació".
En el primer escenari plantejat, l'informe simula l'impacte que hauria tingut que el grau d'execució de les inversions respecte allò pressupostat hagués estat el mateix que la mitjana de la resta de l'Estat; és a dir, del 85,1%, en lloc del 74,8% que va rebre Catalunya. Això hauria equivalgut a 243 milions més d'inversió pública anual i un PIB 0,3 punts superior al final del període analitzat, el 2017.
La segona opció plantejada seria que s'haguessin executat el 100% de les inversions pressupostades, cosa que hauria suposat una despesa pública de 524 milions anuals més dels gastats i un PIB el 2017 de 0,6 punts més que el que va haver-hi. L'últim escenari planteja una inversió pública equivalent al pes econòmic de Catalunya (19%), en lloc del 15% de mitjana anual rebut durant aquest període. Això, segons l'informe, hauria comportat 967 milions anuals més -sempre en valors del 2018- i un increment del PIB del 2017 en 1,1 punts.
Aquesta darrera hipòtesi hauria comportat un augment de la inversió del grup Foment de 15.476 milions, entre 2002 i 2017, tot i que l'increment corresponent del PIB no respondria tan sols a aquesta despesa pública. Els autors també analitzen l'efecte que hauria pogut tenir aquesta en la inversió privada i les exportacions.
L'efecte sobre el PIB acumulat seria de 2,6 punts en el primer escenari (6.318 milions), 5,4 punts en el segon (13.146 milions) i 9,8 punts en el tercer (23.820 milions), així com hauria comportat, segons els autors, la creació d'entre 29.500 i 113.000 llocs de treball, en funció de la hipòtesi aplicada. L'estudi també projecte l'efecte de la inversió addicional a llarg termini, el 2027, quan afirma que se'n consolidaria l'impacte positius.
La Cambra de Comerç de Barcelona va presentar el desembre un estudi similar sobre les conseqüències de la inversió pressupostada per l'Estat a Catalunya i finalment no executada. Segons els seus càlculs, una quarta de les partides compromeses en infraestructures des del 2001 no s'han gastat -uns 8.000 milions d'euros-, cosa que hauria impedit un creixement econòmic del país equivalent al 3,3% del PIB i la creació o manteniment de 115.000 llocs de treball.
Informe sobre l'impacte econòmic del dèficit inversor de l'Estat by naciodigital on Scribd