06
d'agost
del
2020
Actualitzat
el
07
d'agost
a les
19:40h
Els focus de preocupació a l'Estat s'han centrat, des de l'inici de la nova normalitat, en Catalunya i Aragó. Madrid, en canvi, no ha generat grans alarmes, malgrat haver estat el principal territori afectat per la primera onada del coronavirus. La situació, però, és realment tan dispar? Una zona està tan perjudica i l'altra, amb tan bones perspectives? Les xifres indiquen que, efectivament, Catalunya es troba ara en pitjor situació però la tendència és a equilibrar-se o, fins i tot, capgirar-se aviat.
L'Institut de Salut Carles III ofereix dades setmanals dels positius PCR a cada província i comunitat, tractant-se de la millor i més homogènia via per comparar l'evolució de contagis en diferents territoris. L'última actualització ha tingut lloc aquest dijous, amb dades de la setmana passada -depurades, per tant, en relació als retards de notificació-, i tal com es pot observar en el mapa inicial, les principals incidències (positius per cada 100.000 habitants durant aquests set dies) es donen a les províncies d'Aragó: Saragossa (272,5), Terol (159,1) i Osca (135,5), just per davant de Lleida (134,8).
A certa distància es troba Sòria (84,5), amb una incidència superior a la de Barcelona (77,4) i, a certa distància, Biscaia (60,1), Navarra (59,4), Madrid (52,5) i Almeria (50,5). La situació no és especialment preocupant a Girona (34) i Tarragona (27,9) i, malgrat això, semblaria confirmar-se que Aragó i, en menor mesura, Catalunya són els principals focus de preocupació.
Ara bé, quina és la tendència a cada territori? El mapa inferior diferencia entre les províncies on la quantitat de positius de la darrera setmana cau respecte l'anterior (verd) i on creix (rosa) i, en aquest cas, la imatge és força diferent, ja que s'hi pot apreciar com totes les províncies catalanes, aragoneses i Navarra sembla que aconsegueixen frenar el creixement o, en ocasions, fins i tot revertir-lo, mentre que bona part dels altres territoris veuen empitjorar les seves xifres.
Cal no deixar-se confondre pel rosa fosc de Zamora i Ourense, les dues províncies amb increments més notables, on els positius s'hi multipliquen per més de 10, ja que partien de molts pocs casos previs i, per tant, el nombre de contagis segueix sent molt limitat. És més preocupant, per exemple, el cas de Madrid, que duplica la quantitat de positius en una sola setmana, representant això un creixement força més notable, dels 1.709 a 3.542.
En el següent gràfic, s'analitza més específicament l'evolució de la ràtio de contagis detectats des de l'aixecament de l'estat d'alarma, setmana a setmana, en els cinc territoris amb més incidència. Aragó, tot i doblegar la corba a mitjans de juliol, reduir lentament els positius i es manté en lideratge destacat. Navarra i Catalunya, en canvi, han aconseguit ara per primer cop abaixar la quantitat de positius setmanal i caldrà veure si són més efectius retornant a nivells satisfactori. En canvi, la tendència del País Basc i, sobretot, Madrid és clarament a l'alça, ja que la segona ha passat d'11,2 positius per cada 100.000 habitants a 52,5 amb només dues setmanes de diferència.
A finals de la setmana passada, fins i tot es van detectar més contagis a Madrid que a Catalunya, tot i que aquesta dada cal relativitzar-la per l'efecte del cap de setmana. En tot cas, els informes diaris del ministeri semblen confirmar la tendència. Tot i que menys precisos que l'anàlisi setmanal de l'Institut de Salut Carles III, les seves xifres apunten a que la diferència entre els positius per cada 100.000 habitants detectats l'última setmana a Catalunya i Madrid ha caigut de 31 punts a 16 en tan sols dos dies. La incidència a Catalunya ha passat de 75,9, en l'informe de dimarts, a 66,2, aquest dijous, mentre que, en el mateix període, Madrid creixia de 43,8 a 50,7. Si es manté i confirma la tendència, les tornes podrien girar-se aviat.
Una altra fórmula per calibrar fins a quin punt està controlada la pandèmia a cada territori és analitzar el percentatge de positius que donen les proves PCR. Segons l'OMS, l'ideal és que no superi el 5%, però tres territoris no ho aconsegueixen. Es tracta d'Aragó, amb un 14,9% (tot i que venia d'una posició molt pitjor), Catalunya (7,8%) i Madrid (7,2%). No sembla, doncs, que la situació estigui massa més controlada a la capital espanyola, ja que, tot i tenir encara més casos actius, Catalunya ha accelerat amb les PCR, fins al punt que, segons les últimes dades del Ministeri de Sanitat, va fer un terç del total de proves de l'Estat l'última setmana.
Una altra dada que podria usar-se per comparar territoris és la de les hospitalitzacions. En els informes citats del Ministeri de Sanitat, Catalunya ha detectat el 29,1% dels positius de l'Estat els últims set dies i, en canvi, ha tingut tan sols el 8,5% de les hospitalitzacions i el 10,5% dels ingressats a l'UCI. És una xifra contundent que crida l'atenció, però experts consultats indiquen que no es pot considerar concloent, ja que, a diferència de les proves PCR, l'Estat no realitza un seguiment per homogeneïtzar dades i verificar que tots els territoris les notifiquen correctament i fent referència al mateix concepte i, per tant, poden no ser comparables.
De la mateixa manera, la major expansió i diversitat territorials de Catalunya provoca que els brots puguin aparèixer en zones molt diferents, des del Segrià fins a Figueres o Barcelona i el seu entorn, cosa que implica que reduir la corba combatent focus concrets sigui més complicat per la possibilitat que n'esclatin de nous en altres punts. Tot i això, Madrid és també un territori tan dens que, tal com va ocórrer amb l'Hospitalet i després les ciutats metropolitanes, l'increment dels contagis pot accelerar-se molt quan superi un punt crític. La pregunta és: ha arribat ja aquest moment i aviat la preocupació tornarà a girar-se cap allí?
L'Institut de Salut Carles III ofereix dades setmanals dels positius PCR a cada província i comunitat, tractant-se de la millor i més homogènia via per comparar l'evolució de contagis en diferents territoris. L'última actualització ha tingut lloc aquest dijous, amb dades de la setmana passada -depurades, per tant, en relació als retards de notificació-, i tal com es pot observar en el mapa inicial, les principals incidències (positius per cada 100.000 habitants durant aquests set dies) es donen a les províncies d'Aragó: Saragossa (272,5), Terol (159,1) i Osca (135,5), just per davant de Lleida (134,8).
A certa distància es troba Sòria (84,5), amb una incidència superior a la de Barcelona (77,4) i, a certa distància, Biscaia (60,1), Navarra (59,4), Madrid (52,5) i Almeria (50,5). La situació no és especialment preocupant a Girona (34) i Tarragona (27,9) i, malgrat això, semblaria confirmar-se que Aragó i, en menor mesura, Catalunya són els principals focus de preocupació.
Ara bé, quina és la tendència a cada territori? El mapa inferior diferencia entre les províncies on la quantitat de positius de la darrera setmana cau respecte l'anterior (verd) i on creix (rosa) i, en aquest cas, la imatge és força diferent, ja que s'hi pot apreciar com totes les províncies catalanes, aragoneses i Navarra sembla que aconsegueixen frenar el creixement o, en ocasions, fins i tot revertir-lo, mentre que bona part dels altres territoris veuen empitjorar les seves xifres.
Cal no deixar-se confondre pel rosa fosc de Zamora i Ourense, les dues províncies amb increments més notables, on els positius s'hi multipliquen per més de 10, ja que partien de molts pocs casos previs i, per tant, el nombre de contagis segueix sent molt limitat. És més preocupant, per exemple, el cas de Madrid, que duplica la quantitat de positius en una sola setmana, representant això un creixement força més notable, dels 1.709 a 3.542.
En el següent gràfic, s'analitza més específicament l'evolució de la ràtio de contagis detectats des de l'aixecament de l'estat d'alarma, setmana a setmana, en els cinc territoris amb més incidència. Aragó, tot i doblegar la corba a mitjans de juliol, reduir lentament els positius i es manté en lideratge destacat. Navarra i Catalunya, en canvi, han aconseguit ara per primer cop abaixar la quantitat de positius setmanal i caldrà veure si són més efectius retornant a nivells satisfactori. En canvi, la tendència del País Basc i, sobretot, Madrid és clarament a l'alça, ja que la segona ha passat d'11,2 positius per cada 100.000 habitants a 52,5 amb només dues setmanes de diferència.
A finals de la setmana passada, fins i tot es van detectar més contagis a Madrid que a Catalunya, tot i que aquesta dada cal relativitzar-la per l'efecte del cap de setmana. En tot cas, els informes diaris del ministeri semblen confirmar la tendència. Tot i que menys precisos que l'anàlisi setmanal de l'Institut de Salut Carles III, les seves xifres apunten a que la diferència entre els positius per cada 100.000 habitants detectats l'última setmana a Catalunya i Madrid ha caigut de 31 punts a 16 en tan sols dos dies. La incidència a Catalunya ha passat de 75,9, en l'informe de dimarts, a 66,2, aquest dijous, mentre que, en el mateix període, Madrid creixia de 43,8 a 50,7. Si es manté i confirma la tendència, les tornes podrien girar-se aviat.
Una altra fórmula per calibrar fins a quin punt està controlada la pandèmia a cada territori és analitzar el percentatge de positius que donen les proves PCR. Segons l'OMS, l'ideal és que no superi el 5%, però tres territoris no ho aconsegueixen. Es tracta d'Aragó, amb un 14,9% (tot i que venia d'una posició molt pitjor), Catalunya (7,8%) i Madrid (7,2%). No sembla, doncs, que la situació estigui massa més controlada a la capital espanyola, ja que, tot i tenir encara més casos actius, Catalunya ha accelerat amb les PCR, fins al punt que, segons les últimes dades del Ministeri de Sanitat, va fer un terç del total de proves de l'Estat l'última setmana.
Una altra dada que podria usar-se per comparar territoris és la de les hospitalitzacions. En els informes citats del Ministeri de Sanitat, Catalunya ha detectat el 29,1% dels positius de l'Estat els últims set dies i, en canvi, ha tingut tan sols el 8,5% de les hospitalitzacions i el 10,5% dels ingressats a l'UCI. És una xifra contundent que crida l'atenció, però experts consultats indiquen que no es pot considerar concloent, ja que, a diferència de les proves PCR, l'Estat no realitza un seguiment per homogeneïtzar dades i verificar que tots els territoris les notifiquen correctament i fent referència al mateix concepte i, per tant, poden no ser comparables.
De la mateixa manera, la major expansió i diversitat territorials de Catalunya provoca que els brots puguin aparèixer en zones molt diferents, des del Segrià fins a Figueres o Barcelona i el seu entorn, cosa que implica que reduir la corba combatent focus concrets sigui més complicat per la possibilitat que n'esclatin de nous en altres punts. Tot i això, Madrid és també un territori tan dens que, tal com va ocórrer amb l'Hospitalet i després les ciutats metropolitanes, l'increment dels contagis pot accelerar-se molt quan superi un punt crític. La pregunta és: ha arribat ja aquest moment i aviat la preocupació tornarà a girar-se cap allí?