Ciència en societat

Així combat els virus el nostre organisme

Cal tenir esperança en la vacuna per a la Covid-19, perquè funcionarà imitant una infecció natural

per Cristina Junyent , 6 d'agost de 2020 a les 13:49 |
L'Hospital d'Olot, en temps de coronavirus. | Martí Albesa
Tant la immunitat natural com l'adquirida per vacunació compleixen la mateixa funció: inhibeixen un patogen per evitar que pugui causar una malaltia. Recentment diversos estudis científics s'han referit que en algunes persones havia baixat la taxa d'anticossos en sang dos mesos després que haguessin passat la infecció per SARS-CoV-2. La notícia suscita temors per si el nostre sistema immunitari podrà mantenir la defensa un cop superat el coronavirus, i, per damunt, si ho farà la vacuna. Vegem, a grans trets, com funciona.

Els humans tenim quatre tipus d'immunitat natural, que es poden agrupar segons dos criteris diferents que s'encavalquen i s'entrecreuen. La immunitat pot ser innata o adaptativa, que adquirim al llarg de la vida. I també pot ser cel·lular, quan hi participen cèl·lules, o humoral, quan ho fan molècules.


Quan al nostre organisme hi entra un virus patogen i causa una infecció, gairebé totes les cèl·lules el poden detectar. I en poques hores, de vegades només en uns minuts, entra en acció la immunitat innata cel·lular. Els macròfags —cèl·lules amb les quals naixem— distingeixen les partícules alienes al nostre organisme, les fagociten —ingereixen—i les degraden.

També entren en joc els anticossos naturals, molècules de la immunitat innata humoral, que miraran de detectar i embolcallar el cos estrany, per tal d'evitar que entrin en una cèl·lula i la segresti. Quan la resposta immunitària innata té èxit en contenir al patogen, la infecció es resol ràpidament i sovint sense gaires símptomes.


Però quan la immunitat innata no és suficient i la infecció perdura, entra en acció el sistema immunitari adaptatiu. Es desencadena quan la informació d'una infecció arriba als ganglis limfàtics, entren en acció els limfòcits T i B. Són dos tipus de glòbuls blancs, que dirigeixen una resposta immune contra les cèl·lules infectades i contra el virus, perquè detecten detalls moleculars específics.

En infectar una cèl·lula, el virus li canvia la identitat. Segresta la maquinària genètica i la transforma en una fàbrica de nous virus. El canvi d'activitat provoca que les cèl·lules amfitriones canviïn algunes proteïnes de la coberta. Aleshores algunes cèl·lules T les detecten i les destrueixen amb productes citotòxics. Conformen la immunitat adaptativa cel·lular.


D'una altra banda, les cèl·lules B formen anticossos, molècules que s'uneixen a les partícules víriques i les impedeixen d'entrar a les cèl·lules. Per tant, a partir d'aleshores s'evita que avanci la infecció, ja que es bloqueja la replicació i l'expansió del virus. Així atura la malaltia la immunitat adaptativa humoral.

La immunitat adaptativa es va modificant durant la vida de la persona. El cos emmagatzema cèl·lules T i B que ajuden a eliminar la infecció com a recordatori, per si les ha de menester per defensar-se del mateix virus. Són les anomenades cèl·lules de memòria, els agents principals de la immunitat a llarg termini.

Ara bé, la memòria immune és variable segons el patogen. Els anticossos produïts com a resposta a una infecció vírica estacional comuna, com ara el refredat, tenen una durada aproximada d'un any; mentre que, els anticossos generats per una infecció com ara pel virus xarampió, proporcionen protecció durant tota la vida.

També pot succeir, com ha passat amb el SARS-CoV-2, que, en pocs mesos, algunes persones hagin minvat o perdut el nivell d'anticossos en sang. Però, que els anticossos disminueixin un cop retrocedeix la infecció, no és signe de fallida: és una situació normal en el curs habitual de la resposta immune. Tampoc no significa que minvi la immunitat de memòria: les cèl·lules B segueixen a punt per produir nous lots d'anticossos segons la demanda.

Per això que cal tenir esperança en la vacuna per a la Covid-19, perquè funcionarà imitant una infecció natural. A més, un avantatge de les vacunes enfront de la reacció natural del nostre cos a les infeccions, és que els seus antígens poden ser dissenyats per centrar la resposta immune en el punt més feble del virus. I poden ser preparades per augmentar i allargar la seva protecció en el temps.

Ara bé, mentre esperem la immunitat cal que siguem prudents. Només entorn un 5% de la població tenim resposta immunitària enfront del SARS-CoV-2. Encara estem lluny, doncs, de la immunitat natural de grup —que ha de rondar entre el 60 i el 70%. Encara manquen uns quants mesos per tenir la immunitat adquirida per la vacunació. Podem confiar en la immunitat innata a nivell individual; però, ja hem vist que cada persona fa una resposta immunitària diferent i que el sistema de salut pot col·lapsar. Des de fa centenars de milers d'any vivim en comunitat, és el que ens va fer sapiens. No tirem per la borda l'esforç fet fins ara.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació