75 anys de la bomba

Què hauria passat si la bomba d'Hiroshima hagués caigut a Catalunya?

Comprova, amb un simulador 3D, l'impacte devastador i les víctimes mortals que provocaria la bomba atòmica si caigués avui en qualsevol municipi català

per NacióDigital , 5 d'agost de 2020 a les 19:30 |
L'impacte d'una bomba atòmica com la d'Hiroshima a Barcelona | ND
"Una llum cegadora. Una detonació que va fer trontollar-ho tot. Com si el Sol hagués baixat a la Terra". Els supervivents de la bomba d'Hiroshima han descrit de diverses maneres la deflagració més important, més transcendental i més esgarrifosa de la història moderna de la humanitat. A les 8:15 del matí del 6 d'agost de 1945, l'avió bombarder B-29 Enola Gay va llançar la bomba atòmica Little Boy, de 16 quilotons, contra la ciutat japonesa d'Hiroshima, al sud-oest de l'illa.

La primera detonació nuclear de la història contra un objectiu no-militar va ser el desencadenant de la rendició del Japó en el marc final de la Segona Guerra Mundial, culminada amb l'explosió nuclear de Nagasaki, tres dies després. Com va ser l'impacte de la bomba? Quina alçada va tenir el bolet atòmic provocat per la deflagració? Fins a on arribava la radiació nuclear? Quantes víctimes va provocar?


En el 75è aniversari de la detonació i per apropar la repercussió de la bomba, hem creat -a partir del simulador online Nukemaps- diversos mapes en 3D que mostren què hauria passat si hagués explotat a Catalunya. La detonació a Barcelona de la bomba atòmica d'Hiroshima provocaria, segons el simulador, 119.170 morts i 246.010 ferits en l'impacte directe. Això no compta les ferides i conseqüències de la radiació, dels incendis o de problemes estructurals posteriors.
 

L'impacte de la bomba atòmica d'Hiroshima a la ciutat de Barcelona Foto: Nukemaps


La primera zona groga (180 m2) és la bola de foc originada per l'explosió. El seu impacte dependrà de l'altitud de la detonació. Si cau a terra, les conseqüències seran encara majors a nivells radiactius. Tot el que es trobi dins de la bola de foc acaba completament vaporitzat, sense excepció.

La zona vermella pateix danys molt substancials. Els edificis de formigó fortament construïts són greument perjudicats o directament enderrocats i les víctimes mortals s'apropen al 100%. Sovint s'utilitza com a referència per a danys greus a les ciutats. L’alçada òptima de ràfega per maximitzar aquest efecte és de 450 m.


La primera zona grisa mostra danys importants però no tan mortals com a la zona zero. La majoria d'edificis residencials s'esfondren, tothom en surt amb ferides de diversos tipus i graus, i les víctimes mortals són generalitzades, però no totals. Les probabilitats que es produeixi un incendi i que hi hagi danys comercials i residencials són molt elevades.

La zona verda és la de la radiació més mortífera arran de l'explosió. La dosi de radiació ionitzant és de 500 rem. En aproximadament un mes, si s'ha sobreviscut als altres efectes de les zones anteriors, en aproximadament 1 mes, el 15% dels supervivents morirà de càncer.

La zona taronja és el límit on apareixen, segur, les cremades de tercer grau. S'estenen per totes les capes de la pell i sovint són indolores perquè destrueixen els nervis del dolor. Poden causar cicatrius o inhabilitació severa i poden requerir amputació.

L'última zona grisa és fins a on arribaria l'ona expansiva. Tots els vidres es trencarien en aquesta àrea i en sortirien milers de persones ferides que haurien sortit a veure la llum cegadora al cel i l'explosió. El flaix d'una detonació nuclear viatja molt més ràpid que el d'una bomba no atòmica.


En aquest enllaç podeu provar-ho a qualsevol municipi i ciutat del territori.

El bolet atòmic i la bomba del Tsar

En aquesta simulació hem recreat el famós bolet atòmic que sorgeix d'una explosió nuclear i els efectes que suposaria sobre la capital catalana. En la detonació, a 600 metres d'altitud, es crearia un núvol atòmic que es veuria des de les illes Balears, des dels Pirineus i des del País Valencià.
 

El bolet atòmic, a Barcelona Foto: Nukemaps

 

La detonació a Barcelona, en imatge 3D Foto: Nukemaps


El simulador també permet veure quines conseqüències tindria el llançament de la bomba del Tsar, la bomba termonuclear més gran construïda mai, sobre Catalunya. L'impacte és esgarrifós, amb 2,9 milions de morts només per l'impacte i 1,7 milions de ferits arran de l'explosió. Aquesta bomba és la major i més destructiva creada per l'home, feta per la Unió Soviètica durant la Guerra Freda. Amb 50 megatons de detonació, un pes de 27.000 kg, si es compara amb la d'Hiroshima, seria 3.125 vegades més potent. Aquest seria el seu bolet nuclear:
 

La bomba del Tsar, a Catalunya Foto: Nukemaps / Google Earth

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació