Monarquia

De successor de Franco a fugir per la porta del darrere: el penós final de Joan Carles I

El rei emèrit va gaudir d'una gran popularitat als 80 pel paper que se li va atribuir el 23-F però els excessos i la corrupció n'han degradat la imatge

per Pep Martí , 4 d'agost de 2020 a les 14:14 |
Un operari retira el retrat del rei emèrit | Europa Press
La decisió de Joan Carles I de marxar d'Espanya pels casos de corrupció que s'investiguen a Suïssa i per part de la Fiscalia del Tribunal Suprem per les comissions de l'AVE entre Medina i la Meca, és la definitiva caiguda als inferns del patriarca dels Borbons. Marxa per intentar preservar la institució i es podria veure obligat per primer cop a respondre de suposades irregularitats davant de la justícia espanyola. Encara que sigui parcialment -de les seves actuacions des que va abdicar el juny del 2014- els rei s'haurà de sotmetre a l'escrutini dels tribunals.


La marxa a la República Dominicana és el darrer capítol d'un llarg serial d'episodis tèrbols que han empastifat la figura de qui va ser una de les icones de la transició de la dictadura a la democràcia. Una trajectòria que es va iniciar l'any 1969, quan el general Franco va designar-lo com a successor i ell va jurar els principis fonamentals del Movimiento. D'aquesta manera, se saltava l'ordre dinàstic i bandejava el seu pare, Joan de Borbó. Aquella va ser la primera de moltes "caigudes". Aquí en teniu deu.  

 1. Investigat pel Suprem 

El rei Joan Carles en un acte públic. Foto: ACN


La Fiscalia del Tribunal Suprem ha assumit la investigació pel cas de suposades comissions en la construcció de l'AVE que uneix les ciutats de Medina i la Meca, a l'Aràbia Saudita. El motiu és que una de les persones involucrades és el rei emèrit, Joan Carles de Borbó. La investigació es deriva de les diligències de la Fiscalia Anticorrupció i es refereix a la segona fase de la construcció de la línia d'alta velocitat. La investigació aclarirà la possible rellevància penal dels fets amb posterioritat al juny del 2014, quan Joan Carles va perdre la condició d'inviolabilitat establerta a la Constitució.

 2. El rei trenca els ponts 

Felip VI a la Zarzuela durant la pandèmia. Foto: Casa Reial


El 15 de març passat -era un diumenge al vespre, en ple confinament-, la Zarzuela emetia un comunicat que era com l'anunci d'un canvi d'època en la història de la monarquia espanyola. Felip VI decidia renunciar als diners d'herència que pogués rebre del seu pare i li retirava l'assignació econòmica anual amb càrrec al pressupost de la corona. La mesura, del tot extraordinària, venia després de saber-se per informacions de mitjans suïssos i britànics que el rei emèrit tenia un compte off shore de 100 milions de dòlars procedent de comissions saudites. Un compte procedent de pràctiques il·legals i al marge d'impostos, i del qual Felip VI en seria beneficiari. Els diners del compte haurien servit, segons la premsa, per comprar silencis d'algunes amants.

 3. Suïssa investiga 

José Manuel Villarejo Foto: Europa Press


L'any 2018, la Fiscalia suïssa va obrir una causa secreta en la que estaven imputats Corinna Larsen i dos presumptes testaferros del rei emèrit. La causa es va obrir arran de la publicació als mitjans de comunicació d'un àudio gravat per l'excomissari Villarejo del 2015, on Corinna denunciava suposades activitats il·legals per part de Joan Carles I i identificava el gestor Arturo Fasana i l'advocat Dante Canónica, residents a Suïssa, com a testaferros.

 4. L'abdicació 

Joan Carles i Felip, el dia de l'abdicació del primer. Foto: europa press


El 2 de juny del 2014, Mariano Rajoy, en aquell moment president del govern, va anunciar oficialment la decisió de Joan Carles I de renunciar a la corona. Es posava així fi a un llarguíssim regnat de gairebé 40 anys. El cúmul d'escàndols que s'havien anat acumulant i la seva coincidència amb una greu crisi econòmica i amb el moviment del 15-M van ser un còctel de digestió impossible per la monarquia, que va voler crear un tallafocs per preservar la continuïtat de la dinastia. 

 5. L'ostracisme 

Felip VI al Congrés. Foto: europa press


El 15 de juny del 2017 es complien 40 anys de les primeres eleccions democràtiques celebrades a Espanya després de la dictadura. Amb aquest motiu es va celebrar un acte solemne al Congrés amb la presència del rei Felip VI. Joan Carles I no hi va ser convidat, un fet que va causar estranyesa, ja que en la història oficial de la Transició el paper del monarca emèrit en el canvi polític formava part del consens institucional. En aquell moment, els observadors del que succeeix a la Zarzuela van assenyalar aquest "oblit" com un signe més del distanciament entre el rei i el monarca emèrit. Va ser un gest que va irritar profundament un Joan Carles que sentia l'ostracisme que se li infrigia.  

 6. La caiguda de Cristina 

Iñaki Urdangarin i la Infanta Cristina, arribant al judici del cas Nóos Foto: Europa Press


L'esclat del cas Nóos va suposar la irrupció mediàtica de la corrupció en el cor mateix de la família reial. La infanta Cristina i el seu marit, Iñaki Urdangarin, van ser processats el gener del 2013 per frau fiscal, fet que va caure com un llamp sobre la Zarzuela. Els Urdangarin-Borbó van ser apartats de la família reial en un intent de reduir costos. En el judici, Cristina va ser absolta, però Urdangarin va ser condemnat a sis anys de presó. Ja res tornaria a ser igual.

 7. Una cacera accidentada 

El rei emèrit espanyol Joan Carles I i Corinna


Moltes coses es van començar a tòrcer d'una manera irreversible la nit del 14 d'abril del 2012 quan, Joan Carles va caure i es va fracturar la cadera a Botswana, on participava d'una cacera en companyia de Corinna. El seu retorn a Madrid va ser una fotografia de la insensibilitat de les elits enmig d'una situació social explosiva. Va delatar també el que ja era un secret a crits: l'amistat íntima amb Corinna zu Sayn-Wittgenstein, amant i intermediària en molts negocis del monarca.   

 8. Amistats perilloses a palau 

Mario Conde amb el rei Juan Carles el dia que va ser investit doctor honoris causa. Foto: Marioconde,org


La premsa més cortesana sempre va assegurar que, a diferència d'altres monarquies, l'espanyola no tenia cort. Però el cert és que Joan Carles I sempre es va envoltar d'un entorn nombrós de negociants i intermediaris, molts d'ells ben poc recomanables, de l'exbanquer Mario Conde a Manuel Prado y Colón de Carvajal, qui va ser durant anys l'administrador de la fortuna del rei, abans de ser processat en el cas Grand Tibidabo.  En el cas de Conde, Joan Carles fins i tot va voler acompanyar-lo amb motiu de la concessió d'un doctorat honoris causa per la Universitat Complutense el 1993. Després seria processat per estafa i apropiació indeguda i acabria a la presó. Mentre a l'estat espanyol, en general, la premsa "feia bondat", anaven apareixent informacions compromeses en els mitjans internacionals. Una de les que va tenir més impacte va ser quan el The New York Times va explicar detalls d'una fortuna que podia arribar, segons el rotatiu, als 2.300 milions d'euros.

 9. El vincle amb el Golf 

El rei emèrit Joan Carles amb el rei Abdelaziz Foto: Europa Press


És, sens dubte, la connexió més sensible per entendre l'univers financer de Joan Carles. La relació entre l'aleshores príncep d'Espanya i Riad es va iniciar dins del marc de les "tradicionals relacions amb el món àrab" que va caracteritzar la política exterior del franquisme. En el cas de l'Aràbia Saudita, la crisi del petroli va fer la resta per enfortir encara més el lligam que va acabar sent personal entre Joan Carles i els diversos reis saudites. Va ser el rei Fahd qui li va regalar el iot Fortuna. Les crítiques de diverses associacions de defensa dels drets humans no van impedir unes relacions magnífiques entre Madrid i Riad, amb sucosos contractes de venda de material militar inclosos. 

 10. El pecat original 

Joan Carles en el moment de ser proclamat rei a les Corts franquistes. Foto: Casa Reial


Joan Carles va arrossegar durant tot el seu regnat el que va ser el pecat original de la seva biografia: haver acceptat ser l'hereu de Franco en detriment del seu pare, Joan de Borbó. Una traïció familiar que l'èxit de la primera part de regnat va fer, si no oblidar, difuminar. El mite del rei motor de la democràcia, sobredimensionat després del 23-F, va durar fins que els escàndols van iniciar el declivi. Però dels primers mesos de regnat cal recordar sempre el que va ser el gran escàndol de la política exterior d'Espanya: el lliurament del Sàhara al Marroc, aprofitant l'agonia de Franco i traint les promeses fetes al poble sahrauí.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació