04
d'agost
del
2020
Actualitzat
a la
13:10h
L’Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest dimarts les noves instal·lacions del Zoo de Barcelona anomenades Sahel, que imiten una regió geogràfica i climàtica africana que travessa el continent des del Senegal fins al Mar Roig. El nou ecosistema del parc zoològic té una grandària de 2.000 metres quadrats i acull tres lleones de 16 anys i un lleó de quatre, fill d’una d’elles.
Jaume Collboni, primer tinent d’alcaldia, i Laia Bonet, tercera tinent d’alcaldia, han comentat que aquest nou espai “representa la nova orientació del Zoo”, que té una mirada de “conservació, divulgació i ciència”. El consistori ha explicat que s’hi han destinat uns dos milions d’euros. Afirmen que segueixen el full de ruta que va aprovar l’Ajuntament l’any 2019, que marca una transformació de recerca i educació al parc zoològic. A més, asseguren que, d’aquesta manera, lluiten contra “la pèrdua silenciosa de biodiversitat que pateix la nostra societat”.
Els 2.000 metres quadrats de Sahel, segons expliquen, recreen perfectament l'hàbitat originari dels quatre lleons. La Run Run, la Nima, la Zala i, el més petit, el Kimbe, viuran en una esplanada amb vegetació pròpia de la sabana, afirmen. Tot i això, també hi ha blocs granítics rocosos, on habitualment els lleons s’enfilen per albirar l’aliment. Així mateix, hi ha depressions rocoses, anomenades gueltes, on s’acumula l’aigua i d’on beuen aquests animals. També han preparat un salt d’aigua que alimenta el llac artificial d’aquest espai. L’organització ha habilitat dormitoris coberts i zones d’ombra pels animals. Els visitants poden apropar-s’hi a molt poca distància, amb la possibilitat de fixar-se amb la seva anatomia i detalls, assegura l’Ajuntament.
La tercera tinenta d’alcalde, Laia Bonet, afirma que l’objectiu d’aquest nou recinte és la conservació d’espècies amenaçades i en perill d’extinció que formen part de la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN). L’estratègia que segueixen, diu, es basa a treure els animals dels seus hàbitats amb l’objectiu de poder-los reintroduir posteriorment en els seus llocs d’origen i, fins i tot, en zones on ja han desaparegut. Ha explicat que espècies com el lleó estan en declivi. “No són viables fora de les reserves o parcs nacionals per dos motius: la caça i la falta d’aliment”, assegura Bonet.
El consistori barceloní manifesta que hi ha hagut un compromís històric amb la subsistència d’aquestes espècies. A la zona del bioma Sabana-Sahel, a part dels lleons, també hi ha altres espècies amenaçades com els elefants, les girafes, les gaseles d’orques, les mangostes i les tortugues d’esperons. Expliquen que recentment s’ha ampliat la zona de les elefantes. Així, l’espai que alberga aquest conjunt d’espècies, asseguren, està pràcticament acabat de cara al nou model de Zoo que es vol establir.
Finalment, l’Ajuntament ha assegurat que estan satisfets amb la resposta que la ciutadania ha tingut amb la reobertura del Zoo després de la pandèmia. Ara per ara el parc rep uns 1.000 visitants diaris i, afirmen, hi ha hagut un increment de socis del Zoo Club.
Jaume Collboni, primer tinent d’alcaldia, i Laia Bonet, tercera tinent d’alcaldia, han comentat que aquest nou espai “representa la nova orientació del Zoo”, que té una mirada de “conservació, divulgació i ciència”. El consistori ha explicat que s’hi han destinat uns dos milions d’euros. Afirmen que segueixen el full de ruta que va aprovar l’Ajuntament l’any 2019, que marca una transformació de recerca i educació al parc zoològic. A més, asseguren que, d’aquesta manera, lluiten contra “la pèrdua silenciosa de biodiversitat que pateix la nostra societat”.
Els 2.000 metres quadrats de Sahel, segons expliquen, recreen perfectament l'hàbitat originari dels quatre lleons. La Run Run, la Nima, la Zala i, el més petit, el Kimbe, viuran en una esplanada amb vegetació pròpia de la sabana, afirmen. Tot i això, també hi ha blocs granítics rocosos, on habitualment els lleons s’enfilen per albirar l’aliment. Així mateix, hi ha depressions rocoses, anomenades gueltes, on s’acumula l’aigua i d’on beuen aquests animals. També han preparat un salt d’aigua que alimenta el llac artificial d’aquest espai. L’organització ha habilitat dormitoris coberts i zones d’ombra pels animals. Els visitants poden apropar-s’hi a molt poca distància, amb la possibilitat de fixar-se amb la seva anatomia i detalls, assegura l’Ajuntament.
La tercera tinenta d’alcalde, Laia Bonet, afirma que l’objectiu d’aquest nou recinte és la conservació d’espècies amenaçades i en perill d’extinció que formen part de la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN). L’estratègia que segueixen, diu, es basa a treure els animals dels seus hàbitats amb l’objectiu de poder-los reintroduir posteriorment en els seus llocs d’origen i, fins i tot, en zones on ja han desaparegut. Ha explicat que espècies com el lleó estan en declivi. “No són viables fora de les reserves o parcs nacionals per dos motius: la caça i la falta d’aliment”, assegura Bonet.
El consistori barceloní manifesta que hi ha hagut un compromís històric amb la subsistència d’aquestes espècies. A la zona del bioma Sabana-Sahel, a part dels lleons, també hi ha altres espècies amenaçades com els elefants, les girafes, les gaseles d’orques, les mangostes i les tortugues d’esperons. Expliquen que recentment s’ha ampliat la zona de les elefantes. Així, l’espai que alberga aquest conjunt d’espècies, asseguren, està pràcticament acabat de cara al nou model de Zoo que es vol establir.
Finalment, l’Ajuntament ha assegurat que estan satisfets amb la resposta que la ciutadania ha tingut amb la reobertura del Zoo després de la pandèmia. Ara per ara el parc rep uns 1.000 visitants diaris i, afirmen, hi ha hagut un increment de socis del Zoo Club.