31
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
22:01h
Després de la crisi sanitària vindrà la crisi econòmica i, després, la crisi social. Això repetien les autoritats espanyoles en els moments més àlgids de la pandèmia, durant la primavera d'aquest any. Ara, amb brots més o menys controlats, les dades constaten que aturar el coronavirus té costos, que els confinaments totals no són gratuïts i que aturar l'economia té conseqüències devastadores que fan preveure un futur negre. Les dades d'aquest divendres són significatives: el PIB espanyol s'ha desplomat un 18,5% en els últims tres mesos arran de la Covid-19, el pitjor retrocés de la història; i d'un 22,1% en comparació amb el mateix trimestre de l'any passat. Amb aquestes dades, l'estat espanyol ha entrat en recessió.
Amb les dades de tot el confinament sobre la taula, es confirmen els pitjors pronòstics. El Banc d'Espanya ja va dir fa unes setmanes que el PIB podria caure un 20% aproximadament. Entre el 18,5% del segon trimestre i el 5,2% del primer, Espanya ha perdut prop d'una quarta part del seu producte interior brut amb un semestre a causa de la crisi del coronavirus. El País posa rostre a aquestes dades: perdre un 25% del PIB és equivalent a deixar de produir per valor d'uns 300.000 milions d'euros, una quantitat suficient per pagar les pensions durant dos anys dels 10 milions de jubilats que hi ha a Espanya.
Catalunya no s'escapa de la caiguda econòmica. En l'últim trimestre, l'economia catalana ha caigut un 15,6%, i un 20,1% respecte el segon trimestre de l'any passat, quan ningú no s'imaginava que una pandèmia obligaria a decretar un estat d'alarma i un confiament durant tres mesos. La reducció del PIB català supera de llarg els registres de la crisi de 2008. Segons l'Idescat, tots els sectors econòmics han presentat taxes negatives, un fet que reflecteix la intensa recessió econòmica. Els més afectats, aquells àmbits castigats per les restriccions derivades de la pandèmia. El sector dels serveis, amb un 18,9%, registra la pitjor dada de la sèrie històrica.
A tot plegat s'hi sumat també el turisme, que aquesta setmana ha donat per morta la temporada. El sector representa un 12% del PIB català i aquests últims dies ha hagut de presenciar el degoteig de països europeus que recomanaven als seus ciutadans no viatjar a Catalunya pels brots de coronavirus. El Regne Unit, França, Alemanya, Bèlgica i els Països Baixos han demanat no fer turisme al país, almenys fins que la situació epidemiològica no remunti. El president de la Generalitat, Quim Torra, va fer dilluns discurs amb dues idees: d'una banda, alertat de la situació critica al territori i situar els propers deu dies com "claus" per reconduir-la i, de l'altra, tranquil·litzar el turisme i assegurar que Catalunya és una destinació segura.
Alhora, cal tenir en compte que aquestes dades estan "maquillades" pels ERTO. Milers d'empreses s'han acollit a expedients de regulació temporals amb condicions favorables per evitar tancar, però és previsible que molts d'aquests ERTO s'acabin transformant en ERO i això farà incrementar les xifres d'aturats, que ja són elevades a l'estat espanyol. Les últimes dades d'atur apuntaven aquesta setmana que la Covid-19 havia destruït més d'un milió de llocs de treball, una xifra que incrementarà quan acabin els ERTO a finals d'any. Els sindicats han demanat que aquesta opció s'allargui més per evitar la destrucció de llocs de treball.
La pandèmia colpeja més Espanya que altres economies europees
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es vantava aquest dimecres del seu paper en l'anomenat "pla Marshall europeu". "Va ser Espanya qui va formular primer la petició d'un nou pla Marshall i qui, juntament amb Itàlia i altres estats membres, va demanar un instrument de deute comú davant l'emergència", va dir Sánchez al Congrés. Les negociacions van donar com a resultat la mobilització de 750.000 milions d'euros per recuperar les economies europees.
Aquest matí, Sánchez ha explicat als presidents de les comunitats autònomes -sense Quim Torra- que els diners del fons de recuperació europeu els gestionarà la Moncloa, però ha assegurat que hi haurà "col·laboració multinivell" per garantir que tots els territoris tinguin les mateixes oportunitats. "No pot haver-hi comunitats de primera o de segona", ha afirmat. "Han d'estar totes al mateix nivell, amb les mateixes oportunitats, perquè tots mereixem aquesta igualtat d'oportunitats", ha defensat durant la declaració institucional després de la conferència de presidents a la Rioja.
En termes globals, l'economia de l'Eurozona també ha patit un enfonsament històric amb una caiguda del 12,1% en aquest segon trimestre, la caiguda més gran des que es tenen registres (1995). Segons la primera estimació publicada aquest divendres per l'Eurostat, l'espanyola és l'economia més afectada per la pandèmia, amb un enfonsament del PIB del 18,5%. En el conjunt de la Unió Europea, la caiguda del PIB és de l'11,9%, que se suma a la del 3,2% registrada en el primer trimestre.
Entre les dades dels estats que hi ha disponibles, Espanya és el que registra la caiguda del PIB més important, seguida de Portugal amb una contracció del 14,1%, de França amb una del 13,8% i d'Itàlia amb una del 12,4%. Alemanya ha registrat una caiguda del 10%. El tipus d'economia espanyola, molt centrat en els serveis i activitats de poc valor afegit, molt afectades per la crisi, explicaria que el virus hagi castigat més Espanya que d'altres països de la Unió Europea.
La tardor, un horitzó incert
En aquesta situació complexa, la secretària d'estat d'Economia, Ana de la Cueva, ha fet una crida a contenir els rebrots per consolidar aquesta suposada "recuperació econòmica". Segons ella, les dades i indicadors més recents mostren una "reactivació" de l'economia espanyola després d'un semestre desastrós. El govern espanyol ja preveia que el cop més dur seria en aquests últims tres mesos, i ara confien que l'aixecament de les restriccions combinat amb una millor situació epidemiològica ajudi a reforçar aquestes primers passos endavant després del desastre. El virus, però, no ha marxat i si de cara a la tardor es produeix una segona onada que posi en risc la capacitat hospitalària, un nou confinament podria deixar tocada de mort l'economia.
Tot plegat amb un horitzó incert a partir del setembre. Tots els experts coincideixen en apuntar que la tardor serà complicada, perquè coincidirà la campanya de la grip amb una possible segona onada de la pandèmia. En cas de brots descontrolats, l'emergència sanitària coincidiria amb la crisi econòmica que afectarà amb duresa Espanya i amb efectes d'una tercera derivada de la Covid-19, la crisi social, que ja s'ha deixat veure amb increments de peticions d'ajudes econòmiques i llargues cues als menjadors socials. Gestionar la triple crisi del coronavirus que pot esclatar a la tardor serà el gran repte de la Moncloa i la Generalitat. A Catalunya s'hi suma, a més, la probable convocatòria d'eleccions.
Amb les dades de tot el confinament sobre la taula, es confirmen els pitjors pronòstics. El Banc d'Espanya ja va dir fa unes setmanes que el PIB podria caure un 20% aproximadament. Entre el 18,5% del segon trimestre i el 5,2% del primer, Espanya ha perdut prop d'una quarta part del seu producte interior brut amb un semestre a causa de la crisi del coronavirus. El País posa rostre a aquestes dades: perdre un 25% del PIB és equivalent a deixar de produir per valor d'uns 300.000 milions d'euros, una quantitat suficient per pagar les pensions durant dos anys dels 10 milions de jubilats que hi ha a Espanya.
Catalunya no s'escapa de la caiguda econòmica. En l'últim trimestre, l'economia catalana ha caigut un 15,6%, i un 20,1% respecte el segon trimestre de l'any passat, quan ningú no s'imaginava que una pandèmia obligaria a decretar un estat d'alarma i un confiament durant tres mesos. La reducció del PIB català supera de llarg els registres de la crisi de 2008. Segons l'Idescat, tots els sectors econòmics han presentat taxes negatives, un fet que reflecteix la intensa recessió econòmica. Els més afectats, aquells àmbits castigats per les restriccions derivades de la pandèmia. El sector dels serveis, amb un 18,9%, registra la pitjor dada de la sèrie històrica.
A tot plegat s'hi sumat també el turisme, que aquesta setmana ha donat per morta la temporada. El sector representa un 12% del PIB català i aquests últims dies ha hagut de presenciar el degoteig de països europeus que recomanaven als seus ciutadans no viatjar a Catalunya pels brots de coronavirus. El Regne Unit, França, Alemanya, Bèlgica i els Països Baixos han demanat no fer turisme al país, almenys fins que la situació epidemiològica no remunti. El president de la Generalitat, Quim Torra, va fer dilluns discurs amb dues idees: d'una banda, alertat de la situació critica al territori i situar els propers deu dies com "claus" per reconduir-la i, de l'altra, tranquil·litzar el turisme i assegurar que Catalunya és una destinació segura.
Alhora, cal tenir en compte que aquestes dades estan "maquillades" pels ERTO. Milers d'empreses s'han acollit a expedients de regulació temporals amb condicions favorables per evitar tancar, però és previsible que molts d'aquests ERTO s'acabin transformant en ERO i això farà incrementar les xifres d'aturats, que ja són elevades a l'estat espanyol. Les últimes dades d'atur apuntaven aquesta setmana que la Covid-19 havia destruït més d'un milió de llocs de treball, una xifra que incrementarà quan acabin els ERTO a finals d'any. Els sindicats han demanat que aquesta opció s'allargui més per evitar la destrucció de llocs de treball.
La pandèmia colpeja més Espanya que altres economies europees
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es vantava aquest dimecres del seu paper en l'anomenat "pla Marshall europeu". "Va ser Espanya qui va formular primer la petició d'un nou pla Marshall i qui, juntament amb Itàlia i altres estats membres, va demanar un instrument de deute comú davant l'emergència", va dir Sánchez al Congrés. Les negociacions van donar com a resultat la mobilització de 750.000 milions d'euros per recuperar les economies europees.
Aquest matí, Sánchez ha explicat als presidents de les comunitats autònomes -sense Quim Torra- que els diners del fons de recuperació europeu els gestionarà la Moncloa, però ha assegurat que hi haurà "col·laboració multinivell" per garantir que tots els territoris tinguin les mateixes oportunitats. "No pot haver-hi comunitats de primera o de segona", ha afirmat. "Han d'estar totes al mateix nivell, amb les mateixes oportunitats, perquè tots mereixem aquesta igualtat d'oportunitats", ha defensat durant la declaració institucional després de la conferència de presidents a la Rioja.
En termes globals, l'economia de l'Eurozona també ha patit un enfonsament històric amb una caiguda del 12,1% en aquest segon trimestre, la caiguda més gran des que es tenen registres (1995). Segons la primera estimació publicada aquest divendres per l'Eurostat, l'espanyola és l'economia més afectada per la pandèmia, amb un enfonsament del PIB del 18,5%. En el conjunt de la Unió Europea, la caiguda del PIB és de l'11,9%, que se suma a la del 3,2% registrada en el primer trimestre.
Entre les dades dels estats que hi ha disponibles, Espanya és el que registra la caiguda del PIB més important, seguida de Portugal amb una contracció del 14,1%, de França amb una del 13,8% i d'Itàlia amb una del 12,4%. Alemanya ha registrat una caiguda del 10%. El tipus d'economia espanyola, molt centrat en els serveis i activitats de poc valor afegit, molt afectades per la crisi, explicaria que el virus hagi castigat més Espanya que d'altres països de la Unió Europea.
La tardor, un horitzó incert
En aquesta situació complexa, la secretària d'estat d'Economia, Ana de la Cueva, ha fet una crida a contenir els rebrots per consolidar aquesta suposada "recuperació econòmica". Segons ella, les dades i indicadors més recents mostren una "reactivació" de l'economia espanyola després d'un semestre desastrós. El govern espanyol ja preveia que el cop més dur seria en aquests últims tres mesos, i ara confien que l'aixecament de les restriccions combinat amb una millor situació epidemiològica ajudi a reforçar aquestes primers passos endavant després del desastre. El virus, però, no ha marxat i si de cara a la tardor es produeix una segona onada que posi en risc la capacitat hospitalària, un nou confinament podria deixar tocada de mort l'economia.
Tot plegat amb un horitzó incert a partir del setembre. Tots els experts coincideixen en apuntar que la tardor serà complicada, perquè coincidirà la campanya de la grip amb una possible segona onada de la pandèmia. En cas de brots descontrolats, l'emergència sanitària coincidiria amb la crisi econòmica que afectarà amb duresa Espanya i amb efectes d'una tercera derivada de la Covid-19, la crisi social, que ja s'ha deixat veure amb increments de peticions d'ajudes econòmiques i llargues cues als menjadors socials. Gestionar la triple crisi del coronavirus que pot esclatar a la tardor serà el gran repte de la Moncloa i la Generalitat. A Catalunya s'hi suma, a més, la probable convocatòria d'eleccions.