esquerra abertzale

El Suprem acata el TEDH i anul·la ara la sentència que va empresonar Otegi

L'alt tribunal va condemnar cinc dirigents de l'esquerra abertzale a sis anys de presó per pertinença a grup terrorista

per Bernat Surroca , 31 de juliol de 2020 a les 13:56 |
Arnaldo Otegi, a la sortida de la presó de Logronyo | ND
El Tribunal Suprem ha acatat el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i ha anul·lat, ara, la sentència que va empresonar Arnaldo Otegi i quatre dirigents més de l'esquerra abertzale. El veredicte, del maig de 2012, els va condemnar a penes de fins a sis anys i mig de presó en el cas Bateragune contra l'independentisme basc. Otegi va passar sis anys i mig a la presó i en va sortir l'any 2016. 

Bateragune era el nom del procés polític engegat a Euskadi per reconstruir l'esquerra abertzale desmarcant-se de la violència d'ETA. El jutge, en el seu moment, va considerar que tot plegat es feia "per ordre" de l'organització armada i va enviar Otegi i quatre persones més a la presó per un delicte de "pertinença a organització terrorista". El jutge els acusava de voler reconstruir la il·legalitzada Batasuna.


El Tribunal d'Estrasburg va sentenciar l'any 2018 que Otegi i els altres condemnats no havia tingut un judici just quan se'l va condemnar per terrorisme. De fet, va dir que s'havia vulnerat l'article 6.1 del Conveni Europeu (falta d'imparcialitat del tribunal). Les sentències del TEDH no són directament vinculants, però sí que donen dret a demanar la revisió de sentència, com ha estat el cas. Dos anys després, i fruit d'aquesta revisió, el Suprem ha decidit acatar la decisió del tribunal i anul·lar la sentència arran del recurs interposat pels cinc condemnats.

La decisió del Suprem arriba tres setmanes després de les eleccions al País Basc, en què Otegi no va poder presentar-se perquè estava inhabilitat. Si l'anul·lació de la sentència hagués arribat abans, el líder d'EH Bildu hauria pogut participar-hi i optar a ser lehendakari, i hauria sacsejat l'escenari polític basc. 


Otegi va ser detingut el 2009 per la Guàrdia Civil. L'any 2011, l'Audiència Nacional el va condemnar per ser el cap d'ETA i tres anys més tard, el Suprem ho va rebaixar a una condemna com a "membre" de l'organització armada. El Tribunal d'Estrasburg no es va pronunciar sobre el cas fins l'any 2018 i el Suprem no ha anul·lat la condemna fins avui. En total, onze anys de procediment i més de sis a la presó en una causa on es van vulnerar, com va dir Estrasburg i ha reconegut el Suprem anul·lant la sentència, drets fonamentals. 
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació