31
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
12:31h
L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha presentat aquest dijous un nou pla de gestió de residus anomenat Premet25 i aprovat per unanimitat per tots els municipis d’aquesta regió. El vicepresident d'Ecologia de l'AMB ha explicat que és un pla que potenciarà la recollida individualitzada de les deixalles, a través de mecanismes com el porta a porta, i que no només tindrà un impacte positiu a escala ambiental sinó que, diuen, els veïns s’estalviaran un total de 18 milions d’euros de taxes i es crearan entre 1.000 i 1.600 llocs de treball. El pla arriba en un moment en què el reciclatge de residus a la zona metropolitana se situa per sota del 40%.
Eloi Badia, vicepresident de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i regidor d’Emergència Climàtica de l’Ajuntament de Barcelona, ha manifestat que Catalunya està fent passos endavant, però l’AMB no n’està fent prou. Els percentatges, segons els indicadors del 2019, mostren que la ciutadania recicla el 37% dels residus totals de l’Àrea Metropolitana, una xifra que és la mateixa a la ciutat de Barcelona. Pel que fa al conjunt de Catalunya, la proporció és més alta: frega el 45%. Però, expliquen, cap de les dues arriba als objectius de la Unió Europa, fixats en un 50% el 2020, un 55% el 2025 i un 60% el 2030. Badia ha defensat que els municipis que individualitzen la recollida de residus, arriben a augmentar entre un 10% i 20% el percentatge del total d’escombraries reciclades.
La casuística és molt diferent segons cada poble. Tiana se situa al damunt del rànquing de reciclatge, amb un 84,1% de residus totals reciclats, mentre que Santa Coloma de Gramenet és l’última de l’Àrea Metropolitana, amb tan sols un 23% del total de deixalles reciclades. L’AMB recorda que els ciutadans d’aquells municipis que tinguin proporcions més altes de reciclatge i fan passos endavant en termes de recollida paguen menys en els seus rebuts municipals. D’aquesta manera, han assegurat que durant el 2019 van retornar un total de 300.000 euros entre diferents municipis que van evolucionar cap a sistemes de recollida més individualitzats, com ara Castelldefels, Gavà i el Prat.
Malgrat estar en records històrics de reciclatge a Barcelona, s’avança molt lentament, entre mig punt i un cada any. Amb això, l’AMB assegura que ja estan treballant a adaptar les plantes de transformació de residus per reutilitzar el màxim material possible. Per exemple, reconvertir les escombraries en adobs i bioresidus, amb la finalitat de ser reutilitzats en camps agrícoles propers al Llobregat.
Què determina la quantitat de residus?
L'AMB ha explicat que la quantitat de residus varia segons la situació socioeconòmica de la població. És a dir, en temps de crisi la ciutadania genera menys deixalles. Actualment, amb la pandèmia, expliquen que les tones d’escombraries s'han reduït fins a un 25%, arribant als nivells de finals dels anys 80. Expliquen que existeix una correlació entre directa entre crisi i quantitat de residus però també asseguren que actualment hi ha una major sensibilització de la població en termes mediambientals.
Un altre condicionant és el sistema estructural de reciclatge que promouen els governs de cada país. L’AMB assegura que els models de recollida nòrdics són els que més èxit tenen. Segons diuen, es basen en un sistema de retorn de l’envàs. El ciutadà el paga quan compra en una botiga però, una vegada utilitzat, el retorna al mateix establiment i se li reintegra l’import de l’ampolla o recipient. A Catalunya, expliquen, els ciutadans paguen l’envàs a la botiga i els diners es retornen segons el càlcul de tones dels contenidors grocs. Així, en base aquesta quantitat d’envasos, la Generalitat retorna els diners als ajuntaments, que es descompten de les tarifes dels ciutadans.
Eloi Badia, vicepresident de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i regidor d’Emergència Climàtica de l’Ajuntament de Barcelona, ha manifestat que Catalunya està fent passos endavant, però l’AMB no n’està fent prou. Els percentatges, segons els indicadors del 2019, mostren que la ciutadania recicla el 37% dels residus totals de l’Àrea Metropolitana, una xifra que és la mateixa a la ciutat de Barcelona. Pel que fa al conjunt de Catalunya, la proporció és més alta: frega el 45%. Però, expliquen, cap de les dues arriba als objectius de la Unió Europa, fixats en un 50% el 2020, un 55% el 2025 i un 60% el 2030. Badia ha defensat que els municipis que individualitzen la recollida de residus, arriben a augmentar entre un 10% i 20% el percentatge del total d’escombraries reciclades.
La casuística és molt diferent segons cada poble. Tiana se situa al damunt del rànquing de reciclatge, amb un 84,1% de residus totals reciclats, mentre que Santa Coloma de Gramenet és l’última de l’Àrea Metropolitana, amb tan sols un 23% del total de deixalles reciclades. L’AMB recorda que els ciutadans d’aquells municipis que tinguin proporcions més altes de reciclatge i fan passos endavant en termes de recollida paguen menys en els seus rebuts municipals. D’aquesta manera, han assegurat que durant el 2019 van retornar un total de 300.000 euros entre diferents municipis que van evolucionar cap a sistemes de recollida més individualitzats, com ara Castelldefels, Gavà i el Prat.
Malgrat estar en records històrics de reciclatge a Barcelona, s’avança molt lentament, entre mig punt i un cada any. Amb això, l’AMB assegura que ja estan treballant a adaptar les plantes de transformació de residus per reutilitzar el màxim material possible. Per exemple, reconvertir les escombraries en adobs i bioresidus, amb la finalitat de ser reutilitzats en camps agrícoles propers al Llobregat.
Què determina la quantitat de residus?
L'AMB ha explicat que la quantitat de residus varia segons la situació socioeconòmica de la població. És a dir, en temps de crisi la ciutadania genera menys deixalles. Actualment, amb la pandèmia, expliquen que les tones d’escombraries s'han reduït fins a un 25%, arribant als nivells de finals dels anys 80. Expliquen que existeix una correlació entre directa entre crisi i quantitat de residus però també asseguren que actualment hi ha una major sensibilització de la població en termes mediambientals.
Un altre condicionant és el sistema estructural de reciclatge que promouen els governs de cada país. L’AMB assegura que els models de recollida nòrdics són els que més èxit tenen. Segons diuen, es basen en un sistema de retorn de l’envàs. El ciutadà el paga quan compra en una botiga però, una vegada utilitzat, el retorna al mateix establiment i se li reintegra l’import de l’ampolla o recipient. A Catalunya, expliquen, els ciutadans paguen l’envàs a la botiga i els diners es retornen segons el càlcul de tones dels contenidors grocs. Així, en base aquesta quantitat d’envasos, la Generalitat retorna els diners als ajuntaments, que es descompten de les tarifes dels ciutadans.