sentència de l'1-O

Una venjança en dos temps: així ha endurit el Suprem la sentència de l'1-O

L'alt tribunal, de la mà de la Fiscalia, recupera el control per tornar a tancar els presos i restringir les sortides, constaten Pina i Salellas

per Bernat Surroca , 2 d'agost de 2020 a les 20:52 |
Els presos polítics tornen a la presó amb el tercer grau suspès | ACN
Els presos polítics ho tindran molt més complicat a partir d'ara per tornar a sortir regularment de la presó. Les maniobres del Tribunal Suprem, combinades amb una "set de venjança" de la Fiscalia han posat molt més cara l'aplicació de l'article 100.2 i han facilitat el bloqueig del tercer grau. De facto, com apunten fonts jurídiques consultades per NacióDigital, el Suprem ha reescrit, per endurir-la, la sentència de l'1-O. I ho ha fet nou mesos després, executant així una venjança en dos temps que restringeix les possibilitats de flexibilització de la condemna dels presos independentistes i evidencia una voluntat d'escarment i de no rebaixar la pressió contra el moviment sobiranista.

Per què una venjança en dos temps? El tribunal presidit per Manuel Marchena va condemnar els presos polítics a penes d'entre nou i tretze anys de presó pels delictes de sedició i malversació. El Suprem descartava l'acusació de rebel·lió, que encara sosté la Fiscalia, i també incloure una clàusula, l'article 36.2 del codi penal, que estableix que s'ha de complir la meitat de la pena abans d'accedir a beneficis penitenciaris. Aquella condemna va ser entesa pel moviment independentista com una venjança de l'Estat per haver posat en qüestió els fonaments i l'estructura del mateix Estat espanyol. 


Nou mesos després, el Suprem ha executat la segona part de la venjança contra l'independentisme, i ho ha fet canviant les regles del joc a mig partit i afectant, de retruc, la resta de presos de l'estat espanyol. Amb la resolució de la setmana passada, en què es declarava competent per resoldre sobre l'article 100.2 i dotava de caràcter suspensiu els recursos de la Fiscalia contra aquest article i el tercer grau, el Suprem ha dissenyat l'escenari per tornar a tancar els presos polítics i fer molt més complicat que accedeixin a beneficis que els permetin sortir amb regularitat de la presó, ja sigui per anar a treballar o per fer tasques de voluntariat.


"El que vol fer el Suprem és aplicar el 36.2 per la porta del darrere", sosté Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull. A tots tres se'ls ha suspès -no revocat- el tercer grau aquesta setmana, igual que a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Cuixart i Joaquim Forn, per ordre del jutjat de vigilància penitenciària 5 de Barcelona, que en els pròxims dies haurà de resoldre sobre el fons del recurs de la Fiscalia. Es podria donar el cas paradoxal que la jutge tombés el recurs i reactivés el tercer grau, que quedaria de nou suspès quan el ministeri públic presentés recurs d'apel·lació al Suprem. 

D'aquesta manera, els presos independentistes han passat d'un tercer grau amb possibilitats de flexibilitzar (l'article 86.4 del reglament penitenciari permet no anar a la presó ni per dormir-hi entre setmana) a un segon grau tancat, sense article 100.2, fins que les juntes de tractament no tornin a reunir-se per abordar la nova situació dels presos. A més, se suma el fet que un cop a la presó els líders independentistes hauran de passar deu dies en aïllament preventiu arran de la Covid-19. Això vol dir que passaran 22 hores a la cel·la i només dues al pati. Del tercer grau a deu dies d'aïllament. 


L'última evidència d'una "lògica d'excepció" 

Però el Suprem no actua sol. La Fiscalia ha fet gala tots aquests mesos de ser l'actor més bel·ligerant contra els presos polítics. Ho ha recorregut tot: des dels permisos de Sànchez i Cuixart, passant pel 100.2 de tots els líders independentistes i ara, també, el tercer grau. "No volien que passessin les vacances fora de la presó. Sabíem que el fiscal demanaria tot el que pogués i més", constata Pina. En un escenari optimista, les defenses esperaven que els presos poguessin gaudir del tercer grau fins a mitjans d'agost, en funció dels tempos processals. Això, però, si Manuel Marchena no hagués sacsejat el taulell.


Per qüestió de competències, l'execució de la pena ha recaigut en tribunals que no formen part de l'estructura central de la judicatura espanyola, com ara els jutjats de vigilància penitenciaria de Barcelona o les audiències provincials. Això ha permès que durant mig any -des que els presos són classificats en segon grau al gener fins ara- el Suprem no hagi tingut control directe sobre els líders de l'1-O i la Fiscalia no hagi pogut bloquejar-ne les sortides. Així, durant sis mesos els presos han pogut sortir amb regularitat amb l'article 100.2 i, aquestes dues últimes setmanes, havien pogut accedir al tercer grau. 

"Algunes decisions que s'ha produït han estat símptoma d'una certa independència en algunes parcel·les de l'aparell judicial", apunta Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart, en declaracions a NacióDigital. El Suprem, doncs, veia com els presos sortien de la presó i, en paraules de la Fiscalia i l'alt tribunal, es "buidava de contingut" la sentència de l'1-O. Per evitar això i tornar a tenir el control, ara sobre l'execució penitenciària, el Suprem va dictar una resolució la setmana passada atribuint-se la competència sobre el 100.2 i dotant de caràcter suspensiu els recursos del ministeri fiscal. "Ens faltava veure la lògica d'excepció aplicada des de l'inici del procediment en l'execució penitenciària", argumenta Salellas.  

Dues resolucions oposades

Des de la resolució del Suprem de la setmana passada s'han precipitat els esdeveniments. De tenir els nou presos polítics en tercer grau, ara els homes tornen a la presó i les dones continuen en "semillibertat". El motiu? "En un cas s'ha aplicat la llei i en l'altre no", apunten fonts de les defenses. El cas dels presos de Lledoners el va revisar la jutge de vigilància penitenciària 5 de Barcelona, mentre que el de Carme Forcadell i Dolors Bassa, el jutge de vigilància penitenciària 1 de la capital catalana. En el primer cas, va acceptar la petició de suspensió de la Fiscalia; en el segon, no. "Hi ha una clara inseguretat jurídica. Dos tribunals et poden dictar resolucions totalment oposades", apunta Pina. 


Així, mentre els presos homes esperen que la jutge resolgui els recursos del tercer grau des de Lledoners, en el cas de Forcadell i Bassa esperaran en règim de "semillibertat" que el jutge resolgui el recurs de la Fiscalia contra el tercer grau. Si l'accepta, tornaran a la presó. Si el tomba, continuaran sortint fins que el ministeri fiscal presenti un nou recurs. En aquest cas, sí que la llei estableix que té caràcter suspensiu mentre el tribunal sentenciador resol en última instància. Tot apunta que, arribat el cas, el Suprem tombarà el tercer grau de tots els presos independentistes. 

El Suprem recupera el control

Sigui com sigui, en una setmana el Suprem ha recuperat el control sobre els presos polítics que durant sis mesos semblava haver perdut. En l'escenari actual, les juntes de tractament de les presons -formades per funcionaris independents- s'hauran de reunir en els pròxims dies per avaluar la nova situació dels líders independentistes. No hi ha una data fixa per reunir-se ni per abordar el cas, i tampoc està establert quina decisió han de prendre. Es basen en criteris tècnics, encaminats a afavorir la reinserció de l'intern.

Així, podrien proposar un nou 100.2 -que activaria de nou tot el procediment de recursos i possibles suspensions- o no fer-ho. Ara bé, si abans el 100.2 era executiu fins que un jutge no digués el contrari, ara la Fiscalia té més força per demanar-ne una suspensió cautelar i, en última instància, estaria en mans del suprem suspendre'l. Amb quins arguments? La durada de la condemna, de fins a tretze anys en el cas de Junqueras, i el fet de no haver fet cap programa de tractament per "corregir" la sedició. Un tractament que, d'altra banda, no existeix.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació