El despertador: 31 de juliol

El risc de l'autoengany

S'ha partit de la fal·làcia de confondre el que es gestiona per delegació de l'Estat i el que es decideix realment. Té sentit manifestar-se davant els edificis del govern espanyol. Avui també són notícia els papers d'Urkullu, els corrents interns de Junts, el PNB i J.K. Rowling

per Ferran Casas , 31 de juliol de 2020 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Ja ho sabíem. Però ara li posem encara més dades, i encara més raó. En efecte, Espanya no és "el país más descentralizado de Europa y probablemente uno de los más descentralizados del mundo". És una frase que, una vegada i una altra, hem sentit a dir als dirigents del PP i el PSOE (i també als de Cs) per justificar la seva negativa a evolucionar l'estat autonòmic i per convèncer als qui volen una Catalunya estat que ja n'hi ha prou, que val més quedar-se així que no pas jugar-se-la pel camí d'Ítaca.

Però la frase ocurrent, com passa amb moltes altres d'aquest estil, parteix d'una mitja veritat de les que fan època i que, de forma crua, despulla el documentat informe de quatre economistes que ha encarregat la conselleria d'Economia de la Generalitat i que publiquem en primícia. Si mirem la despesa social, que és el gruix de la dels pressupostos de la Generalitat, el Govern només té una capacitat de decisió plena sobre el 6,3% del que gasta. Una quantitat irrisòria que parteix de la fal·làcia de confondre el que es gestiona per delegació amb el que es decideix. A la informació ho veureu clar

En aquest engany és cert que durant molts anys hi havia participat el nacionalisme governant. Jordi Pujol, de fet, tenia una íntima satisfacció -que va confessar- cada cop que un col·lectiu es manifestava davant la Generalitat a la plaça Sant Jaume. Qui té problemes mira, lògicament, cap a qui mana a l'hora de demanar solucions i els catalans feia massa anys que volien institucions pròpies.

Els polítics independentistes -ho tornarem a veure a la Diada- envien ara la gent a manifestar-se a la delegació del govern espanyol o als seus edificis. Hi ha qui ho pot trobar un punt d'impotència, però també hi és de realisme i té tot el sentit que es faci així. El poder que es tingui, per petit o irrisori que sigui o sembli, s'ha de gestionar bé, de forma excel·lent perquè és una forma de projectar què podries fer amb més poder. Caldria aplicar-s'ho amb la gestió de la pandèmia que amenaça d'amargar-nos l'estiu. Però autoenganyar-se, creure't més fort o poderós del realment ets, porta normalment al desastre i és un mal camí.

Aquest és el darrer Despertador del curs. Tornarà al setembre. Us reitero la petició d'aquests dies: feu-me arribar els vostres comentaris. Què us agrada, què no, què trobeu a faltar... massa enllaços o pocs, us estan bé les efemèrides i els aniversaris, us fa servei l'article que recomano, quins assumptes voldríeu que abordés i ara no tracto?

I si voleu fer costat al nostre projecte periodístic i gaudir d'avantatges com ara aquest llibre digital de recull d'entrevistes sobre l'ensenyament i el coronavirus que vam enviar fa uns dies als nostres subscriptors i que ara us deixo aquí, ja ho sabeu: formeu part de NacióDigital. Em podeu fer arribar els comentaris contestant el correu o escrivint a eldespertador@naciodigital.cat. Gràcies a tots els que me n'heu fet arribar. Us respondré!

Que passeu bones vacances (a mi em trobareu a les Terres de l'Ebre i a les Garrigues), tan normals com sigui possible i amb salut!  
 

Avui no et perdis

» Un informe desmunta amb dades que Espanya sigui «l'estat més descentralitzat del món»; per Bernat Surroca.

» Torra planta Felip VI i Sánchez i no anirà a la cimera de líders autonòmics; per Ferran Casas.

» Opinió: «La caducitat de l’il·lusionisme polític a Catalunya»; per Enric Marín.

»
 Opinió: «Els papers secrets d'Urkullu»; per Jonathan Martínez.

»
 L'Audiència Nacional fa més gran la taca de corrupció de CDC i l'amplia al PDECat; per Bernat Surroca.

»
 La Fiscalia i la Generalitat demanen penes de presó pel tall de la Meridiana.

»
 L'arribada de 1.200 aspirants a militar posa en alerta el Pallars; per Jordi Ubach i Tomàs García.

»
 Opinió: «Informar o no»; per Montserrat Nebrera.

Per llegir aquest estiu...

» Així serà l'escola post-Covid-19, les reflexions de nou experts.

» Els professionals de la salut tenen resposta: entrevistes i reportatges.

»
 El món després del coronavirus: reportatges i entrevistes a pensadors

»
 Gent Gran S.A.: el negoci de les residències en deu reportatges

» #els50noms: les grans famílies de la burgesia catalana, com són i què pensen.
 

 El passadís

La pandèmia ens ha obligat a fer-ho gairebé tot de forma telemàtica. Els canals de missatgeria telefònica o les trobades virtuals poden ser una bona eina. Ahir el consell nacional del PDECat, del que en formen part 300 quadres del partit, es va reunir telemàticament. I precisament sis militants -fins ara- del PDECat, alguns també consellers nacionals, han creat "un corrent intern organitzat" a Junts, el partit que ha impulsat i liderarà Carles Puigdemont per "participar-hi ordenadament". Per ara és un canal a Telegram per compartir informacions, comentaris o propostes "estrictament vinculades al procés congressual". El corrent del nou partit s'ha batejat com Reunim-nos i usa la imatge de la portada del llibre que fa uns mesos va publicar Carles Puigdemont amb aquest mateix títol. 

El corrent, que ahir ja havia sumat un centenar de persones al canal, està impulsat per Joan Maria Piqué, cap de premsa de Miquel Buch i responsable de la gestora de la sectorial de Relacions Internacionals del PDECat; Àlex Sastre, ex de la JNC i CDC i regidor a Granollers; Eliseu Estelrich, coordinador del PDECat a l'Hospitalet; Sergi Sarri, portaveu del PDECat de Sants-Montjuïc; Jordi Bou, exalcalde pel PDECat al Papiol; i Gerard Valverde, que va ser candidat postconvergent a l'alcaldia del Prat de Llobregat. En la seva declaració d'intencions els sis impulsors del grup asseguren que són "dels que aixequen la persiana i obren l'ordinador cada dia" i despleguen un ideari liberal en defensa "de la lliure iniciativa personal, social i empresarial". Afirmen també que "el lideratge de la nostra organització ha de ser col·legiat, amb responsabilitats clares i avaluables. Escollim equips, no persones individuals".  

Vist i llegit

La NASA va llençar ahir a l'espai la sonda Perseverance, que viatja a Mart amb l'esperança de trobar evidències de vida en el passat. Cap científic descarta que en alguns planetes del sistema solar hi hagi o hi hagués hagut algun tipus de vida. I, si hi pensem, això també pot tenir perill. Si n'hi ha perquè els podem infectar nosaltres o ells a nosaltres amb alguna malaltia de nova generació. És el que plantegen en aquest llegidor article científic a El País els investigadors Pablo G. Pérez González i Patricia Sánchez Blázquez. "El primer objectiu de la protecció planetària: salvaguardar el que no sabem si existeix, la vida extraterrestre", diuen. A l'espai doncs, mans, distància i mascareta també. 

 L'efemèride

"Déu i la llei vella". Amb aquest lema Sabino Arana va fundar tal dia com avui de l'any 1895, fa 125 anys, l'Euzko Alberdi Jeltzalea (Partit Nacionalista Basc), que ha aconseguit formar part del paisatge polític d’Euskadi de forma pràcticament ininterrompuda des de la seva creació i deixar una forta petjada en tots els moments clau. D'orientació democristiana, el PNB governa actualment l'autonomia, les tres diputacions forals i la majoria d'ajuntaments bascos i també té presència institucional a Navarra. A les darreres eleccions encara es va enfortir més. 

És un pèndol patriòtic. Ara, sense renunciar al dret a decidir, que considera que podria exercir gràcies als drets històrics que reconeix la Constitució a Euskadi i Navarra, opta pels acords amb el govern de l'Estat, té els socialistes com a socis de referència i no planteja la independència. El PNB ha separat tradicionalment la direcció del partit i la del govern. El lehendakari Iñigo Urkullu, però, està ara perfectament alineat amb els burukides, els membres de la direcció del partit que comanda Andoni Ortuzar des de la seu de Sabin Etxea a Bilbao, erigida al solar on hi havia la casa del fundador, de la que només se'n conserva un balcó. Així explica el partit la seva història a la seva web. Podeu escoltar fins i tot el seu himne.

 L'aniversari

Joanne Rowling, més coneguda com a J.K. Rowling, és una de les escriptores juvenils més famoses del món de les últimes tres dècades. És la creadora de la saga més famosa de la literatura contemporània i adolescent: Harry Potter. La britànica, nascuda el 1966 (avui fa 54 anys) aglutina una fortuna de més de 500 milions de lliures gràcies a les històries del jove mag i dels set llibres que van sorgir de la seva ploma des del 1995 fins al 2006. Rowling va tenir un matrimoni difícil i una maternitat complicada, i totes aquestes situacions negatives van obrir la seva ment per a crear l'univers del Harry Potter a través dels seus viatges en tren. Dedicada ara a la filantropia gràcies a la fortuna que li han donat els drets cinematogràfics de la seva obra, Rowling va intentar un camí diferent en una literatura més adulta però els llibres no van quallar. L'escriptora ha protagonitzat diverses polèmiques sobre les seves opinions arran del feminisme i la transexualitat, arribant fins i tot a ser confrontada per Daniel Radcliffe, l'actor que precisament encarna en Harry Potter a les pel·lícules. En aquest vídeo s'explica.
 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació