01
d'agost
del
2020
Actualitzat
el
03
d'agost
a les
16:35h
Sonia Monteagudo fa 19 anys que treballa a l'àrea administrativa i de comptabilitat del Grupo Prats. L'epidèmia va fer que quedés afectada per un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) del 50%, durant el qual va treballar des de casa. L'empresa va aixecar l'ERTO l'1 de juny i ella va demanar continuar amb el teletreball fins al 30 de setembre per cuidar del seu fill petit, ja que l'escola bressol va comunicar que tancaria tot l'estiu i la seva parella treballa a la mateixa companyia. La resposta de l'empresa va ser negativa i ara ella ha decidit recórrer als tribunals.
Ella és una de les moltes treballadores que han hagut de fer malabars amb la conciliació des de l'inici de la pandèmia. "L'epidèmia ha posat de manifest que el sistema laboral no està pensat perquè la gent treballi i cuidi els fills alhora", diu l'advocada laboralista Joana Badia, de Nèmesi Advocades, que ha agafat el cas de Monteagudo. Badia explica que el seu despatx ha atès un increment de consultes -sobretot de dones- sobre el dret a la conciliació entre la vida familiar i la laboral.
Cap àmbit està exempt dels conflictes, com demostra el cas de l'Eulàlia, el nom fictici d'una sòcia d'una cooperativa feminista. Des de l'abril del 2019 feia reducció de jornada per assumir les tasques de cures del seu fill. Amb el confinament va arribar el teletreball i, segons explica, també la pressió de les companyes sòcies. "Em retreien falta de responsabilitat per no estar disponible el 100% del temps", explica. "Quan comencem a treballar des de casa se'm trasllada de manera més explícita que no dedico prou hores a la feina. Jo feia totes les que em pertocaven, fins i tot més, i estava molt disponible", afirma.
Finalment la cooperativa ha decidit tancar i, segons el seu testimoni, la resta de sòcies la responsabilitzen de la decisió, centrant les seves crítiques en una suposada manca de responsabilitat, arran de la reducció de jornada i el teletreball. Dues eines pensades per a la conciliació, doncs, posades en dubte especialment durant l'epidèmia.
El tancament d'escoles i de centres de dia per a gent gran durant la pandèmia ha obert el debat sobre la necessitat de conciliar la vida familiar amb la laboral. Els infants o les persones dependents s'han vist obligades a quedar-se a casa i això, de retruc, ha obligat els familiars a assumir tasques de cures. En realitat, el dret a reclamar a les empreses mesures per facilitar la conciliació no és nou i el 2019 el govern espanyol ja va aprovar una modificació de l'Estatut dels Treballadors en aquest sentit. "Les persones treballadores tenen dret a sol·licitar les adaptacions de la durada i la distribució de la jornada de treball, en l’ordenació del temps de treball i en la forma de prestació, inclosa la prestació del seu treball a distància", diu des d'aleshores l'article 34.
La normativa estableix que les adaptacions siguin "raonables i proporcionades" amb les necessitats de la persona treballadora i amb les necessitats organitzatives o productives de l’empresa. En cas que l'empresa negui al treballador la possibilitat d'adaptar la seva tasca a la nova realitat, ha d'argumentar "raons objectives".
La cultura de la presencialitat
És en aquest punt on, molts cops, les negatives de les empreses s'estavellen contra la realitat, com en el cas de Monteagudo. "La feina de comptabilitat i administració es pot fer perfectament des de casa", assegura. "Es parla molt de l'impuls del teletreball però moltes empreses pensen que si no estàs físicament al lloc de feina, no treballes", lamenta. Grupo Prats no ha resposta la petició d'informació sobre aquest cas feta per NacióDigital.
Badia recalca que en el cas de Monteagudo, com en molts altres, l'empresa no ha presentat raons objectives per denegar el teletreball, que sí que poden argumentar companyies on l'absència de l'empleat al centre de treball fa impossible el desenvolupament de la seva tasca. Una cadena de muntatge és, segurament, l'exemple més pràctic. "Tenim una cultura extremadament presencialista i les empreses desconfien dels treballadors", valora l'advocada. "Les empreses acostumen a argumentar que les mesures de conciliació com el teletreball o la reducció de jornada són impossibles d'assumir però no poden dir que són despeses imprevistes perquè és una possibilitat prevista per la llei", apunta.
L'advocada també assegura que el fet que l'eina per abordar conflictes d'aquestes característiques sigui la demanda judicial fa que moltes persones acabin acceptant les condicions de la seva empresa. "Les empreses no s’hi podrien negar de cap manera però ho estan fent", diu Badia.
Només un 8,3% fa teletreball
En efecte, les mesures de conciliació tenen molt camí per recórrer a l'estat espanyol, començant pel teletreball. Un estudi del Banc d'Espanya publicat el maig només un 8,3% de la població activa a l'estat espanyol feia, almenys ocasionalment, teletreball el 2019. La xifra és 2,4 punts més alta que el 2009 però el mateix Banc d'Espanya assegura que encara hi ha un "ampli marge de millora" en aquesta modalitat de treball. Sense anar més lluny, la mitjana de la UE és del 14%. L'organisme considera que hi ha sectors on el teletreball podria haver arrelat molt més gràcies als avenços tecnològics, com el de les manufactures, l'administració pública, el transport, la feina en magatzems, el transport i el comerç.
Qui té més facilitat per teletreballar són els universitaris i precisament el Banc d'Espanya assenyala les escasses possibilitats de teletreballar dels treballadors que no tenen estudis superiors. El 33% dels treballadors amb formació inferior al batxillerat no fan mai teletreball, per un 27% dels universitaris. La diferència encara és més elevada en el cas dels treballadors que fan feina des de casa ocasionalment: el 15% dels que no tenen estudis postobligatoris i el 57% en el cas dels universitaris. La bretxa es ratifica en els casos on es fa teletreball la majoria de dies: un 66% dels treballadors universitaris per només un 12% dels que no tenen estudis postobligatoris.
Fins al 21 de setembre estarà en vigor el decret del govern espanyol que estableix com a prioritària l'opció del teletreball, en el marc del pla Mecuida. El context d'epidèmia ha obert el debat sobre un dret, el de la conciliació, que tot i estar reconegut per llei no acaba de fer-se realitat.
Ella és una de les moltes treballadores que han hagut de fer malabars amb la conciliació des de l'inici de la pandèmia. "L'epidèmia ha posat de manifest que el sistema laboral no està pensat perquè la gent treballi i cuidi els fills alhora", diu l'advocada laboralista Joana Badia, de Nèmesi Advocades, que ha agafat el cas de Monteagudo. Badia explica que el seu despatx ha atès un increment de consultes -sobretot de dones- sobre el dret a la conciliació entre la vida familiar i la laboral.
Cap àmbit està exempt dels conflictes, com demostra el cas de l'Eulàlia, el nom fictici d'una sòcia d'una cooperativa feminista. Des de l'abril del 2019 feia reducció de jornada per assumir les tasques de cures del seu fill. Amb el confinament va arribar el teletreball i, segons explica, també la pressió de les companyes sòcies. "Em retreien falta de responsabilitat per no estar disponible el 100% del temps", explica. "Quan comencem a treballar des de casa se'm trasllada de manera més explícita que no dedico prou hores a la feina. Jo feia totes les que em pertocaven, fins i tot més, i estava molt disponible", afirma.
Finalment la cooperativa ha decidit tancar i, segons el seu testimoni, la resta de sòcies la responsabilitzen de la decisió, centrant les seves crítiques en una suposada manca de responsabilitat, arran de la reducció de jornada i el teletreball. Dues eines pensades per a la conciliació, doncs, posades en dubte especialment durant l'epidèmia.
El tancament d'escoles i de centres de dia per a gent gran durant la pandèmia ha obert el debat sobre la necessitat de conciliar la vida familiar amb la laboral. Els infants o les persones dependents s'han vist obligades a quedar-se a casa i això, de retruc, ha obligat els familiars a assumir tasques de cures. En realitat, el dret a reclamar a les empreses mesures per facilitar la conciliació no és nou i el 2019 el govern espanyol ja va aprovar una modificació de l'Estatut dels Treballadors en aquest sentit. "Les persones treballadores tenen dret a sol·licitar les adaptacions de la durada i la distribució de la jornada de treball, en l’ordenació del temps de treball i en la forma de prestació, inclosa la prestació del seu treball a distància", diu des d'aleshores l'article 34.
La normativa estableix que les adaptacions siguin "raonables i proporcionades" amb les necessitats de la persona treballadora i amb les necessitats organitzatives o productives de l’empresa. En cas que l'empresa negui al treballador la possibilitat d'adaptar la seva tasca a la nova realitat, ha d'argumentar "raons objectives".
La cultura de la presencialitat
És en aquest punt on, molts cops, les negatives de les empreses s'estavellen contra la realitat, com en el cas de Monteagudo. "La feina de comptabilitat i administració es pot fer perfectament des de casa", assegura. "Es parla molt de l'impuls del teletreball però moltes empreses pensen que si no estàs físicament al lloc de feina, no treballes", lamenta. Grupo Prats no ha resposta la petició d'informació sobre aquest cas feta per NacióDigital.
Badia recalca que en el cas de Monteagudo, com en molts altres, l'empresa no ha presentat raons objectives per denegar el teletreball, que sí que poden argumentar companyies on l'absència de l'empleat al centre de treball fa impossible el desenvolupament de la seva tasca. Una cadena de muntatge és, segurament, l'exemple més pràctic. "Tenim una cultura extremadament presencialista i les empreses desconfien dels treballadors", valora l'advocada. "Les empreses acostumen a argumentar que les mesures de conciliació com el teletreball o la reducció de jornada són impossibles d'assumir però no poden dir que són despeses imprevistes perquè és una possibilitat prevista per la llei", apunta.
L'advocada també assegura que el fet que l'eina per abordar conflictes d'aquestes característiques sigui la demanda judicial fa que moltes persones acabin acceptant les condicions de la seva empresa. "Les empreses no s’hi podrien negar de cap manera però ho estan fent", diu Badia.
Només un 8,3% fa teletreball
En efecte, les mesures de conciliació tenen molt camí per recórrer a l'estat espanyol, començant pel teletreball. Un estudi del Banc d'Espanya publicat el maig només un 8,3% de la població activa a l'estat espanyol feia, almenys ocasionalment, teletreball el 2019. La xifra és 2,4 punts més alta que el 2009 però el mateix Banc d'Espanya assegura que encara hi ha un "ampli marge de millora" en aquesta modalitat de treball. Sense anar més lluny, la mitjana de la UE és del 14%. L'organisme considera que hi ha sectors on el teletreball podria haver arrelat molt més gràcies als avenços tecnològics, com el de les manufactures, l'administració pública, el transport, la feina en magatzems, el transport i el comerç.
Qui té més facilitat per teletreballar són els universitaris i precisament el Banc d'Espanya assenyala les escasses possibilitats de teletreballar dels treballadors que no tenen estudis superiors. El 33% dels treballadors amb formació inferior al batxillerat no fan mai teletreball, per un 27% dels universitaris. La diferència encara és més elevada en el cas dels treballadors que fan feina des de casa ocasionalment: el 15% dels que no tenen estudis postobligatoris i el 57% en el cas dels universitaris. La bretxa es ratifica en els casos on es fa teletreball la majoria de dies: un 66% dels treballadors universitaris per només un 12% dels que no tenen estudis postobligatoris.
Fins al 21 de setembre estarà en vigor el decret del govern espanyol que estableix com a prioritària l'opció del teletreball, en el marc del pla Mecuida. El context d'epidèmia ha obert el debat sobre un dret, el de la conciliació, que tot i estar reconegut per llei no acaba de fer-se realitat.