REPORTATGE

Lluís Salat, quan la maçoneria va tornar a casa

Entrevista inèdita efectuada el 1988 al Gran Mestre de la Gran Lògia d'Espanya, destacat actor de la represa de l'orde després de la persecució franquista

per Miquel Macià , 31 de juliol de 2020 a les 19:06 |
Lluís Salat, en un ritual maçònic. A l'esquerra, l'escut de la GLE. | TVE.
Aquesta és una entrevista feta el 1988 i que ha estat inèdita fins ara. A través de les paraules de Lluís Salat (1914-1996), aleshores Gran Mestre de la Gran Lògia d'Espanya, volíem recuperar la memòria de la reconstrucció de la maçoneria a casa nostra.

La maçoneria, aquella entitat maleïda per tots els règims totalitaris i contra la qual Franco va dictar el març de 1940 la "Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo". Des de la pèrdua de les colònies fins a l'ascens de l'anticlericalisme, passat pels atemptats contra els presidents del Govern espanyol, la maçoneria va ser assenyalada com a culpable pels poders més reaccionaris de l'estat espanyol.


Nascut el 1914 a Barcelona, Salat es va iniciar en l'orde maçònic amb el nom simbòlic de Bolívar a la lògia Themis el 1935, coincidint amb la seva militància en diferents organitzacions nacionalistes catalanes. Pertanyia a una clàssica família de l'Eixample de Barcelona, propietària de l'empresa Olis Salat. El 1939 va passar a l'exili, ja amb el grau de mestre maçó, essent internat al camp de concentració d'Argelers, d'on es va poder evadir. Un temps després va aconseguir establir-se a Colòmbia i Veneçuela, on va reprendre la seva activitat en lògies d'aquell país.

No va tornar a residir a Catalunya fins la principis de la dècada dels setanta. Encara a la clandestinitat, va fundar la lògia Perseverança. Era cosí de dos personatges molt rellevants de l'època: Josep Vilarasau i Salat, director general de la Caixa, i Josep Ferrer Salat, líder empresarial i fundador i president de la patronal espanyola CEOE.


Sense perdre mai l'esperança, Salat va dur a terme una tasca de reconstrucció dels cercles maçònics que havien estat anihilats per la dictadura a base de presons i afusellaments. El camí no era fàcil ja que hi havia diverses obediències maçòniques que es disputaven l'espai i no sempre gaudien de bon veïnatge. El 1979, finalment, es va obtenir la legalització de la Gran Lògia d'Espanya, que comptava amb la seva base més sòlida i nombrosa a Catalunya.

La GLE forma part de l'anomenada maçoneria regular, que agrupa gran part de les lògies del món i es reclama continuadora dels principis originaris de l'orde. Va obtenir el reconeixement el 1982.


I així va ser com un dia de tardor de 1988 vam entrevistar Lluís Salat i Gusils, menys de vuit anys abans del seu pas a l'Orient Etern, en terminologia maçònica. Estava acompanyat per Josep Munté, un altre maçó històric del nostre país. La trobada va ser en una de les sales de la Gran Lògia, a la Gran Via de Barcelona.
 

Sala de la Gran Lògia d'Espanya, a Barcelona, on va tenir lloc l'entrevista.


- Vostès representen l'obediència regular de la maçoneria avui a Catalunya?

- La maçoneria regular agrupa més del noranta per cent de la maçoneria del món. Entre aquestes grans lògies existeix el mutu reconeixement: poden intercanviar visites i en qualsevol lloc del món un maçó que pertanyi a una d'aquestes grans lògies és acceptat i rebut com a germà maçó. És el mateix que passa amb les organitzacions de tipus internacional, que es reconeixen entre elles.

- Quin és l'organisme internacional que reconeix les lògies regulars?

- No existeix pròpiament un organisme internacional. La maçoneria parteix del principi que cada Gran Lògia és absolutament independent i conserva una total sobirania. No hi ha una entitat que digui la darrera paraula. Quan es constitueix una Gran Lògia en un país, ha d'acudir a tota la maçoneria internacional i demanar si és acceptada com a Gran Lògia regular. És un procés que dura uns anys fins que s'arriba on hem arribat nosaltres, que tenim el reconeixement del noranta per cent de la maçoneria.

- I quin seria l'origen d'aquesta cadena?

- La Gran Lògia Unida d'Anglaterra és la Gran Lògia que els maçons considerem la primera lògia, on es va fundar la maçoneria moderna, la franca, a la que podien pertànyer els que no es dedicaven professionalment al ram de la construcció. Va néixer l'any 1717 a Londres. Nosaltres ens reclamem completament observadors de les Constitucions d'Anderson.

- Com es produeix la primera gran escissió de l'orde?

- L'escissió de la maçoneria francesa es produeix a la segona meitat del segle XIX. Amb motiu de la Revolució Francesa, la maçoneria va tenir una participació molt activa en la redacció de les lleis. I com que la maçoneria prohibeix en els seus postulats actuar maçònicament en afers polítics o religiosos, es va rompre la unitat que hi havia fins llavors. Individualment, cadascú por tenir l'actitud que li plagui. El Gran Orient de França va quedar exclòs del conjunt. Després, en d'altres països llatins, van sortir lògies que seguien la seva conducta i també van quedar excloses.

- De quin fil històric procedeixen les lògies dins de l'estat espanyol?

- La maçoneria ha de tenir una procedència derivada de les primeres quatre lògies formades a Londres. Alguns germans que pertanyien a lògies regulars en llocs que no eren pas anglesos, l'any 1977, ja mort Franco, van fer les primeres reunions, i la legalització efectiva va ser l'any 1979. El camí va ser la Gran Lògia Nacional de França, la maçoneria regular francesa, que va autoritzar la formació de lògies a Espanya. Quan hi havia prou maçons i lògies, ens vam constituir en Gran Lògia d'Espanya, el 6 de novembre del 1982.

- A l'estat espanyol, la maçoneria ja va retornar dividida entre dos Grans Orients.

- Abans de la Guerra Civil existia el Gran Orient d'Espanya, que era una obediència no reconeguda perquè actuava en afers polítics i religiosos. Es va exiliar a Mèxic. Després de la mort del dictador, van tornar i es van dividir. Una part volia seguir al marge de la maçoneria unida regular, mentre que un altre sector volia canviar cap a la regularitat. Aquest segon es va dir Grande Oriente Unido (GOU), del que en formava part Francisco Espinar. Al crear-se la Gran Lògia d'Espanya, es van fusionar amb nosaltres. Els altres segueixen a Madrid, a València i a Alacant, però no a Catalunya. El seu Gran Mestre és el senyor Villar Masó.
 

Lluís Salat, en un debat a Televisión Española. Foto: TVE


- Així que cal parlar de la maçoneria, o bé de les maçoneries?

- Això es pot aplicar a tothom: als comunistes, a la democràcia cristiana... Hi ha els socialistes de dins de la Internacional Socialistes i els que són a fora.

- La Lògia Simbòlica, ubicada al carrer d'Avinyó, està integrada en alguna coordinació internacional?

- És una lògia que no accepta els principis que demana la maçoneria regular. El punt principal és que ells donen accés a les lògies a l'element femení. És la principal discrepància.

- Si una persona vol fer-se germà maçó, com ho ha de fer?

- Ha de signar una sol·licitud i trobar dos maçons que l'avalin. La maçoneria recull informació per assegurar-se que és una persona honesta, que no està al marge de la societat i, passat això, s'ingressa. Entra com a aprenent, que és el grau 1, i després ve el grau de company, el 2, i el de mestre, el 3.

- Com funciona l'ascens d'un grau a l'altre?

- Depèn molt del seu interès. Hi ha persones que ingressen i després veuen que no els interessa, que no és com es pensaven que era. Nosaltres no obliguem ningú a seguir. Tothom es pot retirar quan vulgui. En canvi, qui vol seguir ha de tenir una certa assiduïtat i venir a les nostres reunions. Si capta el nostre esperit, ascendeix. Però no és un sistema matemàtic.

- Dins la lògia o el taller, les reunions es fan per graus?

- Es fan conjuntament, tots els graus plegats.

- Fins al 33? Tots els graus junts fins al grau 33?

- No, no, escolti: la maçoneria s'acaba al grau 3. Oblidi's del grau 33.

- Però el Ritus Escocès Antic i Acceptat arriba al grau 33...

- Bé, aquest és un ritual maçònic que va del 4 al 33. Però la maçoneria no té un sol ritus: hi ha el de York, el el Memphis, el d'Emulació... que tenen uns diferents nombres de graus. La maçoneria és la maçoneria simbòlica, que són els tres graus: aprenent, company i mestre. Si hi ha persones o germans que els interessa seguir aquesta escala de graus fins al 33, ho fan. D'altres, poden practicar diferents ritus. Totes les grans lògies practiquen només fins als tres primers graus. Si després hi ha grups de maçons de la Gran Lògia del país, separadament d'allò que practiquen a la Gran Lògia, que segueixen els graus del 4 al 33, els del Ritus Escocès i altres ritus, és al marge de les grans lògies. Aquests graus superiors son uns, diguem-ne, estudis filosòfics.

- Aquest tema ha generat conflictes dins la maçoneria?

- Un dels motius dels conflictes interns de la maçoneria espanyola i d'alguns països iberoamericans era perquè l'anomenat Suprem Consell del Grau 33 volia governar de dalt a baix tots els graus. A mesura que el SC del Grau 33 ha rectificat i han deixat aquesta funció per a les grans lògies, hem arribat al reconeixement.

- Les condemnes del Sant Pare de Roma contra la maçoneria...

- Ha estat derogat el cànon d'excomunió que pesava sobre els maçons. Però el Codi de Dret Canònic no que s'ha canviat. Sobre les relacions, es pot interpretar que són més o menys cordials, que estan millor o que estan pitjor. És una interpretació personal, que és molt difícil, depèn del punt de vista de cadascú.

- Existeix una contradicció entre ser catòlic i germà maçó?

- Jo crec que no. No hi ha contradicció. No s'està excomunicat per ser maçó. La maçoneria no prohibeix que es vagi a missa, que es practiquin uns ritus. El que fa la maçoneria és que no imposa el ritus catòlic, el protestant, el budista.... La maçoneria regular exigeix la creença en un ésser superior que anomenem el Gran Arquitecte de l'Univers (GAU) per tal de no ferir la susceptibilitat de cap religió.

- D'on procedia la ràbia extrema que el general Franco professava contra l'orde maçònic?

- L'únic que podria respondre a aquesta pregunta era el mateix Franco. Jo no li puc assegurar res.

- Però bé que deuen tenir alguna sospita?

- Allò que no es pot demostrar, no cal dir-ho. Deien que era perquè no va ser admès quan volia entrar. No em sento capacitat per respondre.

- La maçoneria pot ser considerada una religió més?

- No. Tota religió té uns dogmes religiosos, té uns deures religiosos. Nosaltres, de dogma, no en posem cap. Deixem que cada persona tingui la seva manera de pensar. En el fons, totes les religions són intolerants perquè exclouen automàticament als qui no pensen segons les seves religions. I la maçoneria és al revés: és tolerant. No es pot dir que hi hagi una religió millor que l'altra. La maçoneria no és dipositària de cap revelació, sinó d'un esperit de tolerància i germandat universal.

- Quins és el cos bàsic que dona esperit a la institució?

- Considerar que tot ésser humà mereix respecte.  Que ens hem d'ajudar els uns als altres, no pas amb finalitats lucratives. Que hem de fer-nos la vida suportable. Ningú no té dret a imposar res sota el pretext de cap religió o idea política.

- La maçoneria ostenta l'herència dels grans corrents del pensament esotèric?

- Del grau tercer en amunt és on hom pot estudiar els temes relacionats amb el que em dieu. Els tres primers graus es consideren com la transformació de la persona que ve del carrer.
 

Funeral de Lluís Salat a Santa Maria del Mar, el 2 de febrer de 1996. Foto: Miquel Macià.


Funeral catòlic a Santa Maria del Mar per al Gran Mestre Salat

Lluís Salat i Gusils va morir l'1 de febrer de 1996 a la clínica de la Sagrada Família, de Barcelona, per una insuficiència cardíaca. La discreció de la que en vida havia fet carta de naturalesa, seguint el principi maçònic, va tenir el contrapunt en el seu funeral. Que el cardenal Ricard Maria Carles acceptés la seva celebració a la basílica de Santa Maria del Mar va fer història: maçons en acció en un temple catòlic.

La notícia va causar sorpresa per tota la rivalitat que havia enfrontat les dues institucions des de 1738. Mentre alts dignataris de l'orde destacaven que el Gran Mestre havia prestat el seu darrer servei afavorint l'apropament entre la maçoneria i l'Església, el Bisbat de Barcelona rebia queixes de creients per haver-ho permès, tan bon punt se'n van assabentar a través de les esqueles de la premsa.

L'acte es va poder celebrar a través dels bons oficis de mossèn Josep Dalmau com a intermediari, que va traslladar a la jerarquia la petició de la vídua, Anzulia Verdú, d'una missa de difunts catòlica. A més, l'arquitectura gòtica de Santa Maria del Mar tenia un atractiu especial per a una entitat que arrenca dels primers constructors medievals de catedrals.

Aquest periodista va assistir al funeral oficiat per Dalmau, que hi va pronunciar una intensa homilia. Només començar, es va referir a Déu com "el gran arquitecte de l'Univers", i va citar la definició que en feia Josep Serra i Moret, "insigne català i germà maçó". Basant-se en lectures de Sant Pau, el sacerdot va fer vots per "intensificar l'esforç de comprensió mútua". De Lluís Salat, en va dir que va ser el tracte i la coneixença amb ell que li va despertar el seu interès per l'orde de l'escaire i el compàs. Un interès que havia portat el sacerdot de Gallifa a assistir a algun àpat maçònic obert als profans.

Ben cert que aquell matí d'hivern no hi vam veure cares conegudes de la societat barcelonina, potser perquè el nom de maçoneria imposava. Fos com fos, l'herència de Lluís Salat i la d'altres contemporanis seus, des de la seva obediència maçònica i des d'altres, va ser construir l'edifici simbòlic per acollir la tornada de la maçoneria a casa.
 

Un grup de germans maçons va treure a coll el taüt. A la dreta, mossèn Dalmau. Foto: Miquel Macià.


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació