29
de juliol
del
2020
Actualitzat
el
30
de juliol
a les
22:26h
Jaime Palomera és doctor en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona i un dels portaveus del Sindicat de Llogaters. El col·lectiu va anunciar fa dues setmanes un acord de proposició de llei per regular el preu dels lloguers amb suficient suport parlamentari per tirar endavant. A última hora, però, l'autoesmena de JxCat -un dels grups impulsors- ha posat en dubte la seva aprovació perquè entenen que la norma queda desvirtuada.
Palomera reivindica la regulació de preus per abordar una crisi de l'habitatge que no ha cessat des del 2008 i que ara amenaça amb afectar moltes persones que han patit les conseqüències de la pandèmia.
- El 16 de juliol el Sindicat de Llogaters i els grups parlamentaris de JxCat, ERC, comuns i CUP anunciaven un acord per una proposició de llei de regulació de preu dels lloguers, acordada amb el Govern. El 21 de juliol, però JxCat presentava esmenes que entenen que rebaixa la mesura. Què ha passat? Ara queda tot en suspens?
- Fonamentalment el que ha passat es que hi ha un sector -reduït però molt sorollós- dins de JxCat que va posar el crit al cel quan va veure aquesta llei, que ja tenia la validació del departament de Territori i del grup parlamentari. Aquest grup, pressionat per les cambres de la propietat i les agències immobiliàries ha decidit bloquejar una llei que és producte d'un pacte molt ampli. Hi ha veus del Govern que ens reconeixen que dins de JxCat hi ha un grup que reacciona des d'una posició molt ideològica, sense haver llegit la llei, que intenta fer una esmena a la totalitat. Davant d'això, demanem lleialtat a tots els grups i especialment a Presidència. Quim Torra forma part de JxCat i entenem que davant aquestes veus minoritàries però sorolloses el Govern ha de prioritzar l'interès general.
- Qui és aquest grup sorollós?
- Hi ha pocs dubtes crec. El conseller de Territori, Damià Calvet, està immers en tot el procés de reformulació de Junts per Catalunya. Segurament té vincles amb un sector que no vol modernitzar-se i que no vol entendre que si no es limiten els lloguers tindrem un problema com a societat. Però Calvet i Territori van validar aquest decret perquè saben que és fruit d'una negociació molt llarga i perquè apropa diverses posicions.
- Vostès tenen una reunió pendent amb Torra. Confien que el president desencalli la situació?
- Estem esperant data per aquesta reunió i sabem que el president està amoïnat. Ens estem apropant a un abisme perquè crisi tot just acaba de començar. A més, ja veníem d'una crisi de l'habitatge molt forta. Si els lloguers ja eren abusius, ara per a molta gent són inassumibles. El Govern això ho sap i aquest acord és un primer dic de contenció davant d'aquesta crisi. Ja sabem que a l'abril les incidències vinculades al pagament del lloguer es van disparar, així com la taxa de morositat.
- Quins casos han arribat al Sindicat de Llogaters des de l'inici de l'epidèmia?
- La crisi té un impacte molt fort en persones de tota condició. Ens trobem casos de persones afectades per ERTO, treballadors en situació de precarietat sense contractes formals, petits empresaris i sobretot autònoms. El govern espanyol ha decidit ajornar el problema, endarrerint el pagament del lloguer. Això, per a molta gent significa en realitat endarrerir l'impagament.
- Per què és necessària, doncs, aquesta proposició de llei de regulació del lloguer?
- La llei no és del Sindicat de Llogaters, ni dels arrendadors, ni del Govern. És una llei de tothom perquè hem fet moltes concessions. És una llei de mínims perquè assegura que els preus no poden pujar més i en alguns casos hauran de començar a baixar. És de mínims perquè, segons el que diu l'ONU els preus haurien de començar a baixar entre un 40% i un 50%. Hem destinat molt temps a tancar aquesta llei amb els departaments de Justícia i Territori i amb tots els grups parlamentaris que li han donat suport. Per no parlar de l'exigència de la societat civil. La regulació dels preus la va posar sobre la taula la PAH, força anys abans del naixement del Sindicat de Llogaters.
- El sector immobiliari insisteix que la millor manera d'abaixar preus és ampliar l'oferta d'habitatges.
- Aquest argument fa una trampa i no parla de l'oferta que ja existeix. Els darrers mesos l'oferta de lloguer s'ha disparat perquè molts pisos turístics han tornat al mercat residencial, encara que sigui de forma fraudulenta amb lloguers de temporada. A Barcelona el mes passat l'oferta de lloguer va pujar un 62%, segons els nostres càlculs. De poc serveix construir habitatge protegit si es perd habitatge construït perquè se'n va al mercat turístic. D'altra banda, també és important fixar-nos en els habitatges buits. En definitiva, si sumem pisos buits i pisos turístics tenim una bona quantitat de cases que no estan complint la seva funció social. El primer que haurien de fer les administracions és racionalitzar l'ús de l'habitatge ja existent.
- Per tant, abans de construir nous pisos cal facilitar l'accés als que ja existeixen?
- És clar. A més, el que ens demostra la història recent és que en tots els països on s'han fet polítiques de creixement de l'ofert a a través de la desregulació, això no ha provocat una caiguda de preus. De fet, han augmentat com mai. Hem viscut una època de booms immobiliaris i també de preus. El problema de l'oferta i el dels preus estan relacionats però un no et soluciona l'altre. Hi ha d'haver unes regles del joc que garanteixin que no es pot especular amb els preus. Tenim molt assumit el dret a l'habitatge i el dret a la propietat privada però enlloc hi ha cap llei que parli del dret a especular. De fet, el dret a la propietat privada està limitat per la seva funció social, tal com diu la Constitució espanyola.
- Però ho fa en una part que no recull drets fonamentals.
- Necessitaríem un procés constituent o una transformació de fons per garantir que l'habitatge estigués a l'altura de la sanitat i l'educació.
- Tornem a les esmenes de JxCat. Proposen que els propietaris amb determinades rendes sí que puguin apujar preus. De la mateixa manera que el grup parlamentari es basa en la renda per definir els preus de lloguer, el Sindicat creu que els arrendaments s'haurien de definir a partir del que cobra cada llogater?
- Sí. Si l'índex de preus de referència tingués en compte el que cobra la ciutadania, el preu mitjà hauria de baixar un 40% o un 50%. No ho diem nosaltres, ho diuen les Nacions Unides: les despeses vinculades a l'habitatge no haurien de superar el 30% dels ingressos.
- El Sindicat, doncs, entrarà a debatre les esmenes de JxCat?
- Tenim un gran acord i els esforços que ha suposat per a molta gent no es poden menystenir. Hi ha més de 4.000 organitzacions socials molt importants del sector econòmic, social i cultural que hi donen suport, entre les quals Òmnium Cultural i l'ANC. La societat civil ja ha donat el seu aval a la llei. Quan un grup determinat intenta bloquejar la llei no només deixa de banda les famílies que no poden pagar el lloguer, sinó a una majoria social. Nosaltres seguirem reclamant a JxCat i a Torra fins a la votació de setembre que respectin aquest gran pacte de país. Les esmenes presentades no són de tipus tècnic, van a l'arrel de la llei perquè en comptes de limitar fan que sigui molt més difícil regular els preus.
- Abans parlava dels índexs de referència. Són els que marquen el límit dels preus però el Sindicat de Llogaters ha dit molts cops que reflectien "preus de bombolla". És una de les concessions fetes per arribar a un acord?
- El que fa l'índex és agafar el preu mitjà d'una zona els últims tres anys. Aquest és el topall per no apujar els preus i, en general, la proposició també determina que no es pugui apujar el preu en comparació amb el contracte anterior. Això significa que contenim els lloguers després de sis anys de pujades del 40%. És una llei moderada però és un primer pas necessari. També és important respondre l'argument segons el qual la proposta ataca els petits llogaters.
- En quin sentit?
- Des d'aquest petit però sorollós grup que deia, es diu que la llei perjudica petits propietaris pensionistes. Això és fals. El que planteja la llei és que aquella persona pot seguir cobrant, però no apujar el preu més del que ho ha fet fins ara.
- Ciutadans i PP han portat la proposició de llei al Consell de Garanties Estatutàries i argumenten que Catalunya no té competències per legislar en aquest àmbit. Confia en la promesa del govern espanyol per regular els preus dels lloguers?
- A Catalunya tenim el dret civil, que ens habilita per regular el lloguer. Ja passava en l'àmbit rural i ara estem obrint aquesta escletxa en l'àmbit urbà. Al conjunt de l'estat espanyol, el PSOE i Podem tenen un acord de coalició que han de complir. Un govern que vulgui garantir el dret a l'habitatge s'hauria de preocupar perquè les comunitats autònomes tinguin aquesta competència.
- Del govern espanyol a qui ens hem de creure més, a Pablo Iglesias o a Nadia Calviño? La vicepresidenta ha posat en dubte el compromís de regular el mercat de lloguer.
- Dins de tots els governs hi ha pressions de qui té interessos a curt termini, de vegades des de posicions molt ideològiques. Tant l'entorn de Damià Calvet com l'entorn de Nadia Calviño representen una visió de l'habitatge antiquada que cal començar a canviar. No tinc cap dubte que al Govern i a la Moncloa hi ha una majoria de membres que entenen que és de sentit comú que els preus de lloguer no poden pujar més. I que també cal recuperar l'habitatge que està desviat al turisme, actuar amb l'habitatge buit i moltes altres mesures. El consens està fora de dubte i si la gent segueix pressionant, el govern espanyol, igual que la Generalitat, no podrà bloquejar la regulació dels lloguers. Ara mateix tenim majories socials i parlamentàries que ho fan possible.
- Dins d'aquesta pressió, el sindicat es planteja mantenir la vaga de lloguers -iniciada al principi de l'epidèmia- com a eina?
- La vaga de lloguers ha estat una eina fonamental per donar una solució col·lectiva a milers de famílies, que han pogut negociar lloguers més assequibles, reduccions i condonacions. Hem trobat resistències molt fortes dels fons d'inversió però moltíssima gent s'ha posat en contacte amb les organitzacions que vam impulsar la vaga. No tenim cap dubte que era necessari aleshores i que ho pot ser a curt o mig termini. El missatge també ha estat important per enviar un missatge al govern espanyol. Et puc garantir que al Consell de Ministres es va parlar molt de la vaga. La mesura va fer que s'aprovessin mesures més garantistes de les previstes, com ampliar contractes de lloguer o paralitzar part important dels desnonaments causats per la pandèmia. No és el que buscàvem i és totalment insuficient però molta gent se n'està beneficiant. Tots els governs estan ajornant la gestió del mateix problema: la crisi d'habitatge que ja teníem multiplicada per 10.
Palomera reivindica la regulació de preus per abordar una crisi de l'habitatge que no ha cessat des del 2008 i que ara amenaça amb afectar moltes persones que han patit les conseqüències de la pandèmia.
- El 16 de juliol el Sindicat de Llogaters i els grups parlamentaris de JxCat, ERC, comuns i CUP anunciaven un acord per una proposició de llei de regulació de preu dels lloguers, acordada amb el Govern. El 21 de juliol, però JxCat presentava esmenes que entenen que rebaixa la mesura. Què ha passat? Ara queda tot en suspens?
- Fonamentalment el que ha passat es que hi ha un sector -reduït però molt sorollós- dins de JxCat que va posar el crit al cel quan va veure aquesta llei, que ja tenia la validació del departament de Territori i del grup parlamentari. Aquest grup, pressionat per les cambres de la propietat i les agències immobiliàries ha decidit bloquejar una llei que és producte d'un pacte molt ampli. Hi ha veus del Govern que ens reconeixen que dins de JxCat hi ha un grup que reacciona des d'una posició molt ideològica, sense haver llegit la llei, que intenta fer una esmena a la totalitat. Davant d'això, demanem lleialtat a tots els grups i especialment a Presidència. Quim Torra forma part de JxCat i entenem que davant aquestes veus minoritàries però sorolloses el Govern ha de prioritzar l'interès general.
- Qui és aquest grup sorollós?
- Hi ha pocs dubtes crec. El conseller de Territori, Damià Calvet, està immers en tot el procés de reformulació de Junts per Catalunya. Segurament té vincles amb un sector que no vol modernitzar-se i que no vol entendre que si no es limiten els lloguers tindrem un problema com a societat. Però Calvet i Territori van validar aquest decret perquè saben que és fruit d'una negociació molt llarga i perquè apropa diverses posicions.
- Vostès tenen una reunió pendent amb Torra. Confien que el president desencalli la situació?
- Estem esperant data per aquesta reunió i sabem que el president està amoïnat. Ens estem apropant a un abisme perquè crisi tot just acaba de començar. A més, ja veníem d'una crisi de l'habitatge molt forta. Si els lloguers ja eren abusius, ara per a molta gent són inassumibles. El Govern això ho sap i aquest acord és un primer dic de contenció davant d'aquesta crisi. Ja sabem que a l'abril les incidències vinculades al pagament del lloguer es van disparar, així com la taxa de morositat.
"El govern espanyol ha decidit ajornar el problema, endarrerint el pagament del lloguer"
- Quins casos han arribat al Sindicat de Llogaters des de l'inici de l'epidèmia?
- La crisi té un impacte molt fort en persones de tota condició. Ens trobem casos de persones afectades per ERTO, treballadors en situació de precarietat sense contractes formals, petits empresaris i sobretot autònoms. El govern espanyol ha decidit ajornar el problema, endarrerint el pagament del lloguer. Això, per a molta gent significa en realitat endarrerir l'impagament.
Jaime Palomera Foto: Ricard Novella
- Per què és necessària, doncs, aquesta proposició de llei de regulació del lloguer?
- La llei no és del Sindicat de Llogaters, ni dels arrendadors, ni del Govern. És una llei de tothom perquè hem fet moltes concessions. És una llei de mínims perquè assegura que els preus no poden pujar més i en alguns casos hauran de començar a baixar. És de mínims perquè, segons el que diu l'ONU els preus haurien de començar a baixar entre un 40% i un 50%. Hem destinat molt temps a tancar aquesta llei amb els departaments de Justícia i Territori i amb tots els grups parlamentaris que li han donat suport. Per no parlar de l'exigència de la societat civil. La regulació dels preus la va posar sobre la taula la PAH, força anys abans del naixement del Sindicat de Llogaters.
- El sector immobiliari insisteix que la millor manera d'abaixar preus és ampliar l'oferta d'habitatges.
- Aquest argument fa una trampa i no parla de l'oferta que ja existeix. Els darrers mesos l'oferta de lloguer s'ha disparat perquè molts pisos turístics han tornat al mercat residencial, encara que sigui de forma fraudulenta amb lloguers de temporada. A Barcelona el mes passat l'oferta de lloguer va pujar un 62%, segons els nostres càlculs. De poc serveix construir habitatge protegit si es perd habitatge construït perquè se'n va al mercat turístic. D'altra banda, també és important fixar-nos en els habitatges buits. En definitiva, si sumem pisos buits i pisos turístics tenim una bona quantitat de cases que no estan complint la seva funció social. El primer que haurien de fer les administracions és racionalitzar l'ús de l'habitatge ja existent.
"El primer que haurien de fer les administracions és racionalitzar l'ús de l'habitatge ja existent"
- Per tant, abans de construir nous pisos cal facilitar l'accés als que ja existeixen?
- És clar. A més, el que ens demostra la història recent és que en tots els països on s'han fet polítiques de creixement de l'ofert a a través de la desregulació, això no ha provocat una caiguda de preus. De fet, han augmentat com mai. Hem viscut una època de booms immobiliaris i també de preus. El problema de l'oferta i el dels preus estan relacionats però un no et soluciona l'altre. Hi ha d'haver unes regles del joc que garanteixin que no es pot especular amb els preus. Tenim molt assumit el dret a l'habitatge i el dret a la propietat privada però enlloc hi ha cap llei que parli del dret a especular. De fet, el dret a la propietat privada està limitat per la seva funció social, tal com diu la Constitució espanyola.
- Però ho fa en una part que no recull drets fonamentals.
- Necessitaríem un procés constituent o una transformació de fons per garantir que l'habitatge estigués a l'altura de la sanitat i l'educació.
Jaime Palomera Foto: Ricard Novella
- Tornem a les esmenes de JxCat. Proposen que els propietaris amb determinades rendes sí que puguin apujar preus. De la mateixa manera que el grup parlamentari es basa en la renda per definir els preus de lloguer, el Sindicat creu que els arrendaments s'haurien de definir a partir del que cobra cada llogater?
- Sí. Si l'índex de preus de referència tingués en compte el que cobra la ciutadania, el preu mitjà hauria de baixar un 40% o un 50%. No ho diem nosaltres, ho diuen les Nacions Unides: les despeses vinculades a l'habitatge no haurien de superar el 30% dels ingressos.
- El Sindicat, doncs, entrarà a debatre les esmenes de JxCat?
- Tenim un gran acord i els esforços que ha suposat per a molta gent no es poden menystenir. Hi ha més de 4.000 organitzacions socials molt importants del sector econòmic, social i cultural que hi donen suport, entre les quals Òmnium Cultural i l'ANC. La societat civil ja ha donat el seu aval a la llei. Quan un grup determinat intenta bloquejar la llei no només deixa de banda les famílies que no poden pagar el lloguer, sinó a una majoria social. Nosaltres seguirem reclamant a JxCat i a Torra fins a la votació de setembre que respectin aquest gran pacte de país. Les esmenes presentades no són de tipus tècnic, van a l'arrel de la llei perquè en comptes de limitar fan que sigui molt més difícil regular els preus.
- Abans parlava dels índexs de referència. Són els que marquen el límit dels preus però el Sindicat de Llogaters ha dit molts cops que reflectien "preus de bombolla". És una de les concessions fetes per arribar a un acord?
- El que fa l'índex és agafar el preu mitjà d'una zona els últims tres anys. Aquest és el topall per no apujar els preus i, en general, la proposició també determina que no es pugui apujar el preu en comparació amb el contracte anterior. Això significa que contenim els lloguers després de sis anys de pujades del 40%. És una llei moderada però és un primer pas necessari. També és important respondre l'argument segons el qual la proposta ataca els petits llogaters.
- En quin sentit?
- Des d'aquest petit però sorollós grup que deia, es diu que la llei perjudica petits propietaris pensionistes. Això és fals. El que planteja la llei és que aquella persona pot seguir cobrant, però no apujar el preu més del que ho ha fet fins ara.
Jaime Palomera Foto: Ricard Novella
- Ciutadans i PP han portat la proposició de llei al Consell de Garanties Estatutàries i argumenten que Catalunya no té competències per legislar en aquest àmbit. Confia en la promesa del govern espanyol per regular els preus dels lloguers?
- A Catalunya tenim el dret civil, que ens habilita per regular el lloguer. Ja passava en l'àmbit rural i ara estem obrint aquesta escletxa en l'àmbit urbà. Al conjunt de l'estat espanyol, el PSOE i Podem tenen un acord de coalició que han de complir. Un govern que vulgui garantir el dret a l'habitatge s'hauria de preocupar perquè les comunitats autònomes tinguin aquesta competència.
"Tant l'entorn de Damià Calvet com el de Nadia Calviño representen una visió de l'habitatge antiquada que cal començar a canviar"
- Del govern espanyol a qui ens hem de creure més, a Pablo Iglesias o a Nadia Calviño? La vicepresidenta ha posat en dubte el compromís de regular el mercat de lloguer.
- Dins de tots els governs hi ha pressions de qui té interessos a curt termini, de vegades des de posicions molt ideològiques. Tant l'entorn de Damià Calvet com l'entorn de Nadia Calviño representen una visió de l'habitatge antiquada que cal començar a canviar. No tinc cap dubte que al Govern i a la Moncloa hi ha una majoria de membres que entenen que és de sentit comú que els preus de lloguer no poden pujar més. I que també cal recuperar l'habitatge que està desviat al turisme, actuar amb l'habitatge buit i moltes altres mesures. El consens està fora de dubte i si la gent segueix pressionant, el govern espanyol, igual que la Generalitat, no podrà bloquejar la regulació dels lloguers. Ara mateix tenim majories socials i parlamentàries que ho fan possible.
- Dins d'aquesta pressió, el sindicat es planteja mantenir la vaga de lloguers -iniciada al principi de l'epidèmia- com a eina?
- La vaga de lloguers ha estat una eina fonamental per donar una solució col·lectiva a milers de famílies, que han pogut negociar lloguers més assequibles, reduccions i condonacions. Hem trobat resistències molt fortes dels fons d'inversió però moltíssima gent s'ha posat en contacte amb les organitzacions que vam impulsar la vaga. No tenim cap dubte que era necessari aleshores i que ho pot ser a curt o mig termini. El missatge també ha estat important per enviar un missatge al govern espanyol. Et puc garantir que al Consell de Ministres es va parlar molt de la vaga. La mesura va fer que s'aprovessin mesures més garantistes de les previstes, com ampliar contractes de lloguer o paralitzar part important dels desnonaments causats per la pandèmia. No és el que buscàvem i és totalment insuficient però molta gent se n'està beneficiant. Tots els governs estan ajornant la gestió del mateix problema: la crisi d'habitatge que ja teníem multiplicada per 10.