10 propostes per descobrir el patrimoni de la Garrotxa i el Ripollès

Catalunya és un país de patrimoni, i aquest estiu, quan viatjar a l'altra punta de món no formarà part de les nostres prioritats, és una bona oportunitat per (re)descobrir-lo de la mà de NacióDigital.

El patrimoni cultural pot ser material, des de les restes de civilitzacions més antigues que s'han desenvolupat en aquest país fins a l'època contemporània amb l'impacte de la revolució industrial i l'energia. Però també immaterial, vinculat a les festes, tradicions, llegendes i a la manera d'obtenir recursos naturals i relacionar-se amb el medi. De fet, molt sovint patrimoni cultural i patrimoni natural van estretament vinculats ja que és impossible saber on comença la cultura i on ho fa la natura.
 
En aquesta tercera entrega de “Catalunya, país de patrimoni” et proposem fer un recorregut per la Garrotxa i el Ripollès. Dues comarques que estan a tocar però que són com dos móns a part. 10 propostes que comencen per Olot i que acaben al santuari de Montgrony i que inclouen volcans, colades basàltiques, viles medievals, pobles de postal, trens cremallera amb molta història, romànic i un zoo pirinenc, entre altres.



L'itinerari està pensat tant per fer-lo de manera íntegra des de la Garrotxa cap al Ripollès com per centrar-se en alguns dels sectors –Olot i la zona volcànica de la Garrotxa, Besalú i la Barrotxa, l'Alta Garrotxa, la Vall de Camprodon, la Vall de Ribes i el Baix Ripollès-. Comencem?

 

1. Olot, ciutat d'art entre volcans

Olot és, literalment, una ciutat entre volcans. La capital de la Garrotxa està presidida pel Montsacopa que té un cràter circular fruit d'una erupció poc explosiva de fa 100.000 anys. És una reserva natural que forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. De fet, Olot suma al vulcanisme –un fet molt singular al nostre país-, ser una de les poques ciutats amb un parc natural que conviu amb el mateix nucli urbà.

L'ascens suau al Montsacopa, a través de les grederes de material volcànic, esdevé un autèntic museu a l'aire lliure. Un patrimoni geològic de color negre, vermellós o ataronjat que, segons la forma o la composició, són "bombes" o "escòria" i, segons la mida, "blocs", "greda" o "cendres". 

El cràter del Montsacopa també té elements històrics patrimonials: l'església de Sant Francesc i dues antigues torres de guaita. A més, la seva excepcional ubicació l'ha convertit en el millor mirador de la ciutat d'Olot i des d'on es pot veure bona part de la zona volcànica i l'Alta Garrotxa, així com els cims del Pirineu oriental.

Si es baixa al centre urbà d'Olot, una de les visites obligades és el Parc Nou. És una esplèndida finca on passejar, gaudir de les activitats culturals que s'hi programen i conèixer el jardí botànic de vegetació local. Destaca sobretot una roureda de roure pènol, declarada monumental per la Generalitat, amb exemplars de 250 anys i 25 metres. També acull la Torre Castanys, un edifici modernista que, a banda d'oferir informació del parc natural, és la seu de l'interessant Museu dels Volcans.

Olot és, sens dubte, un bon punt de partida per descobrir el parc natural i la resta d'atractius de la Garrotxa. Ara bé, també es mereix una visita, sent un municipi molt artístic marcat per la seva Escola Paisatgística, els tallers de sants i la tradició pessebrista. En aquest sentit, valen la pena el Museu de la Garrotxa –que inclou el famós quadre de grans dimensions La càrrega de Ramon Casas- així com el Museu dels Sants i la Casa-Museu Trincheria, entre altres.

 

2. El Croscat i Santa Margarida: entrar a dins d'un volcà

 
El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és el millor exponent de paisatge volcànic no només de Catalunya sinó de tota la península Ibèrica. Té una quarantena de cons volcànics i més de 20 colades de laves basàltiques en un entorn amb una variada vegetació, sovint exuberant, amb alzinars, rouredes i fagedes d'excepcional valor paisatgístic.

Els dos volcans més emblemàtics són el del Croscat i el de Santa Margarida, al terme de Santa Pau. Estan a poca distància i, de fet, un itinerari pedestre els uneix juntament amb la coneguda Fageda d'en Jordà, que creix en una colada de lava del mateix Croscat. A ambdós s'hi pot entrar: en el primer es pot veure l'estructura interna mentre que en el segon es pot accedir a un cràter presidit per una ermita. A més, es poden veure a vista d'ocell gràcies a les populars excursions amb globus.

El paisatge del Croscat és realment excepcional. Es tracta d'un con volcànic totalment cobert de vegetació excepte la zona d'extraccions mineres. Les mobilitzacions socials van aconseguir que es protegís l'any 1982 i una dècada després va ser restaurat per minimitzar-ne l'impacte paisatgístic, evitar l'erosió i permetre'n l'accés dels visitants. De fet, la restauració –que va guanyar un premi FAD- fa justícia a aquest element de patrimoni geològic tan excepcional que es complementa amb un centre d'informació del parc natural.

El punt per accedir-hi amb vehicle privat i amb transport públic és l'aparcament de Santa Margarida, al km 6 de la carretera entre Olot i Santa Pau. És, evidentment també, l'accés més fàcil al volcà de Santa Margarida. Un petit ascens a través dels boscos que el recobreixen permet arribar fins a l'ample cràter: és un paisatge singular coronat per una ermita romànica que dona nom al volcà. En definitiva, un paratge on patrimoni natural, geològic i arquitectònic es donen la mà.

 

3. Santa Pau, una vila medieval amb encant

Santa Pau està al cor del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. És el municipi de la Fageda del Jordà, del Croscat, de Santa Margarida, dels fesols –un llegum amb molt de sabor i arrels volcàniques, amb denominació d'origen protegida (DOP)- però també d'una vila medieval amb història i encant.
 
A la baixa Edat Mitjana, una de les famílies baronials més importants de les terres gironines va establir-se en un dels turons de la serra de Finestres. A poc a poc la població es va anar concentrant en aquell punt que acabaria convertint-se en el municipi de Santa Pau. Actualment la vila encara conserva l'essència del que va ser un centre de poder econòmic i comercial.

La fesomia del nucli antic, concebut principalment a la primera meitat del segle XIV, és típicament medieval, envoltat per muralles i amb carrers estrets i irregulars. El centre neuràlgic és la Plaça Major o Firal dels Bous, una plaça porxada triangular on se celebraven els mercats i fires. I és que des del 1297 el nucli urbà tenia el privilegi d'espai protegit per a la celebració de mercats. Al davant hi ha el castell, que s'aixeca en el punt més alt del poble. Es va començar a construir cap al segle XIII, tot i que posteriorment se li va donar l'actual aparença de gran casal. La plaça està presidida per l'església gòtica de Santa Maria. És l'actual parròquia, després que l'església romànica de Santa Maria dels Arcs, als afores, quedés molt malmesa pels terratrèmols de 1427 i 1428.

La resta del nucli medieval s'estructura al voltant del carrer del Pont i el carrer Major. Des del Portal del Mar és d'on es té una de les millors vistes de les valls de la rodalia i, en un dia clar, fins i tot es pot veure el golf de Roses.

Al nucli antic de Santa Pau també hi ha elements destacables del vulcanisme, com les columnes basàltiques de la vora el riu. Altres punts a la comarca per veure columnes de basalt –formacions regulars de pilars verticals formats per un refredament lent de la lava- són la ruta de les tres colades de Sant Joan les Fonts i l'espectacular cinglera basaltíca de Castellfollit de la Roca, on el poble –literalment- s'aboca a un precipici de 40 metres. 

 

4. Besalú, el pont dels jueus

El pont de Besalú és una de les icones del patrimoni de la Garrotxa i del conjunt de Catalunya. Si encara no era prou conegut, la novel·la El pont dels jueus fa 10 anys el va popularitzar (encara més). L'autor és Martí Gironell, escriptor i periodista de Besalú -també fa visites guiades- que ha anunciat per aquest mateix estiu una segona part. Si a la primera, la trama se situava a l'entorn de la construcció del pont, la nova novel·la Paraula de jueu ho farà sobre la reconstrucció tres segles més tard.

Més enllà de novel·les, el Pont Vell és l'autèntic símbol d'aquesta vila medieval. Una construcció que destaca tant per les dimensions com per l'aparença en forma d'angle recte sobre el riu. El document més antic on apareix referenciat és de 1075, data probable de la seva construcció original. Però les inundacions, riuades i necessitats defensives de la ciutat van fer necessària la seva reconstrucció al segle XIV, i es va mantenir dempeus fins a la Guerra Civil. La imatge del pont actual és una segona reconstrucció de principis dels anys 60.

Passejar pel nucli antic de Besalú és fer automàticament un viatge a l’Edat Mitjana. El traçat actual de la vila no respon fidelment al seu estat original, però sí que possibilita a grans trets la lectura de la urbanització medieval amb l'existència d'importants edificis: l'església del monestir de Sant Pere, l’antic hospital de pelegrins, la casa Cornellà, l'església de Sant Vicenç o la sala gòtica del Palau de la Cúria reial.

El call jueu de la població té com a principal parada la mikvé, una de les escasses restes de banys rituals d'aquesta cultura i una de les millors vistes del riu Fluvià. Es va descobrir per sorpresa el 1964 mentre es construïa un pou i va ser necessari que els rabins de Perpinyà i París acreditessin la seva funció real. De fet, durant molts anys es va utilitzar com a magatzem de tint de roba.

La importància monumental de Besalú ve donada fonamentalment pel seu gran valor de conjunt, per la seva unitat, que la determina com una de les mostres més importants i singulars dels conjunts medievals de Catalunya.

 

5. Beget, un poble de postal

Beget és un d'aquells pobles que surten a qualsevol llista o enquesta sobre quin és el més bonic de Catalunya. No en va, la Generalitat el considera un dels dotze del país amb encant. Un poble de postal amb una història geogràfica singular: geogràficament és de l'Alta Garrotxa però en perdre la independència municipal, el 1969, va ser agregat a Camprodon, a la comarca del Ripollès.

En els darrers anys també ha millorat l'accés des d'Oix, a la Garrotxa. Ara bé, arribar a Beget requereix paciència –carretera estreta i amb corbes- però paga molt la pena. El poble està construït al voltant d'un carrer serpentejant que funciona com a eix vertebrador. A banda i banda, hi ha diversos carrerons empedrats i un dels seus atractius són els dos ponts medievals que creuen la riera –que aigües avall de Beget forma gorgues per banyar-se-.

El que crida l'atenció és que totes les cases del poble són de pedra i segueixen el mateix estil, per la qual cosa el visitant se sentirà com si hagués fet un viatge enrere en el temps. Aquest poble de postal és molt tranquil i, sobretot si es visita durant la setmana, és molt possible que no hi hagi gairebé ningú.

La joia arquitectònica de Beget és l’església romànica de Sant Cristòfol de Beget, que data del segle X, encara que gran part de l'edifici es va construir als segles XII i XIII. La part que més crida l'atenció de l'església és el seu campanar de quatre pisos, que s'alça 22 metres sobre el terra. Al seu interior hi ha diverses obres d'art de gran valor entre les quals destaca una de les talles romàniques més espectaculars de Catalunya: el retaule de la Majestat de Beget. L'església només es pot visitar els caps de setmana i abans d'entrar-hi s'ha de fer una donació simbòlica d'un euro per ajudar a la seva conservació.

Si es continua la ruta cap a Camprodon, val la pena fer una aturada a Rocabruna. Ja frega els 1.000 metres d'altitud –Beget no passa dels 540, el punt més baix de la comarca- i on destaca l'església romànica de Sant Feliu i, sobretot, les ruïnes del castell de Rocabruna. Situat al cim d'un turó, devia ser una de les construccions defensives més grans del Ripollès. Actualment es conserva una part de l'antiga capella, una nau de planta rectangular, una torre de base circular i una bestorre de planta rectangular amb algunes espitlleres. Les vistes des del castell són magnífiques. S'organitzen visites guiades des de Camprodon.

6. Molló Parc, un zoo del Pirineu a la Vall de Camprodon

La fauna del Pirineu és un autèntic tresor a preservar. No sempre es pot veure i, de fet, a vegades és millor no intentar fer-ho per no alterar els hàbitats. Una bona alternativa per a tota la família és el Molló Parc, un zoo pirinenc a la Vall de Camprodon.

Al llarg d'un recorregut d'unes tres hores, es pot passejar entre arbres tot veient les espècies autòctones del Pirineu. Óssos, linx, llops, àguiles reals, marmotes, genetes, cérvols, porcs senglars, guineus… Tots ells estan en semillibertat, en les millors condicions de benestar i en el seu hàbitat natural.

L'estada al Molló Parc, que també compta amb un parc d'aventura, es pot complementar amb una visita del patrimoni de l'entorn. A Molló destaca l'església romànica de Santa Cecília i a Camprodon tant el monestir de Sant Pere com el mític Pont Nou. A més, val la pena conèixer i descobrir el Camí de la Retirada i la resta de patrimoni vinculat a l'exili republicà. Per coll d'Ares –el pas fronterer entre el Ripollès i el Vallespir- van escapar 100.000 dels 400.000 republicans que van marxar de Catalunya.

 

7. Vall de Núria, un cremallera amb molta història

Vall de Núria és un dels punts imprescindibles del Ripollès. Una atracció turística, espiritual i també històrica. A més, una visita obligatòria per als amants del ferrocarril pel viatge amb el tren cremallera, l'única manera d'arribar al santuari des de Ribes de Freser i Queralbs.

Aquesta infraestructura complirà l'any vinent 90 anys. És un patrimoni excepcional: arriba a 1.964 metres i esdevé el punt ferroviari més elevat de Catalunya i del conjunt dels Pirineus. De fet, és la catorzena línia de ferrocarril de més altitud d'Europa (i la primera fora dels Alps).

El recorregut és de 12,5 quilòmetres, sobre via d'ample mètric (1000 mm), i supera un desnivell de 1.059 metres. Els primers 5,5 quilòmetres funcionen mitjançant el sistema de rails tradicional, i la resta com un tren cremallera, que supera una rampa màxima del 15%. De fet, és una de les dues úniques línies d'aquest tipus a Catalunya –l'altra és la de Montserrat- i una de les dues dels Pirineus.

Es va inaugurar el 1931 després que l'entorn del santuari de Núria –ja molt popular per la devoció a la Mare de Déu- esdevingués un dels bressols dels esports d'hivern. Actualment, aquests dos motius per pujar a Núria es mantenen i es combinen amb el turisme familiar, l'alpinisme i les curses de muntanya, entre altres.

Una de les novetats d'aquesta temporada d'estiu és el paquet “Viatge únic en una vall única". Es tracta d'un nou servei amb els cotxes històrics de la línia suïssa MGB i la locomotora híbrida H12. Abans d'agafar el tren, per cert, val molt la pena visitar el museu de l'estació Ribes-Vila que inclou material mòbil clàssic entre els quals destaca el cotxe saló que, entre altres personalitats, va transportar els ponents de l'Estatut d'Autonomia del 1932.

 

8. Vies verdes: descobrir el romànic del Baix Ripollès en bicicleta

Les vies verdes són una de les millors maneres de conèixer un territori i el seu patrimoni. Aprofiten antigues línies de ferrocarril i, habitualment amb pendents molt suaus, es poden recórrer en bicicleta, caminant o corrent.

A la comarca destaca la Ruta del Ferro del Carbó, en al·lusió a la important tradició de la farga al Baix Ripollès i a l'extracció de carbó a les mines d'Ogassa. Els 12 quilòmetres de l'antiga via entre Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i el baixador de Toralles, a Ogassa, han esdevingut un camí ideal, tant per fer esport com fer turisme sostenible.

L'antic patrimoni ferroviari i el fet de pedalejar per la riba del Ter es complementa amb la possibilitat de visitar els grans monuments romànics de la zona: com la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll, el claustre del monestir de Sant Joan de les Abadesses o l'església de Sant Pol, que va quedar partida per un terratrèmol.
 
L'últim tram de la via verda –ja amb un pendent molt més fort- permet arribar a Ogassa, un poble molt vinculat a les mines. Hi ha un Museu Miner –a l'antiga fàbrica de pans de carbó- i també es pot visitar una de les galeries d'extracció, entre altres elements.

 

9. Montgrony i el castell de Mataplana: seguint les passes del Comte Arnau

Situat en un marc incomparable, enmig de les cingleres de la serra de Montgrony, hi ha el santuari de Montgrony, acompanyat per l'església romànica de Sant Pere i l'hostatgeria. Un indret que ens condueix a l'època de les llegendes del comte Arnau, un personatge històric que la tradició ha presentat o bé com un home noble i just, o com un home cruel i despietat que mantenia relacions amb una abadessa del monestir de Sant Joan.

La primera notícia escrita que es té del santuari data del 1400, quan ja hi havia una petita construcció dedicada a la Mare de Déu excavada a la pedra, al capdamunt de les escales que, segons explica la llegenda, va manar construir el mateix comte. Aquestes escales condueixen al santuari i a l'església romànica de Sant Pere de Montgrony. Al seu voltant s'hi va construir, al segle XVIII, l'edifici de l'hostatgeria, amb la voluntat de convertir Montgrony en un gran santuari.

A pocs quilòmetres hi ha un altre element imprescindible tant per als amants de la llegenda del comte Arnau com de la història medieval. El castell de Mataplana era una espectacular construcció romànica dels segles XII i XIII alçada sobre les restes d'una torre de guaita, a 1.140 metres d'altitud. Avui "només" en queden les ruïnes restaurades, però el paisatge que l'envolta, permet recrear la història i imaginar-se com era aquesta noble mansió fortificada, símbol del poder senyorial de l'època.

Els treballs d'excavació van començar l'any 1986. Arqueòlegs, arquitectes i paletes pensaven que estava situat a uns 200 metres de distància, on es aixecar, al segle XVI, el casal de Mataplana. Però, gairebé per sorpresa, van descobrir que, el que aparentava ser un turó, era, en realitat, el castell de Mataplana colgat sota més de cinc metres de terra. A hores d'ara, és l'únic exemple ben conegut d'aquest model de castell propi del segon romànic i que tenia una funció més lúdica que defensiva.
 

 

 

10. Productors del Ripollès: un patrimoni agroalimentari a preservar

El Ripollès és una comarca on la ramaderia hi té una importància cabdal. Com a activitat econòmica, per la configuració i manteniment del paisatge i pel patrimoni que genera, ben recollit a l'històric Museu Etnogràfic de Ripoll.

Una tradició que es pot viure a les fires ramaderes i entre les quals destaquen les tres que se celebren quasi consecutivament a l'octubre: la Fira del Bestiar de Ribes de Freser –dedicada a la vaca bruna-, la Tria dels Mulats d'Espinavell –amb el cavall pirinenc com a protagonista- i la Fira de Santa Teresa de Ripoll –dedicada a l'ovella ripollesa-.

La resta de l'any, una de les millors maneres de conèixer com viuen i treballen els productors de la comarca és visitant-ne les explotacions. L'oferta inclou des de productors de mel a la Vall de Ribes, formatgeries del Baix Ripollès, finques amb vedella ecològica o elaboradors de cervesa artesana, entre altres. Una bona manera de saber què i quan es pot visitar és contactant amb l'Agència de Desenvolupament del Ripollès.

Més enllà de les explotacions, el "Producte del Ripollès" –regulat amb una marca de garantia- es pot trobar i degustar en botigues i restaurants de la comarca. Inclou vedella, poltre, cabrit, xai i porc però també trumfa –la denominació local de la patata de la Vall de Camprodon-, llet i derivats làctics, coca, cervesa i melmelades, entre altres. 

La marca garanteix l’origen dels aliments així com una qualitat excel·lent. A més, amb la seva compra es contribueix al desenvolupament de l'economia d'un territori rural com el Ripollès i el manteniment de races autòctones. És, sens dubte, un patrimoni a preservar en un moment on el producte ecològic i de proximitat està més ben valorat que mai.

​