El viacrucis del CE Sabadell per tornar a la Segona Divisió

L'equip torna a pujar a la categoria de plata després d'un lustre marcat pels problemes econòmics que el van situar a l'abisme de la desaparició

La celebració de l'ascens
La celebració de l'ascens | Juanma Peláez
27 de juliol del 2020
Actualitzat el 28 de juliol a les 0:40h
El 28 de maig de 2011 el CE Sabadell empatava a u a Ipurua davant l’Eibar (actualment equip de Primera Divisió) i certificava l’ascens a Segona Divisió. Feia 18 anys que no militava en aquesta categoria. Aquest diumenge, es va tornar a viure, amb l’excepció que la celebració es va fer a distància, sense aficionats a les grades de l’estadi municipal Antonio Lorenzo Cuevas de Marbella. Els arlequinats capgiraven el gol inicial blaugrana i s’imposaven amb dues dianes a la segona part.


Un triomf per tornar a la divisió de plata del futbol estatal, cinc anys després que caiguessin a la Segona Divisió B. Precisament, per les mateixes dates que se celebrava la pujada de categoria, però del 2015, l’afició del CE Sabadell vivia l’amargor del descens. La derrota al Molinón contra l’Sporting de Gijón, a una jornada per al final, els condemnava retornar a la Segona Divisió B.

La marxa del futbol professional abocava el club a una situació econòmica i esportiva molt complicada, tal com va admetre l’aleshores president i màxim accionista, Keisuke Sakamoto, estimant el deute del club en uns tres milions d’euros. El juliol del mateix any, el japonès venia les seves accions a un grup inversor, només dos anys després d’aterrar a la institució arlequinada.

  
El que era membre del Consell d’Administració, Antoni Reguant, agafava el timó de l’entitat i cap a finals del curs 2015-2016 va haver de fer front a endarreriments de nòmines, que finalment es van poder pagar i l’aplicació d’una política “d’austeritat” i amb un pressupost minvat. Tot plegat va desembocar el setembre de 2016 en un concurs de creditors amb un deute d’uns sis milions d’euros.


Campanya #teneCESitamos

La situació crítica que travessava el CE Sabadell va motivar que el periodista i conseller, Àxel Torres, impulsés una campanya per “salvar” el club de la seva desaparició, #teneCESitamos. Una iniciativa que no va assolir grans xifres. Al final, 14 mesos després, la institució esportiva deixava de tenir un administrador concursal que fiscalitzava cada moviment.

En paral·lel, i amb anterioritat, el maig de 2016 es presentava una comissió per estudiar la situació econòmica del club per analitzar "possibles solucions" de la situació econòmica des de l'Ajuntament -aleshores governava ERC, amb Juli Fernàndez d'alcalde-. Una mesura que arribava després que al ple el que era el grup municipal de CiU portés una moció perquè es garantís la viabilitat de l'entitat per ser "un patrimoni esportiu" de la ciutat. 
 

El nou màxim accionista del club, Esteve Calzada, amb el president, Antoni Reguant Foto: CE Sabadell


A finals de 2017, coincidint amb l'acabament del concurs de creditors, l'empresari i líder Sabarcat Partners SL, Esteve Calzada, es convertia en el màxim accionista en adquirir el 63% de les  accions. I fa menys d'un any el mateix Calzada anunciava un "acord històric" amb sis inversors, cobrint el 100% de l'ampliació de capital.    

El punt d'inflexió Olot

I els problemes econòmics, mentrestant, es traslladaven a peu de camp. Excepte la primera temporada a la Segona Divisió B -va acabar en la setena posició i campió de la Copa Catalunya-, la resta va coquetejar amb el descens a la Tercera Divisió, especialment la passada, la 2018-2019. L'equip va arrossegar més d'un miler de persones a Olot, on els arlequinats es jugaven la permanència a l'última jornada.

La victòria per 0-2 va mantenir els vallesans un any més a la categoria, la darrera, tot i que això no ho sabien. I a la banqueta hi havia, des de feia poques setmanes, el que ha portat el CE Sabadell a la Segona Divisió (Lliga SmartBank): Antonio Hidalgo.