política

Torrent i Maragall duen el cas d'espionatge a l'ONU, el Consell d'Europa i Amnistia Internacional

El president del Parlament i el diputat d'ERC envien sis cartes en què alerten de "l'agressió" als drets fonamentals

per NacióDigital , 27 de juliol de 2020 a les 10:23 |
Roger Torrent i Ernest Maragall, al Parlament | ERC
El president del Parlament, Roger Torrent, i el diputat d'ERC Ernest Maragall han portat el suposat cas d'espionatge als seus telèfons mòbils a les Nacions Unides, al Consell d'Europa i a Amnistia Internacional. A les cartes, Torrent i Maragall apunten que "l'espionatge a ciutadans i representants polítics constitueix una agressió inacceptable als drets fonamentals". Per això alerten que "les institucions de l'Estat puguin passar per alt aquests fets sense prendre les mesures oportunes" els obliga a "emprendre totes les actuacions a l'abast per impedir que aquestes pràctiques resultin impunes".

Per denunciar el presumpte espionatge mitjançant Pegasus, un programa que només poden comprar els governs, han contactat amb el relator especial de promoció i protecció del dret a llibertat d’expressió i opinió de l’ONU, David Kaye; la comissària pels Drets Humans al Consell d’Europa, Dunja Mijatović; i a la secretària general adjunta d’Amnistia Internacional, Julie Verhaar.


En el cas de la comissària Dunja Mijatović, el president l’adverteix que hauria pogut ser també espiada, ja que tots dos van mantenir una reunió a Estrasburg el 14 de maig del 2019, període en què es va produir l’atac. Per la seva banda, tant Kaye com Amnistia Internacional han denunciat diverses vegades l’ús abusiu i il·legal de Pegasus a diversos països com Mèxic, Marroc o Aràbia Saudí contra periodistes, activistes i polítics.

Torrent els emplaça a seguir de prop el cas i a emprendre les mesures que considerin apropiades per protegir els seus drets.















Ernest Maragall va ser espiat pel mateix programa Pegasus que va intervenir el mòbil del president del Parlament, Roger Torrent, tal com han avançat aquest matí El País i The Guardian. L'actual regidor d'ERC a Barcelona i exconseller d'Exteriors del Govern va ser espiat a través del seu dispositiu mòbil durant l'any 2019, encara que els dos mitjans que han informat sobre la situació no han especificat quines dates.

El conseller de Polítiques Digitals i Administracions Públiques, Jordi Puigneró, i el director tècnic del Consell per la República, Sergi Miquel, també han estat espiats pel programa Pegasus de l'empresa israeliana NSO Group. En el cas de l'ara conseller, però, no se n'haurien sortit i, a diferència de Miquel, Torrent i Maragall, el seu telèfon no consta als llistats.

Segons ha pogut saber eldiario.es, Puigneró i Miquel se sumen al president del Parlament Roger Torrent, a Ernest Maragall i a Anna Gabriel entre d'altres en ser víctimes de la intervenció dels seus telèfons mòbils des d'on els haurien espiat. Segons les mateixes informacions, Pegasus hauria entrat als terminals de més d'un centenar de persones, entre activistes, polítics i personalitats civils.


El president Torrent, espiat a través del seu mòbil

El president del Parlament, Roger Torrent,  ha acusat aquest matí l'estat espanyol d'espiar els seus adversaris polítics de forma "il·legal". Després que El País i The Guardian hagin revelat que el seu telèfon va ser intervingut a través del programa israelià Pegasus, que només pot ser adquirits pels governs i els cossos de seguretat. En una declaració institucional, la segona autoritat institucional de Catalunya ha reclamat a la Moncloa que doni explicacions, que investigui el cas i que depuri responsabilitats. "És una qüestió d'exigència democràtica", ha advertit Torrent.

Accés de forma remota a la càmera i el micròfon del telèfon, escoltar converses i prendre fotografies o tenir accés a tota la informació del dispositiu són algunes de les accions que es poden fer a través d'aquest programa d'espionatge. Qui va ordenar que s'intervingués el telèfon del president del Parlament? Ho sabia el govern espanyol? Aquestes són algunes de les preguntes que Torrent ha llançat amb l'objectiu d'obtenir resposta del govern espanyol, a qui demana que es pronunciï sobre l'assumpte. 

Organismes internacionals, ha recordat, ha denunciat reiteradament que aquestes aplicacions inicialment destinades a investigar delictes greus de terrorisme o de narcotràfic són utilitzades de forma "il·legal per perseguir la dissidència política" en països com el Marroc, Mèxic o l'Aràbia Saudita. "Avui sabem que també es practica a l'estat espanyol", ha advertit Torrent, que ho ha relacionat directament amb la "causa general contra l'independentisme" que en aquests moments manté els líders independentistes a la presó o a l'exili. Per primera vegada, ha dit, això queda "acreditat de forma concloent" amb proves "fefaents". 


Torrent ha advertit que aquestes pràctiques són "impròpies d'una democràcia" perquè la degrada, motiu pel qual ha considerat que hauria de preocupar tots els demòcrates, i ha anunciat que emprendrà "totes les accions polítiques i legals" per arribar fins al fons de la qüestió. Però també ha reclamat el govern de Pedro Sánchez que mogui fitxa. "A quanta gent se la pot estar espiant en aquests moments de forma impune sense que ho sapiguem?", s'ha preguntat. Si el govern espanyol coneixia que estava sent espiat, ha dit, "hauria estat còmplice d'un delicte". En cas de no saber-ho, ha apuntat, seria un "símptoma molt preocupant de negligència política i desconeixement de presumptes pràctiques il·legals". 

Per ara, la reacció d'ERC ha estat sol·licitar la compareixença al Congrés del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, per donar explicacions sobre el presumpte cas d'espionatge que afecta Torrent i també a l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel. Podem, via Jaume Asens, ha reclamat de nou que es creï una comissió d'investigació sobre les "clavegueres" de l'Estat. 

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació